Pensió d'invalidesa degut a accident de treball (SS-023-1/95)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-023-1/95

S E N T E N C I A NUM. 96-13

PARTS:

Apel.lant-ada: CASS

Representant: Recio

Advocat: Bufet Vives

Apel.lada-ant: Carranza

Representant: en nom propi

Advocat: Sr. Briones

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

1996.

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 d'abril de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-023-1/95.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa de la Batllia d'Andorra, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar, el 29 de setembre de 1995, la sentència núm. 95-77, i va estimar en part la demanda interposada pel Sr. Carranza tot declarant que tenia dret a percebre una pensió d'invalidesa resultant d'accident de treball corresponent a una minva del 42% a comptar del primer dia del mes seguint al pronunciament de la sentència.

La sentència aprecia un percentatge del 35% per l'element objectiu i el del 7% per l'element professional.

2.- Contra aquesta sentència van interposar recurs d'apel.lació les dues parts.

La CASS demana la revocació de la sentència considerant que no és possible incrementar l'import de la pensió en base a l'element professional.

L'assegurat considera que l'element objectiu s'ha d'incrementar fins el 65% i al qual cal afegir-li el 20% per raó de l'element professional, demanant la confirmació de la sentència en aquest darrer extrem, que el fixà en set punts.

3.- Un cop admesos els dos recursos d'apel.lació se'n va donar trasllat a la part contrària, cadascuna de les quals va fer-hi la corresponent oposició, i en haver-se demanat la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, ambdues parts van presentar-les en el termini acordat, quedant les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'assegurat mostra la seva disconformitat amb la valoració que la sentència de la Batllia fa de l'element objectiu (del 35% en concepte de minva de la integritat corporal) i demana un percentatge del 65%, que és el que, al seu criteri, correspon, segons el peritatge del Dr. Raya.

Aquest és un informe (foli 34 de les actuacions) emès a la ORG_0. de Barcelona, que descriu les seqüeles que sofreix l'assegurat però no les relaciona amb el barem dels accidents de treball de Padovani, que és la guia que per la força del costum constitueix la referència obligada a l'hora de valorar els percentatges d'incapacitat a Andorra.

Pel contrari, la prova pericial dels Drs. Ramirez i Calatayud, feta a petició de l'Hble. Batlle ponent, segueix el barem abans esmentat i arriba a atribuir un percentatge d'incapacitat de només el 15% per raó de les seqüeles, consistents en la "reducció de la mobilitat raquídia i síndrome dolorós, per simple aixafament vertebral, sense rigidesa notable i sense signes neurològics", el contingut del qual resulta tan allunyat de les pretensions exercides en aquesta segona instància que impedeix fer consideracions sobre elles, i més, compte tingut que la sentència de la Batllia reconeix una minva d'integritat corporal del 35%, que de fet és el mateix que li fou reconegut els anys 1984 i 1985 per les sentències de la Batllia Episcopal i del Jutjat d'Apel.lacions en analitzar per primera vegada l'estat físic invalidant de l'accidentat i per la pròpia CASS en la resolució que motiva aquest procediment jurisdiccional.

Procedeix, en conseqüència, desestimar el recurs d'apel.lació.

Tercer.- El recurs de la CASS es dirigeix precisament a l'estimació que la Batllia fa del recurs interposat per l'assegurat en reconèixer-li un percentatge del 7% per l'element professional a què es refereix l'article 6 del Reglament d'Aplicació núm. 18.

Aquesta qüestió ja fou analitzada tant per la Batllia Episcopal com pel Jutjat d'Apel.lacions en les sentències abans esmentades, de 13 de setembre de 1984 i de 19 de febrer de 1985. La primera rebutjava afegir punts d'invalidesa per l'element professional "tota vegada que no ha estat al.legada ni acreditada aquesta pèrdua o disminució del salari de l'assegurat" i la segona deia que "En quant a l'element professional, aquest s'ha d'atribuir solament en el cas que l'assegurat hagi sofert una pèrdua real de guany comparant el sou percebut amb anterioritat a l'accident amb el percebut amb posterioritat", partint, així, de la circumstància de fet que l'assegurat treballava desprès de l'accident, un cop rebuda l'alta mèdica.

El problema interpretatiu sorgeix a partir del moment en el qual la Batllia, mitjançant la sentència que és objecte d'aquesta apel.lació, partint del fet que l'assegurat ja no duu a terme cap treball, valora l'element professional molts anys després.

L'article 6 del Reglament defineix l'element professional con "la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assalariat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el sou que percebia abans de produir-se l'accident". En conseqüència, la valoració d'aquest element només es pot fer quan l'assegurat es reincorpora al treball, perquè té per objecte corregir el desequilibri salarial immediatament anterior, però no pot servir per compensar econòmicament l'eventual i posterior pèrdua del lloc de treball, criteri que ja fou establert en la sentència núm. 95- 07, d'11 d'abril de 1995 (R. contra CASS).

Per tot el que s'ha exposat, cal estimar el recurs de la CASS i revocar en aquest punt la sentència de la Batllia.

Quart.- No fem cap pronunciament sobre el pagament de les despeses ocasionades en aquesta segons instància.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal del Sr. Carranza contra la sentència dictada el 29 de setembre de 1995 per la Secció Administrativa de la Batllia, constituïda en tribunal unipersonal que confirmem íntegrament.

Estimar el recurs interposat per la CASS i revocar la sentència en l'únic sentit de deixar sense efecte el percentatge d'element professional reconegut a l'assegurat.

No fem condemna al pagament de les costes causades en aquesta segona instància

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Vives