Sentència 40-2025: Recurs d'apel·lació del Govern d'Andorra contra sentència de 07-04-2025

Sentència

Magistrats

Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000032/2025

ORIGEN.- 2000027/2024 - 0

NIG: 5300545320240000051

SENTÈNCIA 40-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000032/2025

Nig : : 5300545320240000051

IU : ECLI : AD: TSJA:2025:00040

SENTÈNCIA 040-2025

PARTS:

APEL·LANT: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Narváez

Advocat Gabinet Jurídic: Sr. Azorin

APEL·LAT: ORG_0

Representant: Sra. Ropero

Advocat: Sr. Morales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: GOVERN: Sanció per presentació de declaracions o, autoliquidacions falses, incompletes o, inexactes, sense transcendència en la liquidació; Decisió del Comitè Mixt Andorra-UE núm. 1/2015 i, condicions d'establiment d'una declaració d'origen

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000027/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la quina expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l'entitat ORG_0, SA va interposar demanda contra el Govern, en impugnació de la resolució de 22-04-2024 de la ORG_1 que havia desestimat el seu recurs interposat contra les resolucions dictades pel M.I. Ministre de Finances del 18-01-2024, mitjançant les quals se li imposaven 29 sancions, de 200 EUR cadascuna, per la comissió d'una infracció simple tipificada a l'article 243.2 a), de la Llei 17/2020, del 4 de desembre, del text consolidat del Codi de Duana.

En aquesta demanava, amb caràcter principal, la seva revocació íntegra, demanant la seva nul·litat i acordant el seu arxiu definitiu "per entendre que la societat ORG_0, SA ha acreditat sobradament l'origen preferencial de la UE dels productes emprats per l'elaboració del producte "Donja" exportada com a producte preferencial andorrà, havent acomplert amb tots els requisits continguts en la comunicació emesa pels sotsdirector de comerç exterior de Duana i membre del Departament de Tributs i de Fronteres, Sr. Salamanca, a data 1 de juny de 2021." I, amb caràcter subsidiari, "pel cas d'entendre que no és procedent l'anterior petició, en base al principi de proporcionalitat en matèria sancionadora contingut a l'article 118 del Codi de l'Administració, així com en base al principi sancionador de l'article 123.6 del Codi de l'administració", demanava la minoració de la quantia de la sanció, tot acordant fixar una sanció de 200 EUR.

2.- La sentència de 07-04-2025 de la Secció Administrativa del Tribunal unipersonal de Batlles ha estimat la demanda, declarant que la resolució de la ORG_1 de data 22-04-2024, referenciada amb el núm. 395067/2024, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, en concloure que no concorre cap dels elements típics de la infracció sancionada a l'article 243.a) del Codi de Duana.

Segons la sentència, en mèrits de l'article 20 de la Decisió del Comitè Mix Andorra-UE núm. 1/2015, de l'11 de desembre del 2015, apartats 1.b) i 6, la part actora podia acreditar l'origen europeu dins dels dos anys desprès de la importació dels productes i, en el cas "dins del transcurs dels dos anys des de la importació de la referida cansalada i tripes, la societat agent va aportar certificats de les cambres oficials de comerç de Barcelona i Manresa en els quals es detallava que tant les tripes naturals per embotits subministrades per TRIPERA VIGATANA SA com la cansalada fresca de po(r)c subministrada per MAFRICA SA, en ambdós casos a ORG_0, SA, eren d'origen europeu i de porcins nascuts i criats a la Unió Europea (f. 423-424 exp, adm). En complement de l'anterior i, en seu de recurs (febrer 2024), la part agent va lliurar a l'Administració les declaracions d'origen emesos per la societat MAFRICA i TRIPERA VIGATANA, SA (vid. Pàg. 192 i ss. i 262 i ss. doc. 7 de l'exp. adm.). Contràriament, la resolució del 22-04-2024 i l'escrit de contesta presentat, res mencionaven al seu respecte, ço que jutja constitueix "un incompliment dels principis de contradicció i, motivació exigibles en tot procediment sancionador i, que impedeix valorar correctament els fets." Per tot l'anterior estima que el silenci de l'administració, en relació a la documentació aportada, únicament podia beneficiar a l'administrat i determina que no hi ha una declaració falsa o, inexacta. "I pel que ocupa a la incompletesa, la mateixa fou esmenada dins del termini que preveu l'article 20.6 de la Decisió, això és dins del termini de 2 anys des de la seva importació".

3.- La representació del Govern ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

a) la sentència incorre en un error material perquè parteix d'un supòsit de fet inexacte. En efecte, no ha pres en consideració que, prèviament a l'expedient sancionador, l'administració havia iniciat un procediment de comprovació (ref. SDACE-0002/23), amb l'objectiu de verificar l'adequació dels certificats de circulació EUR1 i que en aquest sí que va valorar la documentació que va ser aportada per ORG_0, SA, concloent però que no havia lliurat els certificats d'origen preferencial EUR1 escaients i que per tant no quedava acreditat l'origen preferencial UE que va declarar ORG_0, SA en les exportacions de donja.

També les Resolucions del 18-01-2024 es pronunciaven expressament sobre la documentació aportada i, lluny d'ignorar-se, va ser considerada insuficient en no complir la condició essencial fixada a la normativa aplicable, com a la resolució del Sots-director de comerç exterior de l'-01-06-2021, en resposta a la sol·licitud cursada per ORG_0, SA el 06-05-2021.

b) els certificats d'origen emesos per les Cambres de comerç de Barcelona i Manresa no acreditaven l'origen dels productes destinats a l'elaboració de la donja, a efectes de reconeixement de l'origen preferencial UE de la donja. Així, tot i que els certificats aportats indiquessin un origen europeu, es tractaven de certificats d'origen no preferencial, que no podien substituir ni equivaldre als certificats EUR1 exigits legalment. Acceptar com a vàlida aquesta documentació, malgrat no ser la legalment exigida, posaria en entredit la funció dels certificats EUR1 com a mecanisme de garantia i control dins del sistema preferencial, obrint les portes a pràctiques desviades, on els operadors podien substituir certificacions oficials per documents privats o comercials, comportant una eventual erosió de la credibilitat de sistema duaner andorrà front la Unió Europea. En conseqüència, el Tribunal d'instància havia valorat de forma errònia la documentació aportada al desembre del 2023 i febrer del 2024, doncs aquests no eren certificats EUR1, sinó certificats d'origen no preferencial o, declaracions comercials que no acreditaven l'origen preferencial europeu exigible per justificar els beneficis aranzelaris sobre la donja, el tot de conformitat amb l'article 14 de la Decisió del Comitè Mixt Andorra-UE núm. 1/2015, de l'11 de desembre del 2015.

c) el Tribunal d'instància havia ignorat les constatacions efectuades pels agents de Duana en el marc de l'expedient de comprovació SDACE-0002/23 i la Resolució d'aquest que declarava la invalidesa dels 29 certificats EUR1, i quina havia esdevingut ferma atès que no havia estat impugnada. Aquesta decisió era vinculant, i produïa plens efectes jurídics en virtut dels principis de seguretat jurídica i d'eficàcia de l'acte administratiu.

d) havia quedat provat en l'expedient de comprovació que l'origen preferencial UE no quedava acreditada en les exportacions de donja i, per això, l'administració va iniciar el procediment sancionador.

e) l'existència i, fermesa de l'expedient de comprovació condicionava, i justificava, tota la posterior actuació administrativa sancionadora, sense que pogués, aquesta darrera, ser revisada ni anul·lada indirectament per una sentència que únicament podia analitzar els fets posteriors. Contràriament el Tribunal a quo anul·lava, de forma implícita i, indirectament, un acte ferm i no impugnat, la resolució del 04-09-2023.

f) és responsabilitat d'ORG_0, SA efectuar les comprovacions escaients i, li és exigible com a exportador justificar davant de les autoritats duaneres les operacions comprovades i, en concret, l'origen preferencial de les matèries primes emprades. Donat que no havia lliurat els certificats EUR1 escaients i, que existia una discrepància en l'origen preferencial informat en la declaració d'exportació i els certificats d'origen EUR1 emprats a tal efecte, se l'havia de considerar responsable per negligència -en la preparació i, presentació de les declaracions-, tot considerant que havia presentat una declaració falsa.

g) Vist l'article 32 de la Decisió del Comitè Mixt Andorra-UE, núm. 1/2015, de l'11 de desembre del 2015 i, que els fets, separadament, s'havien de considerar com a constitutius d'una infracció simple tipificada a l'article 243.2 a), del Codi de Duana -els quals comporten la imposició d'una sanció fixa d'un import igual a 200 EUR per a cada declaració d'exportació, i certificat d'origen EUR1 presentats falsos, per la presentació de declaracions o autoliquidacions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació- s'havien de considerar ajustades a dret les resolucions impugnades i, revocar la sentència dictada el 07-04.2025

4.- La representació de la part apel·lada, per escrit del 13-06-25, s'ha oposat al recurs, el qual es fonamenta en síntesis en el següent argumentari:

a) l'al·legació del Govern referida al procediment de comprovació SDACE-0002/23 no havia estat correctament plantejada en el seu escrit de contestació a la demanda i el recurs d'apel·lació no es podia centrar en aquesta qüestió, perquè això suposava permetre la introducció de qüestions noves o, la modificació substancial de l'objecte del debat i, situava a la seva mandant en indefensió. Així, el recurs únicament es podia centrar en demostrar els eventuals errors in iudicando o in procedendo en què hagués pogut incórrer la sentència, sempre en relació a allò que va ser objecte de litigi en primera instància.

b) l'acreditació de l'origen preferencial es podia fer mitjançant els mitjans probatoris reconeguts explícitament a l'article 14 de la Decisió del Comitè Mixt, reconeixent altres que els certificats de circulació EUR-1 que havien estat invalidats. En aquest sentit no es tractava de requisits acumulatius sinó alternatius que la pròpia normativa posava a disposició dels operadors econòmics.

c) a més l'article 20, apartat 6è permetia la possibilitat de provar l'origen preferencial UE dels productes amb posterioritat a la seva importació al Principat, sempre i quan la declaració d'origen a la qual fa referència no es presenti més enllà dels dos anys de que van ser importats. I això havia estat fet per la seva mandant motiu pel qual, a dia d'avui, no existia cap infracció per falsa declaració que se li pugui imputar.

d) la sentència apel·lada havia valorat adequadament la documentació aportada, que aquesta s'ajustava als requisits de la declaració d'origen contemplada a l'article 14.1 b) de la Decisió, i que aquesta acreditava l'origen europeu de les mercaderies en el temps i en la forma exigida.

e) una pretesa irregularitat o, invalidesa, dels certificats EUR-1 emesos per l'exportació de la donja no enervaria per si sol la possibilitat d'acreditar l'origen preferencial de les matèries primes importades al Principat mitjançant la via alternativa de la declaració d'origen com ho preveia l'article 14.1 b) de la Decisió.

I sol·licita que es dicti desestimant íntegrament el recurs i, confirmant la sentència apel·lada, el tot imposant les costes processals de primera i, segona instància a l'adversa.

5.- En el tràmit de conclusions totes les parts van confirmar les seves al·legacions.

6.- Havent-se designat la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Antecedents rellevants

L'01-06-21 el Sots-director de comerç exterior adscrit de Duana, del Departament de Tributs i Fronteres del Govern, dictava resolució, en resposta a la sol·licitud presentada per la representació de ORG_0, dient:

"A efectes exclusius de l'aplicació de la Decisió núm. 1/2015 del Comitè Mixt Andorra-UE, i sobre la base de les informacions declarades en la seva sol·licitud de conformació de l'origen preferencial andorrà rebuda, en data 06/05/2021, la Duana resol:

El producte Donja de codi NC 16.02.49.19 fabricat per ORG_0, SA amb la metodologia i ingredients declarats en la seva sol·licitud, només podrà gaudir de l'origen preferencial andorrà si les panxetes i la tripa utilitzades han estat importades a Andorra amb acreditació documental de l'origen preferencial UE.

En aquests casos, la menció que haureu de posar a l'apartat "Declaració de l'exportador-Circumstàncies que han permès a aquestes mercaderies reunir tals condicions" de l'EUR1 que emetreu al moment d'exportar la "Donja" fora d'Andorra, és la següent:

Aplicació del cúmul bilateral de l'article 3, i transformació suficient a efectes de l'article 6.

Aquesta resolució no l'eximeix de presentar en tot moment, a demanda de la Duana andorrana, durant 3 anys tots els documents apropiats que provin el caràcter originari dels productes exportats.

Així mateix, aquesta resolució es lliura sense prejudici de la potestat de la Duana andorrana de procedir a qualsevol control de la comptabilitat de l'exportador, dels estocs de productes de base i productes acabats, de la cadena de producció, o qualsevol altre control que es consideri útil per controlar el caràcter originari dels productes".

El 31-07-2023 agents de Duana van personar-se a les dependències de la societat apel·lada als efectes de realitzar un control documental de l'origen preferencial andorrà dels productes exportats a l'empara de dos declaracions de duana (núm. 69467 del 04-03-2022 i, 129553 del 28-04-2022), concloent aquests que la societat ORG_0, SA no va poder acreditar l'origen preferencial dels productes de base utilitzats, en aplicació del cúmul bilateral previst a l'article 3 de la Decisió del Comitè Mixt Andorra-UE núm. 1/2015.

El 03-08-2023 la societat va aportar documentació que va ser considerada per part del Departament de Tributs i de Fronteres insuficient als efectes d'acreditar l'aplicació del cúmul bilateral.

El 07-08-2023 el mateix Sots-director de comerç exterior comunicava a ORG_0, SA l'inici d'un procediment (expedient SDACE-0002/23) de comprovació dels certificats de circulació EUR1 que s'havien presentat acompanyant 29 declaracions duaneres per comprovar "la correcta acreditació de l'origen preferencial andorrà de les mercaderies exportades a l'empara de les declaracions relacionades (...)", atorgant a la part un termini de 10 dies hàbils per aportar prop del Departament de Tributs i de Fronteres la documentació acreditant:

"1- Quantitat (massa neta) de mercaderia exportada sota cobert de l'origen preferencial andorrà per cada una de les declaracions d'exportació objecte de comprovació.

2- Matèria prima utilitzada per la fabricació de cada partida d'exportació, identificant per cada categoria de mercaderia utilitzada:

La quantitat utilitzada (massa neta);

El número i data de declaració d'importació a Andorra d'aquella matèria prima.

Un certificat d'origen preferencial EUR1 emès per les autoritats duaneres espanyoles, que acrediti l'origen preferencial espanyol per cada una d'aquestes importacions de matèries primes. (...)"

- El 04-09-2023, el Sots-director de comerç exterior resolia el procediment de comprovació declarant no vàlids els 29 certificats de circulació de mercaderies EUR1 objecte del procediment en considerar que no s'havia provat:

a) la quantitat de cada categoria de matèria prima utilitzada (massa neta) per la fabricació de cada partida d'exportació;

b) l'origen preferencial espanyol de cada una de les importacions de matèries primes, que s'hauria d'acreditar mitjançant els corresponent certificats EUR1 emesos per les autoritats duaneres espanyoles.

I, informava en la mateixa resolució:

Que "la inadequació entre l'origen real de la mercaderia exportada amb el declarat en el certificat de circulació de mercaderies EUR.1, pot ser constitutiu d'una infracció de falsa declaració, prevista a l'article 247, de la Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana."

Així com del termini de recurs que contra aquesta resolució podia interposar la part interessada davant de la ORG_1.

Subsegüentment agents de Duana, sobre la base dels certificats EUR1 que havien estat declarats com a no vàlids, comunicaven l'inici de 29 expedient sancionadors -un per cada declaració d'exportació efectuada-, per considerar els fets com a constitutius d'una infracció simple tipificada a l'article 242.2 a) del Codi de duana i, proposaven una sanció de 200 EUR per cada infracció (i, per tant d'un total de 5.800 EUR).

El 05-12-2023 ORG_0, SA presentava al·legacions;

El 18-01-2024 el M.I. Ministre de Finances resolia els expedients imposant una sanció total de 5.800 EUR (200 EUR per cadascun d'ells) per la infracció simple tipificada a l'article 243.2 a) del Codi de duana per la presentació de declaracions o, autoliquidacions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació.

El 26-02-2024 la interessada presentava recurs contra l'esmentada resolució, quin fou resolt per la ORG_1 mitjançant la Resolució núm. 395067/2024, de data 22-04-2024, tot acordant desestimar el recurs.

Com s'ha exposat en els antecedents s'examina en aquest procés la legalitat d'aquesta darrera resolució de 22-04-2024 de la ORG_1, quina ha estat anul·lada per la sentència apel·lada en concloure que no concorre cap dels elements típics de la infracció sancionada a l'article 243.a) del Codi de Duana. En efecte, segons la sentència, en mèrits de l'article 20 de la Decisió del Comitè Mix Andorra-UE núm. 1/2015, de l'11 de desembre del 2015, apartats 1.b) i 6, la part actora podia acreditar l'origen europeu dins dels dos anys desprès de la importació dels productes i, en el cas "dins del transcurs dels dos anys des de la importació de la referida cansalada i tripes, la societat agent va aportar certificats de les cambres oficials de comerç de Barcelona i Manresa en els quals es detallava que tant les tripes naturals per embotits subministrades per TRIPERA VIGATANA SA com la cansalada fresca de po(r)c subministrada per MAFRICA SA, en ambdós casos a ORG_0, SA, eren d'origen europeu i de porcins nascuts i criats a la Unió Europea (f. 423-424 exp. adm). En complement de l'anterior i, en seu de recurs (febrer 2024), la part agent va lliurar a l'Administració les declaracions d'origen emesos per la societat MAFRICA i TRIPERA VIGATANA, SA (vid. Pàg. 192 i ss. i 262 i ss. doc. 7 de l'exp. adm.). Contràriament, la resolució del 22-04-2024 i, l'escrit de contesta presentat, res mencionaven al seu respecte, ço que jutja constitueix "un incompliment dels principis de contradicció i, motivació exigibles en tot procediment sancionador i, que impedeix valorar correctament els fets." Per tot l'anterior, estima que el silenci de l'administració, en relació a la documentació aportada únicament podia beneficiar a l'administrat i, determina que no hi ha una declaració falsa o, inexacta. "I pel que ocupa a la incompletesa, la mateixa fou esmenada dins del termini que preveu l'article 20.6 de la Decisió, això és dins del termini de 2 anys des de la seva importació".

A continuació examinarem els motius del recurs oposats contra aquesta sentència.

Tercer.- Sobre la fermesa de la Resolució de l'expedient SDACE-0002/23 i, els seus efectes sobre els expedients sancionadors que són objecte de recurs

D'antuvi, s'ha d'advertir que, com ho diu l'apel·lada, no s'havia plantejat, almenys directament, i fins a la present apel·lació, els efectes de la fermesa del procediment de comprovació, introduint per primera vegada aquest argument en seu d'apel·lació. Dit això aquest punt en veritat no suposa una modificació substancial de l'objecte del procés perquè, tot i que no era expressament demanat pel Govern, es tractava d'una qüestió que resultava implícita de la pretensió de desestimació de la demanda, el tot en base als fets que havien estat prèviament constatats en el procediment de comprovació previ i, que eren explícitament exposats en la contestació a la demanda.

Conseqüentment aquest Tribunal analitzarà aquest argument.

És pacífic que contra aquesta Resolució -que declarava no vàlids els 29 certificats de circulació de mercaderies EUR.1 objecte de comprovació- la interessada no va formular cap recurs i, que per tant és ferma i, definitiva.

Tampoc es discuteix que en aquesta s'informava particularment a la interessada de que la inadequació entre l'origen real de la mercaderia exportada amb el declarat en el certificat de circulació de mercaderies EUR1 podia ser constitutiu d'una infracció de falsa declaració.

Ara bé, segons l'apel·lada, la declaració d'invalidesa dels certificats de mercaderia EUR.1 no pressuposa la invalidesa, com a prova d'origen, d'una declaració d'origen establerta per l'exportador en els termes i condicions prevists en l'article 14.1 b), si aquesta reuneix les condicions de l'article 20 del mateix text. I particularment, pel cas, si no es discuteix que cada enviament contenia productes originaris d'un valor total que no superava els 6.000 EUR i que la presentació de les declaracions al país d'origen (Andorra) es va produir dins del termini dels dos anys.

En efecte, segons l'article 14:

"Condicions generals

1. Els productes originaris d'una de les parts gaudeixen de les disposicions d'aquest Acord, quan són importades a l'altra part, amb la presentació d'una de les proves d'origen següents:

a) un certificat de circulació de mercaderies EUR.1, el model del qual figura a l'annex III d'aquest apèndix;

b) en els casos considerats a l'apartat 1 de l'article 20, d'una declaració (en endavant, "declaració d'origen"), establerta per l'exportador en una factura, una ordre d'expedició o tot altre document comercial que descrigui els productes concernits d'una manera suficientment detallada per poder identificar-los. El text de la declaració d'origen figura a l'annex IV d'aquest apèndix.

2. (...)".

I, l'article 20:

"Condicions d'establiment d'una declaració d'origen

1. La declaració d'origen considerada a la lletra b) de l'apartat 1 de l'article 14 pot ser establerta:

a) per un exportador autoritzat d'acord amb l'article 21; o

b) per tot exportador per a tot enviament constituït per un o diversos paquets que continguin productes originaris d'un valor total que no superi els 6.000 euros.

2. Sense perjudici de l'apartat 3, es pot establir una declaració d'origen si els productes concernits es poden considerar com a productes originaris de la Unió Europea o d'Andorra si reuneixen les altres condicions previstes per aquest apèndix.

3. L'exportador que estableix una declaració d'origen ha de poder presentar en tot moment, a demanda de les autoritats duaneres de la part exportadora, tots els documents apropiats que estableixin el caràcter originari dels productes concernits i el compliment de les altres condicions previstes per aquest apèndix. 4.

L'exportador estableix la declaració d'origen escrivint a màquina, segellant o imprimint a la factura, l'ordre d'expedició o qualsevol altre document comercial el text de la declaració del qual figura a l'annex IV d'aquest apèndix, utilitzant una de les versions lingüístiques de l'annex esmentat, de conformitat amb les disposicions del dret intern del país d'exportació. Si la declaració s'emplena a mà, ho ha de ser amb tinta i amb caràcters d'impremta.

5. Les declaracions d'origen porten la firma manuscrita original de l'exportador. No obstant això, un exportador autoritzat d'acord amb l'article 21 no està obligat a signar aquestes declaracions sempre que Govern presenti a les autoritats duaneres de la part exportadora un compromís per escrit pel qual accepta la total responsabilitat de tota declaració d'origen que l'identifiqui com si hagués estat signada per ell mateix.

6. L'exportador pot establir una declaració d'origen quan els productes als quals fa referència s'exporten o un cop exportats, sempre que la seva presentació al país d'importació no tingui lloc més de dos anys després de la importació dels productes als quals fa referència."

I, certament la declaració d'invalidesa dels 29 de certificats de circulació de mercaderies EUR.1 objecte del procediment de comprovació no comporta la invalidesa d'una declaració d'origen establerta en mèrits de l'article 14.1 b). Ambdós són dos vies distintes.

Ara bé, en el nostre cas, ORG_0, SA no va optar per exportar els seus productes exhibint una declaració d'origen segons l'article 14.1 b). Per tant aquí no es tracta de jutjar si finalment ORG_0, SA podia, o no, acreditar a posteriori l'origen dels productes de referència. Contràriament, la controvèrsia es centra en si s'ha de considerar que la presentació dels 29 certificats de circulació de mercaderies EUR.1-que han estat definitivament invalidats- és constitutiva de la infracció simple de declaració falsa prevista a l'article 242.2 a) del Codi de Duana.

I, a criteri d'aquest Tribunal sí.

En efecte no oblidem que la presentació d'aquests certificats implica una declaració específica de que "les mercaderies designades (...) compleixen les condicions requerides per a l'obtenció d'aquest certificat" (segons model oficial contingut en l'annex III de l'apèndix) quan, com hem vist, no era així. En efecte ORG_0, SA té reconegut que les panxetes i tripa no havien estat importades a Andorra amb acreditació documental de l'origen preferencial UE, essent aquesta una condició indispensable perquè pogués utilitzar els certificats de circulació de mercaderies EUR.1, com es deia en la resolució de l'01-06-21 del Sots-director de comerç exterior adscrit de Duana i, gaudir de l'origen preferencial, i un dels motius pels quals van ser invalidats.

Per conseqüent, la sentència recorreguda s'ha de revocar en relació a aquest extrem doncs, en definitiva, tot i ser possible acreditar el caràcter originari dels productes de referència a través de la declaració d'origen establerta per l'exportador, manifestament aquesta prova ho va ser mitjançant el lliurament de 29 certificats de circulació de mercaderies EUR.1 que no complien amb les exigències previstes per al seu gaudiment, que per això van ser invalidats i, que per tant contenien una declaració falsa.

Quart.- Sobre la proporcionalitat de la sanció

Respecte de la proporcionalitat de la sanció no hi ha dubte que les infraccions simples comeses per la recurrent s'han de sancionar d'acord amb les regles contingudes en l'article 243.2. a) del Codi de Duana que contempla una sanció de 200 EUR per la presentació de cada declaració falses, sense transcendència en la liquidació. I aquesta és precisament la sanció que s'ha imposat per cadascuna de les 29 declaracions falses que va efectuar ORG_0, SA.

Per aquesta raó no es pot considerar desproporcionada. Com tampoc es pot fer recaure la culpa en l'actuació de la Duana, per no haver detectat abans la manca d'acompliment dels requisits necessaris per exhibir els certificats de circulació EUR.1, doncs no s'oblidi la demandant que la resolució de l'01-06-21 del Sots-director de comerç exterior adscrit de Duana, del Departament de Tributs i Fronteres del Govern ja l'advertia, de forma molt clara, sobre les condicions de gaudiment de l'origen preferencial UE.

Finalment, tampoc es poden tractar els fets com si d'una sola infracció -entenem continuada- es tractés perquè cada declaració ha estat autònoma i, diferenciada. Ni invocar el principi del non nis in ídem perquè no es tracta de sancionar vàries vegades un sol fet, doncs no s'ha fet una sola declaració, sinó 29.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Govern contra la sentència dictada el 07-04-2025 per la Secció Administrativa del Tribunal unipersonal de Batlles, que es revoca, tot declarant el caràcter ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa de la resolució del 22-04-2024 de la ORG_1 i, de les resolucions dictades pel M.I. Ministre de Finances del 18-01-2024.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.