Import de la despesa comunitària (7000154-2014)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000435/2016 ORIGEN: 7000154/2014 - 00

NIG: 5300542120150000455

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 5 de febrer de 2014, la Carretero va formular demanda en reclamació de quantitat contra el Sr. Gomila, en la qual, prèvia al·legació dels fets i fonaments de dret que va considerar escaients, sol·licitava que es dictés Sentència en el sentit que literalment s'exposa seguidament:

"condemnant al demandat a pagar:

La quantitat de NOU MIL CINC-CENTS TRENTA EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS (9.530,85EUR) import que correspon a les despeses i previsions, corresponent al pis propietat del demandat a l'EDIFICI O., més les altres despeses que vagin vencent així com les corresponents penalitzacions i interessos per demora, i això fins a definitiva liquidació del deute.

La condemna de la part demandada al pagament de les costes processals, així com els honoraris d'advocat i procurador i eventuals perits d'aquesta part, que seran degudament acreditats en període d'execució de Sentència.

Les despeses prèvies extrajudicials que s'hagin ocasionat per raó de la notificació a l'avui demandada de la notificació de la liquidació del deute per ella contret."

II.- En l'audiència de data 19 de setembre de 2014, en el tràmit de contesta a la demanda, la part defenent va formular excepció de defecte legal de la demanda i, al fons, oposició a la demanda i prèvia al·legació dels fets i fonaments de dret que va considerar escaients, va sol·licitar que es dictés Sentència en el sentit que literalment s'exposa seguidament:

"s'estimi l'excepció de defecte legal de la demanda, es desestimi la demanda de forma íntegra i es condemni a la part agent al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris de l'advocat i procurador intervinents.

Subsidiàriament, sol·licitem la desestimació parcial de la demanda d'acord amb la quantificació que resulti del resultat de les proves practicades en autes, quina determinació farem en tràmit de conclusions amb imposició de costes, igualment, a la part agent, inclosos els honoraris de l'advocat i procurador intervinents."

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 3 de maig del 2016 va decidir:

"Estimar majoritàriament la demanda formulada per la Carretero contra el Sr. Gomila, tot condemnant el defenent a:

Primer.- Pagar la quantitat de 9.530,85 EUR, en concepte de quotes vençudes fins al 1er d'agost de 2013, més totes aquelles quotes vençudes posteriors al 1er d'agost de 2013 que es vagin generant fins a la fase d'execució de la present resolució, prèvia acreditació de l'acord aprovatori de la liquidació establert per la Junta de Propietaris.

Segon.- Sufragar les costes judicials, amb expressa inclusió de les derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Gomila i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació de les pretensions de la demandant, condemnant-la a més al pagament de les costes judicials, incloent honoraris d'advocat, taxes judicials i honoraris de procurador si s'escau i al pagament de les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència objecte del present recurs desestima l'excepció de defecte legal en la formulació de la demanda plantejada pel Sr. Gomila al·legant pretesos defectes formals en la seva interposició. Entén la citada resolució que no consta que el defenent rebés efectivament la notificació del deute que havia contret amb la Comunitat feta per correu electrònic i que, en tot cas, aquesta va ser anterior a l'acord de liquidació del deute pres en Assemblea general i que el mateix succeïa amb la carta tramesa per la direcció lletrada de l'agent en el mateix sentit. Tampoc considera suficient per tal d'acreditar la notificació al defenent del deute contret amb la Comunitat la carta que li va enviar l'administradora de la Comunitat "I." el dia 10 de setembre del 2013, ja que aquesta tant sols l'informa del resum corresponent a la previsió de despeses per l'any 2013-2014 i no conté l'acord de la Junta pel qual s'aprova la liquidació del deute del propietari morós. No obstant, considera que la col·locació -admesa per ambdues parts- de la comunicació corresponent en el tauler d'anuncis de l'edifici compleix els requisits establerts per l'article 34.1 LPH. Afegeix igualment que, a més a més, el Sr. Gomila va assistir personalment a l'Assemblea general ordinària de data 3 de setembre del 2013 en la què es va aprovar el balanç de l'exercici 2012-2013, la previsió de despeses de l'exercici 2013-2014 i es va facultar al President de la Comunitat o a l'Administrador per tal de presentar la corresponent reclamació contra els propietaris morosos, constant en l'Acta corresponent que el defenent va reconèixer el seu deute i va manifestar que no podia fer cap ingrés.

II.- El Sr. Gomila s'oposa a aquesta decisió manifestant que ell no recorda haver assistit a la citada Assemblea i que l'Acta de la mateixa que consta a les actuacions no és original, raó per la qual no pot saber si hi apareix la seva firma, que en la mateixa hi ha coses curioses, com ara que s'aprova per unanimitat reclamar judicialment el deute i es faculta a President de la Comunitat o a l'Administrador per presentar la demanda de reclamació, quan no és possible que ell ho aprovés, però aquests arguments no es poden estimar.

En efecte, amb la demanda formulada per la Carretero s'adjunta un certificat de l'Administrador de la Comunitat, signat també pel seu President, que acredita en l'assemblea general ordinària celebrada el 3 de setembre del 2013 es va aprovar procedir a la liquidació del deute amb la comunitat del pis morós 1º 2ª propietat del Sr. Gomila amb un import de 9.530,85 euros, d'acord amb allò que estableix l'article 34.1 LPH (foli 8). Cal destacar igualment que el mateix dia en què es va celebrar l'Assemblea en què es va liquidar el deute la Comunitat aquesta va penjar al taulell d'anuncis de l'edifici la carta de reclamació efectuada al pis 1º 2ª (foli 166), com acredita el certificat de l'entitat administradora de l'immoble que consta als folis 13 i 167 de les actuacions i com reconeix el mateix recurrent, que no ho discuteix, complint així el requisit establert per l'article 12.2 LPH per tal de notificar als propietaris l'acord de liquidació del deute, atès que el Sr. Gomila no recollia les cartes que s'introduïen al pis de la seva propietat que tenia llogat, com ell mateix reconeix, ni les cartes dirigides al domicili dels seus pares, com es detecta a les actuacions (folis 64 i 65) i com ell havia demanat (foli 71 en relació al 72) , complint d'aquesta manera tots els requisits que exigeix l'article 34.1 LPH per tal de procedir a la reclamació de deutes contrets pels propietaris morosos.

Cal tenir en compte igualment, encara que resulta irrellevant a efectes del compliment dels requisits que estableix la Llei per reclamar deutes als propietaris morosos, que consta al foli 162 de les actuacions l'Acta de dita Assemblea, en la què apareix la signatura del defenent com assistent, i en la què es fa constar que el Sr. Gomila va manifestar que no podia fer cap ingrés, acceptant l'existència del deute contret, raó per la qual la Comunitat va decidir tirar endavant el procés judicial. És cert que aquesta Acta s'aporta per fotocòpia, ja que l'original consta al llibre d'Actes, no obstant, el recurrent podia haver demanat que, per a millor proveir, es fes un estudi cal·ligràfic de la firma original i no ho va fer, ni tampoc va protestar per aquesta circumstància en les conclusions d'aquest procediment, ni va impugnar la citada Acta. En el mateix sentit, cal entendre que el fet que en ella es manifesti que certs acords es van prendre per unanimitat, quan en realitat possiblement calia dir que s'havien pres per majoria, no invalida el seu contingut i en ella consten clarament les manifestacions del Sr. Gomila en el sentit de que no podia pagar el deute que tenia amb la Comunitat i que, per tant, calia entendre que reconeixia, sense que tinguin rellevància quins comentaris es van fer respecte de la possibilitat que s'oferia al propietari morós de pagar una part del deute.

Ressurt igualment de les actuacions que, l'advocat que defensa els interessos de la Comunitat va enviar al defenent un correu electrònic en data 30 d'agost del 2013 amb la informació del deute que havia contret (foli 11) que el Sr. Gomila afirma no haver rebut, quan es tracta d'una adreça de correu que sols el defenent podia haver proporcionat i que per tant no podia ignorar. En la mateixa data es va remetre una carta al recurrent al domicili dels seus pares (foli 12), que ell mateix havia proporcionat a l'agent, com reconeix en la seva confessió en judici (foli 71 en relació al 72), en la què se li comunicava el deute, que tampoc reconeix haver rebut, encara que és cert que, com destaca la resolució d'instància, en els dos casos se li informa al propietari del deute contret amb la Comunitat amb anterioritat a l'Assemblea en la què s'aprova la liquidació de comptes. Finalment, en les cartes trameses per l'agent al defenent en dates 8 d'agost i 10 de setembre del 2013 (folis 62, 63, 170, 171 i 191), adreçades també al domicili dels seus pares, se li comunica, en la primera d'elles, la convocatòria de l'assemblea i el balanç exercici 2012-2013 i, en la segona, la previsió de despeses per l'any 2013-2014, sense que el defenent atengués l'avís que se li deixava, de tal manera que cal entendre que, a més de respectar els requisits establerts per la Llei per tal de reclamar el deute del propietari morós, aquest va tenir, o va poder tenir actuant amb la deguda diligència, perfecte coneixement del deute que se li reclamava .

III.- Argumenta en segon lloc el recurrent que no s'explica, ni s'entén com és possible que a partir del període 2011-2012 l'import a pagar per les despeses comunitàries pugés a 3.000 euros per any, quan els anys anteriors sols pagava 1.000 euros. D'altra banda, argumenta el recurrent que ell va demanar que l'adversa aportés una sèrie de documents i l'agent va ser requerit per tal que els aportés en data 6 de novembre del 2014 sense que s'hagi donat compliment al mateix, deixant-lo en situació d'indefensió.

No obstant, consta a les actuacions suficient documentació per acreditar la correcció dels pediments de la demanda, ja que, com reconeix el mateix recurrent, s'ha aportat a les actuacions el desglossament de la despesa de 3 anys i, per tant, s'ha acreditat aquesta en els anys anteriors al període 2011- 2012 i no es detecta l'augment desorbitat en les despeses que al·lega el recurrent, sinó més aviat una acumulació progressiva de deutes.

En aquest sentit, consten a les actuacions les liquidacions presentades a partir del mes d'octubre del 2008 i en data 1 d'agost del 2009 el Sr. Gomila devia 1.251,30 euros per despeses comunitàries (foli 83), el dia 1 d'agost del 2010, 2.833,69 euros (foli 107), el dia 1 d'agost del 2011, 3.257,98 euros (foli 104), el dia 1 d'agost del 2012, 3.474, 67 euros (foli 151), el dia 1 d'agost del 2013, 7.266,64 euros (foli 115) i el dia 1 d'agost del 2014, 9.670,61 (folis 125 i 166) més les previsions corresponents per l'any 2014-2015,. Pel que fa al subministrament de gasoil i altres subministraments, del 2-6-2009 al 31-5-2010 havia de pagar 540 euros en el primer concepte i 52 en el segon (foli 93) i l'any 2014 havia de pagar 593 euros en el primer concepte i 256 en el segon (foli 121).

Per aquestes raons, s'ha d'entendre que, com posa de relleu la resolució d'instància, fins l'exercici 2011-2012 el Sr. Gomila va acceptar la validesa dels comptes presentats, doncs no consta que efectués cap protesta o queixa en aquest sentit tal com se'l va requerir que acredités (foli 60), sinó que el que manifestava era que tenia problemes econòmics (foli 71 en relació al 72). D'altra banda, consta al foli 78 un certificat de l'administrador de la Comunitat en el sentit de que el Sr. Gomila s'havia personat diverses vegades al seu despatx reconeixent el deute contret, però afirmant que havia de resoldre certs problemes amb els arrendataris. Finalment, dels comptes presentats per l'agent, més que un augment de les quotes, el que es detecta és una manca de pagament de les mateixes que es va anar acumulant.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes al recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Gomila contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle el dia 3 de maig del 2016, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.