CASS. Reconeixement d'una pensió d'invalidesa malaltia Grupp II. (0013/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0039-2/09 TSA: 035/10

S E N T È N C I A NÚM. 13-2011

PARTS:

Apel·lant: CASS Representant: Vaquero Advocat: Alfaro

Apel·lada: Recio Representant: en nom propi Advocat : Ayuso

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 4 de març de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0039-2/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 10 de febrer de 2010 va estimar la demanda formulada per la Sra. Recio contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, va anul·lar les resolucions d'aquest organisme de 8 de maig i 17 de juny de 2009 i va declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia, aplicant la legislació més favorable per a la interessada, ja sigui segons el grup II del Reglament d'aplicació núm. 18, o bé el grup 3 de la categoria A de la nova Llei de la seguretat social, en aquest darrer cas des de la data en què es va sol·licitar que s'apliqués la normativa més beneficiosa.

2n.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual sosté que l'agent no es troba incapacitada per a desenvolupar tot tipus d'activitat laboral, de manera que resulten ajustades a dret les resolucions administratives impugnades, que van concedir a la interessada una pensió d'invalidesa per malaltia corresponent al grup I, que defineix l'article 2 del Reglament d'aplicació núm. 18.

3r.- La part agent es va oposar al recurs interposat per la C.A.S.S., en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Atès que la representació de la part agent va sol·licitar, en el seu escrit de conclusions, que es tingués en compte la disposició transitòria 3ª de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, la sentència apel·lada ha disposat, d'una banda, que la interessada es troba incapacitada per a l'exercici de qualsevol activitat professional, cosa que la fa mereixedora d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II, que defineix l'article 2 del Reglament d'aplicació núm. 18. En segon lloc, ha determinat que es calculi la pensió d'acord amb la normativa que resulti més favorable, ja sigui l'esmentat Reglament o els articles 166 i següents de la nova Llei de la seguretat social.

En aquesta instància, les parts no plantegen cap tipus de qüestió sobre l'aplicació de la disposició transitòria 3ª de la Llei 17/2008 i, en conseqüència, sobre la determinació de l'import de la pensió segons la normativa més beneficiosa per a la interessada. L'objecte del recurs queda, doncs, reduït a determinar si l'agent es troba incapacitada o no per a desenvolupar tot tipus d'activitat retribuïda.

Tercer.- Com ha declarat aquesta Sala en diverses sentències relatives a supòsits anàlegs al que ara s'examina, la resolució del present recurs d'apel·lació ha de partir del contingut de l'article 1r. del Reglament d'aplicació núm. 18, el qual disposa que la pensió d'invalidesa que resulti d'una malaltia en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys dos terços. La situació del malalt haurà de ser jutjada tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals.

D'altra banda, l'article 2n. del mateix Reglament estableix les tres categories en que poden ser classificats els invàlids, segons acord del control mèdic, en funció de si poden o no realitzar alguna activitat professional, o si requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la vida. Aquesta classificació s'ha de fer exclusivament en funció dels elements de caràcter mèdic, ja que les circumstàncies subjectives que presenta l'interessat ja s'han pres en compte per apreciar la disminució de la capacitat de guany d'almenys dos terços.

En darrer terme, la valoració de si l'interessat pot o no dur a terme alguna activitat professional comporta que pugui desenvolupar un treball de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.

Quart.- En el cas que ara s'examina, el dictamen pericial posa de relleu que la interessada va patir un aneurisma del complex de l'artèria comunicant posterior dreta, presentant en el moment de l'exploració hipertensió arterial, cervicàlgies cròniques acompanyades de cefalees, parestèsies a nivell parietal esquerre i desorientació tempo-espacial i cognitiva sota la forma d'alentiment important de la memòria recent. Aquestes xacres es valoren en conjunt en un 38,44 per cent d'I.P.P.

A fi de determinar si la interessada pot realitzar algun tipus de treball, els experts afirmen que, encara que la hipertensió, les cervicàlgies i les parestèsies no representen cap limitació en aquest sentit, no succeeix el mateix en l'esfera cognitiva i d'orientació, ja que aquella presenta una bradipsíquia, és a dir, un alentiment en el pensament i en la resposta a les preguntes que hom li realitza. Com a conseqüència d'aquest fet, encara que l'agent no presenta cap tipus de limitació funcional que li impedeixi, des del punt de vista físic, realitzar qualsevol activitat laboral, les alteracions de l'esfera psicològica sí que alteren suficientment la seva capacitat de resposta davant de les necessitats laborals i també l'aprenentatge que pot precisar en aquestes activitats. Atès que la simptomatologia està lligada a l'envelliment i a les alteracions tipus demència, l'evolució previsible és l'empitjorament de la patologia. En resum, les alteracions psíquiques representen una dificultat evident a l'hora de realitzar una tasca laboral.

En conseqüència, s'ha de concloure que la interessada es troba incapacitada per a desenvolupar un treball regular, en el sentit que ha establert la jurisprudència d'aquesta Sala. Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs que interposa la C.A.S.S. i confirmar la sentència apel·lada, sense que procedeixi fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 10 de febrer de 2010 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.