Fiança d'obligacions futures (0150/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-150/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia demanda de data 13 de març del 2008, per Aute de 4 d'abril del 2008 es va decretar per compte i risc de l'entitat "Tur" l'embargament preventiu del béns de la societat "Pérez", de la Sra. Serra i dels Srs. Calderón i Cepeda suficients per garantir el pagament de la suma de 32.305,12 euros, més altres 5.814,92 euros assenyalats prudencialment per interessos i costes.

II.- En data 1 d'octubre del 2008 la representació processal de la societat "Tur" (ENTITY_4) va formular demanda contra la societat "Pérez" i contra els avaladors del préstec concedit a aquesta entitat per la seva mandant, els senyors Serra, Calderón i Cepeda, sol·licitant que es condemnés als defenents conjuntament i solidàriament al pagament de la suma de 32.305,12 euros, incrementada amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats, al tipus de "descoberts" -quan a l'interès- i al de "préstecs i crèdits" -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'Agrupació de Bancs Andorrans, a partir del dia 22 de febrer del 2008 fins el seu total pagament, més les costes judicials.

III.- La representació legal de la societat "Pérez" no va comparèixer el dia assenyalat per escoltar la demanda, ni tampoc ho van fer els Srs. Calderón i Cepeda, sent declarats en situació de rebel·lia processal.

La representació processal de la Sra. Serra va formular excepció peremptòria de manca de legitimació passiva de la seva mandant, sol·licitant la seva estimació, la desestimació de la demanda i la imposició de costes a l'adversa.

IV.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

V.- La Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 15 d'abril del 2009 va desestimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva plantejada per la Sra. Serra, va estimar íntegrament la demanda interposada per l'entitat "Tur" contra la societat "Pérez", el Sr. Calderón i la Sra. Serra, va desestimar la demanda de l'esmentada entitat contra el Sr. Cepeda, absolent-lo de totes les pretensions de la part agent, i va condemnar a la societat "Pérez", al Sr. Calderón i a la Sra. Serra al pagament de les costes processals de la demandant i a aquesta a pagar les ocasionades al Sr. Cepeda.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Serra i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació, l'estimació de l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada per la seva mandant, la desestimació de la demanda formulada contra ella en tots els seus extrems i la imposició de totes les costes generades pel procediment a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 3 d'octubre del 2007 l'entitat "Tur" (ENTITY_4) va concertar amb els Srs. Calderón, Serra i Cepeda, que actuaven en representació de la societat "Pérez", una pòlissa de préstec per un import de 30.750 euros, que va ser avalat pels citats senyors en representació també de la societat prestatària (foli 94).

Consta igualment a les actuacions que el dia 31 de març del 2006 la Sra. Serra i el Sr. Calderón havien signat un document constituint-se fiadors de "Pérez", garantint personalment, solidària i il·limitada el compliment de totes les obligacions contretes per l'entitat fiançada enfront de "Tur", garantia que es manifestava tenir caràcter indefinit i irrevocable (foli 109).

En aquestes circumstàncies, quan la societat "Pérez" va deixar d'abonar les quotes establertes pel crèdit concedit, l'entitat prestamista va formular demanda contra ella i contra els seus avaladors solidaris.

La Sentència que ara es recorre va estimar que del document signat entre les parts el dia 3 d'octubre del 2007 no es podia derivar una responsabilitat pels Srs. Calderón, Serra i Cepeda, ja que van signar com avaladors en nom de la societat prestatària, però considerant que els dos primers havien avalat els deutes de "Pérez" en front al Banc agent en data 31 de març del 2006 va estimar la demanda formulada per aquest contra ells.

II.- Contra aquesta decisió s'alça la representació processal de la Sra. Serra argumentant, en primer lloc, que és discutible que de la simple declaració de voluntat unilateral puguin derivar-se obligacions pel qui la emet, argument que no es pot admetre ja que els fiadors al manifestar la seva voluntat de garantir un deute de tercer el van assumir ja fos en virtut d'un conveni amb el deutor i fiador havent-ho consentit el creditor, o entre creditor, deutor i fiador, raó per la qual en el supòsit d'autes la fiança es va constituir en virtut d'un contracte.

III.- Com a segon greuge contra la Sentència recorreguda manifesta la recurrent que no és vàlida la fiança d'una obligació futura que no quedi expressament definida en la declaració i que en el cas concret la fiança es referia a les obligacions contretes per la societat de la què són socis amb "Tur" i no a les que es poguessin contreure en el futur.

De l'estudi dels documents que consten a les actuacions es dedueix que difícilment es pot defensar que la responsabilitat de la recurrent provenia de l'obligació que ella va assumir signant com fiadora en la pòlissa de préstec concertada entre "Tur" i "Pérez" en data 3 d'octubre del 2007, ja que els Srs. Calderón, Serra i Cepeda van signar com a avaladors en nom i representació de la societat prestatària, malgrat aquesta manifestació no tingui cap sentit perquè el fiador per la pròpia definició de la fiança avala un deute que no li és propi i de cap utilitat li és al prestamista que l'entitat que rep del préstec, i que per tant ja és responsable del seu reembors, s'avali a sí mateixa, de tal manera que la que a vegades s'ha anomenat "fiança de deute pròpia" no ho és en sentit rigorós i tècnic i malgrat es pugui entendre que es va tractar d'un error del Banc, encara que inexcusable en un professional, que no podia portar als avaladors a confiar en què ells no respondrien personalment del deute i en aquest sentit, al ser interrogats per l'Hble. Batlle, el Sr. Calderón i la Sra. Serra reconeixen deute la suma reclamada per la part agent (foli 29).

IV.- No obstant, el Sr. i la Sra. Serra havien signat en data 31 de març del 2006 un altre document (foli 109) en el què garantien personalment, solidària i il·limitada les obligacions contretes per la societat "Pérez" front a "Tur" i en virtut d'ell s'han de considerar responsables del deute que l'agent reclama, sense que es pugui entendre, com afirma la demandada en l'escrit de dúplica, que el contracte de data 3 d'octubre del 2007 revocava aquesta fiança.

És cert que en aquest document es manifesta que els signants responen de les obligacions "contretes" per la societat de la què són socis amb "Tur", sigui quina sigui la denominació sota la qual l'entitat finançada les "hagi contretes" i és cert també que es tracta d'un contracte d'adhesió i per tant els dubtes que pugui generar no es poden interpretar en profit de la part que l'ha redactat. No obstant, de la interpretació conjunta i racional de les proves que consten a les actuacions es dedueix que aquesta garantia afectava a les obligacions futures que poguessin sorgir entre les parts, ja que no s'ha provat que en el moment de pactar-la s'haguessin contret ja obligacions amb el Banc i en el document es fa constar que la garantia té caràcter indefinit i irrevocable. Conclusió que no queda desvirtuada pel fet que en el moment de ser-li concedit un crèdit a la societat demandada es pretengués reiterar, amb poc encert, la fiança i encara que la seva eficàcia quedés condicionada al naixement de l'obligació de retornar un préstec que s'esperava rebre, o que estava previst o projectat. Es tractaria així d'un tipus de fiança denominada habitualment "omnibus" que garanteix un conjunt més o menys ampli d'operacions entre un determinat creditor i un concret deutor

D'altra banda, l'admissió de la fiança d'obligacions futures, a la què la recurrent no s'oposa en el seu escrit de dúplica, és pacífica a la doctrina que, malgrat considera que suposa un trencament del principi d'accessorietat que es predica d'ella, comporta la vinculació de l'avalador des del moment en què es pacta, encara que la seva eficàcia quedi de moment en suspens, sempre que es pugui determinar en la seva constitució quines són les obligacions garantides i en el cas present l'aval es referia a unes concretes obligacions entre persones predeterminades, tenint en compte a més que els avaladors eren en aquest cas el titular del negoci i legal representant de la societat avalada, raó pel qual tenien el control de les obligacions que aquest pogués assumir front al Banc.

V.- Argumenta la recurrent igualment, i també per primera vegada en aquesta alçada, que, en tot cas, la fiança no pot ser indefinida, però el que no es pot admetre és la vinculació perpètua del fiador, de tal manera que, si la fiança es pacta per una durada indefinida, els seus límits temporals vindran donats per la necessitat d'actuar d'acord amb la bona fe a la què s'han de subjectar les parts i sense posar en entredit la seguretat del tràfic jurídic i econòmic que exigeix que els dret s'exercitin en circumstàncies temporals raonables.

Ateses aquestes consideracions, cal destacar que en el cas present es va assumir una obligació en front al Banc a l'any i mig d'haver pactat la garantia, raó per la qual no es pot entendre que el termini transcorregut sigui tant perllongat que el prestamista no la pugui reclamar sense incórrer en una actuació contrària a la bona fe, ni tampoc que aquest pogués generar la confiança fonamentada del fiador en què ja no se li reclamaria la garantia prestada.

VI.- Malgrat la desestimació dels motius recurs exposats i tenint en compte els dubtes que l'actuació de la part agent podia generar en la recurrent, entenem procedent no fer expressa imposició de les costes de la instància, ni tampoc pronunciar-nos respecte de les d'aquesta alçada en virtut del que permet el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Serra contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15 d'abril del 2009, que REVOQUEM PARCIALMENT sols pel que fa a la condemna en costes de la recurrent sobre les què no fem especial pronunciament, CONFIRMANT per tant tots els demés pronunciaments de la Sentència recorreguda i sense imposar a cap de les parts les costes generades en aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.