CASS Pensió d'invalides aper malaltia (TSJA-050/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0045-1/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-050/11

S E N T È N C I A NÚM. 15-2012

PARTS:

Apel·lant: Valverde

Representant: Agullo

Advocat: Recio

Apel·lada: CASS

Representant : Coll

Advocat: Gálvez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el dos de març de l'any dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0045-1/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 26 de maig de 2011 va desestimar la demanda interposada pel Sr. Valverde contra la CASS, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de 5 de maig i 30 de juny de 2010, mitjançant les quals es va denegar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia.

La referida sentència ha considerat que el fet causant es va produir quan l'interessat estava en situació d'alta a la seguretat social, però ha denegat la prestació sol·licitada, ja que la prova pericial practicada en les actuacions acredita que la malaltia bipolar que pateix l'agent està compensada i que no està incapacitat de manera permanent per treballar.

2n.- La representació del Sr. Valverde va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució de la Batllia. El recurrent afirma que les conclusions del dictamen pericial són contràries a l'opinió dels facultatius que el tracten, els quals consideren que, a més de la malaltia bipolar, l'interessat pateix una depressió major que no es troba resolta del tot. En conseqüència, sol·licita que es realitzi un nou informe pericial elaborat pel metge psiquiatra que l'atén, amb el vist-i-plau d'un altre facultatiu adscrit al Servei de Salut Mental del S.A.A.S.

3r.- La representació de la CASS es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia fet una correcta valoració de les proves practicades i una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució del present recurs ha de partir del contingut de l'article 166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, el qual defineix la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna com la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, que deriva d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 per cent de la capacitat de guany.

D'altra part, l'article 168 de la pròpia Llei assenyala que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professional. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Segons l'article 169 de la Llei, les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories. La categoria A comprèn les persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària, mentre que la categoria B inclou els assegurats que requereixen aquesta assistència.

Al seu torn, els assegurats inclosos en la categoria A es classifiquen en tres grups, segons quedin capacitats per exercir la seva activitat professional habitual o una d'equivalent (grup 1), estiguin incapacitats per exercir la seva professió habitual o una d'equivalent (grup 2), o bé estiguin incapacitats per exercir qualsevol activitat professional (grup 3), tal com ho disposa l'article 170 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- La sentència apel·lada es basa en el resultat de l'informe pericial que consta en les actuacions, elaborat per un especialista en psiquiatria, el qual conclou que l'agent pateix una malaltia bipolar que dóna lloc a moments de descompensació aguda, com va succeir el mes de març de 2010, quan va tenir una depressió aguda amb idees delirants de tipus catastrofista i auto-lític. Tanmateix, aquesta malaltia bipolar està habitualment compensada o estabilitzada i li permet fer una vida normal, ja que les seves descompensacions acostumen a durar pocs dies i són poc freqüents fins ara. En conseqüència, el perit afirma que l'agent està capacitat per desenvolupar la seva activitat habitual o bé una altra d'equivalent, i no està incapacitat de manera permanent per treballar.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica.

En conseqüència, procedeix confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, que ha recollit les conclusions de l'informe pericial, segons el qual l'interessat no presenta un pèrdua de la capacitat de guany d'almenys el 60%, com exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

Quart.- Pel que fa a la discrepància que existeix entre l'informe pericial i les consideracions del metge que tracta l'interessat, convé recordar que aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que, en processos d'aquesta naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits judicials sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

En aquest supòsit, l'informe pericial resulta concloent quant al fet de què l'agent no es troba incapacitat per a treballar, per la qual cosa no procedeix la pràctica d'una nova prova en aquesta instància, d'acord amb allò que disposa l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Per tot això, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Valverde contra la sentència dictada el 26 de maig de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.