Bancari nova al·legació extemporània (6100467/2011)
- Resolució
- Sentència · 30/11/2017
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 387/2017
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2017:387
- Recurs
- 138/17
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Carles Cruz Moratones, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- PRESTÉC PRÉSTEC HIPOTECARI SOCI BANC COMPTE CORRENT
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat una sentència en relació amb un recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Badía contra la sentència del Tribunal de Batlles que l'havia condemnat a pagar una suma de diners a la societat Manzanares. La sentència original condemnava els Srs. Badía i Coll a pagar solidàriament 401,04 euros per descobert en compte corrent, mentre que el Sr. Badía havia de pagar addicionalment 298.517,95 euros pel incompliment d'un préstec hipotecari. La Sala Civil ha estimat parcialment el recurs d'apel·lació, reduint la suma de condemna imputable al Sr. Badía a 297.928,95 euros, excloent les comissions per reclamació de quotes que consideraven abusives. La resta del pronunciament de la sentència original es manté.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000138/2017 ORIGEN: 6100467/2011 - 00
NIG: 5300542120150001440
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, 30 de novembre del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per demanda formulada mitjançant escrit presentat en data 1 de desembre del 2011, la Sra. Cañete, actuant en nom i representació de la societat Manzanares, posava de manifest substancialment que formulava demanda en reclamació de quantitat contra els Srs. Badía i Coll i exercitava igualment, de forma cumulativa l'acció hipotecària, posant de manifest que el dia 26 de setembre del 2016, el Sr. Badía havia obert prop de la seva mandant el compte de número 158A62. Que el 28 de setembre del 2007, el predit compte havia esdevingut indistint, havent-se inclòs al compte la Sra. Coll.
Que per escriptura pública de data 2 d'agost del 2007, la seva mandant havia atorgat un préstec al Sr. Badía, garantit hipotecàriament, per l'import de 330.000.-euros. Dit préstec havia de ser retornat, en el termini de deu anys, mitjançant el pagament de 120 venciments mensuals consecutius d'un import inicial de 3.477,62.-euros a comptar del 2 de setembre del 2007 i fins al 2 d'agost del 2017.
Que els Srs. Badía i Coll havien incomplert el contracte de compte corrent en no haver-lo aprovisionat en forma deguda i el Sr. Badía havia incomplert igualment el contracte de préstec, per raó d'haver deixat de satisfer les quotes pactades. Que la seva mandant havia declarat anticipadament vençut el préstec el dia 5 de juliol del 2011 i en aquella data, havia liquidat els interessos corresponents, presentant el compte corrent un ròssec deutor de 401,04-euros i el compte de préstec un saldo deutor de 298.517,95.-euros.
Per tot l'esmentat, i desprès d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, la representació processal de l'agent sol·licitava que se seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència, condemnant als Srs. Badía i Coll, amb caràcter solidari, a pagar la suma de 401,04.-euros en concepte de descobert en compte corrent, i tan sols el Sr. Badía a pagar altra suma de 298.517,95.-euros dimanant del incompliment del préstec subscrit, majorades dels interessos i comissions de descobert al tipus previst per l'ORG_0 a partir del 1 de juliol del 2011 i fins a la total liquidació del deute, i la imposició a la part defenent de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Altrament, la representació processal de l'agent va interessar que es declarés que el deute per import de 298.517,95.-euros es troba garantit hipotecàriament i que es disposés la realització en pública subhasta dels béns hipotecats, aplicant el preu de remat realitzat a la rebaixa o la cancel·lació del deute hipotecari i en cas d'excés a la rebaixa o cancel·lació del deute comú.
II.- La representació processal de la part defenent no va contestar la demanda en data 1 de desembre del 2011 i va ser declarada en rebel·lia processal. Posteriorment el Sr. Badía en el dia 22 de desembre del 2011 va comparèixer a les actuacions i se'l va emplaçar per celebrar el judici de proves.
III.- Les parts van presentar posteriorment a la pràctica de les proves admeses, els seus escrits de conclusions.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 29 de setembre de 2016 i va decidir : "Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de la societat Manzanares contra els Srs. Badía i Coll i condemnar a aquests darrers a pagar, amb caràcter solidari, la suma de 401,04.-euros en concepte de descobert en compte corrent, tot condemnant igualment al Sr. Badía a satisfer altre import de 298.517,95.-euros dimanant del incompliment del préstec subscrit, ambdós majorats dels interessos, comptabilitzats a partir del 1 de juliol del 2011 i calculats en la forma prevista al III. CONSIDERANT de la present resolució judicial.
Segon.- Declarar que la suma de 298.517,95.-euros es troba garantida hipotecàriament.
Tercer.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al VI. CONSIDERANT de la present resolució judicial."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Badía i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que es desestimés parcialment, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
I.- En el present procediment, la part agent Manzanares reclama front la part defenent Badía i Coll en demanda en la que sosté una petició de condemna per incompliment de contracte i reclamació de danys i perjudicis.
La sentència d'instància estima substancialment la demanda i imposa les costes a la part defenent
Contra tal decisió s'alça la part vençuda Badía.
II.- La part agent reclama el saldo deutor d'un compte corrent indistint entre els defenents (compte 158A62) i també l'acció personal de reclamació per incompliment de préstec hipotecari contra el Sr. Badía i unida a ella l'acció hipotecària subsidiària.
Cal destacar que la part defenent es va mantenir en rebel·lia processal fins transcorregut el termini per a contestar la demanda. Finalment va comparèixer el Sr. Badía a temps per demanar proves i en concret va demanar: "... C) En que, per atent ofici, es requereixi de l'entitat agent un certificat del càlcul d'interessos aplicats al crèdit contret pels defenents, especificant l'import total corresponent als interessos i recàrrecs dins del total reclamat en els presents Autes als consorts senyors Q." (foli 136).
La certificació lliurada per l'entitat bancària (foli 143) que deia sobre aquest punt:
"- C) El imports carregats en concepte d'interessos i comissions són:
III.- En el seu escrit de conclusions, la part defenent compareguda aixeca la possibilitat de que els interessos aplicats puguin resultar abusius i demanà que la jutjadora que "en no haver especificat el càlcul dels interessos que hagués permès examinar els tipus aplicats i si aquests són legals, s'ajusten al pactat o són lleonins" i que un cop s'hagi practicat la prova en el sentit que ara demanà el defenent "de segur s'advererà són lleonins (els interessos) i fonamentaran una desestimació de la demanda".
IV.- En primer lloc, hem de coincidir amb la sentència d'instància en que la prova practicada ha acreditat que el requeriment que va fer la part defenent compareguda va ser de manera fidedigna acomplert per la part agent. Se li va demanar el càlcul total dels interessos i no el tipus aplicat en cada moment, tipus que per cert ja venia reflectit en el document 9 de la demanda (foli 72) per a les quotes impagades. Per tant no tenia cap justificació ni de forma ni de fons la pretensió en fase de conclusions la "retrocessió" del procediment per demanar una prova diferent a la que ja havia proposat en el moment processal oportú.
V.- En segon lloc, l'argumentació de que segurament els interessos aplicats serien il·legals o lleonins en la fase de conclusions tampoc podia reeixir perquè el moment processal oportú era incloure aquesta asseveració en la contestació a la demanda i no en una fase on ja la part contrària no es podia defensar. Però és que a més únicament hauria pogut proposar al Tribunal un examen d'ofici sobre la prova practicada i centrada en els interessos de demora i comissions. I així ho ha fet la sentència d'instància en el seu III Considerant en excloure les comissions per descobert successives a la data de tancament del compte. I que la Sala ha de completar aquest examen d'ofici respecte la reclamació en concepte de comissions per les quotes impagades, inclosa en el principal de 62,00EUR (com dues quotes de 31EUR) que no són únicament dues, sinó un total de 19 comissions descomptades, és a dir, un total de 589EUR.
Ja hem dit de manera reiterada allò que va dir la Sala ja en la STJC 374/2007 de 15 de maig de 2008 : "En cas d'autes l'aplicació d'interessos majorats i a més d'una comissió en el supòsit d'ultrapassament del descobert, té per efecte de castigar dues vegades el deutor per el mateix incompliment de les seves obligacions, sense que el titular del compte pugui tenir coneixement amb precisió de quina serà la seva penalitat respecte a la comissió pactada. Per tant, si la clàusula penal que estableix un increment del tipus d'interès convingut és del tot legítim, en canvi, la pena convencional d'una comissió a càrrec del deutor, a més de l'increment del tipus d'interès inicial, apareix com abusiva i sense ésser relacionada directament amb el perjudici sofert pel Banc a conseqüència de l'incompliment del deutor, ço que malgrat haver d'ésser acceptada la mateixa en el contracte, s'ha de declarar sense efecte per transcendir les normes d'equitat i d'equilibri que han de presidir a totes les convencions."
En coherència amb això hem d'excloure per abusives les comissions per reclamació de quotes que pugen a 589EUR i sense que ens puguem pronunciar sobre els interessos de demora per manca dels elements necessaris per saber si han estat abusius o no.
El recurs doncs ha de prosperar parcialment i sense que la imposició de les costes de la instància hagi de veure's afectada perquè segueix sent una estimació substancial de la demanda.
VI.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Badía contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 29 de setembre de 2016, que revoquem parcialment en el sentit que la suma de condemna imputable al Sr. Badía en relació al préstec ha de ser la de 297.928,95EUR i que aquesta suma és la que ha de ser inclosa en l'apartat Segon de la part dispositiva. Mantenim la resta del pronunciament.
No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.