IMMIGRACIÓ - ESTRANGERS. Expulsió administrativa. Antecedents per diversos delictes. Proporcionalitat de la mesura. (2000056/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000056/2016 Núm. De Rotlle: TSJA-0000087/2017

SENTÈNCIA 97-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Canals

Representant: ídem

Advocat: Sr. Esteban

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Arcos

Advocada: Sra. Guerrero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-tres de novembre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000056/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Canals va interposar demanda jurisdiccional contra l'acord de GOVERN D'ANDORRA de data 14 de setembre de 2016, que va acordar desestimar el recurs de reposició formulat contra la resolució del Ministre de Justícia i Interior de data 4 d'agost de 2016, en virtut de la qual es va disposar l'expulsió de l'interessat del territori nacional per un període de deu anys.

2.- Per sentència de data 16 de juny de 2017, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Canals, declarant que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta substancialment en les següents al·legacions:

La sentència es basa en l'Ordenança penal de 15 de setembre de 2016, que condemna l'interessat per diversos delictes menors i una contravenció, dels quals va ser víctima la Sra. Pérez. Ara bé, el fet que ambdós hagin reprès la relació de parella evidencia que el recurrent no suposa en l'actualitat cap risc per a l'expressada persona.

D'altra banda, el recurrent considera que la mesura també és desproporcionada, ja que el Sr. Canals presenta un arrelament familiar, social i laboral al Principat d'Andorra suficientment sòlid.

4.- En la seva contesta, GOVERN D'ANDORRA manifesta en síntesi el següent:

Els antecedents penals i policials del recurrent corroboren el fet que el Sr. Canals constitueix un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones, dels béns o de l'ordre públic.

La mesura d'expulsió és proporcional atenent els fets reprotxats.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i aquest, mitjançant providència de data 13 d'octubre de 2017, ha decidit no donar lloc a les peticions probatòries adduïdes pel recurrent en el seu escrit d'apel·lació.

Acte seguit han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Com disposa l'article 122.1 de la Llei qualificada d'immigració:

"Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasiones sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol):

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha proclamat igualment el caràcter preventiu i no pròpiament punitiu o sancionador d'aquest tipus de mesures (sentència Üner c. Països Baixos de 18 d'octubre de 2006).

Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'Administració ha acordat l'expulsió del recurrent del territori nacional durant un període de deu anys.

La mateixa sentència apel·lada recull els fets en què es basa la decisió administrativa, que s'han de considerat suficientment acreditats i que la pròpia part agent no discuteix en realitat. En resum, l'interessat va ser condemnat en dues ocasions l'any 2010, per un delicte major de furt amb força en les coses en grau de temptativa i per un altre delicte major continuat de furt amb ús de claus de possessió il·legítima i amb accés il·lícit a casa habitada. D'altra banda, mitjançant Ordenança penal de 15 de setembre de 2016, va ser condemnat per tercera vegada com autor dels delictes menors de maltractament en l'àmbit domèstic, lesions doloses, amenaces no condicionals, port il·legal d'arma, possessió i consum de droga tòxica cocaïna, a més d'una contravenció penal de fer trucades telefòniques de manera reiterada amb la finalitat de causar neguit, ansietat o temor a una persona. A part d'aquestes condemnes, el Sr. Canals ja va ser objecte d'un advertiment d'expulsió el 23 de setembre de 2010.

Per altra part, l'interessat ha estat controlat per la Policia en unes altres tres ocasions, i detingut en una quarta, que va donar lloc al seu ingrés al Centre penitenciari.

No ofereix dubte que els fets acreditats en el procés són suficients per considerar que existeix un risc per a les persones, els béns i per a l'ordre públic, derivat de la permanència de l'interessat en el territori andorrà. Cal tenir en compte, en primer lloc, que es tracta de fets reiterats i perllongats en el temps, de manera que no es poden entendre com una situació singular que no s'hagi de repetir. En segon lloc, les actuacions penals es produeixen per atemptats contra béns jurídics molt diversos, com són la salut pública, el patrimoni i la integritat física de les persones, el que agreuja l'existència d'un risc per a l'ordre públic. En darrer terme, la pròpia contumàcia de l'interessat és rellevant, com es desprèn del fet que ja va ser objecte d'un advertiment d'expulsió l'any 2010 i, malgrat això, s'han seguit registrant diversos incidents i, fins i tot, la condemna abans indicada de l'any 2016, cosa que demostra una actitud poc respectuosa amb l'ordenament jurídic.

Quart.- Pel que fa a la proporcionalitat de la mesura d'expulsió, no es pot apreciar un especial arrelament familiar o laboral al Principat. En aquest darrer capítol, la sentència apel·lada ja posa de relleu una notòria inestabilitat laboral, ja que el recurrent ha treballat en breus períodes per a unes vint empreses diferents. Però el més rellevant és que ja no manté una relació de parella amb la víctima del maltractament que va donar lloc a la condemna penal de 15 de setembre de 2016. La interessada ho manifesta explícitament en la seva declaració davant del Batlle (foli 148) i aquesta declaració prestada amb totes les garanties no pot quedar desvirtuada per un escrit que, aparentment, va subscriure la mateixa persona (foli 157), quan no consten les circumstàncies en què aquest document va ser redactat i, en conseqüència, no ofereix garanties de versemblança. D'altra banda, no deixa de resultar paradoxal que s'invoqui una situació d'arrelament per la convivència amb una persona a qui s'ha fet objecte de maltractament. En darrer terme, l'interessat té dos fills als seu país d'origen.

En aquestes condicions, partint de les reiterades infraccions penals que ha comès l'interessat i del risc per a l'ordre públic que això comporta, i de l'absència d'un especial arrelament familiar o laboral, no es pot considerar desproporcionada la mesura d'expulsió que ha adoptat l'Administració.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència del Tribunal de Batlles.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Canals contra la sentència dictada el 16 de juny de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.