Recurs d'apel·lació sobre tutela sumària de possessió de la parcel·la 39 de l'Urbanització Super Pal
- Resolució
- Sentència · 10/02/2026
- ROJ
- STSJAD 38/2026
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2026:38
- Recurs
- 198/2025
- Ponent
- Jaume Tor Porta
- Magistrats
- Jaume Tor Porta, Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones
- Descriptors
- POSSESSIÓ TUTELA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DEMANDA (PROCEDIMENT DE TUTELA SUMÀRIA) RECURS D'APEL·LACIÓ INTERPOSICIÓ (RECURS D'APEL·LACIÓ)
La sentència del Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, del 10 de febrer de 2026, resol el recurs d'apel·lació del senyor Izquierdo contra la sentència de 13 d'agost de 2025 que havia desestimat la seva demanda de tutela sumària i reconegut l'acció interdital de retenció de la senyora Manso sobre la parcel·la 39 de l'Urbanització Super Pal. El tribunal ha confirmat que, després de valorar la prova, la possessió efectiva i contínua de la parcel·la pertanyia a la senyora Manso des de la separació matrimonial de 2021, mentre que les accions del senyor Izquierdo eren escassoses i considerades il·legítimes. Per consegüent, s'ha desestimat completament la reclamació de recuperació de la possessió i s'ha confirmat la condemna del demandant a cessar qualsevol acció que pertorbi la possessió de la demandada, imposant-li també el pagament de les costes processals. El recurs d'apel·lació ha estat denegat i les costes han estat imputades al senyor Izquierdo.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones
SENTÈNCIA 000017-2026 DE 10/02/2026
Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA
Data : 10/02/2026
Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil
Referència : TSJC.- 0000198/2025
Nig : 5300542120240002774
SENTÈNCIA 000017/2026
PARTS:
Apel·lant: Sr. Izquierdo
Representant: Sra. Canales
Advocat: Sr. Benítez
Apel·lat: Sr. Peña i
Sra. Manso
Representant: Sr. Quesada
Advocat: Sr. Coll
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Jaume TOR PORTA
Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE
Sr. Carles CRUZ MORATONES
OBJECTE: Tutela sumària
Andorra la Vella, 10 de febrer del 2026
En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 29/11/2024, la representació processal del Sr. Izquierdo formulava demanda de tutela sumària contra la Sra. Manso i el Sr. Peña, a través de la qual demanava que es dictés Sentència declarant la restitució i recuperació dels drets reals de propietat i de possessió del seu representat en relació amb la parcel·la 39 de la Urbanització Super Pal, amb referència cadastral 4P00083 de la qual havia estat desposseït de forma greu i violenta per part dels demandats; sol·licitava alhora l'adopció de totes les mesures judicials escaients per a garantir l'efectivitat i gaudiment dels drets del seu representat respecte de la parcel·la assenyalada amb llançament dels demandats i restitució de la possessió al seu representat. Finalment, sol·licita que s'imposin als demandats les costes causades.
2.- El 10/02/2025, la representació processal de la Sra. Manso i del Sr. Peña contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions que s'hi contenien, demanant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.
3.- Per aute del 19/03/2025 es decidia l'acumulació dels autes civils enregistrats amb el número seqüencial 2000011/2025 als presents de número 3000474/2024.
En el procediment acumulat, el dia 13/01/2025, la representació processal de la Sra. Manso formulava demanda interdictal per retenir la possessió contra el Sr. Izquierdo, demanant es dictés Sentència condemnant la part demandada a cessar de forma immediata en qualsevol acció que pertorbi la possessió de la part actora sobre el terreny situat a la Urbanització Super Pal 39, respectant la possessió pacífica i exclusiva de la seva representada sobre la parcel·la, abstenint-se de realitzar futures intromissions o accions que pertorbin la lliure possessió del terreny i que es condemni la part demandada al pagament de les costes processals, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador.
El 12 de maig del 2025, la representació processal del Sr. Izquierdo contestava la demanda formulada per la Sra. Manso oposant-se al seu triomf, insistint en les pretensions articulades en el seu escrit de demanda inicial.
4.- Substanciat el procediment pels seus tràmits, el dia 13/08/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- que ha de desestimar i desestima íntegrament tots els pediments continguts en la demanda d'interdicte per recuperar la possessió formulada pel Sr. Izquierdo i dirigida contra els Srs. Manso i Peña, donant lloc als pronunciaments interessats en la demanda interdictal per retenir la possessió "uti possidetis" instada per la Sra. Manso i dirigida contra el Sr. Izquierdo, seguida amb el número seqüencial 2000011/2025, el que ha de comportar els següents pronunciaments: 1.- condemnar al Sr. Izquierdo a cessar d'immediat en qualsevol acció que pogués pertorbar la possessió de la Sra. Manso sobre la parcel·la de terreny número 39, situada al Carrer Urbanització Súper Pal -Diagonal 9-, al terme del poble de Pal, Parròquia de La Massana, amb referència cadastral 4P00083 i, abstenir-se de realitzar-hi qualsevol intromissió; 2.- compel·lint fermament al Sr. Izquierdo a respectar la possessió lliure, exclusiva i pacífica de la Sra. Manso, sobre la parcel·la de terreny anteriorment descrita. Amb imposició de les costes processals d'aquesta instància a l'instant del present afer seguit pel procediment de tutela sumària segons s'ha raonat en el darrer Fonament de Dret.
Segon.- De conformitat amb el que predica l'article 276.1 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, aquesta sentència té l'efecte de cosa jutjada en relació amb els fets enjudiciats i que s'hi resolen, sense perjudici que es pugui plantejar un procés declaratiu posterior, un cop la sentència ha esdevingut ferma".
5.- La representació processal del Sr. Izquierdo formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant es dicti resolució en aquesta alçada que la revoqui i que en el seu lloc, aculli totes les pretensions que es contenien en el seu escrit rector i desestimant les pretensions formulades per l'adversa, imposant a la contrapart el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.
6.- La representació processal de la Sra. Manso i del Sr. Peña s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant es dicti Sentència desestimant-lo i imposant a la part demandant el pagament de les costes que en derivaven.
Fonaments de dret
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte del present procediment se centra en el conflicte possessori suscitat entre les parts litigants en relació amb la parcel·la número 39 de la Urbanització Super Pal. En aquest context, ambdues parts exerceixen accions possessòries de naturalesa diferenciada però antagònica, que tenen com a denominador comú la controvèrsia sobre l'exercici legítim de la possessió de l'esmentat immoble.
Concretament, el Sr. Izquierdo promou una acció encaminada a la recuperació de la possessió, al·legant haver estat privat o desposseït del gaudi material de la finca, amb la finalitat que se li restitueixi l'estat possessori anterior a la situació que considera il·lícita. Per la seva banda, la Sra. Manso articula una acció de retenció de la possessió, sostenint que és ella qui exerceix una possessió legítima i que aquesta s'ha vist pertorbada pels actes o pretensions de la part actora, interessant, en conseqüència, a mantenir el "statu quo" possessori existent, manant a l'actor abstenir-se de qualsevol actuació que el pogués pertorbar.
La Sentència dictada per la Batllia comença per recordar la naturalesa estrictament possessòria de les accions articulades, excloent per això les pretensions de caràcter real articulades pel Sr. Izquierdo. Posteriorment i de la valoració de la prova que realitza, el tribunal conclou que, des de la separació matrimonial l'any 2021, la Sra. Manso era qui ha vingut exercint una possessió real, pública i continuada sobre la parcel·la 39, mitjançant actes positius i visibles com el manteniment, el conreu, la neteja periòdica i el tancament perimetral de la finca, assumint-ne íntegrament els costos. Per contra, sosté que no concorrien actes possessoris rellevants del Sr. Izquierdo en el període posterior a la separació, més enllà d'intervencions puntuals que qualificada de "furtives", corroborades pels testimonis i pels agents de l'ordre. El tribunal rebutja el valor probatori decisiu de l'acta notarial de protocol·lització aportada pel demandant, en considerar que conté únicament manifestacions de tercers sense eficàcia per acreditar una possessió actual. Així mateix, es constata que els actes atribuïts al Sr. Izquierdo constitueixen una alteració il·legítima de la possessió exercida per la Sra. Manso, i no pas una reacció legítima a una despossessió prèvia. En conseqüència, es desestima íntegrament l'acció de recuperació de la possessió i s'estima l'acció interdictal de retenció "uti possidetis", ordenant al demandant cessar en qualsevol conducta pertorbadora i respectar la possessió exclusiva i pacífica de la demandada, amb imposició de costes al Sr. Peña
I és contra aquesta decisió que s'alça el Sr. Izquierdo segons els motius de recurs que s'exposen en l'apartat següent.
Segon.- Exposició dels motius de recurs
La part recurrent afirma que la resolució recorreguda ometia indegudament la possessió històrica, pacífica i ininterrompuda que el seu representat hauria exercit sobre la parcel·la núm. 39 des de la seva donació l'any 1998, així com dels múltiples actes positius de domini desenvolupats al llarg dels anys, com ara el tancament perimetral de la finca, la construcció d'una caseta d'eines i l'explotació agrícola amb autorització a tercers. En aquest sentit, denuncia l'existència d'un error patent en la valoració de la prova, atès que no s'hauria ponderat adequadament les denúncies policials, l'acta notarial de protocol·lització ni a les declaracions testificals que, segons el recurrent, acreditaven tant una possessió prolongada i pública com una despossessió presumptament violenta produïda durant l'estiu de 2024.
Es retreu igualment al tribunal de primera instància haver minimitzat el valor de documents públics i d'actuacions policials dotades de força probatòria legal, sense oferir una motivació suficient del seu rebuig ni promoure les confrontacions probatòries previstes al Codi de procediment civil.
A més, s'al·lega una incorrecta subsumpció jurídica dels fets, en considerar que la sentència consolidava una situació possessòria que, segons l'apel·lant, s'hauria assolit de manera il·legítima i mitjançant la força, en oberta contradicció amb la finalitat protectora de la tutela sumària prevista a l'article 269.1.e) i g) del CPC. Igualment, es denuncia la vulneració del principi general de dret "nemo plus iuris ad alium transferre potest quam ipse habet", sostenint que la part adversa mancava de qualsevol títol legítim que emparés la seva pretensió possessòria. D'altra banda, s'imputa a la resolució impugnada un error greu en apreciar un suposat abandonament de la possessió, confonent una absència forçada per raons de seguretat amb una renúncia voluntària, en contra de la doctrina del "corpus" i de "l'animus" i del règim legal de presumpcions.
Tercer.- Tal com ja es va posar en relleu en la Sentència de 29/06/2017 (rotlle TSJC 563/2016), el procediment de protecció sumària de la possessió es configura com un procés especial, d'índole eminentment provisional, destinat exclusivament a preservar un estat possessori davant d'actes de pertorbació o de despossessió material que no troben empara en cap títol jurídic. La seva raó de ser no és altra que evitar que les controvèrsies sobre la possessió es resolguin mitjançant vies de fet o per la consolidació de situacions creades unilateralment extra legem, preservant així l'ordre públic i la pau social. Precisament per aquesta naturalesa instrumental, la decisió que s'hi adopta no té vocació definitiva ni produeix efectes de cosa jutjada material, restant íntegrament salvaguardada la possibilitat d'un ulterior procés declaratiu sobre la propietat o la possessió definitiva.
Aquest plantejament troba el seu fonament en el dret romà, que exigeix, com a pressupòsit essencial dels interdictes possessoris, que el demandant acrediti haver estat en possessió del bé i haver-ne estat desposseït en un lapse temporal proper. Aquesta exigència ha estat reiteradament establerta per la jurisprudència del nostre Tribunal, que de manera constant i amb remissió al Digest 43, 16, 1 fixa que l'acció interdictal només pot prosperar quan el demandant prova una possessió efectiva exercida dins l'any anterior a l'acte de despossessió o pertorbació denunciat (vegeu en aquest sentit la Sentència del Tribunal Superior de la Mitra de 29/02/1988 (recull 227), les Sentències del Tribunal Superior de Justícia de 18/09/1997 (recull 794), de 14/05/1998 (recull 954) i de 19/11/1998 (recull 1001), així com l'aute de 10/04/1997 (recull 856)-.
És a la llum d'aquest marc jurídic que s'ha d'analitzar el cas que ens ocupa. La resolució d'instància fonamenta el seu pronunciament en la manca de prova suficient que permeti tenir per acreditat que el Sr. Izquierdo ostentés la possessió de la finca litigiosa en el període immediatament anterior a la interposició del judici sumari, concloent, per contra, que de la valoració conjunta de la prova practicada es desprèn que aquesta possessió era exercida per la Sra. Manso. Un cop examinada de manera detallada i crítica la totalitat del material probatori, aquesta conclusió no pot sinó ser confirmada en aquesta alçada.
En efecte, la prova aportada pel demandant s'orienta tota a acreditar una possessió de caràcter històric: antics cultius, autoritzacions concedides en el passat per al pasturatge de ramats o la instal·lació de construccions auxiliars d'obra. Ara bé, els mateixos testimonis que refereixen aquests fets situen els actes possessoris en un moment temporal clarament anterior al límit d'un any legalment exigible, això és o bé quan els litigants convivien (Sr. Tejada) o algun d'ells fins i tot fa més de 15 anys (Sr. Morillo). Aquesta circumstància resulta determinant, ja que, segons hem sostingut, una possessió pretèrita i allunyada en el temps no pot fonamentar l'èxit d'una acció de protecció sumària.
En canvi, la prova practicada a instància de la part demandada mostra, que des de la separació matrimonial dels litigants l'any 2021 la possessió de la franja de terreny controvertida ha estat exercida de forma exclusiva per la Sra. Manso. Diversos testimonis han afirmat que era ella, el seu fill o el seu pare per compte seu qui realitzaven habitualment les tasques de dallar, llaurar i conrear la parcel·la entre altres, i aquesta realitat es veu corroborada per la documentació relativa a les despeses assumides durant l'any 2024 per al manteniment de l'hort, elements tots ells que constitueixen actes positius, públics i actuals de possessió.
Finalment, les intervencions dels agents del servei de policia en què la part recurrent fonamenta el seu recurs, lluny d'acreditar una possessió pacífica prèvia en favor del demandant, es limiten a constatar la controvèrsia exacerbada entre els litigants i les actuacions del demandant per tal de recuperar per la via de fet la possessió de quelcom que no tenia, sigui intentant trencar el cadenat d'accés sigui soldant la porta que permetia l'accés a la parcel·la controvertida des del xalet que ocupa la Sra. Manso. Aquestes actuacions, de caràcter clandestí, no poden, per definició, ser qualificades d'actes de possessió pacífics ni públics, sinó que revelen una actuació unilateral, incompatible amb el concepte de possessió que es pugui protegir en el marc d'un procediment interdictal.
Des d'aquesta òptica, la valoració de la prova efectuada per la Batllia s'ajusta plenament als criteris legals i jurisprudencials aplicables, sense que els motius articulats en el recurs permetin desvirtuar-la. En conseqüència, els arguments del recurrent no poden prosperar.
Quart.- D'altra part, les al·legacions relatives a una suposada errònia subsumpció jurídica dels fets no poden ser acollides, ja que la sentència d'instància aplica de manera correcta els pressupòsits propis de l'acció interdictal. En efecte, el jutjador a quo no consolida cap situació possessòria il·legítima, sinó que es limita a constatar, a partir de la prova practicada, quina era la possessió efectiva existent en el moment temporal jurídicament rellevant. El recurs, sota l'aparença d'una crítica jurídica, pretén en realitat una nova valoració global de la prova amb la finalitat d'imposar una versió alternativa dels fets, que no s'adequa al resultat global de la prova practicada valorada de conformitat amb la regla de la sana crítica.
Cinquè.- Tampoc pot prosperar el motiu relatiu a la invocada vulneració del principi "nemo plus iuris ad alium transferre potest quam ipse habet". Aquest principi, es projecta en l'àmbit dels drets reals, resultant impropi del procediment interdictal, que no té per objecte l'anàlisi de títols ni la determinació del millor dret a posseir, sinó únicament la protecció provisional d'una situació possessòria de fet. Pretendre introduir aquest principi en el marc d'una tutela sumària equival a desnaturalitzar el procediment i a convertir-lo indegudament en un judici declaratiu encobert, cosa que l'ordenament jurídic exclou expressament.
Sisè.- Pel que fa a l'argument relatiu a l'abandonament que segons sustenta la resolució li atribuïa indegudament, cal assenyalar que la sentència no fonamenta el seu pronunciament en una renúncia expressa o voluntària del demandant a la possessió, sinó en la constatació positiva que aquest no havia desenvolupat actes possessoris rellevants dins el període temporal que resultava adequat, mentre que aquests sí que eren realitzats de manera continuada per la part demandada. En aquest context, la discussió sobre l'animus derelinquendi resulta irrellevant, ja que l'acció interdictal exigeix provar la seva possessió immediata anterior, requisit que, com ja s'ha exposat, no ha quedat satisfet.
Igualment, les al·legacions relatives a una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva no poden ser estimades. La resolució recorreguda ofereix una motivació extensa i intel·ligible, examinant de manera detallada la prova practicada i justificant la conclusió que assolia. El fet que aquesta no coincideixi amb la tesi de la part recurrent no pot ser confós amb una manca de motivació ni amb una situació d'indefensió material.
Setè.- Finalment, pel que fa a la impugnació de la condemna en costes, aquesta apareix com una conseqüència necessària del principi objectiu del venciment, atès que totes les pretensions articulades pel demandant han estat íntegrament desestimades i pel contrari, les pretensions de la demandada han triomfat. No resulta exigible, en aquest context, una motivació addicional sobre la temeritat o la mala fe quan la imposició de costes deriva directament de l'aplicació de la norma processal corresponent.
Vuitè.- La desestimació del recurs articulat comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada s'hagin d'imposar a la part recurrent (art. 354.2 del CPC).
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Izquierdo contra la Sentència de 13/08/2025 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.