Pòlissa multidivisa- Manca d'assessorament del banc (229/12)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-229/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 20 de maig del 2011 el Sr. Gaya va formular demanda en reclamació de quantia i de modificació de condicions creditícies contra la societat "Palmer" manifestant que l'any 1999 va adquirir un pis pel preu de 255.000 euros i va obtenir de la defenent un préstec de 252.500 euros a retornar en 30 anys i amb garantia hipotecària sobre el citat pis, que l'any 2006 volia adquirir un immoble a la República Dominicana i el Banc li va oferir finançament mitjançant una pòlissa de crèdit multidivisa per un import de 480.000 euros que va subscriure constituint una segona hipoteca sobre el pis i accessoris d'Andorra, que va portar a terme diverses actuacions amb l'objectiu de cancel·lar el primer préstec i adquirir el citat immoble, que va portar a terme igualment diverses operacions d'alt risc consistents en la compravenda de divises, que el límit de la pòlissa va ser excedit en dates 2 i 27 d'octubre del 2008 amb un saldo de 944.071 euros i un excés de 481.962,84 euros, que el Banc no el va avisar d'aquests excessos i va desfer les posicions unilateralment en dates 22 de setembre del 2009 i 26 de febrer del 2010, arribant a una pèrdua final de 383.958,70 euros i que tampoc va analitzar degudament el seu perfil, ni la seva capacitat d'assumir el risc, ni el va informar del mateix, ni el va assessorar.

Per aquesta raó, demanava que es condemnés a la societat "Palmer" a abonar-li la quantitat de 383.958,70 euros per les pèrdues que va patir per la compravenda de divises que va dur a terme, 301,12 euros per les despeses notarials de cancel·lació de la pòlissa de crèdit, 989,98 euros per les despeses notarials per la instrumentació d'un nou préstec hipotecari, 9.691,57 euros corresponents als interessos meritats per les pèrdues sofertes, 3.050,26 euros pels interessos meritats de més per motiu del nou diferencial aplicat als nous préstecs, 1.076.863 JPY pels interessos deutors liquidats de més en la liquidació del període del dia 22 de setembre al dia 21 de desembre del 2009, 806.885 JPY corresponents als interessos deutors liquidats de més en la liquidació del període del dia 22 de desembre del 2009 al dia 26 de febrer del 2010, més l'import que resultés entre la diferència dels interessos liquidats en la liquidació del període del dia 1 de setembre al dia 30 de novembre del 2009 i els que s'haurien d'haver liquidat correctament, més l'import de la diferència dels interessos liquidats en la liquidació del període del dia 1 de desembre del 2009 al dia 28 de febrer del 2010 i els que s'haurien d'haver liquidat correctament, més les costes del procediment.

Subsidiàriament sol·licitava que es condemnés a "Palmer" a abonar-li un import de 247.547 euros, corresponent a l'import excedit de la pòlissa de crèdit quan es va tancar la darrera operació de compravenda de divises en data 26 de febrer del 2010, més la suma de 301,12 euros, corresponent a les despeses notarials per la cancel·lació de la pòlissa de crèdit multidivisa, més l'import de 989,98 euros per les despeses notarials per la instrumentació d'un nou préstec hipotecari, l'import de 6.593,30 euros, corresponent als interessos meritats sobre l'import excedit, més la suma de 4.335,26 euros pels interessos meritats de més pel motiu del nou diferencial aplicat als nous préstecs, més 1.076.863 JPY pels interessos deutors liquidats de més en la liquidació del període del dia 22 de setembre al dia 21 de desembre del 2009, més altres 806.885 JPY corresponents als interessos deutors liquidats de més en relació al períde del dia 22 de desembre del 2009 al dia 26 de febrer del 2010, més l'import que resultés entre la diferència dels interessos liquidats en relació al període del dia 1 de setembre al dia 30 de novembre del 2009 i els que s'haurien d'haver liquidat correctament, més l'import de la diferència dels interessos liquidats en relació al període del dia 1 de desembre del 2009 al dia 28 de febrer del 2010 i els que s'haurien d'haver liquidat correctament, més les costes del procediment.

Mitjançant altressí sol·licitava igualment que es declarés abusiva la clàusula del tipus d'interès que s'aplicava als nous préstecs reconduïts i en lloc d'aplicar-se un tipus d'interès (Euribor+1,25 punts) s'apliqués un tipus (Euribor+0.35 punts), que eren les condicions que ell tenia en la pòlissa de crèdit que el Banc va cancel·lar anticipadament per quedar excedida del seu límit per motiu de les pèrdues de compravenda de divises.

II.- La representació processal de la societat "Palmer" va contestar a la demanda en data 1 de juliol del 2011 oposant-se a la mateixa amb l'argument que el demandat havia patit un resultat negatiu en unes operacions amb divises sense cap falta del Banc. Manifestava igualment que el crèdit multidivisa el va demanar l'agent, que en coneixia perfectament el funcionament i els riscs, que el Sr. F. tenia coneixements suficients i experiència per la formalització d'operacions especulatives de compravenda de iens, que era client del Banc des del 1993, era de professió auditor i tenia formació en l'àmbit econòmic i financer, que feia habitualment inversions amb títols americans, que mai va formular objeccions a les liquidacions d'interessos que se li presentaven, que no procedeix declarar abusiva la clàusula d'interessos dels préstecs reconduïts, ja que les condicions establertes eren les habituals l'any 2010 i no es podien mantenir les del 2006, raons totes elles que la portaven a sol·licitar que es desestimés la demanda plantejada contra la seva mandant i que s'imposessin a l'adversa les costes del procediment.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 7 de setembre del 2012 desestimant la demanda formulada en data 20 de maig del 2011 pel Sr. Gaya contra la societat de Dret andorrà "Palmer", i sense fer imposició de costes processals.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Gaya i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es condemni a la defenent a abonar-li 383.958,70 euros corresponents a les pèrdues per la compra de divises que va portar a terme o subsidiàriament l'import de 247.547 euros corresponent a la diferència entre les pèrdues que es van generar i les què s'haurien generat si s'hagués tancat les operacions de compravenda de divises en els primers dies en què la pòlissa de crèdit va quedar excedida, amb un total de 136.411,70 euros calculades sobre un canvi de 1 euro igual a 144,71 JPY

VI.- Contra la mateixa resolució formula igualment recurs la representació processal de l'entitat "Palmer" i de conformitat amb els arguments que exposa sol·licita la seva revocació pel que fa a la no imposició de costes que demana que siguin imposades a l'adversa, juntament amb les d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a qüestió prèvia a l'anàlisi del fons del recurs formulat pel Sr. Gaya, cal examinar l'al·legació feta per la representació processal de l'entitat "Palmer" en el sentit que seria precís inadmetre "a limine" l'escrit de conclusions del recurrent atès que figura adreçat a l'Hble. Tribunal de Batlles, quan s'hauria d'haver presentat davant la Secretaria de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i no abans del dia 23 d'octubre del 2012, data en què s'admet formalment el recurs, mentre que en ell consta la data de 8 d'octubre. No obstant, aquesta Sala considera que aquest incompliment de les normes processals no ha causat a l'entitat agent en aquest procediment cap mena de perjudici, raó per la qual, no estimem procedent aplicar de forma rigorosa les normes processals, sinó atendre més aviat a la seva finalitat, raó per la qual no és procedent estimar la seva petició.

II.- Com a primer motiu o greuge contra la Sentència d'instància el Sr. Gaya defensa que, en contra del que conclou aquesta resolució, la defenent tenia obligació d'aconsellar-lo i prevenir-lo sobre els riscs que assumia en el moment que va portar a terme operacions especulatives d'alt risc. En aquest sentit argumenta que ell va patir pèrdues per un import de 383.958,70 euros com a conseqüència de la compravenda de divises (compra d'euros contra iens) dutes a terme a través d'una pòlissa de crèdit multidivisa amb garantia hipotecària fins un import màxim de 480.000 euros amb una durada de 30 anys, que ell va concertar amb la defenent en data 22 de setembre del 2006, i que, malgrat aquesta pòlissa de crèdit anava destinada a la compra d'una segona residència a l'estranger i sols era precís disposar de dòlars i euros, el Banc va insistir en instrumentar-la en iens i en francs suissos, fet que posa de relleu la voluntat que tenia de proposar-li les operacions de compravenda de divises que ell va portar a terme posteriorment, de tal manera que se'l ha de compensar per les pèrdues que va patir en aquestes operacions, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, de les proves que consten a les actuacions es dedueix que va ser el Sr. F. qui va decidir concertar una pòlissa multidivisa per tal de poder adquirir un immoble a l'estranger, cancel·lar el préstec que havia concertat anteriorment per adquirir-ne un altre situat al Principat i a més especular amb la compravenda de divises, ja que ell mateix reconeix en la carta de queixa adreçada a l'INAF (foli 317) que va ser ell qui es va posar en contacte amb diversos Bancs per concertar una hipoteca multidivisa i que es va decidir per "Palmer" "perquè les condicions les trobava més interessants (pòlissa enlloc de préstec), tot i que per ells era la primera que formalitzaven". D'altra banda, de les dades aportades a les actuacions es dedueix que les compravendes efectuades es van finançar amb la citada pòlissa i amb diversos pagarés emesos pel recurrent que, com posa de relleu al seu escrit de rèplica, es van descomptar "constituint una penyora sobre els saldos positius que mantenia el Sr. F." i que era el recurrent el que donava instruccions concretes en cada moment al Banc per tal que portés a terme les compres i vendes de divises (folis 286 a 304), de tal manera que també llavors era ell qui prenia la iniciativa de la contractació.

III.- Afirma igualment el recurrent que ell no tenia experiència inversora, raó per la qual va ser considerat com client "minorista" pel mateix defenent, que els seus ingressos mensuals tenien un import aproximat de 4.500 euros i que no tenia patrimoni, raó per la qual entenia que era precís condemnar a la defenent a abonar-li la suma de 383.958,70 euros, que era l'import de les pèrdues que havia patit degut a l'actuació del defenent.

No obstant, el Sr. F. no sols és llicenciat en empresarials (foli 385) i ha treballat en diverses entitats en àrees de tipus econòmic, encara que seguís les ordres dels seus superiors (folis 284, 387 i 419), sinó que ha seguit cursos d'anàlisi financer, com ell mateix assenyala en el seu curriculum vitae (folis 387 a 390 i 431), tenint en compte a més a més que de la terminologia que fa servir als correus electrònics que es van intercanviar les parts es dedueix que té coneixements en matèria financera (folis 286 a 304). Per aquestes raons, encara que l'any 2011 fos declarat com client "minorista" per la defenent en compliment de la Llei 14/2010 (foli 345), en el moment en el què va contractar amb el Banc els seus empleats podien entendre que es tractava d'un client "professional" i que, malgrat la compravenda especulativa de divises és una operació d'alt risc no té especial complexitat, ja que depèn exclusivament de que l'aposta per la pujada o baixada de la cotització d'una determinada moneda es compleixi o no, com pot succeir amb la inversió en borsa, o en relació a qualsevol joc d'atzar. D'altra banda, a l'escriptura pública en la qual es pacta el crèdit multidivisa amb garantia hipotecària de data 22 de setembre del 2006 es fa constar que la part prestatària assumeix íntegrament els riscs derivats del canvi de divises, manifestació que, en tot cas, suposa que se'l va advertir del risc que comportaven les decisions de conversió de moneda (foli 188) precises per l'adquisició de divises estrangeres, l'existència del qual ell mateix reconeix (foli 381).

Pel que fa als seus ingressos, si bé és veritat que la seva nòmina l'any 2007 li suposava un ingrés de 4.465 euros mensuals (foli 124), també ho és que és propietari d'un pis al Principat, la hipoteca del qual es va amortitzar pel que sembla amb els diners de la pòlissa multidivisa, i un altre a la República Dominicana, que no acostumen a adquirir persones amb un patrimoni modest i si finalment el seu deute ha comportat dos préstecs per un import total de 640.000 euros, com afirma a la seva demanda, és evident que aquests imports són presumiblement inferiors al valor dels immobles que va adquirir amb els diners procedents de la pòlissa de crèdit, com posa de relleu el fet que hagin estat concedits amb garantia hipotecària i per tant els pot assumir perfectament.

IV.- En relació a l'argument exposat de que d'acord amb el Comunicat 163/05 de l'INAF (foli 203) l'actuació de la defenent no va ser correcta, raó per la qual aquest organisme li va recriminar que permetés una posició deutora tant rellevant a una persona que sols gaudia d'una nòmina i tenia el pis hipotecat, preguntant-se com es podien aprovar en aquest cas unes operacions de risc tan elevat quan a més el Banc va classificar al Sr. F. com a client minorista, cal tenir en compte que en la carta que consta al foli 315 de les actuacions dirigida al Director General de "Palmer" es posa de relleu que l'INAF es fa determinades preguntes presumint, iuris tantum, que és cert el que afirma el Sr. F. i disposant exclusivament de la seva versió dels fets que, com hem vist, no s'ajusta estrictament a la realitat, ja que els productes van ser sol·licitats explícitament pel client.

V.- Afirma igualment el recurrent que l'actuació del Banc és contrària a allò que disposa la Llei 14/2010 de règim jurídic de les entitats bancàries, la de Protecció al Consumidor de data 31/07/1985 i a les normes ètiques i de conducta a les què fa referència el Comunitat 163/05 de l'INAF, ja que la defenent no li va proporcionar la informació necessària sobre el risc de les operacions que assumia, ni sobre les incidències relatives a les operacions contractades, de tal manera que reclama subsidiàriament que es condemni a la defenent a abonar-li la suma de 247.547 euros que es correspon a la diferència entre les pèrdues que es van generar i les què s'haurien generat si s'hagués tancat les operacions de compravenda de divises en els primers dies en què la pòlissa de crèdit va quedar excedida, amb un total de 136.411,70 euros calculades sobre un canvi de 1 euro igual a 144,71 JPY

No obstant, la primera de les citades lleis no estava encara vigent quan es van portar a terme les operacions a les què fa referència l'agent i pel que fa a la de Protecció al Consumidor i a les normes ètiques de l'INAF, ja hem posat de relleu que el Sr. F. no era una persona inexperta en aquest tipus d'operacions, feia un seguiment dia a dia de les mateixes i era ell qui sol·licitava els diferents productes i ordenava les operacions de compravenda, de tal manera que cal entendre que, encara que fos a iniciativa seva, tenia la informació suficient per decidir en cada moment què volia fer i quin era el risc que assumia i no es pot dir que en cas de que el Banc li hagués comunicat que s'havia excedit del límit de la pòlissa ell hauria desfet les operacions de compravenda de divises quan estava perfectament informat de l'evolució de les seves operacions, com es dedueix dels correus intercanviats entre les parts, especialment del que es recull al foli 202 de les actuacions enviat pocs dies després de que s'excedís per primera vegada aquest límit.

VI.- Pel que fa referència a la responsabilitat de la defenent pel fet d'haver autoritzat que es sobrepassés el límit de descobert pactat, cal posar de relleu que, com destaca la resolució d'instància, aquesta possibilitat estava contemplada i acceptada clarament en els pactes continguts en l'escriptura de data 22 de setembre del 2006 (foli 192).

VII.- La recurrent s'oposa igualment a la decisió de la sentència d'instància en relació als interessos deutors que es consideren mal calculats. No obstant, com posa igualment de relleu la resolució d'instància, la recurrent no ha proposat prova, ni ha portat cap informe professional i raonat per verificar que la liquidació d'interessos no es va fer correctament i, a manca de prova en contrari, els llibres i anotacions dels banquers gaudeixen iuris tantum de la presumpció de veracitat i correcció (Digest II 13,9,2), de tal manera que, en tot cas, era l'agent la que havia de provar el contrari.

VIII.- Com a únic greuge contra la decisió de la Sentència d'instància la representació processal de l'entitat bancària "Palmer" argumenta que, en contra del que es decideix en la mateixa, calia imposar les costes de la instància a l'adversa, no obstant tampoc aquest motiu es pot estimar. El capítol X de la Novel·la 82 faculta als Tribunals per tal que no segueixin el principi de venciment objectiu quan existeixin a les actuacions circumstàncies especials que ho facin aconsellable. En el cas present, si bé és veritat que l'actuació del Banc no li ha produït al Sr. F. cap mena de perjudici, ja que, en tot cas, va ser la seva pròpia actuació la què el va generar, cal entendre que, com a mínim des del punt de vista formal, aquest no ha seguit les recomanacions de l'informe 163/05 de l'INAF, en quan no ha deixat constància d'haver proporcionat informació al seu client del risc que assumia, malgrat cal presumir que aquest n'era conscient.

IX.- En desestimar-se els dos recursos formulats procedeix imposar les costes de cada un d'ells a la part que els ha plantejat de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d'apel·lació plantejats pel Sr. Gaya i per la representació processal de l'entitat "Palmer" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 7 de setembre del 2012 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes de cada un d'ells a la part que l'ha plantejat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-