Cessió d'ús (6100321-2013)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000169/2016 ORIGEN: 6100321/2013 - 00

NIG: 5300542120140000241

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 30 de maig del 2013, la Sra. Tamarit, en la seva qualitat d'administradora única de la societat ORG_0, va formular demanda exercitant una acció reivindicatòria i altra acció in rem verso contra el Sr. Macias sol·licitant que se seguís el present procediment pels seus tràmits i en el seu dia es dictés sentència condemnant al defenent a deixar d'ocupar la franja de terreny de la seva propietat, que es trobava delimitada pels números 1,2,3 i 4 al plànol acompanyat de número 7, es declarés el seu dret al retorn a la societat agent de la propietat en l'estat en què es trobava abans de construir el mur i instal·lar un dipòsit de gasoil, es condemnés igualment al defenent a satisfer les despeses de reposició de l'obra a l'estat original i a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit, a acreditar en període d'execució de sentència.

II.- En l'audiència del dia 20 de juny del 2013, prevista per a la celebració del tràmit de contesta a la demanda, la representació processal del Sr. Macias va presentar un escrit, mitjançant el quin contestava la demanda formulada, oposant-se a la mateixa, i plantejava ensems demanda reconvencional declarativa de domini, sol·licitant que en el seu dia es dictés sentència, la qual desestimés en tots els seus termes les pretensions formulades per l'actora i estimés la demanda reconvencional per ella formulada, declarant que el seu representat era propietari de la superfície reivindicada per l'actora i d'altra franja de terreny que restava delimitada de la superposició del plànol acompanyat al document número 1 i d'aquell assenyalat com a document número 7, i la imposició a la demandant de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris de lletrat i de procuradora. Subsidiàriament interposava una acció de prescripció adquisitiva o usucapió, així com l'adquisició per accessió, de servitud de pas contínua i de soterrament del dipòsit de carburant i, per tant, exercici de la corresponent acció confessòria de servitud.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i, posteriorment, van presentar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 10 de març del 2016 va decidir:

"Primer.- Desestimar la demanda reconvencional formulada per la representació processal del Sr. Macias contra la societat ORG_0, i absoldre aquesta darrera de les pretensions que s'hi contenen.

Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal de la societat ORG_0 contra el Sr. Macias, i declarar que la superfície que consta identificada amb els números 1,2,3 i 4, al document número 7 acompanyat a l'escrit de demanda, esdevé de la propietat de la societat ORG_0,

i condemnar al Sr. Macias a restituir a la societat ORG_0 la porció de terreny ans referida que posseeix injustament.

Tercer.- Fer imposició al Sr. JC de les costes processals ocasionades per la demanda reconvencional formulada per ell, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de Sentència, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes de la demanda plantejada per "J. S.L.", de conformitat amb el que disposa el VII. CONSIDERANT de la present resolució judicial."

V.- Contra l'esmentada resolució formula igualment recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Macias, i de conformitat amb els arguments que exposa, demana la seva revocació en el sentit de d'absoldre al seu mandant de totes les peticions de l'adversa, declarant que el seu mandant és propietari del terreny reivindicat per l'agent, així com les dues franges de terreny identificades per l'informe pericial amb una superfície de 15,5 i 30,4 m2, i, en tot cas, fent expressa imposició de costes a l'adversa.

VI.- Contra la mateixa resolució. formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "J. S.L." i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació en el sentit de condemnar a la defenent a satisfer totes les despeses de reposició del terreny de la seva propietat a l'estat en el què es trobava abans de la instal·lació del dipòsit de gasoil i la construcció del mur perimetral de tancament, imposant-li a més les costes del procediment tant en primera, com en segona instància i fent expressa reserva de les accions que poguessin correspondre a la seva mandant per reclamar al defenent el pati de llums de 15.50 metres quadrats propietat de la seva mandant que es troba ocupat per la demandada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 17 de juny del 1.998 el Sr. Toll va vendre mitjançant escriptura pública a la mercantil "J. S.L." la casa coneguda com "C. J.", situada a l'Aldosa, Parròquia de Canillo, juntament amb els terrenys annexes i un cobert (foli 22). Tampoc es discuteix que el Sr. Macias va ocupar una part de la citada finca instal·lant dins la mateixa un dipòsit de gasoil i construint un mur perimetral de tancament.

D'altra banda, ressurt de les actuacions que en data 8 de març del 2013 la societat agent va requerir al Sr. C. per tal que deixés d'ocupar els citats terrenys i els retornés a l'estat original en que es trobaven abans de construir- hi el mur i instal·lar-hi el dipòsit de gasoil (foli 33) i, atès que el Sr. C. no va atendre el citat requeriment, la representació processal de la societat "J. S.L." va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra el Sr. JC sol·licitant que es declarés el dret de la seva mandant a que la part demandada deixés d'ocupar la seva propietat i se la condemnés a retornar-li en l'estat en el què es trobava abans de que el defenent hi fes determinades obres, satisfent el cost d'aquesta reposició, més les costes del procediment.

La part defenent s'hi va oposar, plantejant ensems demanda reconvencional declarativa de domini, sol·licitant que en el seu dia es dictés sentència desestimant en tots els seus termes les pretensions formulades per l'actora i estimés la demanda reconvencional per ella formulada, que es declarés que el seu representat era propietari de la superfície reivindicada per l'actora i d'altra franja de terreny que restava delimitada per la superposició del plànol acompanyat com a document número 1 amb aquell assenyalat com a document número 7, imposant a la demandant les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris de lletrat i de procuradora. Subsidiàriament interposava una acció de prescripció adquisitiva o usucapió, així com d'adquisició per accessió, de servitud de pas contínua i de soterrament del dipòsit de carburant i, per tant, exercici de la corresponent acció confessòria de servitud.

Atès que la Sentència objecte del present recurs va estimar la demanda formulada per "J. S.L." i va desestimar la demanda reconvencional plantejada pel Sr. Macias, la seva representació processal va formular recurs contra la mateixa argumentant, en primer lloc, que entre les parts va existir un negoci translatiu de domini, en quan per transmetre la propietat sols és precís un acord de voluntats, sense que es requereixi cap tipus de forma ad substantiam o ad solemnitatem, sinó tant sols l'existència de títol i mode i, tant del plànol que consta al foli 71 de les actuacions, com de l'actuació de les parts en relació al cadastre comunal es dedueix que la societat "J. S.L." li va transmetre a la seva mandant la propietat del citat terreny, però aquest motiu no es pot estimar.

II.- En efecte, és cert que el negoci translatiu de domini pot ser verbal, sense que sigui precís subjectar-se a cap tipus de forma, però en tot cas, com assenyala el mateix recurrent, cal un acord de voluntats entre el cedent i el cessionari respecte de l'objecte que es transmet i, en el cas d'una compravenda, sobre el preu a pagar, i del plànol en què es delimiten les diferents finques no es dedueix el citat acord, ja que la delimitació que s'efectua pot respondre a raons diverses, per exemple a la cessió d'ús en relació a la zona delimitada, com defensa l'agent.

D'altra banda, cal tenir especialment en compte que el citat plànol va ser signat exclusivament pel Sr. Capellà i ni de la fitxa de socis de la societat "J. S.L." (folis 5 i 6), ni de les declaracions del Sr. O, ni de les efectuades per la seva esposa, la Sra. C, administradora única de la societat, es dedueix que el primer tingués cap tipus de poders per actuar en nom de la societat, de la qual ni tan sols és soci, ni consta que la societat "J. S.L." hagués pres l'acord de transmetre una part de la finca de la seva propietat, ja fos a títol onerós o gratuït. Per aquesta raó, fos quin fos el significat del citat plànol, que en tot cas és compatible amb la delimitació del terreny que es cedia en ús al Sr. C, qui el va signar en prova de conformitat no estava en absolut legitimat per dita transmissió, ni la seva esposa va ratificar la seva actuació. Finalment, no consta a les actuacions que el recurrent hagués pagat un preu per la dita cessió, sense que es pugui considerar que aquest es va concretar en el compromís del Sr. C. de desbrossar la dita parcel·la, que pel seu reduït cost podia justificar que se li cedís el seu ús en precari, però no que se li transmetés la propietat, ni hi ha motius per pensar que va actuar amb ànim de liberalitat.

Pel que fa referència a l'Acta de delimitació de les finques al cadastre de X, és cert que en ella va participar el Sr. Capellà i consta que ho va fer com a propietari, o titular de drets sobre béns immobles, mentre que el Sr. J. C. sols assisteix per part del Comú de X (foli 116), un altre vegada sense que el Sr. O. disposi de cap tipus de poder per actuar en nom de la societat.

D'altra banda, al document que consta al foli 125 es delimiten a efectes cadastrals les finques C.N.B. i casa J. i es fan constar com propietaris de les mateixes són, respectivament, els Srs. Macias i Capellà, sense que aquest ho sigui, però entre les dues es grafia una franja de terreny amb un color diferent, que no s'incorpora a la C.B., sinó que queda separada de les dues, plànol que en principi sembla portar a entendre que aquesta franja es troba en una situació diferent a la de les dos finques veïnes i que pot perfectament ser la que deriva d'un precari, encara que la forma en la què es dibuixa no és la mateixa que la del terreny objecte de litigi. Finalment en el plànol que s'aporta amb la demanda (foli 55) consta la porció de terreny en litigi assenyalada en color blau i de l'informe emès pel C.de.C. (foli 114) resulta que la dita porció es troba inscrita formant part de "C.N.B." per indicació del Sr. C., sense que aquest tingui poders per fer aquesta atribució. En tot cas, ni el cadastre atribueix drets de propietat, sinó que les dades que recull sols es presumeixen certes a efectes possessoris, a manca de prova en contrari, ni el Sr. O. estava legitimat per reconèixer a l'adversa cap dret sobre la finca en qüestió, ni el Sr. C. se'l podia apropiar, tenint en compte en tot cas que, les dades del cadastre només recollien en aquell moment les construccions, però en cap cas els límits de les parcel·les, com destaca el perit de "P." (foli 173), raó per la qual tampoc és estrany que l'agent no s'oposés a aquest plantejament.

III.- Argumenta igualment el recurrent que els testimonis que han prestat declaració a les actuacions confirmen que "J. S.L." li va transmetre la propietat del citat terreny i, en aquest sentit, cita les declaracions del Sr. Toll (foli 333 en relació al 104).

No obstant, el Sr. C., tot i ser cosí del recurrent, no diu el que aquest afirma, sinó que, pel contrari, al respondre a la pregunta desena "Manifesta que les dues parts avui litigants li van referir verbalment que la societat J. S.L. cedia l'ús al Sr. C. d'una franja de terreny a fi que hi pogués instal·lar una cubà de gasoil". És cert que, al respondre a la pregunta dotzena en la què se li pregunta si és cert que posteriorment a instàncies del Sr. O. el Sr. T. va construir un mur de tanca per a la separació de les dues propietats, el Sr. C. manifesta que és cert, però amb aquesta afirmació no es pot entendre que considera que el Sr. C. és propietari de la zona en conflicte, sinó que equipara propietats amb finques, ja que en cas contrari es contradiria frontalment l'anterior afirmació.

Pel que fa a les declaracions del Sr. Cano, que va desenrunar el terreny i va construir la dita tanca (foli 339 en relació al 107), aquest manifesta que el Sr. O. li va fer construir un mur per tal d'evitar la caiguda de persones (encara que la pregunta que la defenent efectuava al testimoni pretenia que aquest manifestés que dividia propietats), raó per la qual no es pot entendre que la seva finalitat era dividir els terrenys propietat de un i altre litigant, com pretén el recurrent, sinó evitar un perill atès l'esvoranc existent, com defensa l'agent.

Defensa igualment el recurrent que el fet que se li permetés instal·lar un dipòsit de gasoil en el citat terreny és incompatible amb la mera cessió d'ús que defensen els agents, no obstant l'ús del terreny que es cedeix pot permetre portar a terme en ell activitats diverses, sempre que els cedents hi estiguessin d'acord, com va ser el cas.

IV.- Argumenta el recurrent que, en qualsevol cas, es va constituir una servitud per acord de les parts, ja que es pretenia cedir el seu ús amb caràcter de permanència, però aquest motiu tampoc es pot estimar, en primer lloc, perquè contradiu frontalment la pretensió del Sr. C. de que se li havia transmès la propietat del terreny, en segon lloc, perquè el citat acord no queda provat de cap manera i, finalment, perquè el Sr. O. no estava legitimat per constituir aquest gravamen sobre la finca i la Sra. Plana, administradora única i sòcia única de la societat "J", afirma que sols se li va cedir l'ús i que per aquesta raó no es van oposar a cap mena de treball que el Sr. C. fes en el solar (foli 330 en relació al 97).

V.- Per últim, la recurrent argumenta que la Sentència d'instància deixa imprejutjada l'acció declarativa de domini formulada per ella en la seva demanda reconvencional i entén que cal estimar aquesta acció, ja que el plànol que determina els límits de la propietat d'acord amb el contracte de compravenda signat per "J" (document número 1 foli 22) existeix un excés de cabuda respecte del plànol encarregat per l'agent al topògraf Sr. M.M. el mes de desembre del 2011 (document número 7 foli 55), de tal manera que, segons aquest topògraf es produeix una divergència en la confrontació dels terrenys que corresponen a C.N.B. i C.J., raó per la qual, sent les dues finques veïnes, si aquesta franja de terreny no pertany a l'agent és que pertany al seu mandant, però aquest motiu tampoc es pot estimar.

En efecte, consta a les actuacions un informe de "P" elaborat a instàncies de l'Hble. Batlle (foli 159) al qual s'acompanya el plànol de l'escriptura de compravenda mitjançant la qual el Sr. A.C. va transmetre a "J. S.L." la finca "C.J" i que es superposa al plànol topogràfic elaborat pel Sr. M, sense considerar rellevant el plànol cadastral ja que, segons manifesta el perit, respon a les construccions, però no a límits de propietats. La superposició dels dos plànols (foli 198) porta al perit a concloure que "tot i que casa J. reclami la possessió de 11,00 m2, la superfície de casa J. envaïda per la terrassa de casa N.B. correspondria aproximadament a 30,40 m2", destaca igualment que "En aquesta superfície estaria inclòs el doblat de mitgera que semblaria correspondre a casa J. tot i que aparegui grafiat com casa B." i que "L'espai anomenat "pati de llums" d'uns 15.50 m2, entre el cobert J. i casa N. B., seria propietat de casa J. i, per tant, l'aixecament topogràfic, el qual passa el límit de propietat per la façana del cobert, no seria correcte, havent de separar-se un promig de 1,50m del mateix. Així com també s'hauria de modificar el plànol cadastral a on es grafia com edificat per part de casa N.B.".

Per aquestes raons, cal entendre que la superposició dels dos plànols efectuada pel perit judicial destaca les diferències entre el plànol adjuntat amb l'escriptura de compra venda i l'efectuat per un topògraf i, malgrat té raó el recurrent en posar de relleu que el perit no pot atribuir la propietat dels terrenys a cap de les parts, ja que aquesta decisió és de caràcter jurídic i sols la poden prendre els Tribunals, el cert és que aquesta Sala coincideix amb les apreciacions del citat perit, ja que entenem que cal donar prevalença al plànol que consta a l'escriptura de compravenda, que està signat pel Sr. O. i el Sr. C., per sobre d'aquell encarregat per l'agent que sols pretenia fer constar que el terreny que l'agent afirmava haver donat en precari al defenent estava dins de la finca propietat del primer, sense que consti en quines dades es va fixar el topògraf per assenyalar els límits de la propietat de la societat "J. S.L.". D'altra banda, aquest criteri coincideix amb les manifestacions fetes pel Sr. Estany, descendent de la casa J., i recollides en l'acta notarial de data 24 de juliol del 2014, en el sentit de que el plànol de l'escriptura de compravenda delimita amb precisió els límits de la finca (foli 308).

VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes al recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

VII.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 10 de març del 2016 estima parcialment la formulada per "J. S.L.", condemnant al defenent a retornar a l'agent la porció de terreny que posseïa injustament, però desestimant la seva petició de que se la condemnés igualment a fer-se càrrec de les despeses de reposició del terreny al seu estat original, entenent que tots dos litigants havien actuat de mala fe, l'agent perquè va conèixer i consentir que la defenent instal·lés el dipòsit de gasoil i construís al terreny un mur perimetral de tancament i la defenent portant a terme aquestes activitats coneixent que el terreny no era seu, de tal manera que calia aplicar les normes pròpies del posseïdor de bona fe i, per tant, desestimar aquesta petició.

Pel contrari, la recurrent considera que no es pot considerar al Sr. C. posseïdor de bona fe en tant el dia 8 de març del 2013 va ser requerit mitjançant burofax per tal que retornés el terreny que ocupava a la seva propietària i no va atendre el citat requeriment, obligant a la societat "J. S.L." a presentar la demanda que dóna origen al present procediment, però aquests motius no es poden estimar.

VIII.- En efecte, no es discuteix en aquesta alçada que en el mes d'octubre del 1987 el Sr. M. J.O.-K, sense que s'hagi acreditar que actués en nom de la societat "J. S.L.", va cedir al Sr. C. l'ús d'una franja de terreny de la seva propietat. No obstant, tant la Sra. Plana, sòcia fundadora i administradora única de la societat (folis 5 i 6), com el seu espòs el Sr. O. manifesten en la confessió en judici de la primera i en les declaracions del segon (folis 329 en relació al 97 i 342 en relació al 100) que van cedir l'ús del terreny al Sr. C. per la bona relació existent entre les parts. D'altra banda, ni la Sra. C., ni la dita societat es va oposar en cap moment a què el Sr. C. instal·lés en dit terreny un dipòsit de gasoil i construís un mur perimetral de tancament, coneixent l'administradora única de la societat i el seu espòs aquestes obres, com reconeixen tant la Sra. C., com el Sr. O i manifesten els testimonis que han prestat declaracions en les actuacions (foli 329 i ss en relació al 97 i ss).

En aquestes circumstàncies, cal concordar amb la Sentència d'instància en què cal aplicar a les actuacions del Sr. C. les normes pròpies del posseïdor de bona fe que recull el Digest 4,3,36, encara que el precarista sols gaudís de l'anomenada possessió natural i sols a partir del requeriment fet per la societat "J. S.L." al Sr. C. per tal que retornés la possessió del terreny que ocupava es pot entendre que la seva possessió va passar d'esser justa a esdevenir viciada.

Per aquesta raó, cal entendre que quan el Sr. C. va instal·lar el dipòsit de gasoil i va construir el mur perimetral actuava com a posseïdor de bona fe i, per tant, no se'l pot condemnar a retornar la finca al seu estat original com defensa la recurrent i el fet que a partir del moment en què va ser requerit per tal que retornés la possessió de l'immoble sense donar compliment al mateix deixés de poder-se considerar posseïdor de bona fe, no implica que aquesta qualificació es pogués projectar sobre l'etapa anterior.

IX.- Com a segon motiu del seu recurs, la representació processal de la societat "J. S.L." argumenta que la demanda presentada per la seva mandat ha estat estimada substancialment, raó per la qual entén que era procedent condemnar al Sr. C. al pagament de les costes generades tant en primera, com en segona instància en base als principis objectiu de venciment i al de temeritat, i aquest motiu s'ha d'estimar parcialment.

En efecte, en la seva demanda la representació processal de la societat "J. S.L." sol·licitava que es condemnés al defenent a deixar d'ocupar el terreny propietat de la seva mandant i que se'l condemnés a retornar la propietat a l'estat original en què es trobava abans de que el defenent hi fes determinades obres, satisfent el cost d'aquesta reposició, més les costes del procediment. La Sentència d'instància estima la primera petició i desestima la segona. No obstant, malgrat no consta quin era el preu del terreny que ocupava la defenent, sí que s'ha acreditat que el cost de retirar les obres i instal·lacions fetes en el mateix és de 4.810 euros, segons el peritatge efectuat per "P" i que consta al foli 217 de les actuacions, raó per la qual s'ha de considerar que l'estimació de la demanda ha estat substancial en quan el preu del terreny afectat s'ha de considerar molt superior als 4.810 euros citats i per tant calia imposar les costes de la demanda presentada per "J. S.L." al Sr. C.

X.- Per últim, argumenta el recurrent que, d'acord amb el peritatge efectuat per "P", el Sr. C.M. no sols ocupa els 11 metres quadrats que són objecte del procediment, sinó que en total ocupa 30,40 metres quadrats de la finca propietat de l'agent, raó per la qual sol·licita que s'acordi de forma expressa la reserva d'accions legals per tal de reclamar al Sr. C. el pati de llums de 15,50 metres quadrats propietat de la seva mandant.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent procedeix assenyalar que la societat "J. S.L." és lliure de presentar una demanda per tal de reclamar al Sr. C. els 15.50 metres quadrats als que fa referència i és lliure també de reservar-se aquesta acció, ja que el fet que es reclami una determinada porció de terreny no exclou que posteriorment es pugui reclamar un altre sobre la qual el Tribunal no s'ha pronunciat, raó per la qual procedeix assenyalar que la recurrent s'ha reservat aquestes accions en el seu escrit de recurs.

XI.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Macias contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 10 de març del 2016.

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat "J. S.L." en quan imposem al Sr. Macias les costes de la demanda presentada per aquesta societat a la instància.

CONFIRMAR la citada resolució en tots els demés punts, imposant al Sr. C. les costes generades pel seu recurs en aquesta alçada i sense fer especial pronunciament per aquelles produïdes pel recurs formulat per "J. S.L.".

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Macias contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 10 de març del 2016.

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat "J. S.L." en quan imposem al Sr. Macias les costes de la demanda presentada per aquesta societat a la instància.

CONFIRMAR la citada resolució en tots els demés punts, imposant al Sr. C. les costes generades pel seu recurs en aquesta alçada i sense fer especial pronunciament per aquelles produïdes pel recurs formulat per "J. S.L.".

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.