**** (3100609/2010)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000105/2016 ORIGEN: 3100609/2010 - 00

NIG: 5300542120150001222

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Nogués, titular administratiu del negoci L.C., va interposar, en data 1-12-2010, demanda envers la mercantil Alvarado segons la qual sol·licitava la condemna d'aquesta darrera a satisfer la quantitat de 101.123,79 euros, amb més interessos i costes processal i, de manera subsidiària, que s'apliqués el descompte sobre la quantitat principal.

La representació processal de la mercantil defenent es va oposar a la demanda per escrit de 12-01-2011 i va demanar que es desestimés la demanda amb imposició de les costes processals, i que només es donés lloc al reconeixement de deute a favor de l'agent per import de 9.784,37 euros.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 17-02-2016, amb la següent part decisòria: "que estimant parcialment la demanda principal formulada pel Sr. Nogués -Titular administratiu del negoci que gira sota el nom comercial de "L.C." radicat a la Parròquia d'Encamp- contra la societat mercantil andorrana unipersonal per accions "Alvarado", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la suma global de catorze mil quatre-cents setanta-dos euros amb cinquanta cèntims (14.472,50.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia dotze de gener del dos mil onze i fins que sigui íntegrament satisfeta, sense efectuar especial condemna en costes segons es contempla i s'ha raonat en el darrer Considerant."

III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència dictada a la instància. Així, la part defenent va presentar escrit de conclusions, de data 27-07-2016, en mèrits del qual sol·licita la revocació parcial de la resolució d'instància i que es condemni només a la recurrent a l'abonament de la quantitat de 9.784,37 EUR, amb més els interessos legals des del 12-01- 2011 i sense fer especial condemna en costes processals. La part agent va presentar en la mateixa data escrit de conclusions, en virtut del qual demana la revocació de la sentència i que es doni lloc a l'estimació íntegra de la demanda i, subsidiàriament, que es condemni a la defenent a l'abonament de 75.842,85EUR amb més interessos legals des del 1-06-2010. En ambdós casos amb imposició de les costes processals a l'altra part.

Les representacions processals de la part defenent i agent van presentar, respectivament, en dates 21-09 i 30-09-2016 escrits de contesta a les conclusions, en mèrits dels quals demanaven la desestimació dels recursos interposats de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs de la part defenent es fonamenta en els següents motius o greuges. En primer terme, considera que no es pot condemnar a l'abonament de la quantitat de 4.688,13EUR, atès que el dies a quo no pot començar a comptar de la data de les factures, com sustenta la sentència, sinó des de la data dels albarans. En seu de prescripció s'ha d'aplicar el criteri de l'actio nata, i per tant el termini comença a comptar des de la finalització dels treballs, ja que de l'altra forma restaria a criteri de la part creditora determinar el dia d'inici del termini de prescripció.

El recurs de la part agent es justifica en els següents motius. En primer terme, i amb caràcter previ indica que no es va practicar la prova pericial perquè no es disposava del numerari per atendre-la i que en autes obren elements que proven que els treballs es van realitzar i que els materials emprats existeixen.

En segon terme, afirma que l'adversa no nega la realització dels treballs sinó que la contesta s'oposa a la demanda per dos motius (descompte del 25% de la suma deguda i prescripció) i la sentència dictada esdevé contradictòria. Així, el document de 1-06-2010, aportat extemporàniament per la part agent ja relaciona totes les factures pendents, de manera que no caldria la pericial tècnica. En aquest sentit, considera que la sentència esdevé incongruent quant als considerants i al decideixo, alhora que si s'accepta el document de 1-06-2010, com fa el Tribunal d'instància, aleshores no existeix la prescripció triennal, ja que el mateix té efectes interruptius.

En tercer terme, quant a la deducció del 25% indica que és qüestionable perquè tot va ser un acord verbal segon el qual la deducció s'aplicaria pel cas de pagament immediat. Refereix que el Sr. Recio falta constantment a la veritat i les excuses de mala execució dels treballs són excuses de mal pagador.

II.- El recurs de la part agent ha de ser estimat en funció de les consideracions que, a continuació, s'exposen. En primer terme, de la lectura de la contesta a la demanda (foli 345) es reconeix que el Sr. Recio va efectuar un descompte del 25% sobre la suma deguda per la part defenent a l'agent mitjançant la signatura d'un document de data 1-06-2010.

El referit document es troba incorporat a les actuacions (foli 473) i en el mateix es reconeix un llistat de factures, de dates 31-05-2008 a 31-05-2010, amb un import total de 101.123,79 euros, i en el qual, de manera manuscrita i amb una signatura llegible (A. C.) s'exposa la conformitat a reduir les factures en un 25% d'aquesta relació, la qual cosa donaria un import total de 75.842 EUR.

La part defenent, malgrat les seves manifestacions, solament reconeix deure la factura núm. 100375, per import de 13.045,83EUR, que amb el descompte restaria en 9.784,37 euros i s'oposa quan a la resta de factures per quant no comporten albarans acceptats per la defenent, estan prescrites, fan referència a albarans sense data o no consten els albarans o tenen data anterior als albarans als que es refereixen.

Aquesta Sala ha procedit a la valoració de la prova practicada a la instància i, fonamentalment, del document de 1-06-2010, i en consonància amb el mateix ha de concloure que ambdues parts litigants l'any 2010 van acordar que existia un seguit de factures que no havien estat satisfetes a la mercantil agent, les quals es relacionaven en l'esmentat document (el qual coincideix amb el llistat que es troba al foli 335 de les actuacions) i a les que s'aplicava un descompte del 25%, fixant la total quantitat deguda en l'import de 75.842 euros.

De la correcta valoració del referit document s'extreu un seguit de conclusions. En primer lloc, que les parts van convenir la liquidació de les factures pendents amb un descompte del 25%, sense que es fes cap reserva quant a l'existència de mancances o defectes a les factures (totes anteriors al document de 1-06-2010) ni a l'exigibilitat de les mateixes, sinó que totes restaven incloses en les partides degudes, com així ho reconeix la part defenent en la seva contesta a la demanda.

En segon lloc, la signatura d'aquest document, emmarcada en la relació jurídica existent entre les parts ara litigants, significa que van relacionar un seguit de factures degudes, van reconèixer el seu import i van deduir del total un 25% per a possibilitar el seu pagament. Consegüentment, fou l'any 2010 quan les parts van fixar l'import degut i les factures que li donaven suport, de manera que qualsevol menció a la prescripció triennal ha de decaure en atenció a l'existència i efectes del referit document de 1-06-2010.

I, en darrer lloc, perquè no té sentit, ni s'atribueix cap explicació raonable i lògica per part de la defenent, que s'admeti la validesa i exigibilitat de la darrera factura del llistat i no les altres, quan totes les factures reclamades es troben incloses en el mateix document i són objecte de la mateixa relació i d'idèntic descompte.

III.- En consonància amb les anteriors consideracions, el recurs de la part agent ha de ser acollit en la seva petició subsidiària i donar lloc a la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 75.842,85 euros, amb més els interessos legals des de la contesta a la demanda, tota vegada que no es demanava a la demanda la imposició d'interessos des de la signatura del document de 1-06-2010, i el recurs de la part defenent, fonamentat en la determinació del dies a quo de la prescripció de les factures afegides per la sentència d'instància a la reconeguda per la defenent, ha de ser desestimat, tota vegada que com s'ha afirmat el document de 1-06-2010 desplega una eficàcia de reconeixement del deute entre les parts que interromp la prescripció en curs o, pel cas d'haver-se consumat, comporta una renúncia a la prescripció ja guanyada.

Quant a les costes de primera instància, atesa l'acolliment substancial de la pretensió subsidiària exercitada, procedeix imposar les costes processals a la part defenent (Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Nogués contra la mercantil Alvarado i condemnar aquesta darrera al pagament de la quantitat de 75.842,85 euros, amb més els interessos legals des de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals a la part defenent. Quant a les costes d'aquesta alçada, la desestimació del recurs de la part defenent s'ha de traduir en la imposició de les costes processals a la part que l'ha promogut, mentre que l'estimació del recurs de la part agent ha de comportar la no imposició de les costes d'aquesta alçada en relació al seu acolliment.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-