CASS - SEGURETAT SOCIAL. Afiliació administrador d'una societat. Els membres del consell d'administració tenen la condició d'administradors de la societat (2000032/2017)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000032/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000043/2017

SENTÈNCIA 92-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Talavera

Representant: Sr. Amorós

Advocat: Sr. Palau

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Canales

Advocat: Sr. Álvarez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-tres de novembre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000032/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Talavera va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 14 d'abril i 23 de novembre de 2015, en virtut de les quals es va procedir a donar d'alta l'interessat com a persona que realitza una activitat per compte propi, a comptar des del 1 de març de 2012 i fins al 30 de juny de 2013, i li va reclamar les cotitzacions corresponents.

2.- La sentència de 29 de març de 2017 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda i ha declarat que les resolucions administratives impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La representació del Sr. Talavera ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en que:

El recurrent no era administrador de la societat "A SL", sinó merament membre del consell d'administració.

La societat no tenia cap tipus d'activitat.

No percebia cap retribució per l'exercici del càrrec.

4.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que va procedir a afiliar d'ofici el recurrent, pel fet de realitzar una activitat per compte propi com administrador de l'entitat "A SL", des de l'1 de març de 2012 fins al 30 de juny de 2013. Aquesta afiliació d'ofici va comportar la reclamació de les cotitzacions que no s'havien satisfet durant aquest període, per un import total de 6.404,08 euros.

Tercer.- L'article 19.b) de la Llei de la seguretat social, en la redacció vigent en el període de referència, és taxatiu quan determina que s'inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi:

"Els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades, sempre que resideixin legalment al Principat d'Andorra".

No ofereix dubte que el recurrent, en la seva condició d'administrador de l'entitat referida, forma part del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi, integrat en el règim general de la seguretat social.

El precepte de referència inclou dins del seu àmbit d'aplicació els administradors de societats que no siguin simultàniament persones assalariades de la mateixa entitat i resideixin a Andorra, per la qual cosa la dada relativa a la remuneració o no de les funcions d'administrador no és en aquest cas un element rellevant per a determinar si existeix o no obligació d'afiliar-se al règim general de la seguretat social.

En conseqüència, aquesta condició d'administrador, encara que no fos retribuïda, comportava en aquelles dates la necessitat de cotitzar com assegurat per compte propi. Com ha declarat aquesta Sala en nombroses ocasions, les funcions d'administració, gestió i representació d'una societat mercantil impliquen l'exercici d'una activitat lucrativa, per la finalitat d'obtenció de guany que és consubstancial a aquest tipus de persones jurídiques.

Quart.- D'altra banda, resulta indiscutible la condició d'administrador de la societat que correspon a l'agent com a membre del consell d'administració. Així resulta clarament de l'article 46 de la Llei 20/2007, de 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, el qual estableix que "els membres de l'òrgan d'administració són els administradors", precepte que s'ha de posar en relació amb l'article 45.1.d) de la mateixa llei, que contempla el consell d'administració com una de les formes que pot adoptar l'òrgan d'administració de la societat.

Com ha declarat reiteradament aquesta Sala, els membres del consell assumeixen de forma col·legiada la gestió de la societat, de manera que tots ells són administradors de la mateixa.

Cinquè.- En darrer terme, cal considerar que l'article 19.b) de la Llei de la seguretat social no vincula l'obligació d'afiliar-se que correspon als administradors d'una societat al fet de que aquesta desenvolupi una activitat efectiva. Però és que, en aquest cas, com posa de relleu la sentència apel·lada, la societat de referència era titular de l'establiment anomenat "A", com resulta de la certificació que consta al foli 94 de les actuacions, de manera que tampoc ha quedat acreditada la manca d'activitat que fa valer la part agent.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula l'interessat i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Talavera contra la sentència dictada el 29 de març de 2017 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.