Responsabilitat administrativa, lesions, manda ce manteniment d'obra pública (TSJA-086/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0059-1/2011 Núm de Rotlle: TSJA-086/11

S E N T È N C I A NÚM. 33-2012

PARTS:

Apel·lant: Sr. Arcos

Representant: ídem

Advocat: Pera

Apel·lada: Hble. Comú d'Escaldes-Engordany

Representant: Rius

Advocat: Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-cinc d'abril del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0059-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 18 d'octubre de 2011 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Arcos contra l'Hble. Comú d'Escaldes-Engordany, en què sol·licitava que es condemnés la Corporació demandada al pagament d'una indemnització de 8.274,29 euros, pels danys i perjudicis derivats de l'accident que va patir el 10 de maig de 2008, com a conseqüència d'una ensopegada amb una regata que es trobava sense protecció al carrer Manuel Cerqueda de la referida Parròquia.

La sentència de la Batllia va considerar que no havien quedat degudament acreditades les circumstàncies en què es va produir l'accident, i que resulta inversemblant la mecànica del mateix, en la forma que relata l'interessat. En conseqüència, va concloure que no s'havia provat que existís una negligència imputable a l'Administració comunal.

2n.- La part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en considerar que aquesta resolució s'havia limitat a reproduir els raonaments que ja van donar lloc a un anterior pronunciament de la Jurisdicció civil sobre l'accident d'autes, en el marc d'un procés iniciat per l'agent contra una entitat bancària i la seva companyia asseguradora, les quals va considerar inicialment responsables de l'accident. L'interessat insisteix en la seva versió dels fets, afirma que caminava pel carrer Manuel Cerqueda en direcció ascendent, i que va ensopegar amb la canaleta, anant a topar amb la capsa antiincendis que es troba en el lloc. En definitiva, atribueix a la sentència apel·lada una incorrecta valoració de les proves practicades.

3r.- La representació del Comú d'Escaldes-Engordany es va oposar al recurs de la part agent, defensant que les al·legacions del recurrent eren una mera reproducció de les que ja s'havien exposat en la primera instància, i que, en definitiva, la versió de l'interessat presenta una manca de claredat sobre la data de producció del dany i sobre les circumstàncies en què va tenir lloc l'accident. De fet, la primera versió adduïda pel recurrent es relacionava amb uns treballs de condicionament del carrer.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com ha declarat aquesta Sala (v. sentència núm. 99-13, de 17 de març de 1999), la responsabilitat administrativa derivada dels danys soferts pels usuaris de les vies públiques constitueix un supòsit de falta de servei, des del moment en que es fonamenta en la manca del necessari manteniment de l'obra pública en les degudes condicions d'utilització. La falta de servei es troba regulada en l'article 59.1 del Codi de l'Administració, que estableix que pot ser ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en que estava obligat a fer-ho. D'aquest enunciat es desprèn que la falta de servei és indissociable de la noció de culpa imputable a l'Administració, que ha de respondre front als usuaris del funcionament defectuós dels serveis públics.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, els elements de prova que s'han aportat a les actuacions no resulten concloents quant a les circumstàncies en què es van produir les lesions de l'interessat. Existeix, en primer lloc, una certa indeterminació sobre la pròpia data en què va tenir lloc l'accident, ja que la primera assistència mèdica del recurrent al servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell és de data ***, i la demanda afirma que va patir la caiguda l'anterior dia 10, mentre que altres informes mèdics fan referència als dies 7 i 8 del mateix mes i any (folis 15 i 16).

Tampoc es dóna una versió coherent sobre les circumstàncies de l'accident. En la demanda civil interposada inicialment es parlava d'unes obres de reforma i millora al carrer Manuel Cerqueda, que s'havien dut a terme per compte d'una entitat bancària i que haurien estat la causa de l'accident, mentre que en aquest procés es fa referència exclusivament a una regata situada sobre la calçada de la mateixa via.

Des d'un altre punt de vista, s'han de compartir les apreciacions que realitza la sentència recorreguda en valorar la prova practicada, en el sentit de què "la mecànica de l'accident no queda gens clara puix no s'explica com el Sr. Arcos podia fracturar-se l'húmer dret en topar amb la capsa antiincendis que es troba col·locada en la part dreta de la paret de dita calçada. En efecte, si l'agent pujava el carrer, la capsa es troba abans de la canaleta i aleshores l'accident esdevenia impossible. Si, per contra, el demandant baixava, és poc versemblant que, en perdre l'equilibri, colpegés l'esmentat objecte amb la part dreta superior del seu cos".

En definitiva, s'ha de concloure que no ha quedat demostrada la concurrència dels elements determinants de la responsabilitat administrativa del Comú d'Escaldes-Engordany, ja que no es pot considerar acreditat que la caiguda del recurrent hagués estat produïda per un manteniment defectuós de la via pública.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs de la part agent i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Arcos contra la sentència dictada el 18 d'octubre de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.