DELICTES MAJOR DE BLANQUEIG DE DINERS O VALORS EN GRAU DE TEMPTATIVA I MAJOR D'ESCOLTES IL·LEGALS I CONDUCTES AFINS: Consumació del delicte d'estafa com a delicte subjacent. Caracterització de l'element subjectiu del tipus (el dol). No qualificació dels fets com a delicte de receptació. (2400127/2009)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Penal

Núm. de Causa: 2400127/2009 Núm. de Rotlle: TSJP-0000036/16

SENTÈNCIA 57-2016

PARTS:

Recorrent: Sra. Luís

Advocat: Sr. Ferreras

Recorregut: Mgfc. Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-u de novembre de dos mil setze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 25 de maig de 2016 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pel delicte major de blanqueig de diners o valors en grau de temptativa, major d'escoltes il·legals i conductes afins i major d'associació il·lícita, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent el M. I. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 25 de maig de 2016 amb la següent part dispositiva:

"FALLEM:

Absolem els acusats Elías i Gomila dels delictes majors de blanqueig de diners i d'associació il·lícita pel que venien acusats, declarant d'ofici la seva part proporcional de les despeses processals.

Salamancamnem l'acusada Luís com a responsable penalment en el concepte d'autora d'un delicte major de blanqueig de diners o valors i d'un delicte major d'escoltes il·legals i conductes afins, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena d'UN (1) ANY I SIS (6) MESOS DE PRESÓ CONDICIONALS, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i MULTA D'UN (1) MILIO D'EUROS, pel delicte de blanqueig, i a la pena d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, pel delicte d'escoltes il·legals, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i al pagament de la part proporcional de les despeses processals.

Absolem l'acusada Luís del delicte major d'associació il·lícita pel quin venia l'acusada."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "SÓN FETS PROVATS i així es declara:

Primer. L'acusada Luís, nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables als efectes de reincidència per raó de la present causa, gerent dels negocis Mena i Salamanca dedicats a la inversió immobiliària, al mes d'octubre del 2008 va entrar en contacte, a través d'Internet, amb l'acusat Elías, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, intercanviant informació per si podien fer alguna tipus d'operació immobiliària conjunta. Posteriorment, i a través d'una tercera persona, l'acusada també va entrar en contacte amb l'acusat Gomila, nascut el dia xx d'xxx de 1964, de nacionalitat italiana i sense antecedents penals.

Amb la finalitat de participar tots tres acusats en transaccions econòmiques milionàries, l'acusada va adquirir una societat ja constituïda a Espanya, anomenada Salamanca, quin objecte social era la gestió de commodities o comerç internacional de matèries primes, arribant amb els altres dos acusats a l'acord verbal de repartir entre tots tres els guanys que obtinguessin de les operacions.

Al mes d'abril del 2009, l'acusada Luís va contactar, a través de Gomila, amb un advocat de Costa Rica, Calatayud, que segons Gomila es dedicava a fer de mitjancer en operacions de compravenda de matèries primes o commodities i que, segons deia, disposava de contactes amb moltes persones adinerades i disposades a invertir en commodities i operacions immobiliàries.

A demanda de Calatayud, l'acusada Luís va facilitar-li les dades del seu compte corrent obert a la sucursal de Vall a Canillo a nom de Mena, per a que dit compte corrent servís per canalitzar els ingressos de diners que li serien enviats des de l'estranger, mostrant l'acusada la seva total disposició a actuar com a testaferro i rebre al seu compte corrent qualsevol quantitat de diners, interessada només en les importants comissions que obtindria, i sense preocupar-se el més mínim d'informar-se ni sobre l'origen dels diners, ni sobre la identitat del seu titular o titulars.

El mes d'abril del 2009, l'acusada Luís es presentà a l'oficina de l'entitat bancària Vall de Canillo, comunicant que en breu rebria al seu compte bancari a nom de Mena la quantitat de 50.000.000 d'euros que, segons deia, provenia de la seva intervenció com a mitjancera en una operació de compravenda de commodities, sense aportar cap mena de documentació que acreditès front del banc l'origen dels diners que havia de rebre.

En data 28 d'abril del 2009 al compte corrent de Mena de l'oficina de l'entitat bancària Vall de Canillo es rebé una transferència de 8.052.000,00 $ procedent de l'entitat Sancho de Londres (Regne Unit), ordenada per la societat Galan Com sigui que la transferència, pel seu elevat import i origen, no guardava cap mena de relació amb l'operativa normal de dit compte corrent, fou retinguda provisionalment per l'entitat Vall, sense que fos abonada al compte beneficiari, per la manca de justificació documental de l'origen dels fons.

El següent dia 29 d'abril del 2009, l'entitat Sancho reclamà a Vall la devolució de la transferència, doncs cancel·lava la transferència per sospitar que es tractava d'una operació fraudulenta.

Quan els responsables de l'oficina de Vall a Canillo informaren a l'acusada Luís de la transferència i que Sancho reclamava la devolució, l'acusada mostrà la seva sorpresa per ser l'import de la transferència molt inferior a la que esperava rebre, doncs era d'una suma molt més quantiosa i, alhora, informà a Vall que en breu rebrien un fax que avalaria el bon fi de l'operació.

Un dies més tard, a l'oficina de Vall de Canillo es rebé un fax procedent de Sancho en el que s'indicava que la cancel·lació de l'operació era errònia i que es procedís a completar la transacció. No obstant, després de les comprovacions oportunes fetes per Sancho, en data 4 de maig del 2009 es desplaçaren al Principat dos empleats de Sancho advertint que la transferència era fraudulenta i el fax tramés també era fals, i que havia la sospita de que al darrera d'aquesta operació fraudulenta hi havia implicat un empleat de la mateixa entitat anglesa. Sancho va procedir a denunciar els fets davant la policia anglesa.

En data 12 de maig del 2009, l'acusada Luís es desplaçà novament a l'oficina de Vall a Canillo, acompanyada en aquesta ocasió de Calatayud, qui vingué al Principat per provar de convèncer al banc de tirar endavant l'operació bancària, mantenint ambdós una reunió amb un empleat de l'entitat, interessant-se pel destí de la transferència de 8.052.000,00 $ procedent d'Anglaterra, a la vegada que Calatayud informà que tenia un client molt important interessat en invertir a Andorra, i fent l'acusada el comentari de que arribarien altres dues transferències des de l'estranger per imports de 11.000.000 $ i 8.000.000 $ amb destí al seu compte obert a la sucursal de Canillo.

SEGON. Calatayud quan arribà al Principat va autoritzar a l'acusada a consultar el seu correu electrònic, facilitant-li la contrasenya, durant el temps en que romangués al Principat. Malgrat això, l'acusada va consultar en diverses ocasions el correu electrònic de Calatayud un cop aquest ja havia marxat del Principat."

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el M.I. Tribunal de Corts va condemnar a Luís per un delicte major de blanqueig de diners en grau de temptativa, tipificat a l'article 409 en relació als articles 16 i 17.1 de Codi Penal.

Segons la jurisprudència, el delicte de blanqueig de diners suposa una activitat dirigida a donar aparença de lícits els guanys procedents de fets delictius. En aquest cas, els guanys provenien d'una estafa consumada.

II.- CONSIDERANT: que el delicte d'estafa suposa la realització d'un acte de disposició patrimonial en perjudici propi o aliè, però no exigeix que l'autor hagi consolidat efectivament l'enriquiment il·lícit.

El delicte està consumat des del moment en què els diners surten del patrimoni del perjudicat, encara que no arribin a quedar a disposició de l'autor del delicte.

En el cas d'autes, el fracàs de la transferència del Sancho fou degut únicament a l'extrema diligència duta a terme pel Vall, malgrat l'existència d'un fax falsificat per confirmar la transacció.

En conseqüència, els fets són constitutius d'un blanqueig provenint d'una estafa informàtica consumada. Però el delicte major de blanqueig s'aprecia en grau de temptativa perquè els diners no s'arribaren a ingressar al compte de la processada.

III.- CONSIDERANT: que l'element subjectiu del tipus (el dol) està caracteritzat. Explica la processada que pensava que els diners provenien de comissions per la venda de "commodities" i no pas fruit d'una estafa informàtica. Però en cap moment va intentar justificar l'origen dels diners, ni tampoc conèixer aquest origen. En aquest sentit no l'interessen els documents que hi havia dins del sobre dirigit a l'oficina de Canillo, inclòs el document que va firmar. Al contrari, quan s'adona que no pot aconseguir la transferència a l'oficina de Canillo, pren contacte amb una altra persona del banc, el senyor Castillo, per convèncer-la en lloc de complir els requisits del banc.

A més, coneixia el món bancari i sabia el què significava un blanqueig. No es pot obviar que era titular d'un negoci dedicat a la intermediació immobiliària.

Aquesta pretesa situació d'ignorància era una manera d'emparar-se en cas d'investigacions. En realitat sabia perfectament que aquesta transferència dissimulava una operació il·lícita.

IV.- CONSIDERANT: en quant a la demanda subsidiària sol·licitada per la defensa segons la qual els fets poden ser qualificats com a delicte de receptació en aplicació a la regla de l'article 9 del Codi Penal, per quant el delicte de blanqueig de diners cedeix per especialitat a favor del delicte de receptació, cal observar que la qualificació dels fets com a delicte de receptació no pot prosperar: en efecte, la finalitat de la processada no era beneficiar-se dels diners transferits, sinó facilitar la seva introducció al sistema financer andorrà a canvi d'una comissió del 5%.

Decisio

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada de la Sra. Luís.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 25 de maig de 2016 en la causa de referència.

3.- Salamancamnar a la part recurrent al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.