CASS. Dret a percebre indemnització de salari per baixa, petició de pensió d'invalidesa, denegació de proves CASS (TSJA-011/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0032-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-011/12

S E N T È N C I A NÚM. 35-2012

PARTS:

Apel·lant: Ferrer

Representant: idem

Advocat : Vara

Apel·lada: CASS

Representant: Luís

Advocat: Campillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0032-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Ferrer va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la CASS de data 22 de febrer del 2011, confirmant en alçada la decisió del 15 de desembre de 2010, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret a percebre les indemnitzacions de salari per baixa i, subsidiàriament, una pensió d'invalidesa per malaltia (A3 o A2).

2.- En la sentència del 9 de gener de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Ferrer.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 1 de març de 2012, la Sra. Ferrer manifesta principalment que:

el seu estat de salut no estava consolidat, perquè desprès de l'alta mèdica administrativa, presentava noves patologies i un agreujament de les anteriors;

patia patologies degeneratives;

la seva feina habitual (encarregada de botiga) requeria estar sempre dempeus;

els forenses no prenien en consideració la gonartrosis i la síndrome femoro-patel.lar que impedien la bipedestració durant gaire estona, com tampoc els dolors cervicals permanents;

esqueia realitzar una prova per millor proveir per resoldre la contradicció existent en les conclusions dels forenses.

4.- En la seva contesta de data 21 de març de 2012, la CASS manifesta principalment que:

la recurrent s'havia reincorporat al treball.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Ferrer s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una valoració errònia de les proves que obren en autes.

D'antuvi, aquesta Sala desestima la petició de realització d'una prova pericial per millor proveir. En efecte, aquests tipus de prova només és atendible quan el Tribunal ho considera necessari per "resoldre amb millor coneixement de causa" (article 64.d de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal) i no per suplir les mancances probatòries de les parts. A més, la prova sol·licitada es fonamenta en la contradicció aparent que figura en el peritatge dels forenses, tota vegada que proposen la concessió d'una pensió d'invalidesa de classe A1, malgrat les seqüeles es quantifiquen en un 48,97%. A banda del fet que aquesta contradicció no va ser denunciada en fase de conclusions de primera instància, cal recordar que el Tribunal no es troba lligat, en general, per les apreciacions dels pèrits i menys encara per les seves valoracions subjectives (com és el cas aquí respecte de la concessió d'una pensió) i que no gaudeixen de suport legal.

Sobre el fons, els pèrits judicials, Drs. Ayuso i Castilla, conclouen en la consolidació de les lesions de la Sra. Ferrer, les quals avaluen globalment en un 48,97% (folis 138 i 167). Aquest resultat -fruit d'una avaluació independent- impedeix la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia en no assolir el mínim dels 50 punts.

Front a aquest resultat objectiu, la recurrent manifesta que, desprès de l'alta mèdica administrativa, presentava noves patologies i que les anteriors s'havien agreujat. Aquest argument és clarament desestimable perquè la fiscalització dels Tribunals ho és en relació amb l'acte administratiu impugnat i no respecte a fets posteriors.

Tanmateix, el fet de patir malalties degeneratives no permet concloure necessàriament en una manca de consolidació. Efectivament, una malaltia es considera consolidada quan està curada o bé quan no existeix expectatives de guariment a curt termini. Per tant, pertocava a la demandant demostrar que no es troba en el segon supòsit, cosa que no ha acreditat, ans el contrari, perquè el seu propi pèrit (Dra. Vara, foli 39) avalua la IPP en un 62,77%, de manera que admet implícitament la consolidació. Finalment, és la pròpia assegurada que reconeix en el seu escrit de recurs que les seves dolències no tenen "previsió de millora", cosa que conforta novament la decisió administrativa.

Per acabar, el fet que els forenses no hagin pres en consideració les incidències de les seqüeles de la Sra. Ferrer sobre la seva professió habitual, no suposa reconsiderar la decisió de l'Hble. Batlle, perquè la Sra. Ferrer no assoleix, de totes maneres, l'IPP necessari per beneficiar d'una pensió d'invalidesa.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Ferrer contra la sentència 2012-001, de 9 de gener de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.