GOVERN - Sanció per defraudació lleu. Remuneració d'administradors no prevista als estatuts. Dol o culpa (2000046/2018)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000046/2018 Núm. Rotlle: TSJA-0000122/2018

SENTÈNCIA 10-2019

PARTS :

Apel·lant: Morales

Representant: Sra. Narváez

Advocat: Campillo

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Amador

Advocat: Sra. Pérez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: M.I Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I Sr. Bernard Plagnet

M.I Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, a vint-i-ú de febrer de dos mil dinou.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000046/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Morales va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica la Comissió Tècnica Tributària del 12 d'abril del 2018 (f. 112-113) que venia a confirmar la resolució del Director general del Departament de Tributs i de Fronteres del 15 desembre del 2017 (f. 103-106), mitjançant la qual s'imposava a la societat agent dues sancions de defraudació lleus d'un import de 900EUR i 1.800EUR referents als exercicis 2014 i 2015 de l'impost sobre societats

2.- En la sentència del 17 de setembre del 2018 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per l'agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, de data 8 de novembre del 2018, la societat agent estima que no es pot considerar una defraudació el fet d'haver-se aplicat com a deducció de l'impost sobre societats la remuneració de l'administrador, ja que, a judici de l'agent, no va actuar amb dol ni culpa.

4.- En la seva contesta de data 30 de novembre del 2018, el GOVERN D'ANDORRA estima que, com sigui que l'agent es va aplicar unes deduccions que no procedien, resulten ajustades a dret les dues sancions lleus imposades.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- No hi ha discussió en el fet que la societat Morales va aplicar unes deduccions improcedents. De fet, com ambdues parts saben, la sentència d'aqueix Tribunal 41/2018, de data 15 de maig, va desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la mateixa societat Morales contra la sentència del 3 d'abril del 2018 el Tribunal de Batlles, desestimatòria de la demanda interposada contra la liquidació tributària provisional corresponent als exercicis 2014 i 2015 de l'impost sobre societats.

Per això, la qüestió que cal resoldre és estrictament jurídica, és a dir, si l'actuació de l'agent aplicant-se unes deduccions improcedents pot ser objecte de sanció.

Tercer.- L'article 129.1 de la Llei de Bases de l'ordenament tributari (en endavant LOT) disposa que són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per l'Administració tributària, bé en relació als deutes tributaris propis o com a conseqüència de l'exercici dels deures de pagament per compte de tercers o en els compliment dels deures de repercussió, i que també tindran la consideració d'infraccions de defraudació aquells perjudicis econòmics que es poguessin derivar del gaudi indegut de beneficis fiscals, sigui quina sigui l'accepció que adoptin, així com la improcedent acreditació de partides positives o negatives en base o en quota. I en general, tota acció o omissió contrària a l'ordenament que comporti un perjudici econòmic indegut a l'Administració tributària.

D'altra banda, l'apartat 2 afegeix:

"2. Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents:

Deixar d'ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, per no haver presentat declaracions o autoliquidacions quan ho estableixin les normes de cada tribut, i també, quan després del requeriment oportú, l'obligat tributari no presenti les declaracions o les autoliquidacions.

Deixar d'ingressar, totalment o parcialment, els deutes tributaris, les retencions o els ingressos a compte, perquè en les declaracions o autoliquidacions presentades s'ometin dades, elements, quantitats o signes, índexs o mòduls necessaris per determinar les bases i les quotes de tributació.

Gaudir indegudament de beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, o bé obtenir-ne."

La redacció primigènia de l'article 13 Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l'impost sobre societats, disposava:

"2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l'acompliment d'aquests càrrecs, només són deduïbles en la mesura que compensin despeses de viatge i assistència a juntes de la societat o del consell d'administració, amb els límits que s'estableixin reglamentàriament. Aquesta restricció no afecta els sous i salaris o contraprestacions per serveis prestats pagats a administradors o consellers residents fiscals al Principat d'Andorra en la mesura que aquests quedin inclosos dins el sistema de Seguretat Social del Principat o, en el cas d'administradors o consellers no-residents fiscals, si els pagaments estan subjectes per l'impost sobre la renda dels no-residents fiscals."

Però l'article 5 de la Llei 17/2011, de l'1 de desembre va modificar la redacció de l'article 13.2:

"2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l'acompliment d'aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l'impost sobre societats o a l'impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d'una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas."

(la negreta és nostra).

L'exposició de motius, paràmetre de la seva interpretació, justifica la modificació en els termes següents:

"En aquest sentit, es parteix del fet que la relació jurídica que hi ha entre els administradors i la societat és de caràcter mercantil i, per tant, quan els estatuts determinin una obligació de retribució a l'òrgan d'administració, aquesta retribució ha de ser sempre deduïble de l'impost de societats, atès el seu caràcter d'obligatori."

(la negreta i el subratllat són nostres).

La modificació era clara i obligava als subjectes passius a presentar la seva declaració de l'impost sobre societats a la vista d'aquesta nova regulació.

Per això, en el cas que ens ocupa sí pot ser sancionada la societat Morales, per la qual cosa cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Morales.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Tècnica la Comissió Tècnica Tributària del 12 d'abril del 2018 que venia a confirmar la resolució del Director general del Departament de Tributs i de Fronteres del 15 desembre del 2017, mitjançant la qual s'imposava a la societat agent dues sancions de defraudació lleus d'un import de 900EUR i 1.800EUR referents als exercicis 2014 i 2015 de l'impost sobre societats, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.