CONTRAVENCIÓ PENAL DE LESIONS PER IMPRUDÈNCIA LLEU (6000045/2017)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Penal

Núm. de causa: 6000045/2017 Núm. de rotlle: TSJP-0000071/2017

SENTÈNCIA 6-2018

PARTS:

Recurrents: Sra. Querol

ORG_0, SA

Advocat: Sra. Vélez

Recorregut: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 24 de novembre de 2017 dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per la contravenció penal de lesions per imprudència lleu, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència de data 24 de novembre de 2017 amb la següent part dispositiva:

"DECIDEIXO:

Condemnar a la denunciada Querol com a responsable penalment en el concepte d'autora d'una contravenció penal de lesions per imprudència lleu, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de MULTA DE CINC-CENTS (500) EUROS i al pagament de les despeses processals causades.

Condemnar a la denunciada, en concepte de responsable civil directa, i a la companyia d'assegurances A, S.A., en concepte de responsable civil solidària, a indemnitzar a Duque en la quantitat de 650 i a la Caixa Andorra de Seguretat Social (C.A.S.S.) la quantitat de 61,47 euros, quantitats que s'incrementaran amb els interessos legals fins al seu total pagament."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "SÓN FETS PROVATS i així es declara: vers les 08:25 hores del dia 22 de gener del 2016 Duque, nascuda el XXXX, estava passejant el seu gos mascle de la raça akita inu, duent-lo degudament lligat, per l'XXXX, on hi viu al núm. 00, quan de sobte s'abalançà al damunt del seu gos un altre gos mascle de la raça gran danès, que estava al mateix carrer totalment deslligat, per la qual cosa Duque va intentar separar ambdós gossos reculant i tirant de la cadena que subjectava al seu gos, i en dit intent va desequilibrar-se caient d'esquenes al terra, sofrint lesions consistents en una excoriació al genoll esquerre i contusió glútia que precisaren una primera assistència facultativa, sense necessitat de tractament mèdic, lesions que curaren en uns cinc dies, sense baixa laboral i sense restar-li seqüeles.

La titular del gos gran danès era la denunciada Querol, major d'edat, qui havia sortit del seu domicili al núm. 00 de la mateixa avinguda sense la precaució de dur el gos lligat.

El gos Gran Danès és de raça gegant, essent el gos de la denunciada un cadell d'un any i sis mesos aproximadament, i d'un pes de 60 quilograms i alçària d'un metre, també aproximadament.

La denunciada Querol tenia concertada amb la companyia A, S.A. una pòlissa d'assegurances que cobria la responsabilitat civil derivada de la tinença del seu gos."

III.- RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de la Sra. Querol i de la companyia A SA demanant que es decreti la lliure absolució de la seva defensada, imposant les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat a la perjudicada.

Manifesta que:

la Sra. Duque no va caure a conseqüència del gos de la seva defensada, sinó del seu propi gos que va agredir el gos d'ENTITY_4;

l'únic que va fer el gos de la seva defensada és un apropament a l'altre gos que s'hagués produït anant o no lligat;

l'atac es produï a compte tingut que el gos Akita Inu de la Sra. Duque, gos de raça considerada com perillosa, no duia el corresponent morrió, el qual era d'obligat compliment;

la caiguda de la Sra. Duque fou deguda únicament pel fet d'aturar l'atac del seu propi gos, que la perjudicada no té la força suficient per controlar.

Subsidiàriament demana que es procedeixi a un repartiment de culpes a raó del 20% per la seva defensada i 80% per la Sra. Duque.

Considera que la pena de multa pronunciada és excessiva, també com la quantitat atorgada a títol de pretium doloris i demana que les sumes siguin rebaixades, respectivament, a 200 euros de multa i 500 euros en concepte d'indemnització.

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs considerant que el Tribunal de Corts ha efectuat una valoració acurada dels elements de prova per estimar demostrada la imprudència penalment rellevant comesa per la condemnada, que la multa és conforme als paràmetres establerts en les articles 56 i 477.2 del Codi Penal i que la valoració del pretium doloris correspon als criteris jurisprudencials.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts, amb bon criteri, ha declarat els fets provats com a constitutius d'una contravenció penal de lesions per imprudència lleu, tipificada a l'article 477.2 del Codi Penal.

La imprudència o negligència, per a que sigui punible, exigeix la concurrència de tres requisits, a saber una acció o omissió comesa amb infracció del deure objectiu de cura, un resultat típic de mort o de lesions de la víctima segons els diferents tipus penals establerts per la llei, i una relació de causalitat entre l'actuació negligent o imprudent de l'agent i el resultat típic.

No es discuteix en el present cas que Duque va caure a terra i que, a conseqüència d'aquesta caiguda, va patir lesions que van precisar tan sols una primera assistència facultativa, sense necessitat de tractament mèdic.

D'altra part, existeix una conducta negligent de la part d'Querol en tant que propietari del gos Gran Danès, per no haver tingut la cura que li era exigible de dur el gos lligat en sortir al carrer.

Tot i que el gos de la denunciada no era dels considerats potencialment perillosos, per la qual cosa no tenia obligació de dur-lo amb morrió, si que tenia l'obligació de tenir el gos lligat per evitar d'ocasionar danys a persones o a altres animals domèstics.

Pel que fa a la relació de causalitat entre la conducta negligent de la denunciada i les lesions de Duque, convé observar que en contrari del que pretén l'apel·lant, no existeix cap relació entre el resultat lesiu derivant de la caiguda a terra de la denunciat i el fet que el seu gos Akita Inu no dugués morrió, tot i ser de les races potencialment perilloses.

En efecte no es discuteix que el gos Gran Danès, quin pes era de 60 kg i l'alçària d'un metre, es va abalançar sobre el gos de la denunciant, obligant aquesta per protegir al seu gos o evitar una baralla entre els dos gossos a recular i tirar de la cadena per separar-los, acció que la va fer caure a terra.

És evident que la mateixa actuació hagués succeït si l'Akita Inu hagués dut un morrió, i que el Gran Danès, com ho pretén l'apel·lant, no va triar per abalançar-se, precisament un gos que no duia morrió. S'evidencia també en contrari que aquesta actuació no hagués hagut lloc si la denunciada hagués dut el seu gos degudament lligat.

Essent els tres requisits reunits, Querol és penalment responsable en concepte d'autora de la contravenció penal de lesions per imprudència lleu.

II.- CONSIDERANT: pel que fa a la fixació de la pena, la resolució apel·lada fa una aplicació adequada de les disposicions de l'article 56 del Codi Penal i dels límits de penalitat previstos a l'article 477.2 del mateix codi, que assenyala una pena de multa fins a 3.000 euros, i en atenció a les penes de multa establertes per a les infraccions administratives previstes en la llei 13/2012 del 12 de juliol, de tinença i protecció d'animals.

III.- CONSIDERANT: en concepte de responsabilitat civil, que segons es desprèn de l'informe mèdic forense realitzat per la Dra. Castillo la perjudicada va patir una excoriació al genoll esquerre i una contusió glútia que no van requerir de baixa laboral ni de cap tractament posterior a la primera assistència, que el pretium doloris està qualificat de molt lleuger (0,5/7).

Segons els criteris jurisprudencials un pretium doloris de 0,5/7 pot ser valorat fins a 1.500 euros, si bé que l'import de la indemnització retingut pel Tribunal de Corts és raonable i adequat i ha de ser confirmat.

IV.- CONSIDERANT: que hi ha lloc, en aquestes condicions, a desestimar el recurs interposat i confirmar íntegrament la sentència, amb imposició a la part apel·lant de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs formulat per la representació lletrada de la Sra. Querol i de la companyia A SA.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 4 d'octubre de 2017.

3.- Condemnar la part recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs, inclosos els honoraris d'advocat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.