Introducció, detenció i cessió de petites quantitats d’haixix.- Consum d’estupefaents.- Principi acusatori.- Plantejament de la tesi d’ofici. (0019/95

Sentència

Magistrats

Josep Lluís Vazquez Sotelo

SENTÈNCIA 38-95 DE 20 DE NOVEMBRE DE 1995

Introducció, detenció i cessió de petites quantitats d’haixix.- Consum d’estupefaents.- Principi acusatori.- Cañellasntejament de la tesi d’ofici.

Ponent: M.I.Sr. Josep Lluís Vazquez Sotelo

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT : Que en la present causa el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en data 22 de novembre de 1994, amb la següent part dispositiva: “FALLEM, que hem de condemnar i condemnem com autors responsables dels delictes que es diran a les penes de:

-Suárez, pel delicte major d’introducció i detenció i cessió de petites quantitats d’haixix de manera continuada de l’article 163 a la pena de DOS ANYS DE PRESÓ, dels quals DEU MESOS FERMS i la resta condicional, a la multa de VINT-I-CINC MIL PESSETES(25.000) i al pagament de les despeses processals causades.

-Vall, pel delicte major d’introducció i venda de petites quantitats d’haixix de manera continuada de l’article 163 del Codi Penal i delicte menor de consum en grup i en llocs públics de l’article 297 del mateix Codi, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ, dels quals SIS MESOS FERMS i la resta condicional, a la multa de VINT-I-CINC MIL PESSETES(25.000) i al pagament de les despeses processals causades.

-Castillo, pel delicte major d’introducció i cessió d’hatxis de manera continuada de l’article 163 del Codi Penal i pel delicte menor de consum en grup i en llocs públics de l’article 297 del mateix Codi, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ, dels quals SIS MESOS FERMS i la resta condicional, a la multa de VINT-I- CINC MIL PESSETES(25.000)i al pagament de les despeses causades.

-Miró, pel delicte major d’introducció i venda de petites quantitats d’hatxis de l’article 163 i delicte menor continuat de consum en grup o en llocs públics de l’article 297 del mateix Codi a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ, dels quals SIS MESOS FERMS i la resta condicional, a la multa de VINT-I-CINC MIL PESSETES (25.000) i al pagament de les despeses processals causades.

-Esteban, pel delicte major d’introducció i venda de l’article 163 del Codi Penal, i pels delictes menors d’introducció de l’article 298 i el de consum en grup o en llocs públics de l’article 297, a la pena de VUIT MESOS DE PRESÓ, dels quals QUATRE MESOS FERMS i la resta condicional, a la multa de VINT-I-CINC MIL PESSETES(25.000) i al pagament de les despeses processals causades.

-Vall, pel delicte major de consum d’estupefaent d’altre tipus que el cannabis de l’article 169 del codi Penal, pel de cessió del mateix producte estupefaent de l’article 163, i pel delicte menor de consum d’hatxis amb altres persones i en llocs públics de l’article 297 a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ , dels quals QUATRE MESOS FERMS i a la resta condicional, a la multa de VINT-I-CINC PESSETES(25.000) i pagament de les despeses processals.

-Serra, pel delicte major d’ús, detenció o introducció de mínimes quantitats de producte estupefaent d’altre tipus de cannabis de l’article 169 del Codi Penal i pels delictes menors d’introducció de mínimes quantitats d’hatxis pel seu propi consum, i de consum en grup dels 297 i 298 del mateix Codi, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ, dels quals TRES MESOS FERMS i el restant condicional, a la multa de VINT-I-CINC MIL PESSETES (25.000) i pagament de les despeses processals.

-Manzano, pel delicte d’introducció al Principat de mínimes quantitats d’hatxis i venda almenys en dues ocasions de l’article 163 del Codi Penal que subsumeix el delicte menor més amunt esmentat, a la pena D’UN ANY DE PRESÓ, del qual SIS MESOS FERMS i la resta condicional, a la multa de VINT-I-CINC MIL PESSETES(25.000) i al pagament de les despeses processals causades.

-Catalá, per la contravenció penal de l’article 350.3 del Codi Penal, a la pena de QUINZE DIES DE PRESÓ CONDICIONAL, a la multa de QUINZE MIL PESSETES(15.000) i al pagament de les despeses processals causades.

-Girona, per la contravenció penal de l’article 350.3, de forma continuada, a la pena de QUINZE DIES DE PRESÓ i multa de QUINZE MIL PESSETES(15.000), i al pagament de les despeses processals causades.

-Cañellas i Durán, pel delicte menor de l’article 297 del Codi Penal, de manera continuada, a la pena de DOS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i multa de VINT-I-CINC MIL PESSETES (25.000), i al pagament de les despeses processals causades.

-Marcos, pel delicte menor d’introducció de petites quantitats d’hatxis pel seu propi consum, de l’article 298 del Codi Penal, i de la contravenció penal de l’article 350.3 del mateix Codi, a la pena de DOS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, i multa VINT-I-CINC MIL PESSETES(25.000),i pagament de les despeses processals, quedant absolt del delicte de l’article 297 que se li imputa.

-Benítez, pel delicte menor de consum d’hatxis en grup i en lloc públic de l’article 297 del Codi Penal, i de la contravenció penal de l’article 350.3 del mateix Codi a la pena d’UN MES DE PRESÓ CONDICIONAL, a la multa de quinze mil pessetes(15.000), i al pagament de les despeses processals causades.

Es constata que els fets d’autes són anteriors al 26 d’octubre de 1993 i que per tant serà d’aplicació l’indult dels Excms. Srs. Coprínceps de data 14 de març de 1994, pels condemnats que reuneixin les condicions previstes en l’esmentat Decret d’Indult i quan sigui ferma la sentència”.

II.-RESULTANT: Que contra dita sentència van interposar recurs de suplicació Suárez i Vall mitjançant llurs advocats els lletrats Blasco i Varesc. El Sr. Serra representat pel lletrat Narváez en el seu escrit de compareixença renúncia a interposar recurs de suplicació. Admesos els recursos interposats, es va celebrar la vista oral el propassat tretze de juliol del present any, els lletrats Blasco i Varesc van exposar els seus motius de suplicació ,el Ministeri Fiscal es va oposar als dos recursos interposats, per trobar la sentència recorreguda plenament ajustada a Dret. En aquest tràmit va restar el judici vist per sentència.

III.-RESULTANT: Que tal com es va exposar a la vista oral, les impugnacions es fonamenten en la vulneració del principi acusatori, en entendre els recurrents que es van condemnar per delictes que no foren compresos per l’acusació, i en tot cas és sol·licita del Tribunal la moderació de les penes imposades donada l’escassa entitat del fet, els bons antecedents dels processats, el seu ambient familiar i el seu bon comportament després del descobriment dels fets, ja que no van tractar de sostreure’s a l’acció de la Justícia. A aquestes impugnacions va oposar-se el Ministeri Fiscal sostenint que no ha hagut vulneració de cap norma penal substantiva, ni de cap norma de garantia processal, que els fets són suficientment per a merèixer la condemna imposada per la sentència, que els fets també serien delictius a Espanya(encara que no ho sigui el consum privat). Va informar també el Ministeri Fiscal que contràriament al pretès pels recurrents, el Tribunal ha valorat totes les circumstàncies sota la perspectiva més favorable pels processats, donant-se la circumstància que segons la seva acusació els fets revestien major gravetat, qualificant-los com a constitutius del delicte de tipus penal de l’article 161 i sol·licitant unes penes més greus, no obstant el Ministeri Fiscal sol·licita que es confirmi la sentència recorreguda en tots els seus extrems.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT : Que el recurs interposat per Suárez, contra la sentència esmentada, la qual el condemna com autor d’un delicte major d’introducció, detenció i cessió de petites quantitats d’haixix de forma continuada, tipificat a l’article 163 del Codi Penal andorrà, a la pena de DOS ANYS de presó dels quals deu mesos de presó ferma i la resta condicional, així com a la multa de vint-i-cinc pessetes. Fonamenta el seu recurs en base a que es va infringir el principi acusatori, en condemnar-lo per un delicte no acusat, i sol·licita que tota la condemna fos condicional. El recurs no pot ésser estimat perquè la sentència expressa amb tot detall, com el Ministeri Fiscal va qualificar els fets imputats a l’esmentat processat com a constitutius d’un delicte major continuat d’introducció i cessió del producte d’estupefaent conegut com “hatxís” previst a l’article 161 del Codi Penal, així com un altre delicte de consum en grup i en lloc públic d’estupefaents, previst i penat a l’article 297 del mateix Codi, acusació que el Ministeri Fiscal va elevar a definitiva a l’acta del judici oral després d’acabar la pràctica de la prova. La sentència esmentada, com la pròpia defensa del processat recurrent es va declarar fonamentalment d’acord amb la narració dels fets realitzada pel Ministeri fiscal, excepte en dos punts, que el seu patrocinat no va lucrar-se amb les cessions del producte, i que el delicte continuat(durant aproximadament dos anys) no seria el tipificat a l’article 161 del Codi Penal, o com a molt el de l’article 163 sol·licitant que en tot cas la pena a imposar no fos superior a la de sis mesos de presó ferma i la resta condicional, qualificació que va mantenir elevant a definitiva al judici oral. Es suficient amb examinar el plantejament del recurs i confrontar-lo amb la sentència, per arribar a la necessària conclusió de que el motiu no pot estimar-se, ja que la sentència condemna pel fet delictiu (en sentit de factum) pel que es va acusar i es va seguir el judici i condemna per un tipus penal més benigne,(i homogeni amb l’anterior) en concret per l’article 163 que sol·licita alternativament la pròpia defensa del processat, el Tribunal aplica la tesi de l’article 169 del Codi de Procediment Penal, plantejant la tesi d’ofici respecte a la pena de multa, es vist que el recurs del processat Suárez no té possibilitats de prosperar i a de ser desestimat

II.- CONSIDERANT: Que respecte al recurs interposat pel processat Vall defensat pel lletrat Varesc, fonamentat en la violació del principi acusatori, al ser condemnat per un delicte pel qual no fou acusat. La sentència recorreguda expressa que el Ministeri Fiscal va acusar a l’esmentat processat per un delicte d’ús de cocaïna de l’article 297 del Codi Penal, amb quina qualificació va estar d’acord la defensa de l’esmentat processat, que va al.legar a més la concurrència de dues circumstàncies atenuants, posicions que tant l’acusació com la defensa van elevar a definitives a les qualificacions finals a l’acte del judici. La sentència en canvi condemna a l’esmentat processat com autor de tres delictes de l’article 169 i l’article 297, pels quals va ser acusat , així com pel delicte 163(que la sentència va aplicar a d’altres dels processats),pel qual el recurrent no va ser acusat. Per aquesta raó procedeix estimar el recurs i deixar sense efecte la condemna per aquest delicte de l’article 163, que no va constituir objecte de l’acusació ni del perjudici respecte del processat recurrent, si bé l’estimació del recurs no pot introduir-se en una reducció o supressió de les penes perquè estranyament, les sentència no imposa cap pena per aquest delicte, donant la impressió de que ha pogut tractar-se d’un simple “lapsus calami” a la seva redacció, sense que tampoc puguin corregir-se les penes imposades al processat, al no haver estat recorreguda la sentència per l’acusació i en homenatge al principi que prohibeix l’empitjorament de la sentència per al recurrent o “reformatio in peius”.

III.- CONSIDERANT: Que respecte a les despeses processals, el seu pagament ha d’imposar-se als recurrents quins recursos han estat desestimats per la manca de fonament, per part de Suárez, havent de ser declarades d’ofici les corresponents al processat Vall, el recurs del qual ha estat estimat.

Decisio

Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

D E C I D I M

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Suárez, confirmant íntegrament la sentència al que fa referència aquests, i imposar el pagament de les despeses corresponents al recurs.

Estimar el recurs de suplicació interposat pel processat Vall, en el sentit de deixar sense efecte la condemna que la sentència estableix pel delicte de l’article 163 del Codi Penal pel que fou acusat, mantenint la resta del pronunciament de la sentència en el que es referent al recurrent, declarant d’ofici les despeses corresponents al seu recurs.

Acordem que la causa sigui tornada al M.I. Tribunal de Corts, per la seva execució i l’aplicació que procedeix del Decret d’Indult de 14 de març de 1994 a les penes imposades per la sentència.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.