SEGURETAT SOCIAL - CASS. Afiliació d'ofici de l'administrador d'una societat. Reclamació de les cotitzacions degudes, fins al límit dels cinc anys anteriors. La data de cessament només produeix efectes front a tercers des de la protocol·lització de l'acord. (2000053/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000053/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000041/2016

SENTÈNCIA 85-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vives

Representant: ídem

Advocada: Sra. Catalá

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Julián

Advocada: Sra. Talavera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, disset de novembre de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000053/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Vives va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 2 de juny de 2015, la qual confirmava parcialment, en alçada, la decisió de l'11 de març de 2015. Per mitjà d'aquestes resolucions es resolia l'afiliació de la part agent com a persona que realitza una activitat per compte propi a comptar del 15 de juliol de 2011, i se li reclamava el pagament de les cotitzacions generades d'ençà aquella data fins el fins el 30 de juny de 2013.

2.- La sentència del dia 15 de febrer de 2016, de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Vives, i ha declarat les resolucions impugnades ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'acte d'afiliació d'ofici és nul per contravenir la Constitució, atès que produeix efectes negatius de forma retroactiva.

S'ha d'apreciar la caducitat de l'acció.

La part agent no era administrador de la societat, sinó que era un simple vocal que no estava implicat en la presa de decisions de la mercantil i sense dret a vot. Aquest càrrec de vocal va ser degudament provat amb la documentació que consta en autes.

Altrament, cal tenir en compte la data de cessació efectiva del càrrec de vocal això és el 16 de gener de 2013, i no la de registre.

La part agent s'ha de beneficiar de l'exempció prevista a la Llei de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) pel període que va de l'1 de juliol de 2013 al 22 del mateix mes i any.

4.- En la seva contesta de data 1 de juny de 2016, la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:

L'actuació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'emmarca dins el marc legal, el qual preveu aquesta retroactivitat.

El naixement de l'obligació de cotitzar s'inicia amb l'inici de l'activitat professional, i el termini per regularitzar la manca de cotització és un termini de prescripció de 5 anys.

El càrrec de conseller de la part actora i la data d'acabament d'aquest mandat, han estat degudament establerts pel certificat emès pel registre de societats, sense que afecti a l'obligació de cotitzar la remuneració o no del càrrec de conformitat a l'establert a l'article 19 de la Llei 17/2008 vigent en aquella data.

No es pot donar lloc a la exempció sol·licitada per quant durant el període indicat la Llei de la seguretat social no contemplava aital benefici.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que va procedir a afiliar d'ofici el recurrent, pel fet de realitzar una activitat per compte propi com a membre del Consell d'administració de l'entitat "D. SL", des del 15 de juliol de 2011 fins al 30 de juny de 2013. Aquesta afiliació d'ofici va comportar la reclamació de les cotitzacions que no s'havien satisfet durant aquest període, per un import total de 9.354,99 euros.

Tercer.- Per tal de donar resposta a les al·legacions que formulen les parts, s'ha de partir de les següents consideracions:

La reclamació de les cotitzacions no abonades en el seu moment no suposa sinó la mera aplicació de l'article 95.1 de la Llei de la seguretat social, el qual disposa que l'obligació de cotitzar neix amb el començament del treball assalariat o de l'activitat professional, mentre que l'apartat 2n. del mateix precepte afirma que la no presentació de la sol·licitud d'afiliació i/o de l'alta no impedeix el naixement de l'obligació de cotitzar des del moment en què així s'estableixi.

En aplicació d'aquesta norma, s'ha de considerar que resulta ajustada a dret la liquidació de les cotitzacions que no van ser satisfetes en el seu dia. L'acte impugnat es dicta en exercici de les facultats d'inspecció i control que corresponen a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i no incorre en cap retroactivitat prohibida per la llei.

L'article 109.1 de la Llei de la seguretat social disposa que les cotitzacions prescriuen al cap de cinc anys. En conseqüència, s'ha d'aplicar aquest termini de prescripció i no la hipotètica caducitat que invoca el recurrent, que no està prevista en la norma i que l'interessat fixa de forma arbitrària en tres anys.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, la condició de membre del Consell d'administració d'una societat mercantil comportava en les dates a què es refereix el procés l'obligació d'afiliar-se a la seguretat social, com a persona que realitza una activitat per compte propi, sempre que no fos al mateix temps assalariats de la mateixa societat, i això amb independència de que la participació en l'òrgan d'administració de l'entitat fos o no retribuïda. Els membres del Consell assumeixen de forma col·legiada la gestió de la societat, de manera que són administradors de la mateixa, sigui quina sigui la seva denominació de vocals o consellers, qüestió que és merament accidental. Cal tenir en compte, a més, que no es tracta en aquest cas de la figura del secretari no conseller, sense veu ni vot, que contempla l'article 33.3 dels estatuts socials.

No es pot prendre en compte com a data de cessament de l'interessat el 16 de gener de 2013, ja que l'acord corresponent no es va elevar a públic fins al 18 de juliol de 2013, mitjançant l'atorgament de l'oportuna acta notarial, de manera que és només a partir d'aquesta darrera data que l'acord produeix efectes front a tercers, tal com diu la sentència apel·lada, en base a pronunciaments anteriors d'aquesta Sala.

En darrer terme, resulta improcedent fer cap referència a les cotitzacions posteriors a l'1 de juliol de 2013, ja que els actes impugnats no inclouen aquest període.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament aquest recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Vives contra la sentència dictada el 15 de febrer de 2016 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.