Menors, guarda compartida i pensió per aliments TSJC 0278/13

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-278/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de separació matrimonial núm. B-1083-5/2012, instades per la Sra. Palmer contra el Sr. Marti, en data 15 de juliol de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "1.- Declarar la separació a efectes civils dels consorts Srs. Marti i Palmer, quedant dispensats del deure de convivència.

2.- Mantenir la pàtria potestat sobre els fills en comú, Bueno i Sevillano, amb establiment de la guarda i custòdia compartida per ambdós progenitors per setmanes alternes produint-se els canvis de domicili els divendres a l'hora convinguda i sens perjudici de modificacions puntuals consensuades.

3.- En relació a les vacances d'estiu, Nadal i Setmana Santa es repartiran per meitats iguals, corresponent al pare la primera meitat els anys parells i la segona, els senars. La primera meitat de les vacances d'estiu s'inicia el primer dia de vacances escolars i finalitza el dia 4 d'agost a les 20h. La segona meitat comença el 4 d'agost a les 20h. i finalitza a la vigília de la tornada a l'escola a les 20h. En relació a les vacances de Nadal, la primera meitat s'inicia el darrer dia lectiu finalitzant el 30 de desembre a les 20h i la segona des d'aquest moment fins a la vigília del retorn al període lectiu a la mateixa hora. Pel que fa a la Setmana Santa, la primera meitat comprèn des del darrer dia lectiu fins el Diumenge de Resurrecció, i la segona des del dilluns de la segona setmana fins la vigília de la tornada a classe.

4.- En relació a les vacances de Setmana Santa i Tots Sants es gaudiran de forma alternativa, així correspondrà al Sr. Marti la festivitat de Tots Sants d'aquest any així com el Carnaval de 2014;

5.- Pel que fa a les diades del pare i de la mare així com els aniversaris dels progenitors els menors restaran en companyia del progenitor celebrant; els aniversaris dels menors seran gaudits cada any amb un progenitor.

6.- S'estableix l'obligació de satisfer les despeses extraordinàries en una proporció del 50%.

7.- Atribuir l'ús del domicili conjugal al progenitor.

8.- No fer condemna en costes processals.".

II.- La Sra. Palmer ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància.

La part apel·lant sol·licita la revocació parcial de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit d'establir una pensió mensual per aliments de 250 EUR, revisable anyalment en funció de l'IPC, més el 66% de les despeses extraordinàries.

Els arguments revocatoris són els següents: disposava de només 300 EUR per mes per viure, una volta descomptat el lloguer de la vivenda (620 EUR), la llum (40 EUR), el telèfon (90 EUR) i el cangur (400 EUR); disposava d'uns ingressos mensuals de 1.450 EUR contra 3.491,87 EUR pel progenitor; la part adversa no pagava cap quota hipotecària; ella era la part més feble.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part recurrent només discuteix dos aspectes:

a) el refús judicial de donar lloc al pagament d'una pensió alimentosa pels fills i b) el repartiment percentual de les despeses extraordinàries.

II.- Pel que fa el primer extrem, l'Hble. Batlle va desestimar la concessió de la pensió perquè, al seu criteri, el règim de guarda compartida no ho aconsellava quan els progenitors gaudien d'una feina estable i es prenien en compte les despeses de cadascun.

III.- Els Srs. Palmer i Marti tenen dos fills en comú (9 i 12 anys) i han acordat un règim de guarda compartida per setmanes.

La solució adoptada per l'Hble. Batlle no apareix però conforme amb el principi del favor filii que persegueix que els fills gaudeixin d'una qualitat similar de desenvolupament integral, amb independència del lloc on conviuen. En efecte, seria totalment injust i contrari al repetit principi, com també a la protecció de la família (article 13.2 de la Constitució) i a la responsabilitat comuna que detenen els progenitors vers els seus fills (articles 18.1 i 27.2 de la Convenció sobre els Drets de l'Infant) que arrel de la crisi matrimonial, els fills tinguessin un estat de benestar sensiblement distint segons el seu lloc de residència. La sentència TSJC-038/12 del dia 31 de juliol de 2012 va arribar a la mateixa conclusió. Per tant, la guarda compartida no justifica, en absolut, descartar el pagament d'una pensió alimentosa per als fills pel mer fet que els progenitors exerceixen una activitat assalariada.

S'ha de tenir present que en els casos de guarda compartida, els fills han de tenir duplicats els objectes essencials pel seu desenvolupament integral, com ara la roba o el material escolar, qual cosa agreuja la situació econòmica de cada progenitor i, especialment, d'aquell que compta amb menys recursos. Aquest és un primer motiu per establir una pensió per aliments quan resulta que els progenitors presenten una capacitat econòmica sensiblement diferent.

I això sense comptar que les despeses dels fills no es limiten a aquelles derivades de l'estricta convivència, que acostuma a assumir el progenitor que es troba en la seva companyia, sinó que en hi ha d'altres que no constitueixen, per regla general, despeses extraordinàries, com ara les despeses escolars, les activitats recreatives o les quotes d'assegurances que no depenen habitualment del lloc de convivència.

Si transposem aquest plantejament al cas concret, resulta que els salaris nets mitjans dels litigants van estar de 1.447 EUR per la Sra. Palmer (foli 209) i de 3.205 EUR pel Sr. Marti (revers del foli 201) durant els deu primers mesos de l'any 2012. Els ingressos no són iguals i per això s'imposa el pagament de la pensió alimentosa.

Un segon argument que empra el Tribunal a quo per oposar-se al seu pagament, consisteix en la presa en compte de les despeses dels progenitors. En aquest sentit, el Sr. Marti manifesta que cal detreure del seu salari d'agent de Policia les següents despeses mensuals : 1.700 EUR d'hipoteca, 225 EUR d'un crèdit per la compra d'un vehicle, 125 EUR d'un deute personal de la seva esposa, 50 EUR d'electricitat, 78 EUR d'un lloguer d'una plaça d'aparcament i 200 EUR de salari d'una mainadera.

La Sra. Palmer diu tenir aquestes expenses: 620 EUR de lloguer de la vivenda, 40 EUR de llum, 90 EUR de telèfon i 400 EUR de "cangur".

És ben sabut que la pensió alimentària ha d'ésser establerta en funció, d'una part, de la capacitat econòmica del progenitors i, d'altra part, de les necessitats dels menors. Les despeses tenen, per tant, un rol secundari, tota vegada que el dret d'aliments dels fills té sempre caràcter preferent. En qualsevol cas, res demostra que el Sr. Marti estigui assumint en solitari el reembossament dels tres préstecs bancaris. L'extracte bancari del foli 210 sembla, fins i tot, indicar el contrari. El pagament de la mainadera tampoc queda provat. Per conseqüent, l'argumentari de l'apel·lat es troba mancat de suport probatori, qual cosa li resta tota eficàcia.

Per aquests motius, escau revocar la sentència apel·lada i imposar una pensió per aliments dels fills, a càrrec del pare, en l'import de 225 EUR, revisable anyalment en funció de la variació de l'IPC.

IV.- Resta només pendent de resolució, l'abast de les despeses extraordinàries. La recurrent demana que la part contrària assumeixi les despeses extraordinàries a l'alçada del 66%. Tenint en compte la diferència d'ingressos, la reclamació apareix plenament fonamentada. La resolució impugnada es revoca igualment en aquest segon punt.

V.- L'estimació del recurs de la Sra. Palmer suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Palmer contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 15 de juliol de 2013; revocar parcialment la seva part dispositiva, només en el sentit: a) d'afegir que el Sr. Marti ha de satisfer a la Sra. Palmer una pensió alimentosa pels fills per import mensual de 225 EUR, revisable en funció de la variació de l'IPC i b) de reformar el repartiment de les despeses extraordinàries, les quals seran assumides en un 66% pel Sr. Marti. No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.