CASS. Cotització d'unes gratificacions (0010/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-004-1/10 TSA: 79'/10

S E N T È N C I A NÚM. 10-2011

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sancho

Advocat: Galván

Apel·lada: Alvarado

Representant: Ferreras

Advocat : Machado

Apel·lada: Farré

Representant: en nom propi

Advocat : ---

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 4 de març de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-004-1/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La societat Alvarado va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 25 de novembre de 2009, confirmant en alçada la decisió del 13 d'octubre de 2009, sol·licitant la nul·litat de l'acte impugnat.

2.- En la sentencia del 28 de juny del 2010, el Tribunal de Batlles ha estimat « substancialment » la demanda promoguda per la societat Alvarado.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 5 d'octubre del 2010, la CASS manifesta principalment que:

-la normativa de la CASS obliga a cotitzar tot concepte econòmic vinculat a una relació laboral no excloent cap concepte;

-ens trobem amb conceptes derivats de la relació laboral i no una simple liberalitat de l'empresa.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 1 de desembre de 2010.

4.- En la seva contesta de data 4 de novembre del 2010, la societat Alvarado manifesta principalment que:

-les liberalitats de l'empresa no formen part del concepte salarial i per tant no son subjectes a cotització;

-sobre a l'import corresponent a la recuperació dels fons de jubilació:

« si el treballador marxa de l'empresa per causa diferent a la jubilació, el mateix no pot invocar cap dret sobre l'import rescatat. Al satisfer-li l'import de 40 600 EUR la meva principal va voler premiar-lo, cedint-li l'import rescatat sense tenir però cap obligació de fer-ho, tractant-se doncs d'una liberalitat de l'empresa »

-si que ha quedat provat el caràcter ocasional, voluntari i deslligat de qualsevol obligació de l'import de 21 000 EUR satisfet, no podent-se tractar en cap cas de cap remuneració complementaria »

La societat Alvarado ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 1 de desembre del 2010.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En primer lloc, convé presentar una breu cronologia dels fets que han donat lloc al present litigi.

Per carta de data 30 de novembre del 2006, el Sr. Farré ha dimitit de les seves funcions a l'empresa Alvarado. En aquesta carta ha escrit expressament: « Per la present l'informo, que per motius personals, renuncio amb data d'avui al meu lloc de treball com a Director de Relacions Institucionals... » (veure foli 16).

En una carta de data 30 de novembre de 2006, el Sr. Farré i el Sr. Valverde, Director General de Alvarado, precisen la manera de pagament de les dues sumes que resten al Sr. Farré a títol de salari del mes de novembre de 2006, de retribució de les vacances pendents de gaudir i de la part proporcional de la paga extraordinària de Nadal; aquestes sumes han estat sotmeses a les cotitzacions socials (veure foli 17 i 18).

Però en una altra carta de la mateixa data (30 de novembre del 2006), Alvarado declara: « lliura en aquest mateix acte al Sr. Farré, la suma de 61 600 EUR, quantitat en la qual es liquiden, els dos conceptes següents:

-Liquidació de les cotitzacions realitzades per Alvarado, als fons de pensió contractada amb l'empresa asseguradora Téllez, que ascendeix a 40 600 EUR;

-Gratificació pels serveis prestats a l'empresa durant 16 anys, d'un import de 21 000 EUR »

En aquesta carta figura la precisió següent: « Resta ben entès el caràcter ocasional i excepcional de la mateixa i totalment deslligada de les obligacions retributives laborals, legals o convencionals, de l'empresa » (veure foli 19).

Aquestes sumes no s'han sotmès a cotitzacions socials per l'empresa Alvarado i el Sr. Farré ha presentat una denuncia a la CASS per carta de data 22 de juliol de 2009 (veure foli 53).

Per una resolució de data 13 d'octubre del 2009, confirmada per una resolució de data 22 de desembre de 2009, la CASS ha reclamat el pagament de les cotitzacions sobre la suma de 61 600 EUR.

Tercer .- La definició de la base de càlcul de les cotitzacions s'ha de fer en funció dels conceptes jurídics i no per referència dels conceptes econòmics com sosté la CASS. En efecte, la interpretació d'una norma jurídica s'ha d'efectuar a partir de les regles de naturalesa jurídica.

En aquest cas, convé aplicar el text en vigor en el moment dels fets, a saber, l'article 12 del Reglament financer: «La base de la cotització que hauran de satisfer els assalariats comprendrà el total de les remuneracions efectuades durant el període de referència precedent, incloses les propines i altres avantatges materials... »

Aquest text s'ha de combinar amb els articles de la llei sobre el contracte de treball, que defineixen com a salari: « els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècies, llevat de les liberalitats de l'empresa «(article 56), essent caracteritzades aquestes darreres per seu « caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencions, o unilaterals consolidades » (article 67).

Cal per tant, analitzar la naturalesa de les dues sumes en curs segons aquests texts.

Pel que fa referència a la suma de 21 000 EUR abonada a títol de « gratificació pels serveis prestats a l'empresa durant 16 anys »: com ho ha assenyalat encertadament la sentencia recorreguda, el Sr. Farré va desistir voluntàriament de la relació laboral i, en conseqüència, l'interessat no tenia cap dret a exigir el pagament d'aquesta suma. Aquesta presenta per tant la naturalesa d'una liberalitat acordada per l'empresa ja que el seu pagament estava « deslligat de les obligacions retributives, legals, convencions, o unilaterals consolidades » (veure article 67 de la llei sobre el contracte de treball, citat més amunt). En aquestes condicions, el recurs d'apel·lació presentat per la CASS s'ha de rebutjar en aquest punt.

Pel que fa referència a la suma de 40 600 EUR abonada a títol de la « Liquidació de les cotitzacions realitzades per Alvarado, al fons de pensió contractat amb l'empresa asseguradora Téllez,». En les condicions generals del contracte conclòs entre l'empresa i la companyia d'assegurances Téllez, es preveu expressament: « Téllez no ha d'efectuar cap lliurament en cas de decés, de dimissió o de llicenciament d'un assalariat beneficiari » (veure foli 21).

En aquest cas, com s'ha indicat més amunt (veure Fonament de dret Segon), el Sr. Farré ha dimitit de les seves funcions en l'empresa Alvarado. En conseqüència, segons el contracte, la companyia d'assegurances Téllez no ha fet cap lliurament. Per consegüent, com ho remarca encertadament la sentencia recorreguda, « el beneficiari no pot invocar cap dret derivat de l'esmentada pòlissa ». Efectivament, aquesta pòlissa te « per objecte garantir el pagament de les indemnitzacions al començar la jubilació » (veure foli 21).

El lliurament d'aquesta suma resulta per tant d'una decisió voluntària de l'empresa, que no tenia cap obligació legal en la matèria. En aquestes condicions, aquesta suma no es pot assimilar a un - salari - en el sentit de les disposicions mencionades i el recurs de la CASS s'ha de rebutjar en aquest punt.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la CASS de data 25 de novembre de 2009, confirmant en alçada la decisió del 13 d'octubre de 2009, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i per tant procedeix la seva anul·lació.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.