Càrrega de la prova.- Prova de testimonis (0106/03)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA de 12 de gener de 2004

Càrrega de la prova.- Prova de testimonis

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- la societat Alfaro va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la Sra. Ropero, en reclamació de les quantitats de 5.885.413 pta. en concepte de descobert del compte corrent de la mateixa, i de 1.156.801 pta. en concepte de saldo deutor d'un préstec atorgat el dia 3 de juliol de 1996, amb els interessos i comissions corresponents.

II.- La Sra. Ropero es va oposar a la demanda, contestant que el saldo bancari que la societat Alfaro demanda, és el resultat d'haver incorregut, l'entitat bancària, en dol o en una greu negligència en les seves obligacions envers la part dipositant.

III.- Per sentència de data 4 de juny del 2003, l'Honorable Tribunal de Batlles, secció civil, estimant la demanda de la part actora, va condemnar la Sra. Ropero a pagar a la societat Alfaro, la quantitat de 35.372,04 euros, més l'interès del descobert per a compte corrent, i l'import de 6.952,51 euros més l'interès aplicable als préstecs i crèdits, segons l'Agrupació de Bancs d'Andorra, així com la totalitat de les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució, la Sra. Ropero ha interposat recurs d'apel·lació.

V.- La part que recorre manifesta: segons la jurisprudència dels Tribunals andorrans, és plenament d'aplicació el contracte de dipòsit en les relacions bancàries dels clients amb les entitats bancàries; que per tant, resta acreditat que l'entitat bancària ha incorregut en dol o en una greu negligència en les seves obligacions, pel fet d'haver retirat el banc, del compte bancari de la part defenent, l'import de 4.372.956 pta. durant el mes d'octubre de 1999, sense el seu consentiment que fan que s'hagi d'assumir necessàriament la responsabilitat de la seva conducta dolosa; que és del tot improcedent concloure com ho fa la sentència, que la prova practicada ha resultant insuficient per tal de desvirtuar la presumpció de veracitat de les anotacions comptables dels llibres bancaris i que en base al fet provat que la Sra. Ropero reconeix ésser la titular del compte també s'ha de tenir el compte per provat, puix de les anotacions comptables dels llibres bancaris s'extreu tot al contrari; que una conducta correcta per part del Banc, hagués tingut de consistir en no procedir a la retirada de la suma de diners del compte bancari de la Sra. Ropero i a continuació procedir a la reclamació, si aquest era el cas, de la suma transferida a la societat VILLANELLI-TRACANELLI SL que va ésser la ordenant de la suma que finalment va ésser retirada, mesos desprès del compte bancari de la part recorrent; que l'entitat bancària ha vulnerat el principi de confiança de la relació banc-client i ha estat infidel en la protecció i defensa dels interessos de la Sra. Ropero, buscant únicament els interessos privats de l'entitat; que igualment el Banc ha vulnerat els drets del consumidor i en especial els apartats a i c de l'article 3 de la Llei de data 31 de juliol de 1985.

FONAMENTS DE DRET

I.- Resulta dels documents que consten en autes, que la Sra. Ropero va firmar amb la societat Alfaro, dos contractes diferents: un contracte de compte corrent de data 28 de juny de 1996 i un contracte de préstec, de data 3 de juliol de 1996, per un import de 2.000.000 pta., ambdós regulats per les condicions generals i particulars pactades per les parts. L'article tercer de la pòlissa de préstec estipula que "els pagaments hauran de fer-se al domicili de ORG_0, als respectius venciments. La part prestatària s'obliga des d'ara a alimentar el seu compte n° 1972/4 ( es tracta del compte corrent obert el dia 28 de juny de 1996 ), en la mesura suficient per fer front a les obligacions al seu càrrec, derivades del present instrument, al qual efecte autoritza ORG_0 a debitar-li els imports resultants...".

II.- El dia de la demanda, el compte corrent presentava un descobert d'un import de 5.885.413 pta. i el préstec, unes quotes impagades d'una quantitat de 157.014 pta., despeses de demora incloses. La Sra. Ropero no nega els dits càlculs que estan establerts pel llibres del Banc, que tenen un valor probatori reconegut per la jurisprudència, però sosté que l'origen del deute és la conseqüència d'una conducta dolosa o d'una greu negligència de l'entitat bancària, en retirar la mateixa del compte de la Sra. Ropero, el dia 22 d'octubre de 1999, l'import de 4.372.956 pta., de forma unilateral i sense cap tipus d'autorització verbal o escrita de la titular del compte.

III.- La societat Alfaro reconeix que un dels seus empleats, malinterpretant unes instruccions orals del fill de la Sra. Ropero, va dur a terme una transferència interna al compte d'aquesta per un import de 4.372.956 pta. i que en el mateix moment que es va advertir l'error, es va procedir al retorn de la dita quantitat del compte de la mare al compte del fill, respectant la data valor, 2 d'agost de 1999. S'ha doncs de determinar si aquesta actuació del banc correspon a una conducta dolosa o de greu negligència i si va ocasionar un perjudici a la Sra. Ropero.

IV.- Les condicions en les quals es varen produir l'ingrés i la retirada de la transferència litigiosa estan molt fosques, atès que no consta en autes cap prova documental, ni testifical, llevat de la declaració del fill de la part recorrent que no pot tenir un valor probatori absolut en raó del seu lligam familiar amb la Sra. Ropero. Per conseqüent, no se sap qui és que va donar l'ordre de transferència al banc, si la dita transferència tenia una causa i si l'import de la mateixa era degut o no a la titular del compte corrent, de quina manera el banc es va donar compte que es tractava d'un error i perquè. S'ha de constatar que aquesta manca de prova és de la responsabilitat de la part demandant com de la part defenent. Per conseqüent dues hipòtesis són possibles : La primera és que la transferència corresponia a un deute veritable envers la Sra. Ropero, cosa que la mateixa no justifica, i en aquest cas, l'entitat bancària no podia sense l'acord del titular del compte efectuar una retirada de l'import de la transferència; la segona és que la transferència no corresponia a un deute envers la Sra. Ropero i fou ingressada per error, element que tampoc Alfaro no justifica, i que si fou el cas, autoritzava l'entitat bancària a rectificar aquesta error, fins i tot, sense assabentar-ne específicament la titular del compte.

V.- Dit això, consten en autes els extractes de compte de la Sra. Ropero en els quals es pot constatar que la transferència litigiosa fou ingressada el dia 2 d'agost de 1999 i retirada el dia 22 d'octubre de 1999, el que fa un termini molt llarg en cas d'error. A més a més s'ha de constatar que l'extracte en el qual està relacionat el retorn de la transferència porta data del dia 5 de juliol del 2001, i no consta que la Sra. Ropero hagi estat assabentada d'aquesta operació bancària anteriorment i l'hagi pogut criticar en el seu temps.

VI.- En conseqüència, tenint en compte que d'una banda, l'entitat bancària no prova que l'ingrés de la transferència sigui degut a un error; i que d'altra banda, si fou el cas, no prova haver informat la titular d'aquest error i del descobert bancari que en resultava al moment escaient, impedint la mateixa de contestar o de regularitzar la situació, s'ha de considerar que el deute avui reclamat pel Banc no està suficientment acreditat, el que imposa de desestimar la demanda de l'agent.

VII.- La imperícia de les parts en l'aportació de les proves determina confusió en el litigi, i obliga de no fer cap especial condemna en costes judicials.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_4; revocar la sentència de l'Honorable Tribunal de Batlles de data 4 de juny del 2003; desestimar la demanda de la societat Alfaro i absoldre la Sra. Ropero de totes les pretensions de la part actora; sense fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.