Import del lucre cessant - interessos (6100145/2014)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000192/2017 ORIGEN: 6100145/2014 - 00

NIG: 5300542120150000979

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'octubre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Mitjançant escrit presentat en data 8 de maig del 2014, la representació processal de la societat "A", SL va formular demanda civil en reclamació de quantitat contra la societat "B", ORG_1 sol·licitant que se seguís el present procediment pels seus tràmits i en el seu dia es dictés sentència condemnant a la defenent a pagar a la seva mandant la suma de 98.151,51.- euros, en concepte del benefici deixat de guanyar per raó de la producció del vi que la societat agent va subministrar a la defenent en el seu moment i que aquesta no li va abonar, majorada dels interessos legals meritats des de la data de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes judicials i extrajudicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit intervinent.

II.- A la data prevista per a la contesta a la demanda, la representació processal de la societat "B", ORG_1 va presentar un escrit, mitjançant el quin sol·licitava que fos desestimada la demanda formulada i que es condemnés a la contrapart al pagament de les costes processals ocasionades.

III.- Els dies 4 de setembre i 2 d'octubre del 2014, les parts replicaren i duplicaren com esdevé acostumat.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de març del 2017 va decidir:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de la societat "A", SL, i condemnar conseqüentment a la societat "B", ORG_1 a pagar la suma total de 80.889,30.-euros, majorada dels interessos legals meritats a comptar de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 10 de juliol del 2014.

Segon.- Fer imposició a la part defenent de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "B" ORG_1 i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de reduir la indemnització que se li reclama, calculant els interessos de la suma resultant a partir de la data de la resolució que la fixa i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes de la instància, atès que l'estimació no pot ser substancial, ni tampoc pel que fa referència a les d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 24 de febrer del 2009 el Sr. Machado va vendre a la societat "C" una certa quantitat de vi de la collita 2008-2009, amb la intermediació del Sr. Araujo (foli 29) i s'ha provat igualment que en data 2 de febrer del 2011 el Sr. Machado va vendre, també per mitjà del mateix intermediari, una certa quantitat de vi de la collita del 2010, figurant en aquest cas com a comprador la societat "B" (foli 31), que, d'acord amb el certificat de la Unitat dels Registres de Societats Mercantils i Inversions Estrangeres del M.I. Govern d'Andorra, va ser inscrita sota el nom de "B ORG_1", sent el seu representant el Sr. Pina (foli 37). Consta igualment que el dia 4 de febrer del 2012 el Sr. Machado va vendre, per mitjà del mateix intermediari, a "B" un altre quantitat de vi de la collita de l'any 2011 ( foli 53). D'altra banda, en data 16 de novembre del 2012 els Sr. Machado i la Sra. Pérez, casats en règim legal de societat de guanys, i els seus fills el Sr. Escolano, Cano i Tejada van constituir davant de notari la societat "A, Sociedad Limitada" (foli 89) i aquesta societat, per mitjà del mateix intermediari, va vendre a la societat "B" en data 16 de novembre del 2012 750 hls de vi "Memento", que calia elaborar amb raïm de la collita del 2012, i 2.500 hls de vi "Blend", també especialment confeccionat i elaborat per la societat venedora seguint les instruccions de la compradora (foli 105).

Del burofax de data 16 de juliol del 2013, que s'aporta al foli 113 de les actuacions, resulta que la societat venedora va comunicar a la compradora que en el contracte celebrat el 16 de novembre del 2012 es va pactar que el pagament del vi varietat "Blend" es verificaria a principis del 2013 mitjançant el lliurament de tres "confirmin": un per import de 60.000 euros amb venciment 31 de març d'aquell any, un altre de 60.000 euros més amb venciment 30 de juny del mateix any i el darrer de 68.000 euros amb venciment el 30 de setembre també del mateix any i que la societat compradora ni havia abonat aquestes sumes, ni havia retirat el vi dels seus dipòsits, impossibilitant, a més a més, que la venedora pogués ocupar les barriques per una nova collita. Per aquesta raó, la societat emissora del burofax va requerir a la societat a la què es dirigia el mateix per tal que pagués el preu convingut i retirés el vi que havia adquirit, sense que aquesta darrera contestés el requeriment que se li havia efectuat.

Per aquest motiu, la representació processal de la societat "A S.L." va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra la societat "B" ORG_1 reclamant que es condemnés a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 98.151,51 euros corresponent als perjudicis que li havia provocat la seva actuació. Per tal de justificar-los manifestava que, vist el seu incompliment, s'havia vist obligada a vendre el vi "Memento" a la societat "D S.R.O." per un preu molt més baix del pactat amb la defenent, concretament per l'import de 46.647 euros (folis 144 a 154), ja que era un vi molt específic, especialment elaborat per encàrrec d'ella, mentre que la defenent n'havia de pagar 63.900, resultant un perjudici de 17.253 euros. Pel que fa al vi "Blend", afirmava que el va haver vendre a la societat "E S.A." per un preu total de 106.219,95 euros (folis 155 a 165) quan la defenent li havia d'abonar 187.118,46 euros, de tal manera que existia una diferència de 80.898,51 euros, que, sumats als anterior, resultaven la suma que reclamava en la seva demanda.

II.- La representació processal de la societat "B" ORG_1 va contestar la demanda en data 10 de juliol del 2014 i es va oposar a la mateixa argumentant que en la compravenda del vi al major comprador i venedor no tanquen definitivament les condicions de la compravenda fins el moment en què el producte està a disposició del comprador, ja que sols llavors es constata quants litres es poden servir, quina és la seva gradació alcohòlica, quin és l'estat de les altres propietats del vi i quin és el seu preu de mercat, raó per la qual el preu fixat al contracte de compravenda sols es concreta en el moment del pagament. Manifestava igualment que, en el moment en què s'havia de pagar la compra, els preus havien sofert una caiguda notable, de tal manera que calia ajustar el preu pactat i l'agent no es va avenir a aquesta reducció, raó per la qual s'ha d'entendre que el productor es volia enriquir injustament i cal desestimar la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Pel contrari, la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de març del 2017 estimava que el contracte celebrat entre les parts s'havia de qualificar com contracte de compravenda de cosa futura sotmès a condició suspensiva, essent la prestació determinada en el moment del seu atorgament, de tal manera que ni s'havia provat que existís l'ús al·legat al sector, ni aquest ressortia dels termes contractuals i no es podia considerar imprevisible la baixada dels preus al·legada per la defenent, raó per la qual estimava substancialment la demanda.

III.- Per tal d'oposar-se a la decisió presa per la Sentència d'instància, la societat "B" ORG_1 reitera, en primer lloc, que ella no havia de pagar el preu pactat, atesa l'alteració substancial de les circumstàncies que van motivar la seva fixació i en aplicació de la clàusula rebus sic stantibus implícita a tot contracte, argument amb el qual no fa més que repetir el que ja havia manifestat a la instància i que va ser examinat de manera complerta i desestimat curosament per la Sentència objecte del present recurs.

No obstant, per tal de donar una resposta més complerta si és possible als arguments de la recurrent, cal destacar que les oscil·lacions de preu del vi en el mercat no són quelcom imprevisible, ja que depèn entre altres de la collita que s'obtingui cada any i de la qualitat del vi que en resulti entre altres (veure en aquest sentit la resposta que dóna a la pregunta novena el Sr. Estany, foli 271 en relació al 245, i el correu electrònic que consta al foli 197) i si es volia adaptar aquest preu a les circumstàncies del mercat en el moment del pagament calia haver-ho previst al contracte. D'altra banda, el contracte va ser signat pels litigants el mes de novembre del 2012, els "confirmings" corresponents s'havien de lliurar el mes de gener del 2013 i el pagament s'havia de fer els mesos de març, juny i setembre d'aquell any, de tal manera que si la reducció del preu del vi es va produir segons la defenent a finals de l'any 2012 és raonable pensar que el mes de novembre quan es va celebrar el contracte aquesta ja era previsible. Cal tenir en compte igualment que mentre la defenent afirma que el preu de vi es va reduir a finals de l'any 2012, l'agent defensa que la reducció es va produir el mes de març del 2013, de tal manera que quan es va reduir el preu la defenent ja havia incurregut en un incompliment clar dels pactes recollits al contracte que vinculava les parts. Finalment, cal destacar que és la part que va incomplir el contracte la què havia de provar en quin moment l'alteració de preus va fer desproporcionades les prestacions de les parts i no sols no ho ha fet, sinó que sols va demanar la revisió de preus el mes de juny del 2013, com resulta dels correus electrònics que es recullen als folis 196 a 198 i de les declaracions de l'intermediari Sr. Araujo (foli 268 en relació al 224), quan ja havia incomplit les seves obligacions, tenint en compte, a més a més, que en les seves conclusions va manifestar que els preus del vi van baixar notòriament l'estiu del 2013, manifestacions que reitera en el cinquè considerant del seu recurs.

IV.- Argumenta igualment la recurrent que no hi ha cap prova de que l'agent hagués de vendre el vi que ella havia encarregat al preu al que finalment es va vendre, en lloc d'esperar a la recuperació del preu caigut a l'estiu del 2013, de tal manera que la indemnització acordada es calcula en base a una especulació consistent en què el vi venut a la defenent no es podia vendre a un preu superior posteriorment. No obstant, tampoc aquest motiu es pot estimar, ja que és raonable pensar que l'agent no podia mantenir el vi venut a les seves barriques esperant una millora del seu preu quan aquestes li eren precises per la collita de l'any següent, com ell defensa.

V.- La recurrent defensa igualment que no es cert que, com diu el document número 14 dels adjuntats a la demanda, la venda del vi "Memento" a la societat "D S.R.O." es fes per valor de 16.369,99 euros (foli 172), ja que la factura indica un preu de 21.371,84 euros (foli 144). No obstant, la Sentència objecte del present recurs condemna a la societat "B" ORG_1 a abonar a l'agent la suma de 80.889,30 euros corresponent al perjudici sofert per aquesta en relació al vi Cabernet Sauvignon, mentre que pel que fa al vi "Memento" no la condemna a pagar la suma de 17.253,00 euros que se li reclamen, (veure en els dos casos el foli 172), considerant en aquest darrer cas que l'agent tant sols acredita haver venut a la citada societat 263,20 hl. sense que es pugui saber què se'n ha fet dels 750 hls. Restants, raó per la qual resulta indiferent que en el recull de preus contingut en el dit foli es faci referència a un preu d'aquest vi que no és el que consta a la factura corresponent en quan el recurrent no ha estat condemnat a pagar-lo.

VI.- Pel que fa al càlcul referit al vi venut a la societat "E S.A.", argumenta la recurrent que aquest és incorrecte perquè parteix d'una gradació teòrica del contracte amb "B" i no del vi real produït, ja que, si fos així el preu a pagar hauria estat el previst per conveni, és a dir 5,70 euros d/hl.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu que al foli 169 de les actuacions consta una factura de la societat "A" S.L." dirigida a "E S.A." per import de 110.163,89 euros relativa a la quantitat de 2.592,60 hl. de vi de taula i de l'informe que consta al foli 120 de les actuacions elaborat per l'enginyer tècnic agrícola Sr. Estany resulta que tant sols existeixen petites diferències de graduació alcohòlica entre el vi venut a la defenent i el que es va vendre a les citades bodegues. D'altra banda, és cert que en el contracte que consta al foli 105 de les actuacions es fa constar que respecte del vi "Blend" el preu és de 5,70 euros dº/hl, però el que no es discuteix és que el preu que finalment va rebre l'agent va ser inferior al pactat amb la defenent, amb independència de la diferent gradació tècnica que pogués tenir el vi, que la defenent no ha provat que s'hagués produït com li pertocava.

VII.- Argumenta igualment la recurrent que els interessos legals de la suma deguda no es poden calcular des de la contesta a la demanda, ja que és la sentència d'instància la que fixa la indemnització i aquest motiu s'ha d'estimar, ja que és a partir de la Sentència objecte del present recurs que queda fixada la indemnització a pagar d'acord amb les proves que consten a les actuacions.

VIII.- Finalment, la recurrent estima que no és procedent imposar-li les costes de la instància, atès que la demanda no ha estat estimada de forma substancial. No obstant, a la demanda es reclamava la suma de 98.151,51 euros i la Sentència d'instància condemna a la defenent a abonar l'import de 80.889,30 euros, decisió que aquesta Sala confirma, de tal manera que cal entendre que l'estimació ha estat substancial, sense que el fet que els interessos es calculin a partir d'una data posterior a la què s'acordava en aquella resolució pugui canviar aquesta circumstància.

IX.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada, de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR MOLT PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "B" ORG_1 contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30 de març del 2017, que REVOQUEM PARCIALMENT en quan disposem que la suma a la qual es condemna a la defenent ha de ser majorada pels seus interessos legals a comptar a partir de la data de la Sentència d'instància, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.