Restitutió de pass vehicular comunitari i delimitació de places d'aparcament: disputa entre les part

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

:

Apel·lant: Srs. Giner, i

Sanz

Representant: Sra. Moliner

Advocat: Sr. Villegas

Apel·lat: Castillo, i

Srs. Canals, i

Amador

Representant: Sr. Ropero

Advocat: Sr. Álvarez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: RESTITUCIÓ DE PAS. Delimitació indeguda de l'espai privat que afecta al pas vehicular comunitari. Qualitat de perit peritorum dels tribunals. Obligació de retirar la barrera abatible fixada en espai comunitari i de la delimitació dels espais privatius que ocupen espai comunitari.

SENTÈNCIA 000207/2024

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 25 de setembre de 2019, la representació processal dels senyors Canals i Amador interposaren demanda en restitució de pas i circulació en aparcament i reclamació de danys i perjudicis contra els senyors Sanz i Giner, tot sol·licitant la seva condemna a restituir el dret de pas al seu favor en quant a propietaris de les places d'aparcament de l'edifici E IV; retirar a les seves costes el ferro al que feia referència en el contingut del seu escrit; tornar a pintar els límits de les línies blanques inicials de les seves places; aparcar dins dels límits de la plaça, d'acord amb les línies blanques originals i el més ajustat possible a la paret del garatge, per facilitar l'accés a l'aparcament i la bona convivència; al rescabalament dels danys i perjudicis causats per la seva actuació malintencionada; al pagament dels interessos legals sobre els imports que haguessin de satisfer des de la data de contesta a la demanda i fins al seu total pagament; al pagament de les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a determinar en període d'execució de Sentència.

2.- En data 16 d'octubre de 2019, la representació processal del senyors Sanz i Giner, contestà la demanda articulada de contrari, tot formulant una qüestió de prejudicialitat penal i sol·licitant la seva desestimació íntegra amb condemna dels agents a indemnitzar-los pels danys i perjudicis causats i que s'acreditessin, així com els interessos legals que calgués afegir a les dites sumes, i a les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits a acreditar en període d'execució de Sentència. Per altressí també sol·licitava la suspensió del procediment fins a la resolució de les Diligències Prèvies 4000904/2019, derivades de la conducta del senyor Castillo com a part agent.

Per Aute de data 25 de novembre de 2019 es denegà la suspensió per prejudicialitat penal sol·licitada.

3.- En data 27 d'octubre de 2023, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada pels Srs. Canals, Amador i Castillo contra els Srs. Sanz i Giner i desestimar la demanda reconvencional implícita formulada per aquest darrers contra els primers, havent de ser restituït el dret real de pas a favor dels Srs. Canals, Amador i Castillo en tant que propietaris de les places d'aparcament existents a l'edifici E IV, i condemnar els Srs. Sanz i Giner:

- a retirar les línies de color groc fosc que actualment delimiten les seves places d'aparcament.

- a tornar a pintar els límits de les línies en color groc clar inicials - tapades en gris - de les seves places, concretament respectant l'amplada de la plaça 12 (1) en 2,30m, la llargada de 4,72 m de les places 9 (2) i 10 (3); i a retirar el triangle delineat entre la ratlla gris i la groga en la part exterior de la plaça 34 (4); havent tanmateix de retirar el ferro basculable col·locat per la part demandada a l'entrada de l'aparcament en trobar-se fora dels límits anteriorment referits, el tot requerint els demandats a aparcar dins dels límits de les seves places d'acord amb les delimitacions anteriorment establertes per tal de facilitar l'accés a l'aparcament i la bona convivència.

- a rescabalar els Srs. Canals i Amador dels perjudicis ocasionats, i en concret del pagament de totes les quotes mensuals assumides pels Srs. Amador i Canals pel lloguer de la plaça d'aparcament número 29 del carrer C, 00, Edifici D, escala A, planta baixa local B d'Andorra la Vella, a comptar de la data en què es va atorgar el contracte de lloguer, a saber el dia 1 de novembre del 2018, fins que sigui restituït el pas a l'aparcament per part dels demandats, import que serà degudament quantificat en període d'execució de sentència.

- a rescabalar els Srs. Canals, Amador, i Castillo dels perjudicis morals ocasionats amb una compensació per aquest concepte de 1.000.- EUR per cadascun dels demandants, majorada dels interessos legals a comptar de la data de fermesa de la present Resolució i fins el seu total pagament.

Segon.- Fer imposició als Srs. Sanz i Giner de les costes judicials ocasionades als Srs. Canals, Amador, i Castillo arran de la tramitació del present judici, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i pèrit judicial, a acreditar d'execució de sentència."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels senyors Sanz i Giner, en considerar que la mateixa conté un error en la valoració de la prova i una incorrecta implementació de la jurisprudència i de la Llei. En síntesi, considera que no existeix cap dret de pas sobre la plaça d'aparcament de la seva propietat, per tant els agents no tenen dret a envair-la per poder entrar a les seves places d'aparcament. Entén que no es pot imposar una servitud forçosa de pas, i atribuir-se un dret real de servitud sobre finca aliena sense tenir-hi dret, constitueix una pertorbació il·legítima del dret de propietat. Explica que el dret de propietat es presumeix lliure i que per tal d'acreditar l'existència d'una servitud voluntària, cal esmentar el títol de constitució de la servitud o que la mateixa s'hagi originat per via de la usucapió. També considera que la redacció de la sentència d'instància per la Batlle de reforç infringeix el principi d'immediació. Posa en dubte també les mides de la plaça d'aparcament identificada de número 12 que consta en la resolució impugnada. Afirma que no procedeix el rescabalament interessat dels perjudicis ocasionats. També s'oposa a la condemna en costes de la instància.

5.- La representació processal dels senyors Canals, Amador i Castillo s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari, demanant la confirmació de la resolució d'instància, amb condemna en costes de la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- Per Aute de data 2 de setembre de 2024, es va inadmetre la prova proposada per la part apel·lant.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat radica en valorar la nul·litat de les actuacions sol·licitada per la part apel·lant en considerar que la intervenció de la Batlle de reforç com a ponent de la resolució impugnada, vulnera el principi d'immediació. A més, en determinar també si existeix un dret de pas per accedir als aparcaments dels Edificis E III i IV, la seva configuració i límits.

Segon.- Segons hem efectuat en el Fonament de Dret anterior, per raons de coherència i lògica sistemàtica, començarem per analitzar la pretesa nul·litat de la resolució impugnada per causa de la invocada vulneració del principi d'immediació.

I en relació a la legitimació de l'actuació dels Batlles de reforç i la manca de vulneració del principi d'immediació derivat de la seva actuació, hem tingut ocasió de pronunciar-nos recentment, concretament en les Sentències dictades en dates 11 d'octubre de 2023, rotlle TSJC-255/2022 i 15 de febrer de 2024, rotlle TSJC-167/2023, posant de relleu en aquesta darrera en relació a l'abast del principi d'immediació en els procediments on intervé el Batlle de reforç:

"Respecte de la figura del Batlle de reforç i la seva adequació al dret fonamental al jutge independent, imparcial i predeterminat per la Llei, en la Sentència d'11-10-2023, rotlle TSJC-255/2022, sosteníem que:

"L'article 10 de la Constitució andorrana i l'article 6 CEDH garanteixen l'accés a un jutge independent, imparcial i predeterminat per la Llei. Es tracta d'assegurar la preeminència del dret i la separació dels poders, així com la confiança dels ciutadans en el sistema judicial, el tot mitjançant la recerca de l'equitat global del procediment.

S'ha de garantir l'existència d'una via judicial efectiva que permet reivindicar els seus drets civils però no es tracta d'un dret absolut doncs es pot veure limitat sempre i quan no es restringeix fins al punt de limitar la seva pròpia substància, i que aquestes limitacions persegueixen un objectiu legítim i si existeix una relació raonable de proporcionalitat entre els mitjans emprats i l'objectiu perseguit.

Per tant el tribunal ha de ser establert de manera conforme a la llei.

La noció de legalitat d'un tribunal es refereix tant a la seva composició en cada cas, com en la fase prèvia al procediment que va donar lloc al nomenament dels jutges a les seves funcions (TEDH Guurmundur Andri strstr'sson c. Islàndia ).

Fins i tot un òrgan establert per la llei a títol excepcional i transitori es pot considerar com un "tribunal establert per la llei" en el sentit de la Convenció (TEDH Xhoxhaj c. Albània, 2021, 28 284-288).

Correspon als tribunals organitzar els seus procediments per a garantir una bona administració de la justícia. L'assignació d'un cas a tal o tal altre jutge depèn del seu marge d'apreciació en la matèria. No obstant això, per ser compatible amb l'article 6, ha de complir els requisits d'independència i imparcialitat (TEDH Pasquini c. San Marino). El jutge assignat a l'afer ha de ser independent del poder executiu i la seva assignació a l'afer no pot dependre únicament de la discreció de les autoritats judicials, i s'ha de distingir entre l'assignació i la reassignació d'un cas.

Per tant, malgrat el que sembla considerar la part apel·lant, no existeix un dret adquirit a la composició del tribunal ja que la mateixa es pot modificar per raons organitzatives.

En el nostre cas, l'article 50 LQJ disposa que :

"1. El president del Tribunal de Batlles, com a responsable de l'organització i el bon funcionament de la Batllia d'Andorra, adopta les mesures oportunes a aquest efecte, i també per assegurar la continuïtat de les seves tasques. També assumeix la representació de la Batllia davant les institucions.

2. La Batllia queda estructurada en les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i en dues seccions d'Instrucció, una de les quals és competent per conèixer de les infraccions penals (...)

3. En iniciar-se l'any judicial el president de la Batllia estableix, d'acord amb els nomenaments respectius acordats pel Consell Superior de la Justícia, l'adscripció principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions Civil, Administrativa i de Menors, i també decideix pel que fa a les funcions de batlles de les dues seccions d'Instrucció i, si escau, de batlle suplent o de reforç, en els termes que preveu l'apartat

4. El president adopta les decisions en aquest àmbit, després d'haver escoltat els altres batlles, amb la finalitat d'assegurar una durada suficient de les funcions confiades a aquests darrers i d'afavorir una justa distribució de les tasques.

4. El Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les baixes de batlles que es produeixin i per reforçar les oficines judicials que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia.

5. El Consell Superior de la Justícia pot nomenar batlles substituts per cobrir provisionalment places vacants, en els termes de l'article 66 quater."

Per tant, sí que la possibilitat de designar un batlle de reforç com es va fer està legalment prevista i el Tribunal Constitucional va decidir en el seu Aute del 13 de juny del 2022 (causa 2022-29-RE), que :

"La designació i l'adscripció de la batlle de reforç s'han dut a terme de conformitat amb les exigències definides per la llei, que atorga al president del Tribunal de Batlles la responsabilitat de l'organització i del funcionament de la Batllia, sense que el dret a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, ni el dret a un procés degut hagin estat vulnerats."

D'altra banda, tampoc el fet que el primer ponent hagi practicat les proves quan la Batlle de reforç es va designar ja acabat el procediment i essent el cas pendent de dictar sentència constitueix un obstacle legal a aquesta designació, sobre tot quan el procediment es va seguir segons el procediment escrit, com bé ho ha motivat el Tribunal en el seu Aute del 20-06-2022".

Abundant en aquest darrer sentit afegirem que el principi d'immediació pretén assegurar la presència de l'òrgan judicial, en la pràctica de la prova i restants audiències que es puguin celebrar. Aquest principi es troba actualment recollit en l'art. 10 del CPC que sanciona el seu incompliment amb la nul·litat de ple dret de les actuacions corresponents.

Això no obstant, en el present litigi per raons de temporalitat, el CPC no resulta d'aplicació, substanciant-se el procediment de conformitat amb la normativa anterior en què el procediment era imminentment escrit, i només en la pràctica de les proves quan eren de naturalesa personal (essencialment es tractava de les confessions en judici, testificals i inspeccions oculars), les mateixes es realitzaven davant del Batlle ponent designat (art. 2 del Decret d'1-5-1922), el que ja per si mateix determinava que l'abast d'aquest principi fos relatiu atès que en els procediments ordinaris, la prova es practicava al marge dels altres dos Batlles que conformaven el Tribunal. Tampoc podem obviar que al Principat d'Andorra, ateses les seves especificitats, la pràctica de prova personal a través dels mecanismes de cooperació internacional resulta freqüent, sense que en la seva pràctica intervingués el Batlle.

En aquesta alçada, la queixa del recurrent es planteja pel fet que malgrat que la prova es va practicar davant de la Batlle ponent a qui l'assumpte inicialment corresponia per torn, la Sentència definitiva va ser dictada per una Batlle de reforç, el què al seu criteri menystenia el seu dret al procés degut. Respecte d'aquesta qüestió hem d'incidir en el fet que la rellevància d'una infracció processal des de la perspectiva de l'art. 10 de la Constitució no deriva de la mateixa irregularitat processal, sinó de la incidència que sobre les facultats de la part reconegudes en aquest precepte ha tingut de manera efectiva. Des d'aquesta perspectiva assenyalarem que les facultats de proposar i practicar prova no s'han vist limitades i que la pràctica de les proves personals per part del Batlle ponent, va intervenir amb absoluta normalitat, sense que les parts experimentessin cap mena de limitació. Això no obstant, de les al·legacions de la part recurrent s'ha de considerar que l'afectació que es denuncia intervé respecte a la designació i redacció de la sentència de primera instància per un ponent diferent, radicant la irregularitat que es denuncia en definitiva en les condicions en què es dictava la Sentència.

Respecte d'aquesta qüestió no es pot oblidar que la ponència de la Sentència impugnada va ser assumida per la Batlle de reforç, figura aquesta que es troba contemplada en l'art. 50, apartats 8 i 9 de la Llei Qualificada de la Justícia, i quina conformitat a la constitució ha estat admesa pel Tribunal Constitucional en l'Aute de 13-6-2022, 2022-29-RE. D'altra banda, tampoc es pot obviar que les proves personals realitzades troben el seu reflex documental exacte en els autes, de forma que la totalitat del seu contingut ha pogut ser valorat per la Batlle de reforç, sense que aquest hagi conegut per aquesta raó cap limitació respecte del coneixement de les actuacions acomplertes.

D'altra banda, tampoc podem perdre de perspectiva que per Providència de 13-4-2023, la Batlle de reforç comunicava a les parts litigants que asseguraria les funcions de ponent en mèrits de l'Acord del Batlle president de 5-4-2023, sense que aquesta comunicació mereixés cap mena de protest per part de la representació processal de la societat recurrent, i no ha estat fins que requeia la Sentència que li ha resultat desfavorable, quan per primer cop se n'ha qüestionat la competència. "

Traslladant aquesta nostra doctrina al cas d'espècie, hem de concloure que l'atribució de competència a la senyora Batlle de reforç no va comportar cap vulneració que pugui motivar la nul·litat de la resolució per ella dictada.

D'una banda, per Providència de data 27 de gener de 2022 la senyora Batlle de reforç comunicava a les parts que assumia les funcions de Batlle ponent en base a l'Acord del Batlle president, sense que ningú es queixés d'aquesta decisió, fins que la mateixa ha dictat Sentència amb resultat desfavorable per la part avui recurrent.

D'altra banda, i en relació a què la Batlle de reforç no hauria presenciat la pràctica de la prova en la instància en haver-se designat amb posterioritat a l'evacuació dels escrits de conclusions per les parts, cal reiterar que per raons de temporalitat el Codi de procediment civil invocat per la part recurrent no resulta d'aplicació, havent-se substanciat el procediment de conformitat amb la normativa anterior, en què el procediment era fonamentalment escrit, realitzant-se davant de Batlle ponent només les proves de naturalesa personal, el que ja per sí mateix determinava que l'abast d'aquest principi fos relatiu, sense obviar que en aquest cas les proves personals realitzades troben el seu reflex documental exacte en els autes, de forma que la totalitat del seu contingut ha pogut ser valorat per la Batlle de reforç, sense que aquest hagi conegut per aquesta raó cap limitació respecte del coneixement de les actuacions efectuades.

En conseqüència, cap vulneració als drets fonamentals de la part recurrent ha comportat l'actuació de la senyora Batlle de reforç.

Tercer.- Antecedents d'interès (basats en extrems per ningú discutits):

1.- En data 31 de març de 1981 s'efectua l' escriptura de divisió de finca, de l'edifici E III;

2.- En data 28 de setembre de 1982 s'efectua l'escriptura divisió finca de l'edifici E IV;

3.- En data 7 d'abril de 1994 els senyors Canals i Amador adquireixen les places 35 i 36 (també conegudes com 7 i 8) del semisoterrani cinquè de l'edifici E IV;

4.- En data 30 de maig de 1994 els senyors P -pares de la senyora CPP-adquireixen les places 9, 10 i 12 (actualment conegudes com 1, 2 i 3) del tercer soterrani de l'edifici E III, traspassant la propietat de les mateixes a la seva filla durant l'any 2017. A més, durant aquell any o al 2018 modifiquen les línies delimitadores de les mateixes en groc, esborren les línies de color groc fluix amb pintura grisa i en pinten unes de noves de color groc fosc, amb dimensions superiors injustificades que afecten a l'espai comunitari de pas (vegi's al respecte les fotografies obrant als folis 311);

5.- En data 22 d'abril de 1996 el senyor Castillo va adquirir les places 6, 5 i 4 (32, 33 i 34) del semisoterrani cinquè de l'edifici E IV;

6.- En data 18 d'octubre de 2012 els senyors Sanz i Giner adquireixen la plaça 3 (posteriorment 4 o 34) del semisoterrani cinquè de l'edifici E IV;

7.- Durant els mesos d'abril o maig de 2019: els senyors Sanz i Giner instal·len una pilona de ferro a la plaça 12, seguint el marges delimitats per la línia de color groc fosc de dimensions injustificades (vegi's al respecte la fotografia obrant al foli 311 i 324).

Quart.- En relació a l'acció interposada per la part agent i que la resolució d'instància qualifica d'acció confessòria:

Certament l'acció exercida per la part agent -que ella mateixa anomena de restitució de pas i circulació en aparcament- no pot ser qualificada de confessòria, com fa la Sentència impugnada, per quant la finalitat essencial de la mateixa és la declaració d'existència d'una servitud. I en el supòsit objecte d'anàlisi, com veurem, la comunitat de propietaris no té una servitud de pas sobre propietat aliena (de la part defenent), sinó que l'espai de pas comunitari s'ha vist pertorbat per ingerències il·legítimes dels senyors Giner i Sanz, impedint el seu dret d'ús. Consideració d'element comú del pas vehicular objecte de la present resolució que, tot sigui dit, no només no afecta a la legitimació activa dels agents ja que els mateixos actuen en defensa del seu dret d'ús, sinó que també actuen en benefici de tots els altres usuaris.

Per tant, aquesta part del contingut de la resolució haurà de ser modificat, sense que aquesta modificació tingui efectes revocatoris de la resolució.

En aquest sentit, la pretensió de la part agent i ara recorreguda sempre ha sigut la d'obtenir la restitució del dret de pas, que es retiri la barrera abatible que els l'impedeix, i que es respectin les línies grogues inicials de les seves places.

No s'aprecia, doncs, cap inexactitud en la causa petendi de la part agent que pugui o hagués de comportar la desestimació de la seva demanda.

Cinquè.- En relació a l'existència del pretès dret de pas per accedir al les places d'aparcament radicades a l'edifici E III i a les de l'edifici E IV:

S'ha acreditat, ja que així es deriva de les escriptures de divisió de finca d'ambdós edificis que "dit immoble -E III- comunica amb la planta soterrani 5 de l'edifici E Bloc IV" . A més, a l'escriptura de divisió de finca de l'Edifici E IV també es diu que "l'accés a la planta soterrani cinquè s'efectua per un garatge de quatre places de E III. Aquest conjunt de quatre places es completament independent del restant edifici i s'hi accedeix pel camí particular del costat Orient."

I no només això, sinó que la part recurrent afirma en el seu escrit de recurs que "el títol dels agents els dona un pas a través d'un espai, assenyalat com a plaça número 11 (0)". És a dir, reconeix que els agents i avui recorreguts gaudeixen d'un dret de pas per accedir a les seves places d'aparcament. Dret de pas que no hi ha dubte que es troba a l'entrada de l'aparcament de l'edifici E III, i que es troba limitat per l'existència de la plaça d'aparcament 1 -anteriorment identificada com a 12, de propietat de la part recurrent-. Vegi's al respecte la tercera de les fotografies que obrant al foli 324 -computant-les d'esquerra a dreta-, efectuada en el marc de l'Acta de presència del Batlle d'instància realitzada en data 4 d'abril de 2019, ja que resulta molt gràfica de la situació controvertida, apreciant-se l'entrada del referit aparcament.

En tot cas, de l'existència del dret de pas o pas vehicular -com l'anomena l'administradora de la comunitat- no hi ha dubte, donat que així es va establir des de l'inici, havent de passar els vehicles per accedir al dit aparcament que constitueix la via d'entrada també al del semisoterrani cinquè, per l'espai que en un primer moment es preveia destinar també a plaça d'aparcament -anomenada 11 o "0" amb posterioritat-, segons es deriva de la documentació analitzada per la perit senyora PRT en el seu informe pericial. Noti's que del plànol de 1994 que la mateixa perit judicial considera vàlid per fixar l'amplada de la plaça 12 -dels senyors Sanz i DPC- a 2,50 m., també es deriva que la "0" o 11 -o el que és avui el pas vehicular, ja que sempre s'ha usat com a pas comunitari dels vehicles - havia de tenir també una amplada de 2,50 m.-dimensions que, evidentment no hi són-.

De l'exposat ja s'entreveu que el que discuteixen les parts litigants són les dimensions del pas vehicular i de les pròpies places privatives dels recurrents -en són 4- que afecten a l'accés d'altres propietaris a les seves places d'aparcament, ja sigui a l'entrada -per la modificació de les dimensions de l'amplada de la plaça numerada de 12 -o 1-, o per la capacitat de gir dels vehicles, per les modificacions de les llargades de les numerades de 2 i 3 -antigues 9 i 10- i la 4 -antiga 34- (cfr. revers del foli 310), havent estat modificades injustificadament les dimensions de totes elles, segons es deriva de l'informe pericial.

Sisè.- En relació a les dimensions de la plaça d'aparcament numerada d'1 o 12 -anteriorment-, de propietat de la part recurrent i que afirma que la part agent li envaeix per accedir al seu aparcament, vulnerant-li pretesament el seu dret de propietat:

La perit judicial, senyora PRT conclou en el seu informe -que obra als folis 304 a 312- que, com sigui que l'únic document que ha pogut trobar on apareguin mides de les places d'aparcament i, sobre tot de la número 12, és el plànol que incorpora al foli 309 del seu informe, en el que consta que la plaça 12 tindria una amplada de 2,50 m i una llargada de 5m i que aquestes mides s'adeqüen bastant a les de les línies delimitadores de les mateixes, -les que els seus propietaris havien modificat, segons després explicitarem-, les dona per bones i conclou que les mides d'aquesta plaça -que és el que se li demanava-, es corresponen amb aquestes: 2,50 x 5.

Ara bé, aquesta conclusió comporta, d'una banda, que la línia de color groc fort que actualment delimita la plaça d'aparcament de costant referència es troba pintada fora dels límits de la mateixa, així com que el suport de ferro també es troba col·locat fora dels seus límits ocupant ambdós espais comunitaris i, d'altra banda, que l'espai que resta pel pas vehicular -o el que seria l'antiga plaça 11- és de 2,01 m, essent del tot insuficient per permetre l'accés del vehicles a les seves respectives places d'aparcament.

Per això el Tribunal d'instància que, recordem és perit peritorum conclou -correctament al nostre entendre- que l'amplada d'aquesta plaça d'aparcament no es pot correspondre a 2,50 m, sinó que s'ha de correspondre amb els 2,31 m. que mesura la delimitació que també existeix pintada en la mateixa plaça en color groc fluix i gris per sobre -essent precisament la que es va modificar per la línia de color groc fosc-.

I això per varis motius: en primer lloc perquè aquesta és la delimitació preexistent a la utilitzada durant més de 17 anys pels antics propietaris de la mateixa i usuaris de l'aparcament, que disposaven de 2,20 m de pas vehicular, que tot i no ser tampoc ideal els permetia l'accés -noti's que la perit posa de relleu que la delimitació groga va ser modificada per la part recurrent o el mateix any 2017 en què en va adquirir la propietat o al 2018-; segonament perquè altrament deixaria de tenir sentit l'existència d'altres places d'aparcament a l'interior dels pàrquings als que no es podria accedir; en tercer lloc perquè l'amplada de 2,50 m de la mateixa es fonamenta en un simple plànol del que es desconeix l'autor i que té en compte unes mides que no es corresponen amb la realitat, ja que també fixava la mateixa amplada per la plaça número 11 -el que avui es destina a pas vehicular i que ja hem vist que aquest espai és inexistent-. Noti's que tot i no haver-se fixat una mida concreta de l'entrada a l'aparcament, la perit posa de relleu que si la plaça 12 té 2,50 m d'amplada, el pas vehicular se'n queda amb 2,01 i si en té 2,31, el pas vehicular en disposa de 2,20. Finalment, de l'exposat hem de concloure que tot i desconèixer-se qui va pintar les línies groc fluix que posteriorment es van modificar, aquestes fixaven una delimitació molt més coherent tant per la seva propietat com per la comunitat, com per l'existència del propi dret de pas. Hem de posar de relleu la importància que durant més de 17 anys aquesta problemàtica havia estat inexistent, fins que la part recurrent va modificar de motu proprio els límits de la seva plaça.

En tot cas, no podem deixar de posar de relleu que la part recurrent en cap moment explicita en base a què modifica a l'alça -recordem que en 38 cm segons la perit en relació a la mida que ella sosté de 2,50 m- les mides de la plaça 12. Recordem però que tot i la importància de la delimitació de la plaça "1" o "12", per l'entrada dels vehicles als aparcaments, de l'informe pericial es deriva que la part recurrent va modificar la delimitació de les seves 4 places d'aparcament i, per tant i tal i com sol·licitava expressament la part agent en el seu escrit de demanda, procedirà confirmar la resolució recorreguda en el sentit de què hagi de retornar la seva delimitació a l'estat originari és a dir, al marcat per les línies de color groc clar, sobre les que es va pintar una línia gris per intentar esborrar-les, així com retirar el mòdul de ferro.

I tot i així i tot i no haver justificat la seva procedència, tot i ocupar il·legítimament espai comú amb voluntat de perjudicar la bona convivència veïnal, pretén que és la part recorreguda la que perjudica el seu dret de propietat en haver d'envair la seva plaça d'aparcament per accedir a les seves.

En conseqüència, és efectivament la part recurrent la que ha efectuat un ús abusiu del seu dret de propietat sobre les seves places d'aparcament per entorpir i impedir l'accés al mateix de la resta d'ocupants.

Setè.- Pel que respecta a la indemnització per dany i perjudicis fixats per la resolució d'instància:

En relació al pagament de les quotes mensuals de lloguer de la plaça d'aparcament que els senyors Amador i Canals van haver d'assumir des del 1 de novembre de 2018 i fins que sigui restablerta la plaça d'aparcament, procedeix confirmar-la, donat que la llargada del procediment no ha estat en cap cas advertida per la part recurrent, que no n'ha efectuat cap queixa, ben al contrari, aquesta s'ha correspost amb els seus interessos, havent pogut en tot cas facilitar la bona convivència veïnal. Procedeix en conseqüència la seva confirmació.

La quantia que fixa en concepte de perjudici moral en 1.000 EUR per cadascuna de les parts recorregudes també s'ha de confirmar, en tractar-se d'una quantitat moderada i tenint en compte l'evident patiment emocional sofert durant aquest període en el que no han pogut gaudir del seu dret de propietat per causa d'un ús indegut del propi per part del recurrent.

Procedeix mantenir també la condemna en costes de la instància, en mèrits del principi de venciment objectiu i de conformitat amb el contingut de l'article 350.1 del Codi de procediment civil, sense que es pugui considerar que els dubtes els ha provocat la manca de dades sobre la delimitació de les places, ja que els propis recurrents les van ampliar, perjudicant més a la resta de usuraris, sense que a data d'avui hagin donat cap mena d'explicació al respecte.

Vuitè.- La íntegra confirmació de la resolució recorreguda, ha de comportar la condemna a satisfer les costes processals ocasionades en aquesta alçada a la part recorreguda, de conformitat amb el contingut de l'article 354.1 del codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel3lació interposat per la representació processal del senyora Sanz i Giner contra la Sentència dictada en data 27 d'octubre de 2023 pel Tribunal d'instància, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la par recurrent el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.