Accident de circulació-falsa.declaració-resposabilitat (TSJC 326/14)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000326/2014 ORIGEN: 3100606/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Pulido va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, en data 17-10-2012, contra el Sr. Nuñez demanant que, com a conseqüència d'un accident de circulació, es dictés sentència condemnant al demandat a pagar-li la suma de 14.100.-euros, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, així com a satisfer les costes judicials amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal del Sr. Nuñez va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva absolució.

III.- La part agent va renunciar al tràmit de rèplica, i després que s'hagin practicat les proves, les parts van presentar els seus escrits de conclusions.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 30-07- 2014, decidint: "que estimant íntegrament la demanda principal interposada pel Sr. Pulido contra el Sr. Nuñez, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar al primer la suma global de catorze mil cent euros (14.100.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el set de novembre del dos mil dotze i fins que sigui íntegrament satisfeta, amb imposició al vençut de les costes processals d'aquesta instància segons s'ha articulat en el darrer Considerant. .".

V.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Nuñez.

Demana la revocació de la resolució recorreguda i que es dictés una altra estimant l'excepció de manca de legitimació passiva i desestimant les pretensions de l'agent, condemnant a l'adversa a pagar les costes judicials d'ambdues instàncies, i subsidiàriament limitant la condemna a un terç del valor venal del vehicle que es fixi en període d'execució de sentència descomptant l'import de la venda i els diners pagats, i més subsidiàriament limitant la condemna al pagament de la meitat del valor venal.

La representació processal del Sr. Pulido sol·licita la seva confirmació amb imposició de les costes de segona instància al recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat que en data 18-09-2012, a Salou (Espanya), es va produir un accident de la circulació quan el conductor del cotxe VW GOLF GTI matricula andorrana XXXX. propietat del Sr. Coll i en el qual es trobaven els seus amics Srs. Nuñez i Carranza circulant en sentit cap a LA PINEDA, va perdre'n el control i va sortir de la carretera.

Com a conseqüència de l'accident el Sr. Coll va quedar un moment inconscient i el cotxe va resultar greument danyat.

En un primer moment el Sr. Coll, el Sr. Carranza i el Sr. Nuñez van declarar a la policia local de Salou que el conductor del cotxe era un desconegut amb qui s'havien trobat el mateix dia en una discoteca, i que havia desaparegut després de l'accident.

En el decurs del mes de novembre i fins al 17 de desembre del 2011, el Sr. Coll així com el seu germà J. i el Sr. Nuñez van intercanviar missatges telefònics en relació al tema de les conseqüències financeres de l'accident.

En data 20-12-2011, el Sr. Nuñez va presentar una denúncia per coaccions prop del servei de policia d'Andorra, donant-se lloc a unes diligencies penals prèvies (DP-133-2-12) les quals van ser arxivades per aute de data 06-06- 2012. En aquest marc, en data 29-12-2011, els germans Coll, el Sr. Carranza i la Sra. Blasco van declarar per davant del servei de policia d'Andorra, explicant en substància que el conductor del cotxe era en realitat el Sr. Nuñez.

En data 30-12-2011, el Sr. Pulido i el Sr. Carranza es van presentar per davant dels mossos de Salou per explicar que havien mentit a la policia local, i que en realitat el conductor del vehicle al moment de l'accident era el Sr. Nuñez, qui anava begut, i qui en la seva qualitat de policia a Andorra, sabia com evitar la denúncia per alcoholèmia. Afegien que el Sr. Nuñez els havia pressionat i amenaçat per explicar la historia inventada per ell mateix per escapar-se de les seves responsabilitats.

II.- El primer motiu del recurs recau sobre la valoració de la prova ja que considera la part recurrent que el tribunal a quo no ha valorat els elements en favor de la seva versió. Argumenta en essència que 1) ell sempre ha donat la mateixa versió i, malgrat l'afirmació contrària del primer jutjador, no existeix cap falla en el seu testimoniatge; 2) el Sr. Coll i el Sr. Carranza han mentit; 3) la Sra. Blasco no ha presenciat l'accident i 4) l'acord entre els tres amics era d'ajudar el Sr. Coll a pagar les reparacions, i és per això que li va pagar 400.-euros.

Però, no existeix cap element que permet acreditar la versió rocambolesca que els Srs. Coll, Nuñez i Carranza van donar en un primer moment al servei de policia local de Salou.

Al respecte, i pel que fa a la contradicció en les declaracions del Sr. Nuñez, posada de relleu pel primer jutjador, s'ha de dir que és significatiu constatar que:

a la policia local de Salou, el Sr. Nuñez va declarar "desconozco quien es el conductor del turismo. Únicamente sé que se llama Blasco, que lo conocí en la discoteca XXXX. junto a tres chicas mas" (el subratllat és nostre)

en el seu escrit de contesta, no dóna cap explicació detallada i se'n remet a la declaració feta a la policia en la seva confessió en judici manifesta que Blasco "era un amic del demandant que viu a Salou"

en el seu escrit de conclusions només indica que és "un tercer" qui era el conductor.

Vulgui o no la part recurrent, sí que existeix una contradicció entre les seves declaracions, i és ben diferent evocar una persona totalment desconeguda, el que fa molt complicades les verificacions i recerques (el Sr. Nuñez és policia i ho pot saber), o una persona sobre la qual es poden donar detalls que s'haurien pogut verificar si s'haguessin aportat en el moment oportú.

De contrari, si és ben cert que les declaracions del Sr. Pulido i del Sr. Carranza s'han de valorar amb molta cautela, ja que el primer és demandant i que és innegable que els dos van acceptar mentir a la policia local de Salou en un primer moment, també s'ha de prendre en consideració que han fet el pas de tornar a Espanya per explicar la veritat als Mossos, assumint així el risc d'eventuals conseqüències penals.

Pel que fa al Sr. Carranza no és part al procés, no era afectat per la denúncia per coaccions i era amic tant del Sr. Coll com del Sr. Nuñez i res permet considerar que voldria afavorir un en contra de l'altre.

Ara bé, ressurt de les seves declaracions a la policia andorrana, als mossos de Salou i del seu testimoniatge en el marc del present procediment, que el conductor del cotxe al moment de l'accident era el Sr. Nuñez fet que explica que s'entenia responsable del mateix, i que en un primer temps es va comprometre a pagar la reparació si els dos altres declaraven la versió inventada per ell.

Ressurt també d'aquestes declaracions que en cap moment, el Sr. Carranza es va comprometre a pagar res, ja que només era passatger, i cap element existeix en les actuacions acreditant que hauria pagat quelcom. Per tant, l'argument (en tot cas inadmissible pel fet de ser completament nou i aixecat en aquesta alçada) segons el qual el problema va aparèixer quan el Sr. Carranza no va fer front al seu propi compromís de pagar no té sentit.

Pel que fa a la Sra. Blasco no s'ha mai sostingut que hagi presenciat l'accident, sinó que ressurt de les seves declaracions a la policia andorrana i al jutge d'instrucció de Cervera (en mèrit de l'exhort sol·licitat pel batlle instructor) que és una amiga del Sr. Coll el qual la va trucar l'endemà de l'accident per tal que el portés amb els seus dos acompanyants cap a Andorra atès que no tenien cap més cotxe, i que va presenciar les discussions que els tres homes van mantenir el dia 19-09-2011. Ha explicat que el Sr. Nuñez havia convençut als dos altres de fer una declaració falsa. Afegeix que el Sr. Nuñez s'havia compromès a trobar una solució, atès que era ell el conductor al moment de l'accident, fet que el mateix li va confirmar personalment.

Pel que fa als pagaments realitzats pel Sr. Nuñez al Sr. Coll (200.-euros en octubre del 2011 i 200.-euros més en novembre del 2011), constitueixen un fet objectiu de l'existència d'un acord financer entre els dos antics amics, encara no en donen la mateixa interpretació.

Al respecte, s'han d'esmentar el missatges telefònics entre ells, ja que malgrat afirma el Sr. Nuñez que no són significatius, no compartim aquest punt de vista, i al contrari en ressurten uns elements rellevants.

Així, apareix que en data 03-12-2011, el Sr. Nuñez va enviar al Sr. Pulido el missatge següent:"tráeme mañana el presupuesto de reparar el coche y el papel del banco con lo que falta por pagar. Que a la mejor me le quedo yo." i en data 16-12-2011, "tienes razón vamos a dejarnos de amistades y actuar come persona adultas. Busca un día y quedamos los tres. Tras todos los papeles y vamos a hacer números".

Sobta molt que, encara ser molt amics (i en aquell moment difícilment es pot considerar que encara eren amics), el Sr. Nuñez considera la possibilitat de quedar-se amb el cotxe o "hacer números" (entenem fer les comptes), si no té cap responsabilitat en l'accident ni cap obligació, i que els seus pagaments només corresponien a una actuació voluntària i a uns ànims de solidaritat, com ho ha explicat en el seu escrit de contesta.

Per acabar, no és certa l'asseveració de la part defenent que la suma de 200.-euros correspon a un terç del que M.Coll havia de pagar al banc tota vegada que les quotes mensuals són de 483 euros.

En aquestes condicions, la valoració del conjunt probatori segons els criteris de la sana crítica porta ineluctablement a preferir la versió del demandant a la del defenent.

Per conseqüent, la resolució d'instància s'ha de confirmar.

III.- L'altre motiu del recurs del Sr. Nuñez és que seria injust condemnar-lo a pagar la totalitat demanada quan no s'ha acreditat el valor venal del cotxe i que el seu compromís era com a màxim de pagar-ne la meitat, raons per les quals sol·licita subsidiàriament la limitació de la condemna a un terç del valor venal del vehicle que es fixi en període d'execució de sentència descomptant l'import de la venda i els diners pagats, i més subsidiàriament limitant la condemna al pagament de la meitat del valor venal.

Però, es tracta d'arguments i pretensions totalment nous, ja que la qüestió de la valoració del cotxe i de l'import del perjudici no es van debatre en la primera instància, i en virtut del principi "pendente appelatione nihil innovetur", no es poden aixecar per primera vegada en aquesta alçada.

A més, al contrari de que deixa pensar el recurrent, hem de constatar que els 400.-euros pagats i els 3.500 euros del preu de venta del cotxe accidentat ja s'han pres en compte en la demanda i en la condemna.

IV.- La desestimació del recurs del Sr. Nuñez determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada en relació al seu recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Nuñez contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30-07-2014 que confirmem íntegrament;

IMPOSAR a el Sr. Nuñez les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-