Immigració. Autorització de residència i treball

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0100-1/09 TSA: IM: 02/10

S E N T È N C I A NÚM. 27-2010

PARTS:

Apel·lant: Vaquero Representant: Oller Advocat : Benítez

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Yuste Advocat: Morales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 12 d'abril de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0100-1/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2009-83, de 22 de juny, va desestimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Vaquero contra la sentència número 2010- 15, de 20 de gener, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que va desestimar la demanda i va declarar ajustada al Dret la resolució del Govern de 28 d'octubre de 2009, confirmatòria de la del Ministre d'Interior de 20 de juliol de 2009.

Les resolucions esmentades van denegar al Sr. Vaquero la regularització de l'autorització d'immigració sol·licitada per què no ha residit ni treballat al Principat d'Andorra de manera permanent i efectiva ni durant la vigència de la seva darrera autorització de residència i treball ni des de la seva caducitat.

2.- La representació processal de l'agent interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència argumentant que no ha realitzat una correcta valoració de la prova aportada amb la demanda ni de la que sorgeix de l'expedient administratiu, i analitza tota la prova documental aportada arribant a la conclusió de que el Sr. Vaquero ha residit i treballat de manera efectiva al Principat durant el període de vigència de l'autorització d'immigració de la que en demana la renovació i en conseqüència sol·licita la revocació de la sentència i l'anul·lació de les resolucions administratives impugnades.

3.- El Govern ha contestat el recurs d'apel·lació demanant-ne la desestimació per tal com la sentència ha valorat adequadament el material probatori que consta a les actuacions i entenent que la part agent no ha administrat proves que realment acreditin la seva residència i treball efectiu al Principat, per la qual cosa demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Vaquero disposava d'una autorització de residència i treball des del 21 d'abril de 2006 que va caducar el 21 d'abril de 2008, i demanada la renovació el 22 d'abril li fou denegada en les resolucions que la sentència apel·lada ha declarat ajustades al Dret, considerant que no ha quedat demostrat el fet de la residència i treball efectiu al Principat.

L'article 56 de la Llei Qualificada d'immigració, de 14 de maig de 2002, diu que "Per obtenir la renovació d'una autorització de residència i treball la persona que n'és titular ha d'haver residit i treballat al Principat d'Andorra de manera permanent i efectiva", i els articles 50 (treball permanent i efectiu) i 51 (residència permanent i efectiva) demanen, per obtenir la renovació de les respectives autoritzacions d'immigració, l'exercici d'una activitat professional de manera permanent i efectiva o la residència permanent i efectiva des de la data d'inici de l'autorització.

Per tant, la sentència ha analitzat les proves aportades per la part agent i l'expedient administratiu circumscrites al període comprès entre el 21 d'abril de 2006 i el 21 d'abril de 2008 i la valoració de les proves s'ha de referir al fet de la residència i el treball efectius i permanents, com exigeixen els preceptes anteriorment citats.

Aquesta Sala, al interpretar la normativa d'immigració, en sentències com la 41-2008, de 5 de maig, o la 66-2006, de 25 d'octubre i en les que aquestes citen, ha declarat que el fet de residir i treballar de forma permanent i efectiva a Andorra suposa que l'interessat tingui al Principat el seu centre d'interessos, és a dir, que hi radiqui la seva vida personal i familiar, així com el nucli de la seva activitat econòmica, encara que es produeixin desplaçaments temporals més o menys perllongats a l'estranger, cosa que s'ha de valorar en funció de les circumstàncies que presenta cada cas.

Tercer.- En relació a la residència del Sr. Vaquero al Principat, la sentència ha considerat que no hi ha proves no solament de que no resideixi al Principat sinó de que resideixi a l'edifici Nevada I de del Carrer de la Solana 15 del Pas de la Casa, on hi ha el negoci Cibercafè Multimèdia (sens perjudici de que en la sol·licitud de renovació va indicar que residia al edifici Solaris, del Carrer de la Solana 91, apartament 602) en tant que no aporta cap títol jurídic que habiliti per ocupar-lo ni demostra que pagui la corresponent contraprestació per la ocupació.

En tot cas, el fet de residir s'ha de confondre amb la domiciliació, doncs en tant que aquesta és una constatació formal d'una voluntat d'un subjecte (i que normalment coincidirà amb la residència) aquell, és a dir, el residir, el habitar en un lloc, si és cert és fàcilment demostrable, per que la prova se circumscriu a aportar els elements que conformen la vida diària de qui resideix: veïns, amistats, coneguts, activitats, en definitiva, tots aquells elements que per l'enquesta policial o per via testifical ben practicada puguin demostrar que la persona es troba perfectament integrada en la vida d'allà on resideix i, en definitiva, que allà hi té, com hem declarat, el seu centre d'interessos personals.

La sentència ha exposat i valorat amb tot detall la prova practicada i arriba, correctament, a la conclusió de que el Sr. Vaquero no hi viu de manera permanent i efectiva al Pas de la Casa, i obté aquesta conclusió després d'analitzar les al·legacions del demandant sobre la necessitat d'acudir a França per atendre els seus pares, d'analitzar l'assistència intermitent del seu fill a un centre escolar al Pas de la Casa contrastant-les amb l'enquesta policial d'octubre de 2008, i de valorar altres elements com documentació bancària, factures de telèfon, de taller mecànic, elements que aquesta Sala ha qualificat com clarament secundaris (sentència 41-2008, de 5 de maig).

Pel que fa al exercici pel Sr. Vaquero d'una activitat professional de manera permanent i efectiva, consta que ha estat donat d'alta a la Seguretat Social cotitzant per Cibercafé Multimedia entre els mesos de novembre de 2006 a abril de 2007 i per ORG_1 de juliol de 2007 a novembre de 2008, però ni per via de prova testifical ni documental s'ha demostrat que aquesta cotització respongui a la prestació efectiva d'un treball.

En definitiva, no s'han acreditat els elements de fet que permetin considerar sense equívocs que el Sr. Vaquero viu i treballa de manera permanent al Principat i els arguments del recurs no permeten formar una convicció diferent a la del jutjador d'instància, per la qual cosa s'imposa la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Vaquero contra la sentència número 2010-15, de 20 de gener, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.