Contracte de traspàs d'un fons de comerç: inexistència de vicis ocults.- Acció quanti minoris (155/04)
- Resolució
- Sentència · 20/01/2005
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 35/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:35
- Recurs
- 155/04
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Antoni Bruguera Manté
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- PRESCRIPCIÓ DANY ERROR COMERÇ BANC
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs del Sr. Moliner contra la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles que el condemnava a pagar als Srs. Conde i Amorós la quantitat de 8.654,58 EUR, augmentada pels interessos legals, així com les mensualitats pendents de 961,62 EUR i les despeses bancàries corresponents. El Sr. Moliner havia argumentat que el contracte de traspàs del fons de comerç estava viciat i que la voluntat del contracte era defectuosa, però el tribunal ha considerat que no hi ha proves suficients per demostrar la existència de vicis ocults o errors en el contracte. Per tant, la sentència original queda confirmada en tots els seus extrems sense imposició de costes en segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté
SENTÈNCIA DE 20 DE GENER DE 2005
Contracte de traspàs d'un fons de comerç: inexistència de vicis ocults.- Acció quanti minoris: determinació del termini de prescripció- Error i dol com a vicis del consentiment contractual: inexistència
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Els Srs Conde i Amorós han presentat davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Moliner i els ignorats hereus de la Sra. Gutierrez, en reclamació de la quantitat de 8.654,58EUR en concepte de mensualitats impagades; de la quantitat de 10,50 EUR en concepte de despeses bancàries; i de les mensualitats impagades per un import mensual de 961,62 EUR i que vagin vencent; així com les despeses bancàries corresponents.
II.- El Sr. Moliner, actuant en nom propi i en nom de la seva filla menor, Canales, única filla i hereva de la seva mare, Sra. Gutierrez, es varen oposar a les pretensions de les parts actores, manifestant que si el cert és que va haver un contracte, un preu, un objecte i una voluntat, en canvi, l'objecte estava viciat, la voluntat fou donada sobre un objecte i unes condicions que no eren les reals i el preu no correspon realment al que els actors pretenen pel seu negoci.
III.- Per sentència de data 28 de maig del 2004, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, donant lloc a la demanda, va condemnar les parts defenents a pagar als Srs Conde i Amorós, l'import de 8.654,58 EUR, augmentat pels interessos legals meritats a comptar de la data de venciment de cada rebut mensual; la quantitat de 10,50 EUR augmentada pels interessos legals meritats a comptar del 13 de desembre del 2002; i a abonar les mensualitats de 961,62 EUR, que vagin vencent fins a l'extinció del deute, amb els interessos legals guanyats a comptar del venciment de cada rebut mensual si no són abonats en el moment prevists als creditors, i amb les despeses bancàries que generin el retorn dels rebuts; així com el pagament de les costes processals causades.
IV.- Contra aquesta resolució, el Sr. Moliner ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- En tràmit d'apel·lació s'acredita que la Sra. Gutierrez, que va morir el dia 23 de gener del 2002, va deixar per única hereva la seva filla Canales.
II.- Segons escriptura pública de data 24 d'abril del 2001, els Srs Conde i Amorós varen fer cessió als Srs Moliner i Gutierrez, d'un fons de comerç de tintoreria radicat a XXXX, mitjançant un preu de cessió de 800.000 FF o 20.320.000 PTA, pagable de la manera següent:
16.510.000 PTA al comptat, la resta, 3.810.000 PTA, en 24 mensualitats de 160.000 PTA cadascuna amb un interès anyal del 2 %, a comptar del dia 1 de juny del 2001. Resulta de les proves que consten en autes, que les mensualitats de juliol i d'agost del 2001, varen quedar impagades, i que per carta del dia 29 de novembre del 2002, el Sr. Moliner va notificar als Srs Conde i Amorós que considerant que el contracte era un engany, no pagaria la resta de les mensualitats.
III.- La part que recorre s'oposa a les pretensions dels actors, perquè l'objecte del contracte de traspàs del fons de comerç estava viciat i la voluntat també, atès que fou donada sobre unes condicions que no corresponien a les reals i que el preu no correspon realment als que els venedors pretenien pel seu negoci, ja que la maquinaria i instal·lacions que l'integraven eren defectuoses o caduques. En conseqüència la part defenent al·lega per exonerar-se del compliment del contracte encara exigible, un vici ocult de l'objecte del contracte i igualment un vici del consentiment.
III.- Pel que fa als vicis ocults afectant l'objecte del contracte, no es pot admetre l'argumentació de la part que recorre. Encara que l'acció per vicis ocults no sigui expressament nomenada en l'escrit de contesta a la demanda, es pot considerar que l'oposició a les pretensions de la part actora s'analitza en una acció quantis minoris, que permet obtenir una rebaixa del preu en proporció a la importància i extensió dels defectes, en rescabalament dels danys soferts pel comprador derivat de l'interès contractual negatiu i de l'interès que té que trobar-se en una situació econòmica equivalent que hauria portat a pactar un preu inferior si hagués conegut l'existència del vici ocult. Aquesta rebaixa del preu consisteix en el cas d'autes, a la suma corresponent a les mensualitats impagades. Dit això, a més de que l'actio quantis minoris s'ha d'exercir en un termini breu que és d'un any en dret andorrà, des de la venda o des de que es coneix el defecte que no es podia conèixer de seguida, no consta en autes la prova, no tant sol del vici al·legat, sinó àdhuc que aquest sigui ocult. En efecte, resulta de les declaracions del Sr. Moliner que va estar uns dos mesos estudiant la viabilitat de l'operació, parlant amb els venedors, i que desprès de la signatura del contracte va treballar una setmana amb els mateixos i que durant tot aquell temps les màquines varen funcionar; a més a més, els informes pericials no acrediten cap vici de les màquines, sinó que estableixen que les mateixes eren antigues i al final de vida útil, cosa aparent que el Sr. Moliner podia veure i que en cap cas pot ser considerat com vici ocult. Tampoc no resulta de les proves obrant en autes, que els venedors varen incloure en la xifra d'afers del negoci, serveis i productes d'una altra tintoreria que explotaven en un altra lloc del Principat.
IV.- Respecte al vici del consentiment per error o dol, s'han de desestimar també les al·legacions de la part que recorre. S'ha de posar prèviament de relleu que el Sr. Moliner no demana la nul·litat del contracte de traspàs del fons de comerç. Dit això, no ha existit cap engany dolòs, atès que com s'ha dit més amunt, el Sr. Moliner, ha pogut informar-se sobre el funcionament del negoci i que els venedors no varen presentar-li, documents falsos o maquinàries viciades. Tampoc no s'ha produït cap error, ni en l'objecte del contracte que fou realment un traspàs de fons de comerç com convingut entre les parts, ni en les persones. Ara bé, si desprès del contracte, va resultar que la cosa adquirida no satisfeia l'interès del Sr. Moliner, és a dir si frustrava d'alguna forma les seves expectatives de futur que va tenir present a l'hora de celebrar el contracte, el risc d'aquesta falsa representació és cosa diferent de l'error in qualitate, ja que en qualsevol cas es tractaria d'un error irrellevant, atès que la part adquirent hauria pogut fàcilment informar-se de manera plena i sencera, que el negoci que adquiria era apte o no per satisfer el seu interès.
V.- S'ha doncs de confirmar la sentència impugnada en tots els seus extrems, sense fer especial imposició de costes en segona instància, a raó del caràcter particular del litigi i de la manca de mala fe del recorrent.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_6; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 28 de maig del 2004, en totes les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.