RESPONSABILITAT DE L'ESTAT PER FUNCIONAMENT ANORMAL DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA. Prescripció de crèdits de les Administracions comunals en via de constrenyiment (E14-1110; E14-2331; E10-4138; E14-13999; E14-14114; E15-6432; E15-5017; E15-5242; E15-6640; E15-6636; E15-6562; E15-6341; E15-6634; E15-5219; E15-4016; E15-5333; E15-5860; E15-7395; E15-5336; E14-13200; E14-13382; E15-3390; E15-4631; E15-5626; E15-6751; E15-6503; E15-7552 - TSJ 0013/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Carles Cruz Moratones Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJ 0000013/2021 ORIGEN: E14-1110; E14-2331; E10-4138; E14-13999; E14-14114; E15-6432; E15-5017; E15-5242; E15-6640; E15-6636; E15-6562; E15-6341; E15-6634; E15-5219; E15-4016; E15-5333; E15-5860; E15-7395; E15-5336; E14-13200; E14-13382; E15-3390; E15-4631; E15-5626; E15-6751; E15-6503; XXXX

SENTÈNCIA 013-2021

PARTS:

Agent: COMÚ X

Advocat: Sra. Luís

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Carretero

Advocat: Sra. Olmo

Objecte : RESPONSABILITAT DE L'ESTAT PER FUNCIONAMENT ANORMAL DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA. Prescripció de crèdits de les Administracions comunals en via de constrenyiment.

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Castillo

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 4 d'octubre del 2021.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades a demanda del COMÚ X, per al reconeixement d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en les quals han estat part el Ministeri Fiscal i el Govern.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Comú X va interposar demanda contra el Govern d'Andorra, que té per objecte el reconeixement de que s'ha produït un anormal funcionament de l'Administració de Justícia, en relació amb el cobrament en via executiva d'un determinat nombre de sancions i de tributs. En defensa de les seves pretensions, el Comú argumenta que:

Fins que va entrar en vigor la modificació en aquesta matèria del Codi de l'Administració, introduïda per la Llei 45/2014, de 18 de desembre, cosa que va tenir lloc el 16 de maig de 2016, les Administracions comunals no disposaven d'autotutela executiva i havien de recórrer a la Batllia per a l'execució forçosa dels actes administratius, segons l'article 97 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

En aplicació d'aquest precepte, el demandant va formular diverses demandes per a l'execució de nombroses liquidacions tributàries i sancions administratives.

La paralització o la demora en el tràmit d'aquestes execucions per part de la Batllia ha donat lloc a la prescripció dels crèdits corresponents, com es dedueix dels expedients incorporats a les actuacions i del transcurs del termini corresponent.

Aquesta paralització o demora constitueix un anormal funcionament de l'Administració de justícia, que dóna lloc a que s'hagin d'indemnitzar el perjudicis corresponents, segons els articles 92 de la Constitució i 10 de la Llei qualificada de la Justícia. Els Comuns havien posat de relleu en diverses ocasions les disfuncions que es produïen en aquests procediments d'execució i havien presentat diverses propostes per solucionar-les, de manera que van mostrar tota la diligència que els era exigible per evitar els perjudicis que en derivaven.

Com a conseqüència d'aquests fets, sol·licita que el Govern l'indemnitzi en l'import total dels crèdits incobrats, que ascendeix a 16.744,32 EUR. A més, sol·licita el pagament de la quantitat de 309,27 EUR, que la Batllia ha reconegut a favor del Comú, però que el Comú afirma no haver percebut.

2.- El Ministeri Fiscal ha sol·licitat que es desestimi la demanda interposada pel Comú, o subsidiàriament que s'estimi només de forma parcial, en base a les següents argumentacions:

Respecte de la partida de 309,27 EUR, el Comú havia d'instar l'execució davant de la Batllia i, en no fer-ho així, no s'han esgotat les vies ordinàries. Aquesta causa no és un calaix de sastre en què s'hagin d'examinar les diferències dineràries entre les parts.

Sobre l'import de la indemnització, no es pot acceptar que aquesta cobreixi la totalitat dels crèdits prescrits, ja que no consta que aquests s'haguessin pogut fer efectius en tot cas en la seva integritat. A més, la Batllia no ha declarat la prescripció dels crèdits, per la qual cosa no s'acredita el dany qualificat que requereix l'acció.

Subsidiàriament, no s'ha acreditat un anormal funcionament de l'Administració de Justícia, ja que l'examen dels expedients permet apreciar que s'han realitzat pagaments parcials i que, en determinats casos, s'ha procedit a l'embargament dels comptes dels subjectes passius.

3.- La representació del Govern s'ha oposat també a la demanda, al·legant, en síntesi, que:

El Comú presumeix la prescripció dels crèdits, que no ha estat declarada en aquest cas per la Batllia. Els pagaments parcials han interromput el termini de prescripció i els embargaments que s'han travat es mantenen durant un mes, per tal que es pugui sol·licitar l'execució al saig.

La reclamació de l'import de 309,27 EUR no pot ser objecte d'aquest procés, ja que no correspon a un anormal funcionament de l'Administració de Justícia, sinó que s'ha de reclamar davant de la Batllia.

En tres expedients s'ha declarat la insolvència dels deutors, de manera que els imports incobrats no són causa d'un funcionament anormal durant el període d'execució forçosa.

Subsidiàriament, la indemnització hauria de correspondre només al 50% dels 24 expedients en què s'ha declarat l'arxiu del procediment, atesa la jurisprudència d'aquest Tribunal sobre el particular.

4.- Un cop practicada la prova que va ser admesa, i en haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons ho disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- L'acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat com a conseqüència d'un fet danyós derivat de l'actuació irregular dels òrgans jurisdiccionals, prevista al més alt nivell en l'article 92 de la Constitució, pot obeir a dues causes diferents, com són l'error judicial i el funcionament anormal de l'Administració de Justícia, cadascuna de les quals fa necessària la concurrència de requisits específics, en funció de la seva diversa naturalesa.

Segons l'article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia, el dany al·legat haurà de ser sempre cert i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones.

Tercer.- L'acció exercitada en aquest cas es refereix a 27 expedients que havien estat instats pel Comú X davant de la Batllia, per tal de procedir al cobrament en via executiva de diversos crèdits que ostentava el Comú davant de diversos subjectes passius.

Dins d'aquest conjunt de procediments, cal distingir entre dos grups diferents. En primer lloc, existeixen tres supòsits, en què la Batllia ha acordat l'arxiu provisional de la causa, atès que l'executat no és titular de cap bé o dret que pugui ser objecte del procediment de constrenyiment patrimonial. En segon terme, en els altres 24 expedients, s'ha decretat l'arxiu del procediment i s'ha retornat el mateix al Comú, per tal que pugui seguir amb l'execució en via administrativa o a través del saig. En aquest segon apartat, s'aprecia l'existència d'uns supòsits en què la Batllia havia acordat l'embargament dels béns dels subjectes passius, mentre que en d'altres no s'havia travat aquesta mesura.

A més, el Comú reclama la quantitat de 309,27 EUR, corresponents a tres expedients, que la Batllia considera liquidada, però que el Comú afirma no haver percebut.

Com és lògic, cadascuna d'aquestes situacions ha de ser examinada de forma individualitzada.

Quart.- Pel que fa a l'esmentada reclamació de la xifra de 309,27 EUR, s'ha de considerar, tal com sostenen el Ministeri Fiscal i el Govern, que la mateixa resulta aliena a l'objecte d'aquest procés, el qual es circumscriu a les qüestions que contempla l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia.

Si el Comú manté determinades diferències sobre l'import exacte que li ha estat liquidat, la via que procedeix és la de plantejar un incident d'execució davant de la Batllia, a qui correspon resoldre totes les qüestions plantejades sobre l'execució dels actes administratius litigiosos. Aquestes discrepàncies no comporten un anormal funcionament de l'Administració de Justícia, sinó una mera discordança sobre les quantitats liquidades, i, per consegüent, el Ple del Tribunal Superior de Justícia no és l'òrgan competent per dilucidar-les.

Cinquè.- En segon lloc, cal fer referència als tres expedients en què s'ha acordat l'arxiu provisional, ja que els executats no constaven com a titulars de cap bé o dret que pogués ser objecte d'execució.

Aquest Tribunal ja s'ha pronunciat sobre uns supòsits similars en les sentències núm. 3/2020, de 16 de juliol, i 9/2021, de 4 d'octubre. En aquests casos també s'havia acordat l'arxiu provisional de les actuacions, tota vegada que no s'havien localitzat béns susceptibles d'execució. Per aquesta circumstància, es va considerar que la manca de cobrament dels crèdits no obeïa a una demora en la tramitació del procediments, sinó a la insolvència dels subjectes passius, que feia impossible el pagament del deute.

Com en els casos anteriors, tampoc es pot apreciar en aquest cas un funcionament defectuós de l'Administració de Justícia que hagi provocat un dany patrimonial al Comú demandant. La mera sol·licitud d'execució presentada davant la Batllia no garanteix que el crèdit es pugui fer efectiu, si el deutor resulta ser insolvent, com succeeix en aquests supòsits. En conseqüència, s'ha de desestimar la demanda en la part relativa a la reclamació de l'import a què es refereixen aquests tres expedients.

Sisè.- Respecte dels 24 expedients restants, és cert que la Batllia no ha declarat la prescripció dels crèdits, a diferència del que succeïa en altres procediments precedents, sinó que ha acordat l'arxiu de les actuacions i el retorn dels expedients al Comú, per tal que aquest pugui seguir amb el procediment de constrenyiment.

Tanmateix, l'examen d'aquests expedients permet apreciar que, tot i haver- se practicat determinades actuacions, i fins i tot percebut alguns pagaments fraccionats, ha transcorregut amb escreix el termini de prescripció. Cal tenir en compte en aquest punt que la prescripció s'ha d'apreciar d'ofici, de manera que no és necessari, com sosté algun dels escrits de contesta a la demanda, que l'administrat oposi la prescripció guanyada front a algun dels actes d'execució. D'altra banda, s'ha de computar també la part del termini de prescripció ja transcorreguda abans de la seva interrupció, segons els articles 7.2.b) de la Llei general de les finances públiques i 54.5 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

Aplicant aquests preceptes en el present cas, es conclou que s'ha consumat el termini de prescripció, bé perquè no s'han realitzat actuacions executives en algun cas, o bé perquè no s'han reiniciat en d'altres quan es van interrompre els pagaments fraccionats.

En conseqüència, resulta aplicable la doctrina continguda en les sentències de 16 de desembre de 2011 i 19 de febrer de 2018 del Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia, en què també es plantejava la responsabilitat patrimonial de l'Estat front a diversos Comuns, pel retard en el cobrament d'una sèrie de tributs i sancions, retard que havia donat lloc a la prescripció del crèdit. Aquesta similitud obliga a aplicar en aquest cas els mateixos criteris que es van emprar en aquella ocasió, d'acord amb el principi d'unitat de doctrina.

Com es va dir en la primera de les sentències esmentades:

"Resulta de l'examen d'aquests quadres que la Batllia va disposar d'un termini important per procedir a l'execució dels tributs i de les sancions. Un tal retard en l'execució dels actes administratius pot efectivament considerar-se com un funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Aquest funcionament anormal no te per origen faltes individuals dels agents de l'Administració de la Justícia, sinó que respon a causes estructurals com el mateix M.I. Govern reconeix en el seu escrit ja citat".

En aquest cas, concorren les mateixes circumstàncies que en els anteriors, ja que la demora en l'execució dels crèdits va obeir en bona part a circumstàncies estructurals, consistents en la insuficiència de recursos suficients per fer front al cobrament en via executiva de l'elevat nombre d'actes administratius que es trametien a la Batllia per part de les diverses Administracions, situació que va motivar que s'adoptessin diverses mesures pal·liatives i, finalment, va donar lloc a la reforma legislativa que va modificar substancialment el sistema amb la introducció de la figura del saig.

En conseqüència, com en els processos anteriors, s'ha de concloure que s'ha produït un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en aquests 24 expedients, el que determina l'obligació de reparar els perjudicis derivats del mateix, en els termes que preveu l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia.

Setè.- Partint de la conclusió anterior, s'ha de determinar l'import de la indemnització corresponent, tenint en compte que, com ha declarat aquest Tribunal en reiterades ocasions respecte de supòsits similars, no es pot oblidar que el cobrament dels crèdits és, en realitat, una expectativa, atès que, com és notori i demostra l'experiència, una part dels expedients resulten fallits, ja que s'adrecen contra persones que han traspassat, o s'han absentat del país, o resulten ser insolvents. Com que l'article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia exigeix que el dany sigui cert i efectiu, aquest fet obliga també a moderar la indemnització.

En definitiva, aquest conjunt de circumstàncies condueix a fixar equitativament la indemnització que ha de ser reconeguda en favor del Comú en el 50 per cent de la quantitat que reclama pel conjunt dels 24 expedients en què es pot apreciar un funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Atès que el deute pendent d'executar en aquests procediments suposa un total de 6.293,63 EUR, la indemnització resultant s'ha de fixar en la suma de 3.146,81 EUR.

Vuitè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades, atès que s'estima la demanda de forma parcial.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Estimar parcialment la demanda interposada pel Comú X i declarar l'existència d'una responsabilitat patrimonial de l'Estat per funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

Segon.- Declarar el dret del demandant a que el Govern li aboni en concepte d'indemnització la quantitat de tres mil cent quaranta-sis euros amb vuitanta-un cèntims (3.146,81) euros.

Tercer.- No fer un especial pronunciament en matèria de costes.

Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.