Responsabilitat solidària en vicis constructius: atribuïments entre l'arquitecte, la promotora i la comunitat de propietari

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Albert Andrés Pereira Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: ORG_1

Representant: Sra. Nogués

Advocat: Sr. Morales

Apel·lant: ORG_4

Representant: Sra. Romeu

Advocat: Sr. Mena

Apel·lat: ORG_6

Representant: Sra. Pino

Advocat: Sr. Benitez

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sra. Rius

Advocat: Sr. Expósito

Apel·lat: ORG_2

Representant: Sra. Carretero

Advocat: Sra. Pera

Apel·lat: ORG_5

Representant: Sr. Montenegro

Advocat: Sra. Cano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert ANDRÉS PEREIRA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Vicis constructius- responsabilitat de l'arquitecte amb una missió completa- NO responsabilitat de la Comunitat de propietaris- Responsabilitat de la promotora-

SENTÈNCIA 000191/2024

Andorra la Vella, 24 d'octubre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat ORG_0 va promoure la construcció dels dos blocs que conformen el CONJUNT RESIDENCIAL EDIFICI CP, destinat a habitatges, ubicat a XXXX, vila V, que va finalitzar l'any 2007.

L'autor del projecte va ser la societat ORG_1 (Sr. Garzón).

La constructora va ser la societat ORG_2.

La societat ORG_5, subcontractada per la constructora, va subministrar i col·locar les pedres a la façana.

ORG_7 va ser encarregada per la societat ORG_2 d'uns treballs de serralleria de la façana.

Al 2013, la Comunitat de propietaris va constatar la caiguda de pedres de les façanes.

El 02-04-2013, l'arquitecte Garzón de B (B), va emetre un informe indicant que la causa de la caiguda constant de pedres en totes les façanes podia ser una deficient barreja de terra i ciment que donava peu a que la pluja arrossegués el morter.

El 25-04-2013, el Notari, Sr. Bonet, va realitzar un acta de protocol·lització recollint fotografies de les pedres caigudes de la façana dels edificis i una acta de la Junta al respecte.

El 21-06-2013, J va emetre un informe pericial concloent que hi havia un problema en la confecció del morter que tenia unes característiques físiques poc apropiades i tenia una capacitat molt alta d'absorció de l'aigua, essent el fenomen agreujat per certs detalls constructius i d'execució.

El 06-05-2013, K va quantificar l'import de substitució de l'aplacat de pedra de les 6 façanes dels Blocs A i B, valorant-lo en un import de 57.836,52.-euros.

L'advocat de la Comunitat va demanar a les societats ORG_1, ORG_2 i CONSTRUCCIONS H de fer-se càrrec de les reparacions i de les despeses provocades, en va.

2.- Prèvia petició de citació de data 13-05-2014, per escrit de data del registre 20-06-2014, la representació processal de la ORG_4 va formular demanda a tramitar pel judici declaratiu ordinari en contra de la societat CONSTRUCCIONS H,SL, de la societat ORG_2 de la societat ORG_0, i de la societat ORG_1, sol·licitant la seva condemna solidaria a pagar-li :

- l'import de 57.836,52.-euros en concepte de cost estimatiu de reparació dels defectes constructius derivats de la caiguda de pedra o, subsidiàriament, aquell que quedi degudament acreditat en tràmit probatori,

- l'import de 7.576,39.-euros segons consta detallat en el fet cinquè de la demanda (142,33.-euros per la factura del Notari, 409,64.-euros per la factura de B, 2.037,75.-euros per la factura de J, 339,63.-euros per la factura de K, 565,76.-euros per la factura de l'Administrador, M, per Ia celebració de Ia Junta General Extraordinària, i 4.081,28.-euros per l'assegurança que Ia CP ha hagut de contractar per garantir el risc de Ia caiguda de pedres),

- qualsevol altra despesa que aparegui i quedi acreditada en període probatori i/o en període d'execució de sentència derivada dels defectes constructius anteriorment referits i/o de la seva reparació, incloent les primes d'assegurança que s'hagin de pagar en el futur per assegurar el risc derivat dels mateixos.

- les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris de l'advocat i procurador intervinents, així com els interessos legals de la totalitat de les quantitats reclamades a partir de la data de la contesta a la demanda.

3.- Per Aute de data 27-01-2015, es va admetre la crida en garantia de la societat ORG_6, interessada per la societat ORG_2.

4.- Per escrits de data 01-02-2016, les respectives representacions processals de les societats demandades es van oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació, amb condemna de la part agent a pagar les costes.

En la mateixa data, la representació processal de la societat ORG_6 va demanar que la sentència dictada no contingui cap pronunciament condemnatori ni atribució de cap responsabilitat al seu respecte.

5.- En el seu escrit de conclusions, la part agent va quantificar les seves reclamacions en 144.036,45.-euros, sia l'import de 136.460,06.-euros en concepte de cost definitiu de reparació dels defectes constructius derivats de la caiguda de pedra, i l'import de 7.576 39.-euros segons constava detallat en el fet cinquè de la demanda.

6.- En data 29-08-2023, el Tribunal de Batlles va dictar sentència, aclarida per Aute de data 09-10-2023, decidint :

"Primer.- Es dóna lloc parcialment a la demanda formulada per la ORG_3, i es condemna a B SL a satisfer el 75% de la reparació dels desperfectes causats per la pedra, segons pressupost estimatiu del pèrit judicial, havent la COMUNITAT agent d'assumir-ne el 25 %.

ORG_2, ORG_5 i a la promotora F. No s'atribueix cap responsabilitat a D, cridat en garantia.

Segon.- Les costes processals i judicials de les defenents absoltes hauran de ser suportades per la part codefenent B SL i la part agent per meitats. Les despeses del cridat en garantia D hauran de ser assumides per ORG_2", havent la part agent i la societat B, SL de satisfer les seves pròpies costes processals i judicials."

6.- En contra d'aquesta resolució han interposat recurs d'apel·lació a la vegada la representació processal de la ORG_4 i la de la societat ORG_1.

7.- La representació processal de la ORG_4 demana la seva revocació i que es condemni a les societats ORG_0, ORG_2 ORG_5, i ORG_1, excloent a ORG_6, al pagament solidari de 144.036,45.-euros, segons el següent detall:

- l'import de 136.460,06.-euros en concepte de pressupost estimatiu de reparació dels defectes constructius derivats de la caiguda de pedra, segons ha quedat demostrat per la prova pericial practicada en autes.

- l'import de 7.576.39.-euros segons constava detallat en el fet cinquè de la demanda.

- les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris de l'advocat, procurador i perits intervinents, així com als interessos legals de la quantitat anteriorment referida, tant de primera com de segona instància.

En el negat cas d'una desestimació total o parcial del seu recurs respecte a la dita atribució de responsabilitat solidària, ja sigui per una absolució a alguna part defenent o ja sigui per una distribució de responsabilitats diferent, sol·licita que es mantingui la condemna en costes a la resta de parts defenents, tant en primera com en segona instància i, en cap cas, es condemni a la Comunitat de Propietaris al pagament de les costes processals causades a cap de les parts intervinents.

Fonamenta el seu recurs en la infracció de la Llei i en l'error en la valoració de la prova en la primera instància.

Després de fer un llarg recordatori dels elements debatuts durant la primera instància, argumenta que s'ha demostrat a través dels informes pericials invocats per ella així com de l'informe pericial judicial que existeix responsabilitat en els vicis constructius per part de la societat promotora ORG_0, per part de la societat constructora ORG_2 per part de la societat subcontractada que va posar la pedra ORG_5 i, evidentment, per part de la societat que es va encarregar del projecte d'arquitectura, ORG_1 ; que està d'acord amb l'exclusió de responsabilitat de la societat ORG_6 ; que no es pot entendre per que el Tribunal de Batlles, de forma tant poc raonada, treu valor a tots els informes pericials anteriorment referits, incloent el del propi Sr. Ayuso i conclou que l'únic responsable és l'arquitecte, la societat ORG_1, quan existeix prova suficient per atribuir-ne la responsabilitat a totes les dites parts intervinents ; que tampoc es pot entendre que el Tribunal de Batlles tregui valor a dits informes pericials respecte a la resta de parts defenents i, en canvi faci cas al del Sr. Ayuso i atribueixi responsabilitat en un 25% a la Comunitat.

A més, indica que discrepa respecte a la desestimació de la resta de despeses que reclamava al fet cinquè de la demanda donat que existeix un error en la valoració de la prova respecte a la seva necessitat.

Altrament sol·licita la desestimació íntegra del recurs plantejat per la societat ORG_1, i que se la condemni en costes d'aquesta alçada.

8.- La representació processal de la societat ORG_1, demana la revocació de la sentència d'instància i que es dictés nova resolució contenint els següents pronunciaments:

* Amb caràcter principal, desestimant en la seva integritat la demanda interposada contra la societat ORG_1, imposant a la part actora la totalitat de les costes judicials generades per la tramitació del present procediment, quedant-hi inclosos els honoraris de la procuradora, l'advocat i el perit intervinents a instància d'aquesta part.

* Subsidiàriament, estimant només molt parcialment la demanda interposada contra la seva mandant, i fixant l'import a satisfer per part de la societat ORG_1 en la suma de 4.626,92.-euros, sense que hi hagi lloc a efectuar, en aquest cas, especial pronunciament en matèria de costes judicials.

Fonamenta el seu recurs en la incorrecta aplicació de la jurisprudència d'aquesta Sala i l'errònia valoració de la prova practicada.

Impugna en primer lloc l'estimació parcial de la demanda amb relació a la societat B i la manca de responsabilitat de la resta d'agents de l'obra.

Argumenta al respecte que el motiu principal de l'aparició de les patologies detectades rau en la realització insuficient de la impermeabilització amb tela de PVC a les terrasses planes i no té cap mena de justificació i és contrari tant al resultat de la prova practicada com a la jurisprudència dels nostres Tribunals la decisió d'atribuir només a l'arquitecte un 75% de la responsabilitat en l'aparició de les patologies detectades, exonerant de qualsevulla responsabilitat les constructores intervinents ; que al contrari, les patologies detectades pel perit judicial obeeixen a una deficient execució per part de la constructora i l'empresa subcontractada per Ia mateixa.

Impugna en segon lloc la quantificació de la condemna estipulada, fixada als Fonaments de Dret 7è i 8è de la sentència.

Argumenta al respecte l'abast de la mateixa no podria anar més enllà del percentatge d'atribució del 8% (5% + 3%) que estipula objectivament el perit judicial en el seu informe pericial definitiu, sia 10.961,80.-euros si es té en compte l'import de la demanda en 136.460,06.-euros i 4.626,92.-euros si es té en compte l'import inicialment reclamat de 57.836,52.-euros. A més, sosté que és improcedent imposar-li el pagament del les factures reclamades (Notari per 142,33.-euros i J per 2.037,75.-euros) ja que les mateixes no eren necessàries per la resolució del litigi.

Impugna en tercer lloc la seva condemna en costes.

Argumenta al respecte, d'una part, que essent una estimació del 75% una estimació parcial i en no existir cap temeritat per part seva, no era procedent imposar-li les costes, d'altra part, que la desestimació de la demanda ha de comportar la imposició a la part actora de la totalitat de les costes judicials generades per la tramitació del present procediment en les seves dues instàncies, quedant-hi inclosos els honoraris de la procuradora, l'advocat i el perit intervinents a instància d'aquesta part.

D'altra banda, s'oposa al recurs de la Comunitat de propietaris en tot allò que fa referència a la societat ORG_1

9.- La representació processal de la societat ORG_5 s'oposa als dos recursos d'apel·lació i demana la confirmació, en tots els seus extrems, de la resolució recorreguda, amb imposició a les parts apel·lants de totes les despeses processals derivades de la tramitació del present plet en les seves dues instàncies, incloent-hi els honoraris d'advocat, de procurador i de perit.

La representació processal de la societat ORG_2 demanda la desestimació íntegra dels recursos i la confirmació de la sentència d'instància en tots els seus termes, i la imposició de les costes d'aquesta alçada i dels dos recursos a les parts recurrents.

La representació processal de la societat ORG_0, s'oposa als dos recursos i demana la desestimació dels mateixos i la ratificació íntegra de la sentència recaiguda en primera instància, amb condemna a costes, tant extrajudicials, com judicials, a les parts recurrents per aquesta segona instància amb motiu de la seva reiteració i improcedència de motius de recurs.

La representació processal de la societat ORG_6 demana, pel que respecta a ella, confirmar la sentència de primera instància, i condemnar les parts apel·lants, pel que respecta al seu recurs respectiu, al pagament de les costes processals causades a aquesta part en segona instància, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Donat que ambdós recursos versen sobre la qüestió de les responsabilitats respectives de les parts, examinaren aquesta qüestió de manera conjunta

SOBRE LES RESPONSABILITATS

Segon.- En el present cas es van realitzar set pericials de part i una pericial judicial per part d'un arquitecte superior, el Sr. Ayuso.

Les pericials de part insisteixen en una causa possible mentre que el perit judicial les té totes en compte, i a més de les garanties d'imparcialitat que dona, aporta una explicació global, i més convincent, que permet entendre el fenomen que va portar a la degradació de les façanes de l'edifici.

Així, la pericial judicial, que es va practicar al 2021, sia 8 anys després de les primeres constatacions, confirma l'existència de les patologies denunciades per la part agent, per haver-les constatat personalment, és a dir despreniments localitzats de pedra de façana i despreniment de morter de revestiment de façana mitgera, humitats i escorrenties d'aigua en les façanes, degradació del morter en algunes zones, eflorescències puntuals sobre elements de façana i també despreniment d'elements de remat a les terrasses planes.

Aquest fenomen no és generalitzat sinó que es produeix en zones determinades on l'aigua pot penetrar per darrera de la pedra.

El perit judicial explica que tots aquests desordres tenen en comú la penetració d'aigua d'escorrentia (pluja o neu) per la part posterior de la pedra o de les peces de remat. Afegeix al respecte que ha pogut verificar que en tots els punts on hi ha aquestes patologies, hi ha la presència de humitats i escorrentia d'aigua per la seva part posterior, i que les mateixes es troben focalitzades en les parts de façana més afectades per l'aigua de pluja o neu, mentre que en les zones protegides de l'aigua d'escorrentia de la façana no s'observa cap lesió o símptoma de procés patològic que facin pressuposar una patologia a la façana.

Precisa que aquesta penetració d'aigua d'escorrentia en la part posterior del revestiment de pedra, ocasiona un fenomen similar a la gelifracció, és a dir que l'aigua satura els porus del morter de subjecció, i en el moment de gelar-se augmenta de volum, i genera una tensió en el propi morter que fa que aquest es vagi deteriorant, perdent les seves propietats mecàniques de subjecció de la pedra o altres elements.

Dit fenomen es veu agreujat quan els cicles gel-desgel es produeixin de manera molt repetida com el cas al T (>1700m), sobre tot en cas de neu acumulada a les teulades i terrasses que fon durant el dia i satura el morter, afirmant el perit que només amb aigua de pluja el fenomen patològic constatat no es produiria.

L'origen d'aquesta penetració d'aigua es troba en :

- les rematades superiors dels murs que no tenen elements que evitin la penetració de l'aigua cap a la façana de pedra. Les peces de remat tenen un goteró que no està suficientment separat de la façana de pedra, i que per tant regalima sobre la mateixa.

A més, en les terrasses planes la impermeabilització amb tela de PVC s'ha realitzat de manera deficient, conduint l'aigua que recull directament cap a la part posterior de la pedra de façana, allà on està el morter que la subjecta. Això és el causant de les lesions en les zones immediatament inferiors a les terrasses planes dels buits sanitaris, i de les parets-façana del aparcament.

- el disseny del perfil metàl·lic transició fusta- pedra en forma de "U" col·locat entre la façana de pedra i l'aplacat de fusta és inadequat ja que permet que l'aigua que regalima de l'aplacat de fusta, tant si passa per la cambra d'aire posterior, com si regalima en superfície, cau al damunt d'aquest element que la condueix cap a la part posterior de la pedra.

Aquest punt és el causant de les lesions en les façanes principals, en les zones immediatament inferior a aquest perfil. En aquests punts els danys no són tan evidents, perquè el propi ràfec de coberta evita en gran part que l'aigua arribi fins aquest element U metàl·lic.

- la manca d'una canal de recollida d'aigua a nivell de la coberta oberta dels àtics fa que tota l'aigua de pluja que cau a través del forat de coberta, s'evacua a través del primer balcó, i va regalimant sobre la façana i els balcons posteriors.

Això és el causant de les lesions en les façanes principals, en les zones immediatament inferiors als balcons de l'àtic.

- la falta de manteniment per part de Comunitat, tota vegada els rejuntats dels escopidors que es troben en les coronacions dels murs i acabats dels paviments de les terrasses requereixen de manteniment en les seves juntes, be siguin rejuntats de ciment o a base de resines, o bé tires siliconades. Aparentment, els realitzats durant l'obra són de ciment i un cop s'han anat deteriorant no s'han restituït, facilitant també la penetració d'aigua cap a la façana a traves de les juntes entre aquets elements.

A banda, el perit explica que, tot i que les terrasses tenen un pendent suficient cap a la bonera, "es va detectar algunes boneres de les terrasses obturades per brossa i morter disgregat provinent del rejuntat de les pedres de la façana. En la visita realitzada el 30/04/2021 vam trobar una terrassa absolutament inundada d'aigua. En l'informe de J, també apareix la fotografia 5, amb una terrassa amb aigua estancada. Si l'aigua s'estaca a les terrasses, i no desaigua de manera correcta, finalment sobrepassa els nivells perimetrals i desaigua a través de les façanes, saturant-les i iniciant el procediment gel-desgel descrit anteriorment.".

A partir d'aquestes constatacions, el perit ha pogut treure la conseqüència que tot indica que no existeix deficiència en el morter i en la col·locació de la pedra, afegint que no és concloent efectuar proves en un morter ja disgregat i insistint en el fet que les zones afectades coincideixen amb les zones exposades a l'aigua.

També ha conclòs que no existia cap estalvi d'obra que es pugui imputar a la promotora, que el disseny incorrecte es podia imputar a l'arquitecte, a la constructora i l'empresa subcontractada encarregada de la col·locació de la pedra, que la deficient execució es podia imputar a la constructora, que la manca de control es podia imputar a la promotora i a l'arquitecte, i la falta de manteniment. Finalment, ha traduït aquestes consideracions en un percentatge cumulat de responsabilitat que ha proposat fixar en un 8% per l'arquitecte, 60% per la constructora, 25% per la Comunitat, 5% per la subcontractada, i 2% per la promotora.

D'altra banda, ha proposat una solució de reparació incloent unes reparacions prèvies per fer desaparèixer la causa de les patologies i la substitució de la pedra en les zones on el morter esta disgregat, per un cost total de 136.460,06.-euros.

Tercer.- De manera esquemàtica, el Tribunal de Batlles ha considerat que:

- no es pot restar responsabilitat a l'arquitecte per la manca de definició del disseny dels remats d'evacuació d'aigües pluvials que rajen sobre la façana, com ho fa el perit, i que escau per tant condemnar a B, SL pels defectes constatats en la pericial judicial,

- no es pot dir que la constructora ORG_2 no hagi complert amb una execució correcta i no havia de suplir les mancances de disseny, i que escau absoldre-la de tota responsabilitat,

- no es pot dir que la subcontractada ORG_5 per quant cap deficiència es va trobar en l'elaboració del morter, i que escau absoldre-la de tota responsabilitat,

- donada la manca en el manteniment apuntada pel perit i imputable a la Comunitat, la mateixa ha d'assumir la seva part de responsabilitat,

- en poder-se atribuir les responsabilitats de les deficiències constatades, entén el Tribunal que no escau efectuar cap declaració de responsabilitat solidària respecte a la promotora,

- B és responsable a 75% de deficiències patides en l'edifici i la COMUNITAT agent ho és a una alçada de 25 %.

Com ho veurem ara en detall, compartim només parcialment aquestes conclusions de la Sra. Batlle.

Quart.- sobre la responsabilitat de l'arquitecte, B, SL

La societat B (Sr. Garzón) és a la vegada dissenyador del projecte i director de l'obra. Així no només és responsable de la mala concepció sinó també de verificar que els materials emprats en l'obra són els adequats i la seva correcta instal·lació.

Contràriament al que afirma dita societat la causa de les patologies de les façanes de l'edifici no és un problema d'impermeabilització sinó la deficient concepció del disseny de les façanes i del sistema d'evacuació de l'aigua pluvial i de fosa de la neu.

Per tant, la responsabilitat de l'arquitecte és directa pel que fa a les mancances en la concepció i el disseny de l'edifici i del seu sistema d'evacuació de les aigües del cel que provoca la penetració d'aigua en el morter que sustenta la pedra, així com en la manca de definició i/o de la definició incorrecta per part d'ella de l'obra.

En relació a aquest darrer punt, és important remarcar com el pèrit ha posat de relleu que no havia trobat en l'expedient detall constructiu que justifiqui la definició del disseny en els remats d'evacuació d'aigües, responsabilitat de l'arquitecte projectista.

Al respecte, la constructora ha manifestat (foli 802) que era per voluntat de l'arquitecte que en aquella obra no es portava ni llibre d'obres ni d'obra, i aquesta afirmació no ha sigut contradita.

A més, a través de la pericial judicial s'entén clarament com en la fase d'obra i execució, no va portar a terme un control suficient tota vegada que no va detectar el defecte dels remats per evacuar l'aigua pluvial respecte a les façanes de pedra portada a terme per la constructora principal.

Això fonamenta la responsabilitat de la direcció facultativa en la causa dels danys, compte tingut d'aquest deficient control de l'execució dels remats per evacuar, a partir del moment on els defectes en qüestió eren apreciables a simple vista i que era impossible no detectar-los amb una vigilància mediata normal.

Així les coses, s'ha de confirmar la responsabilitat de la societat B.

Cinquè.- sobre la responsabilitat de la constructora

La constructora no és responsable de la interpretació del projecte constructiu sinó de la seva correcta aplicació segons la lex artis. Per tant, només es pot veure responsabilitzada d'una mala solució constructiva decidida pel projectista si la mateixa constitueix també una mancança a les regles del seu art, és a dir les normes de construcció que regeixen la seva activitat pròpia.

Pel que fa a la societat G, s'han analitzar dos punts en particular.

En primer lloc, durant la fase d'obra, el perit judicial apunta una mala execució dels remats per evacuar l'aigua pluvial respecte les façanes de pedra, i ho atribueix al constructor principal. Ara bé, explica també que es tracta en realitat a la base d'una manca de definició dels mateixos en el projecte i que el constructor hauria d'haver demanat aquests detalls a l'arquitecte "a no ser que considerés que d'acord amb les regles de l'art en la construcció directament estava capacitat per resoldre-ho correctament a l'obra". Però, a partir del moment on no existeix cap element o explicació per considerar que la constructora hauria mancat a la lex artis de la seva especialitat en realitzar els remats, suposadament seguint el projecte, exigir-li que interrogui l'arquitecte sobre aquest punt precís sobrepassa el que es pot esperar d'una constructora. I en aquest sentit s'ha de confirmar l'afirmació del tribunal segons la qual no és de rebut traslladar aquesta responsabilitat de l'arquitecte a l'esfera del constructor.

En segon lloc, quant a la qüestió de la tela PVC, el perit apunta que en les terrasses planes, la impermeabilització amb tela PVC s'ha realitzat de manera deficient, conduint l'aigua directament cap a la part posterior de la pedra, il·lustrant-ho amb un gràfic on s'entén perfectament com es tracta d'una qüestió de concepció i disseny de la tela que va més enllà del límit superior del forjat i continua seguint el mateix cap a baix, trobant-se aleshores just darrera de la pedra. En el gràfic que fa el perit per explicar les seves propostes de reparació de les causes de les patologies, es veu com proposa la realització a les terrasses d'un muret de remat impedint la remunta de l'aigua cap a la façana i sobre el qual ha de venir la lamina impermeable, i això confirma al nostre entendre com es tracta d'una qüestió de concepció que no implica el propi treball de la constructora.

Res permet dir que aquesta realització per part de la constructora no correspondria a lex artis de la seva professió o a un treball no conforme al disseny projectat i controlat par l'arquitecte. De fet, en el seu paràgraf 6.3 sobre les responsabilitats de les patologies el perit no imputa tal mancança a la constructora.

Per tant, escau confirmar la decisió de no imputar cap part de responsabilitat a la societat G.

Sisè.- Sobre la responsabilitat de l'empresa subcontractada

A l'igual que la constructora, no és responsable de la interpretació del projecte constructiu sinó de la seva correcta aplicació segons la lex artis de la seva especialitat.

A partir del moment on la pericial judicial ha permès descartar una deficiència en el morter i en la col·locació de la pedra, no existeix cap element per fonamentar una part de responsabilitat de la societat H.

Si bé aquesta hipòtesis d'un morter mal dosificat va ser la primera que va invocar la Comunitat, ho va fer en base a un informe del propi Sr. Garzón i a un informe de J.

Però, és clar que el Sr. Garzón, principal representant de la societat B, tenia un interès personal en la determinació de l'origen de les patologies. I la seva afirmació en el seu informe del 2013 segons la qual el problema afecta totes les façanes de manera general ha quedat totalment contradita per les constatacions del perit judicial qui explica en detall com i perquè el problema afecta zones determinades.

Quant a l'informe de J, el perit judicial explica perquè que no és concloent efectuar proves en un morter ja disgregat, i de fet, s'entén que si el morter ja s'ha disgregat sota l'efecte de l'aigua i del fenomen gel-desgel, es satura d'aigua i és difícil distingir si aquesta saturació és una causa o una conseqüència. A més, el fet que les zones afectades coincideixen amb les zones exposades a l'aigua tal descrites pel perit i per les raons que detalla, conforta el fet que la composició inicial del morter no esta implicada ja que sinó el fenomen de disgregació seria general i no pas en zones determinades.

No és suficient per fonamentar una responsabilitat de la societat H la consideració del perit judicial segons la qual, en base a la seva experiència, hagués pogut advertir dels problemes futurs de les solucions proposades, ja que això és exigir-li un rol que no li correspon.

Per tant, escau confirmar la decisió de no imputar cap part de responsabilitat a la societat H.

Setè.- Sobre la responsabilitat de la Comunitat

És veritat que la manca de manteniment de l'edifici ja la va apuntar al 2013 J, constatant que les boneres obturades pel morter disgregat provocaven l'estancament de l'aigua en les terrasses, i també el Sr. V en el seu informe del 28-08-2014.

El pèrit judicial ho confirma per les raons que ja hem exposat, en particular per les mancances de manteniment en els rejuntats deteriorats i la manca de neteja de les boneres.

No obstant, entén la sala que si la deterioració de les juntes i l'embossament de les boneres han pogut, sobre tot en presència de neu, agreujar en una certa mesura les conseqüències del fenomen de penetració de l'aigua, això no és suficient com per imputar a la Comunitat una part de responsabilitat en l'aparició dels danys que va patir.

En efecte, s'ha de tenir en compte que les patologies es van manifestar de manera relativament ràpid després de l'acabament de l'obra, cosa que porta a considerar que la causa determinant no és la falta de manteniment.

A més, la Comunitat estava buscant l'orígen del problema però especialistes (inclòs el Sr. Garzón) li van indicar que l'única causa era la composició del morter utilitzat, sense assenyalar-li la necessitat de refer els rejuntats dels escopidors, i justament la causa principal de l'embossament de les boneres de les terrasses apareix ser l'acumulació del morter disgregat, és a dir un fet que correspon en primer lloc com una conseqüència de la patologia principal.

A més, ens trobem en una zona de muntanya on si bé és cert que els propietaris han d'estar atents a les conseqüències de la pluja i la neu, també, i justament pels fenòmens meteorològics descrits en els informes pericials, no se'ls hi pot exigir de no tenir mai neu acumulada a les teulades i terrasses, quan pertany en primer lloc a la concepció de l'edifici prevenir els fenòmens vinculats a la fosa de la neu.

D'altra banda, la pericial no dona cap criteri tècnic que permeti valorar en quina mesura la manca de manteniment hauria agreujat el fenomen de penetració de l'aigua.

Per tant, escau revocar la decisió d'imputar una part de la responsabilitat a la Comunitat.

Vuitè.- sobre la responsabilitat de la promotora

La societat F no ha impugnat la desestimació per part del tribunal de la seva excepció de manca de legitimació ad causam.

En el present cas, el tribunal ha descartat tota condemna de la promotora en consideració de que, en poder-se atribuir les responsabilitats de les deficiències constatades a altres parts, no esqueia efectuar cap declaració de responsabilitat solidària respecte a la promotora. I el tribunal ha invocat al respecte la nostra resolució TSJC 349/2015 de data 29-04-2016.

Però, no és una qüestió de solidaritat, ni tampoc una qüestió de grau de participació en l'aparició de les patologies sinó que es tracta d'una qüestió prèvia de determinació dels responsables, doncs és només en cas d'existir varis responsables que es pot plantejar si existeix solidaritat entre ells o si es pot efectuar una repartició de les responsabilitats.

En realitat, escau recórrer als principis que regeixen la responsabilitat de la promotora ( i que justament cita la sentència d'instància per desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva), i que es troben a la nostra sentència, STJC del 20-01-05 (2431). També es pot citar les sentències dictades en els rotlles 46/07 i 54/18), segons la qual el promotor, com a garant de la bona construcció de l'immoble, ha de respondre sempre dels defectes o vicis ruïnògens, en el sentit ampli de ruïna física, potencial o funcional, envers els adquirents dels immobles objecte d'alienació. I vam confirmar recentment la referida jurisprudència (STJC del 26-06-2020, rotlle 93-2019) i encara més recentment (TSJC 340-23 de data15-06-2024).

Aquesta responsabilitat es dona sense perjudici de la possibilitat per la promotora de repetir en contra del responsable, l'actuació negligent del qual ha causat els vicis ruinògens.

Per tant, no es pot confirmar la decisió de desestimar les pretensions de la Comunitat envers la promotora.

Novè- Sobre la responsabilitat de la societat ORG_6

Cap element permet fonamentar qualsevulla responsabilitat d'aquesta societat malgrat haver aquesta subministrat i col·locat els perfils metàl·lics en forma de U.

De fet, cap dels recurrents demana la seva condemna.

Per tant, escau confirmar la decisió de no imputar-li cap part de responsabilitat.

Desè.- Sobre el repartiment de responsabilitats

Com ho acabem de veure, la causa de l'origen primer de les patologies és el mal disseny de concepció imputable a l'arquitecte. A això s'afegeixen unes mancances en el seguiment de l'obra per part del mateix.

Quant a la Comunitat, considerem que no se li pot imputar una part de responsabilitat, ni tampoc cap dels altres agents de la construcció.

Així les coses, el repartiment fet pel Tribunal no té més raó de ser, essent totalment responsable l'arquitecte, solidàriament amb la promotora.

RECURS DE LA COMUNITAT

Onzè.- Per conseqüent, pel que fa a la qüestió de les responsabilitats, s'ha d'estimar el recurs de la representació processal de la ORG_4 en el sentit que acabem d'exposar.

Dotzè.- Quant a la qüestió de les peticions que es feien al punt 5 de la demanda, la sentència, no pronuncia cap condemna en la seva part dispositiva sinó que només hi fixa els percentatges de responsabilitat.

És en la seva motivació que trobem unes consideracions al respecte als Fonaments de Dret Vuitè :

"En quant a les demés despeses reclamades en la demanda, el Tribunal admet la factura de J, de la NOTARIA Bonet i de K , per import total de 2.519,71 euros, en considerar que són documents necessaris per la presentar demanda.".

Al respecte, l'Aute d'aclariment va resoldre la qüestió que li plantejava la representació processal de la Comunitat indicant :

"la demandant haurà d'assumir les seves pròpies costes, inclús la de les factures i pericials per ella aportades, en aplicació de l'article 356 del CPC.".

Aquestes consideracions de la sentència i de l'aute d'aclariment són confuses ja que, d'una part, en cap moment el tribunal es pronuncia directament sobre les altres peticions del punt 5. de la demanda (és a dir, - 409,64.-euros per la factura de B, -565,76.-euros per la factura de l'Administrador M per la celebració de la Junta General Extraordinària, - 4.081,28.-euros per l'assegurança que la CP ha hagut de contractar per garantir el risc de la caiguda de pedres) sinó que sembla que els desestima implícitament, i d'altra part, que, en l'aute d'aclariment tracta les factures i pericials com si tractes de costes judicials i deixant el seu cost a càrrec de la Comunitat, el que es contrari a l'indicat en el paràgraf de la sentència que hem citat.

Així les coses, per donar una resposta complerta i motivada a la part agent i ara apel·lant, hem de tractar de nou la qüestió. I donat que la sentència no conté cap pronunciament al respecte en la seva part dispositiva, escau precisar-lo en aquesta alçada.

Pel que fa a la factura de J, de la NOTARIA Bonet i de K, per import total de 2.519,71 euros, el tribunal hi va donar lloc en considerar que són documents necessaris per presentar la demanda. Fem nostra aquesta motivació doncs és patent que es tracta de perjudicis directament vinculats al sinistre ja que la intervenció de J era necessària per intentar esbrinar la causa de les patologies i per permetre a la Comunitat presentar una demanda, com ho era la intervenció del Notari per donar data certa a les actuacions de la Junta i a les fotografies i permetre la demanda.

Pel que fa a la factura de l'Administrador i a la prima d'assegurança, no queda acreditat que corresponen a un perjudici cert i que es puguin imputar a les patologies que hem estudiat.

De contrari, sí que la factura B era també necessària per presentar la demanda i que forma part del perjudici de la Comunitat.

En conclusió, escau fixar en 409,64 + 2.519,71 = 2.829,35.-euros l'import pel qual s'estima el punt 5. de la demanda.

RECURS DE L'ARQUITECTE

Tretzè.- Pel que fa al recurs interposat per la representació processal de ORG_1, ja hem resolt la qüestió de les responsabilitats i del seu repartiment, i queda per resoldre la qüestió de l'import de les reparacions.

La sentència d'instància diu al Fonament de Dret Setè :

"En aquests termes, escau condemnar a B SL a satisfer el 75% del cost estimatiu de reparació dels desperfectes de la caiguda de pedres, segons l'import estimat pel pèrit judicial al mes de maig del 2022, a l'alçada de 136.460,06 euros. La part agent ha d'assumir el 25% restant, en ares a la seva pròpia responsabilitat en els desperfectes.

El Tribunal ha de recalcar que es tracta d'un pressupost estimatiu, i que el mateix correspon a una proposta del pèrit judicial que ha de servir de guia però no de pla d'execució.".

La part apel·lant sosté que l'import a tenir en consideració seria el de 57.836,52.-euros (punt primer de la demanda).

Efectivament, com ho ha recordat el tribunal, constitueix l'objecte del present judici la pretensió condemnatòria de la part agent contra els defenents a l'alçada de l'import de 57.836,52.-euros en concepte de cost estimatiu de reparació dels defectes constructius derivats de la caiguda de pedra "o, subsidiàriament, aquell que quedi degudament acreditat en tràmit probatori en el marc de la present causa". (la negreta i el subratllat són nostres).

Doncs així, atesa dita formulació i essent dita última petició formulada de manera subsidiària a la principal de 57.836,52.-euros, dit import constituïa un màxim a partir del qual el tribunal no podia estimar les pretensions de l'agent sense incórrer en incongruència ultra petita, constituint la pretensió de condemna a l'alçada de 136.460,06.-euros, un canvi substancial de les peticions de la part agent.

Per tant, hem de precisar que és en base a dit import de 57.836,52.-euros que s'haurà d'efectuar la reparació dels defectes constructius.

Així les coses, s'ha d'estimar parcialment el recurs de la representació processal de ORG_1,

Catorzè.- Costes de primera instància

Donat l'estimació del recurs de la Comunitat, part agent, es condemna a la societat B, SL, i a la societat F a assumir l'import reclamat a títol principal.

Per tant, de conformitat amb el principi del venciment objectiu ara recollit en l'article 350 CPC, la societat B, SL, i a la societat F, han de ser condemnades a sufragar les costes de primera instància exposades per la part agent en relació a les referides societats.

D'altra banda, en relació a les altres parts, no és pot confirmar la decisió del Tribunal d'instància de fer aplicació de l'article 350.3 del CPC, "tenint en compte l'actitud de la part codefenent condemnada B SL, i la situació en què la part agent ha estat desemparada pel tècnic superior principal de l'obra", per condemnar al codefenent B a satisfer les costes judicials i processals dels defenents absolts a parts iguals amb la part agent.

La Sala considera que, en aplicació estricta de l'article 350.1 CPC, s'ha de condemnar la part agent que veu desestimades totes les seves pretensions a sufragar les costes de la societat ORG_2 i de la societat H, SL.

La condemna de la societat ORG_2 a fer-se càrrec de les despeses processals i judicials de ORG_6, cridat en garantia per ella, no està recorreguda i és conforme als principis en la matèria a partir del moment on no s'atribueix cap responsabilitat al cridat en garantia.

Quinzè.- Pel que fa a les costes de segona instància, de conformitat amb l'article 354.1 CPC, l'estimació parcial dels dos recursos comporta no efectuar cap imposició de les costes causades pels mateixos en relació a cap de les parts.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar parcialment el recurs de la representació processal de la ORG_4 en contra de la sentència del Tribunal de Batlles de data 29-08-2023 aclarida per Aute de data 09-10-2023, en el sentit de :

- condemnar la societat B, SL, a satisfer el 100% i no només el 75% de la reparació dels desperfectes,

- declarar la responsabilitat solidària de la societat ORG_0, promotora, amb la societat B, SL, sense perjudici de la possibilitat per la primera de repetir contra la segona,

- no imputar cap part de responsabilitat a la ORG_4,

- estimar parcialment les peticions formulades al punt 5. de la demanda, fixant en 2.829,35.-euros l'import pel qual s'estima,

- condemnar la societat B, SL, i a la societat ORG_0, a sufragar les costes processals de primera instància exposades en relació a elles per part de la Comunitat,

- imposar a la societat ORG_2 el pagament de les costes exposades per la societat ORG_2 i de la societat H, SL.

SEGON.- Estimar parcialment el recurs de la representació processal de la societat B, SL, en el sentit de dir que és en base a l'import de 57.836,52.-euros que s'haurà d'efectuar la reparació dels defectes constructius.

TERCER.- Mantenir la resta dels pronunciaments de la part dispositiva.

QUART.- No efectuar cap imposició de les costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.