Recurs d'apel·lació sobre prescripció de responsabilitat ex delicto i indemnització a familiar

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Jaume Tor Porta

ARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Barberá

Advocat: Sra. Vall

Apel·lant: Sr. Benítez, i C

Representant: Sra. Gaya

Advocat: Sra. Vilar

Apel·lat: Srs. Corbacho, ORG_3, Herrera, ORG_2

Representant: Sra. Briones

Advocat: Sra. Peña

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Prescripció aplicable a la responsabilitat ex delicto. Extensió a familiars. Quantificació de la indemnització. Danys morals i materials.

SENTÈNCIA 000159/2024

Andorra la Vella, a 18 de setembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal dels Srs. Corbacho, ORG_3, Herrera, i ORG_2 va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Benítez i la ORG_0, essent cridada en garantia la societat ORG_0, i en què sol·licitava que

" condemnar als demandats a pagar als demandants els següents imports:

- al senyor Corbacho la suma de 27.716,50 euros en concepte de despeses farmacèutiques, d'ortopedia, de reparació de cadira, d'intervenció d'una tercera persona, i de taxi entre altres, sumes que s'hauran d'incrementar amb els interessos legals corresponents des de la data de contesta a la demanda i fins a total liquidació del deute.

- al senyor Herrera la suma total de 59.905,93 euros, dels quals 30.000 euros corresponent a indemnització, i 29.905,93 euros a la compra del vehicle, i per tant aquesta suma s'haurà d'incrementar amb els interessos legals des de la data de la factura i subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda, i fins al moment de la seva liquidació.

- a la senyora ORG_2 la suma total de 30.000 euros corresponents a la indemnització , compte tinguda la totalitat dels perjudicis soferts arran de l'accident del seu fill

- a la senyora ORG_3 la suma total de 10.000 euros corresponents a indemnització, a atorgar compte tingut els seus perjudicis soferts arran de l'accident del seu germà.

Que igualment en tots els casos com també es sol·licita, que es condemni als demandats solidàriament al pagament de la totalitat de les despeses judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit (aquest darrer en cas de esdevenir necessari) els quins seran acreditats en el moemnt processal adient."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 3.8.23 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Donar lloc a la demanda formulada pels senyors Herrera, ORG_2, Corbacho i ORG_4, i el senyor Benítez, i condemnar aquests darrers, solidàriament, a satisfer a:

- Corbacho l'import de 27.716,50 euros, amb els interessos legals corresponents des de la data prevista per la contesta a la demanda , el 07.12.2020.

- Herrera l'import de 59.905,93 euros que inclou les despeses d'adquisició del vehicle furgoneta (29.905,93 euros) i 30.000 euros d'indemnització

- ORG_2, l'import de 30.000 euros per indemnització.

- ORG_3 l'import de 10.000 euros per indemnització.

Segon.- Es fa imposició de costes processals i judicials a la part defenent de conformitat amb el què preveu l'article 356 del CPC. "

3.- La representació processal de la societat ORG_0 ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, demanant que

"vulguin revocar la resolució avui recorreguda, dictant-ne un altre desestimant íntegrament les reclamacions formulades pels Srs. Herrera, ORG_2 i ORG_3, tot i imposant a la part contrària en conseqüència les despeses processals causades, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procuradora d'aquesta part, de primera i de segona instància.

Subsidiàriament, vulguin revocar la resolució avui recorreguda, dictant.ne un altre desestimant íntegrament les reclamacions formulades pels Srs. Herrera, ORG_2 i ORG_3 en concepte d'indemnització i fixant l'import a satisfer a favor del Sr. Herrera, de resultes de la substitució del seu vehicle, en la suma màxima de 4.390EUR que correspon a la rampa que va haver d'adquirir per permetre l'accés del Corbacho a l'interior del vehicle.

Tot sense que hi hagi cap condemna en costes per raó de l'estimació parcial de la demanda formulada, havent d'assumir cada part les seves pròpies."

La representació processal del Sr. Benítez i la societat C va formular recurs d'apel·lació envers la resolució d'instància, sol·licitant que :

"vulgui dictar Sentència estimant el nostre recurs d'apel·lació pel greuge relatiu al defecte de motivació i, conseqüentment i a l'empara de l'article 339.3 CPC, acordant retornar les actuacions al Tribunal a quo als efectes de que torni a dictar sentència que contingui els elements i raons de judici suficients per a permetre conèixer quins han estat els criteris jurídics que fonamenten la seva decisió.

I, subsidiàriament i per l'inesperat i negat cas que aquest M.l. Tribunal Superior de Justícia no estimi l'anul·lació de la sentència d'instància, vulgui dictar Sentència revocant la Sentència apel·lada i imposant les costes d'aquesta alçada i de primera instància als senyors Corbacho, Herrera, ORG_2 i ORG_3."

4.- La representació processal del Sr. Benítez i de la societat C ha presentat les corresponents al·legacions al recurs d'apel·lació de l'adversa sense oposar-s'hi en tot allò que no contradigui el recurs interposat per aquesta part.

La representació processal dels Srs. Corbacho, ORG_3, Herrera, i ORG_2 ha interposat oposició als recursos d'apel·lació formulat tot sol·licitant que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada i s'imposi la totalitat de les costes processals produïdes en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

La representació processal de la societat ORG_0 ha aportat les seves al·legacions al recurs d'apel·lació de l'adversa.

5.- Per providència de 14.2.24 el President de la sala civil del Tribunal Superior de Justícia va designar el ponent i va declarar el recurs vist per resolució.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment la víctima d'un accident d'esquí que va tenir lloc en el dia 6.23.10 i que va ser indemnitzat pels condemnats en via penal i civil pel Tribunal de Corts (22.3.17) i confirmada la seva condemna pel TSJ Penal en 17.7.17 reclama unes despeses posteriors (la sentència penal li va reservar accions civils futures) juntament amb els seus pares i la seva germana que reclamen pels danys morals patits com a conseqüència de les lesions permanents del seu fill i germà Corbacho.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda i contra ella s'alcen els dos condemnats i la companyia asseguradora en recursos separats.

Segon.- Consideracions prèvies i conjuntes al dos recursos.

Mantenen les dues parts recurrents (d'una banda, el Sr. Benítez i la ORG_1 i de l'altra, la ORG_0 substancialment dos motius d'impugnació similars com són la prescripció de l'acció exercitada pels pares i germana, i la quantia dels danys reclamats i la seva prova. A més, els primers al·leguen una manca de motivació de la sentència amb infracció dels articles 10 i 86.2 de la Constitució que serà posteriorment analitzat de manera específica.

Abans d'entrar en l'examen de les dues qüestions plantejades hem de fer una consideració prèvia que afecta de manera conjunta als dos recursos. Es tracta de la seva disconformitat en que els esmentats perjudicats (pares i germana) puguin reclamar danys i perjudicis transcorreguts 10 anys des de l'accident. Apel·len a la manca de seguretat jurídica que això comporta. Però aquest lament no pot ser atès pel Tribunal perquè, en definitiva, és una opció del legislador que ha volgut mantenir d'aplicació a la responsabilitat ex delicto, l'Usatge Omnes Causae (30 anys).

Tercer.- Prescripció. Inexistència

Al·leguen els recurrents que el termini de prescripció hauria de ser pels pares i germana la de la llei aquil·liana (1 any) des la sentència de la Sala Penal (17.7.17) i que la citació a judici que ha donat lloc a les presents actuacions va tenir lloc el 9.9.20, i així resultaria l'acció prescrita.

El que es planteja és si la responsabilitat ex delicto, que ja hem dit té la prescripció de 30 anys, es fa extensible també als altres perjudicats de la família més directa (pares i germana que convivien amb el nen de 15 anys en el moment de l'accident) i la resposta de la sentència d'instància és que no hi pot haver diferents terminis de prescripció quan l'origen dels danys és exactament al mateix (l'accident d'esquí). Compartim plenament aquesta interpretació perquè ja coincideix en precedents d'aquest mateix Tribunal com, per exemple en la sentència de 21.5.13 (TSJC 205/12). En aquell cas la CASS reclamava front l'empresa i la seva asseguradora a l'empara de l'article 90 de la LQSS per rescabalar-se de la despesa derivada d'un accident laboral i les defenents defensaven que el termini de prescripció que afectava la parapública era la llei aquil·liana (un any) i per aquesta raó aixecaven l'excepció de prescripció. Aquesta Sala va resoldre la desestimació d'aquesta excepció amb el següent argument:

"Com a conseqüència d'aquest accident, la CASS va pagar unes prestacions al Sr. P. i el Sr. M. va ser condemnat penalment.

II.- El primer motiu que fonamenta el recurs és que la CASS exerceix una acció de reclamació de responsabilitat "ex delicto" i només ho pot fer contra el Sr. M. essent l'únic condemnat en el marc de la causa penal i que la CASS solament pot actuar contra la societat i la seva companyia d'assegurances en el marc de la llei aquiliana, però ha transcorregut més d'un any des de l'accident, sense interrupció, i dita acció està prescrita; Afegeixen que la CASS no es va constituir com a part en el procediment penal perquè no va presentar querella d'acord amb l'article 15 de la LQPP. És reiterada Jurisprudència d'aquesta Sala que en el cas de culpa extracontractual purament civil, s'aplica la lex aquília i la prescripció anyal, però si l'acció en responsabilitat civil prové de delicte s'aplica la prescripció de trenta anys fixat per l'Usatge Omnes Causae.

Cal afegir que l'acció civil ex delicto, pressuposa l'existència d'una condemna penal prèvia a l'acció civil i en el cas contrari és a dir d'una sentència absolutòria o de sobreseïment de la causa penal, el perjudicat ha d'actuar en el marc de l'acció de la lex aquília. En el present cas, queda establert que per escrit de data 31-08-09 (foli 52) la representació processal de la CASS va constituir-se en la causa penal a fi i efecte de tenir coneixement de les sentència i/o actuacions reservant-se les actuacions que en dret corresponguin, com li permeten els articles 90 de la Llei Qualificada del Codi Penal i 18 i 20 de la Llei Qualificada de procediment penal, i això sense necessitat de la querella apuntada en l'article 15 de dita Llei. Ressurt de l'acta de judici oral (folis 71 a 76) que en el seu informe, el Ministeri Fiscal va indicar que la "CASS ha fet reserva. No RC"

Finalment, per Sentència de data 25-01-2010 l' Hble. Tribunal Unipersonal, secció penal, va condemnar al Sr. M. com a autor responsable de la contravenció penal de lesions per imprudència, condemnant-lo en les costes processals causades, "no havent-hi lloc a responsabilitat civil en haver renunciat a res reclamar el perjudicat" .

En aquestes condicions, i en virtut dels principis més amunt recordats, s'ha de considerar que l'acció exercitada per la CASS és una acció ex delicto. No s'ha de diferenciar el cas del Sr. M. del cas de la societat i de l'assegurador, com ho fan les parts apel·lant. En efecte, en virtut de l'article 98,3 LQCP per la primera i de l'article 96 de la LQCP pel segon, són civilment responsables (respectivament de manera subsidiària i de manera solidària) de les conseqüències de l'infracció penal. Per conseqüent, l'acció relativa a la seva responsabilitat és necessàriament l'acció ex delicto de la mateixa manera que l'autor principal."

La sentència STJC de de 29.2.16 (382/15) també es va fer ressò d'aquesta doctrina.

Doncs bé, aquesta doctrina és plenament aplicable al cas present i si la responsabilitat va néixer ex delicto, el termini de prescripció ha de ser el mateix sigui qui sigui el perjudicat i mentre els perjudicats reclamants no hagin vist escolat el termini de prescripció d'aquella mena de responsabilitat, la poden exigir als condemnats penalment. Tot i això sense perjudici de que posteriorment puguin entre ells dirimir les seves respectives quotes de responsabilitat, però els perjudicats han de resultar restituïts in integrum per tots ells.

Tampoc té cap fonament l'argument de que calia que els perjudicats ara reclamants (pares i germana) haguessin comparegut al procés penal i exercit l'acció civil dels perjudicis soferts,. Doncs, com ja reconeix el recurs del Sr. Benítez i C (pàg. 12), "es podien" personar al procés penal fer-ho però no estaven obligats, doncs es tracta d'un opció que l'article 18 de la llei qualificada de procediment penal (LQPP) però no d'una exigència ineludible. Si la sentència penal hagués resultat absolutòria, aleshores no s'haurien vist beneficiats de l'Usatge Omnes Causae perquè aquest exigeix una condemna penal del seu autor. I això és el que ha esdevingut en aquest cas.

En conseqüència, en no haver transcorregut el termini de trenta anys l'acció no està prescrita.

Es desestima aquest motiu d'ambdós recursos.

Quart.- El quantum de la indemnització. Danys morals i materials

En el següent motiu, les parts recurrents en els seus recursos impugnen de manera subsidiària la sentència d'instància en el sentit que les parts paternal i fraternal tenia que acreditar el dany moral que han patit. Es veu inversemblant aquest argument quan es tracta d'unes persones que han vist com el seu fill i germà de 15 anys ha tingut unes esgarrifoses seqüeles que per resumir-les es pot esmentar una tetraplegia des de C5 que només li permet moure el cap. No cal apel·lar a una especial sensibilitat per fer entendre que davant una desgracia del seu ésser estimat resulta "obvi" (com diu la sentència) el dany moral patit i que la suma de 30.000EUR per cada progenitor que hauran d'atendre al seu fill tota la seva vida en les necessitats més elementals d'un ésser humà resulta moderada, perquè el dany és extrem (potser només superat per la mort). I pel que fa a la germana que convivia en el sí de la família el patiment moral també és innegable i la seva reparació amb 10.000EUR també ha de ser ratificada. La desgràcia en el sí de la família no pot passar per alt a ningú.

Res a veure el cas present amb el resolt en la nostra sentència de 29.2.16 (TSJC 382/15) -esmentada en el recurs del Sr. MUC- que no contemplava els danys morals sinó que les seqüeles físiques que reclamava el perjudicat no varen tenir el suport probatori suficient. Per contra, la invocació de la sentència de la Sala Penal d'aquest Tribunal de 16.7.18 (TSJC 043/18) reafirma el que hem vingut raonant de que en aquest cas en Corbacho necessita d'assistència diària i per aquesta raó està justificat un perjudici moral. Finalment, la sentència de la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior de 24.1.20 (TSJP 107/19) que també s'esmenta tracta d'un cas que el lesionat va patir unes seqüeles físiques que resulten incomparables amb les d'en Corbacho i ja li va fixar uns perjudicis morals de 4.000EUR.

En conseqüència cal desestimar el motiu que impugna el quantum per danys morals dels pares i de la germana de la víctima del delicte perquè són mínimament proporcionades al dolor que els hi causat l'estat del seu fill i germà.

Cinquè.- Pel que fa als danys reclamats pel pare ( per import de 29.905,93EUR) que va haver d'adquirir una furgoneta pels desplaçaments de la família amb un fill absolutament impedit, adaptada a aquesta situació amb porta del darrera i rampa d'accés, els recurrents consideren que no s'ha provat la necessitat aquesta despesa futura (adquirida al 2018 quan el l'accident va ser el 2010) i que, en definitiva, suposa un enriquiment injust per part del pare que també la pot utilitzar per altres menesters. Però el cert és que el fet que calgués adquirir una furgoneta adaptada a la situació d'un fill absolutament impedit de governar-se a ell mateix deriva del fet que el volum i el pes del fill vuit anys més tard era diferent i això justifica que pels desplaçaments hagi d'utilitzar-se una furgoneta adaptada i que es pugui conceptuar com a una despesa futura del seu fill que ell ha sufragat. Es desestima el motiu.

Sisè.- Suposada infracció de normes o garanties processal i dels drets constitucionals en la sentència d'instància.

El recurs del Sr. Benítez i la ORG_1 articula sota aquesta rúbrica l'al·legació de la manca de motivació de la sentència que concreta en dos punts: 1) que la sentència no motiva la despesa de la furgoneta adaptada reclamada pel pare d'en Corbacho i 2) que motiva la sentència sobre la reclamació de la part agent de 164,20EUR de taxi. En base aquest arguments demana que s'anul·li la sentència d'instància a fi que es retornin les actuacions a la Batllia i es dicti una nova sentència.

El paràmetre constitucional sobre la motivació de les decisions judicials ha estat recordat darrerament en la STC 2023-9-RE que s'expressa en els següents termes:

"3.4. El cànon de constitucionalitat en matèria de motivació de les resolucions judicials ha estat explicitat en reiterades ocasions per aquest Tribunal (entre d'altres, la sentència del 2 d'abril del 2012 (causa 2011-37-RE), la sentència de 12 d'octubre del 2018 (causa 2018-21-RE), i la sentència del 9 de setembre del 2019 (causa2019-34-RE).

La doctrina del Tribunal ha estat constant en destacar que el deure de motivar les sentències, no només present en l'article 10, sinó també en l'article 86.2 de la Constitució ("2. En tot cas, les sentències seran motivades, fonamentades en l'ordenament jurídic i notificades fefaentment"), deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades.

La motivació és una conseqüència de la bona administració de justícia (García Ruiz c/ Espanya, GC núm. 30544/96, del 21 de gener de 1999, §26), alhora que requereix que es recolzi en criteris objectius derivats del dret. A més, i no es pot oblidar, la motivació de les resolucions judicials i, per tant, l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts és aquell que possibilita que els tribunals superiors, els quals han de resoldre els recursos contra les resolucions judicials, puguin conèixer les raons en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució.

Per últim, però no menys important, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha assenyalat que la motivació conté una exigència de rigor i de qualitat. I, en aquest sentit, s'han equiparat a les denegacions de justícia aquelles fonamentacions estàndards, esquelètiques o vagues (Georgiadis c/ Grècia, núm. XXXX/93, del 29 de maig de 1997, §42-43; Higgins c/ França, núm.XXXX/1996/753/952, del 19 de febrerde1998,§42-43)."

Només un ànim dilatori pot explicar aquesta pretensió de nul·litat de les actuacions perquè es dicti una nova sentència. En primer lloc, perquè la sentència motiva la reclamació de la furgoneta de manera suficient (FJ Sisè) com per les despeses de taxi (FJ Cinquè paràgraf quart), però, en segon lloc, si li generava algun dubte la qüestió de les despeses de taxi, podia formular una petició d'aclariment o de complement de la sentència, cosa que no va fer i ara pretén una nul·litat d'actuacions. Per tant, la part recurrent ha pogut conèixer perfectament els motius de la jutjadora d'instància i aquest Tribunal també ha pogut reconèixer-les i confirmar-les.

En conseqüència, aquest motiu ha de fracassar, com els precedents i la sentència ha de ser confirmada.

Setè.- Vuitè.- Costes d'aquesta alçada

L'article 354.2 CPC "En cas que el tribunal estimi íntegrament o parcialment el recurs d'apel·lació, no imposa les costes processals a cap de les parts. En cas que desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació, el tribunal imposa les costes processals a l'apel·lant".

Per aquesta raó, les costes del recurs del Sr. Benítez i la societat C,SA han de ser imposades a la part apel·lant, llevat de les costes de l'oposició de la B,SA que no es podia veure afectada pel resultat del recurs (com ja reconeix en el seu escrit d'oposició) i per això no se li poden imposar les costes a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat del Sr. Benítez i la societat C,SA contra la sentència del Tribunal de Batlles de data 3 d'agost de 2023 que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposem les costes del recurs a la part apel·lant. Sense pronunciament sobre les costes de l'oposició de la B,SA.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.