IMMIGRACIÓ anul·lació de l'autorització de residència i treball (TSJA-IM-004/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0111-2/2011 Núm. de Rotlle TSJA-IM-004/12

S E N T È N C I A NÚM. 65-2012

PARTS:

Apel·lant: Criado Representant: Bernat Advocat : Julián

Apel·lat: M.I. GOVERN Representant: Esparza Advocat : Capellà

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d’Andorra la Vella, el catorze de setembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0111-2/2011.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Criado va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 9 de novembre de 2011, del recurs de reposició adreçat contra la decisió del Ministre d’Interior del 29 de març de 2011, sol·licitant la seva anul·lació.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Criado mitjançant sentència de l’1 de juny de 2012.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 14 de juny d’enguany, la Sra. Criado manifesta principalment que:

residia de manera efectiva i permanent al país, pagava el foc i lloc, arrendava una vivienda al Principat i era propietària de participacions d’una societat andorrana;

gaudia d’uns horaris especials de treball, doncs s’havia de desplaçar a València per atendre a la seva mare malalta;

era d’aplicació l’article 51 de la LQI perquè la seva feina exigia assistir a reunions i cursets a altres oficines de “T” radicades a Espanya.

4.- L’escrit de contesta del M.I. GOVERN refereix que:

la demandant ni resideix ni treballa de manera permanent a Andorra;

el domicili que fa constar pertany a una amiga seva;

la recurrent s’allotjava a l’hotel “P” entre 5 i 9 nits al mes durant el període comprès entre octubre de 2008 i gener de 2011.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l’article 143 de la LQI.

Segon.- La Sra. Criado ha formulat demanda contra el M.I. GOVERN, en la qual es sol·licita la revocació de la decisió governativa del dia 23 de novembre de 2011 i que confirmava l’anul·lació de la seva autorització de residència i treball (vàlida del 20 de novembre de 2003 fins el 20 de novembre de 2013) a resultes de les enquestes realitzades a principis dels anys 2010 i 2011.

El M.I. GOVERN es va oposar a la demanda, argumentant que la Sra. Criado ni residia ni treballava de forma permanent a Andorra.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè estima que la recurrent no ha acreditat la realització d’una activitat vital al país.

El recurs és clarament desestimable. En efecte, per començar, la recurrent no realitza, en aquesta alçada, cap crítica detallada de la sentència combatuda, sinó que reprodueix els arguments produïts en la instància, actuació que seria suficient per denegar l’apel·lació.

Si tornéssim, fins i tot, a fiscalitzar el fons de l’assumpte, força és de constatar que l’apel·lant no justifica la indispensable residència permanent a Andorra, almenys durant el període comprès entre octubre de 2008 i febrer de 2011. En efecte, si examinem la relació de persones que ho afirmen, ens adonem que determinades persones mantenen vincles de subordinació amb la Sra. Criado (Sra. ENTITY_10: foli 35) o són socis de la societat que dirigeix i controla la interessada (foli 122) i per tant aquelles declaracions mereixen molta cautela, mentre que altres només mantenen mers tractes comercials i no raonen com poden assegurar que l’apel·lant viu al Principat (Sra. ENTITY_11: foli 36; Sr. ENTITY_12: foli 37; Sr. ENTITY_13: foli 38; Sr. ENTITY_14: foli 39; Sr. ENTITY_15: foli 40; Sr. ENTITY_12: foli 41; Sr. ENTITY_13: foli 43; Sr. ENTITY_13: foli 44; Sr. ENTITY_13: foli 51). La presentació d’un contracte d’arrendament (folis 52-59), signat desprès de l’emissió de les enquestes desfavorables a la demandant; la propietat de participacions en una societat limitada andorrana (folis 60-65); o la visita “regular” o “habitual” (sense més precisions) a un metge generalista andorrà (foli 70), un perruquer (foli 131), una tintoreria (foli 132) o a un saló de bellesa (foli 133) no acrediten suficientment l’estada permanent de la Sra. Criado al país.

Altres proves, molt més convincents, acrediten que la Sra. Criado visita Andorra, aproximadament una setmana per mes, en la seva condició d’agent comercial (o altre lligam que desconeixem) de la societat espanyola “T” i per aquest motiu, disposa de contactes professionals i personals al Principat. La Sra. Ferrer manté que va compartir domicili amb la Sra. Criado entre l’any 2009 i el mes de novembre de 2011 (folis 121 i 196), però el seu prop fill M va confiar a un agent de Policia, al mes de gener de 2011, que en el pis només hi vivien ell, la pròpia mare (Sra. ENTITY_15) i la seva germana més petita (foli 146). En tot cas, les enquestes del Servei de Policia, molt detallades, exclouen la residència permanent de la interessada a Andorra. A més, la Sra. Criado no explica per quina raó passava entre 2 i 9 dies per mes a l’hotel “P” entre octubre de 2008 i gener de 2010 (foli 104) si resulta que disposava de vivenda al país. És cert que la mare de la Sra. Criado -que resideix a València- és gran i necessita ajuda, en particular per part de la seva filla. Ara bé, desconeixem si aquesta darrera participa efectivament en la seva cura. Si fos el cas, el temps passat a Espanya tampoc computaria com a període de residència permanent i efectiva al Principat d'Andorra segons l’article 51.2 de la LQI. Per acabar, la Sra. Criado manté que es troba sovint a Espanya per realitzar reunions i cicles de formació professional. Cap prova avala però aquests desplaçaments.

Per tot l’exposat, procedeix la desestimació del recurs d’apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d’aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la Sra. Criado contra la sentència 2012-078, de 1 de juny de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.