Recurs d'apel·lació sobre tutela sumària per contaminació de toluè en apartament veí

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Srs. Marti i Badía

Representant: Sra. Sancho

Advocat: Sr. Sainz

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sr. Suárez

Advocat: Sra. Expósito

Apel·lat: Sr. Sarabia

Representant: Sr. Capellà

Advocat: Sra. Águila

Apel·lat: Sr. Marcos

Representant: Sra. Corbacho

Advocat: Sr. Castilla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Tutela sumària, requisits, immissions

SENTÈNCIA 000173/2024

Andorra la Vella, 1 d'octubre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 25-3-2022, la representació processal dels Srs. Marti i Badía, formulà demanda de tutela sumària interessant la suspensió de l'obra que es realitzava en el pis 4-1ª de l'edifici D, ubicat a la carretera C 00 i que alhora s'acordés la realització dels treballs necessaris per a treure la cola tòxica que s'hi havia aplicat en una de les seves parets. Aquest procediment s'articulava contra els Srs. Sarabia, Marcos i la societat ORG_0

2.- Les respectives representacions processals de les parts demandades han contestat el recurs d'apel·lació articulat, oposant-se a les pretensions dels demandants, interessant es dictés Sentència desestimatòria de la demanda, amb imposició als demandants de les costes ocasionades.

3.- Celebrat el judici oral amb el resultat figurant en les actuacions, el dia 6-10-2022, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda de tutela sumària formulada pels Srs. Marti i Badía contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions ORG_0 així com contra els Srs. Sarabia i Marcos, ha d'absoldre i absol lliurement als defenents de tots els pediments efectuats pels demandants, imposant als instants d'aquest plet les costes processals ocasionades a la part contrària segons es conté en el darrer Fonament de Dret".

4.- La representació processal dels Srs. Marti i Badía ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, interessant la seva revocació i que en aquesta alçada es dicti nova Sentència, decidint que, en el termini que es considerés escaient, es disposés que els demandats havien de retirar la cola adhesiva de contacte "CONTACT XXXX" de "KA" instal·lada en la paret mitgera entre els pisos quart-primera i quart segona; imposant-los el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

5.- La representació processal de les parts apel·lades s'han oposat al recurs articulat, interessant la seva desestimació amb imposició de les costes ocasionades a la part que el promovia.

6.- Per Autes de 14-4-2023 i 27-6-2023 s'ha admès la pràctica de prova proposada pels apel·lants i la representació processal del Sr. Marcos en aquesta alçada, prova que després de dos suspensions sol·licitades per les parts s'ha practicat el dia 6-10-2023.

7.- Per aute de 13-11-2023, es decidia la pràctica d'una prova pericial per a millor proveir amb l'abast que en la resolució s'indica. La representació processal del Sr. Sarabia formulava recurs de reposició que, prèvia audiència de les restants parts litigants es desestimava per aute de 18-3-2024.

Posteriorment, la representació processal de la part recurrent formulava recurs de reposició contra la interlocutòria dictada l'11-4-2024 a través de la qual es retornava l'escrit que havia presentat el 26-3-2024. Per Acord de 17-6-2024, la Secretària judicial decidia no donar lloc al recurs de reposició formulat.

Per Providència de data 28-5-2024 es donava trasllat als litigants del resultat de la prova pericial acordada per a millor proveir, on s'indicava que la celebració d'una vista oral no resultava necessària. La part recurrent formulava recurs de reposició contra aquesta decisió que s'acollia per aute de 29-7-2024 convocant les parts a judici oral per a sotmetre a l'autor de la prova a contradictori.

Tanmateix la representació processal dels recurrents proposava prova en aquest alçada que era desestimada.

Per escrit de 31-7-2024, els recurrents demanaven autorització per a que el Dr. D pogués participar en la vista oral fixada pel 13 de setembre d'enguany, extrem que va ser rebutjat per Aute de 12-9-2024.

8.- El 12-9-2024 s'ha celebrat vista oral en que la part recurrent ha formulat oralment recurs de reposició contra l'aute de 12-9-2024. Aquest recurs el vàrem rebutjar en aquell mateix acte.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La demanda de tutela sumària articulada per la representació processal dels Srs. Marti i Badía, intervé en ocasió de les reformes que es van realitzar en l'apartament 4-1ª de l'edifici la D situat al núm. 00 de la carretera C, propietat del Sr. Sarabia, per la societat ORG_0, essent el Sr. Marcos, l'arquitecte encarregat de la direcció facultativa de les obres.

L'acció articulada es fonamentava en l'existència de partícules nocives (Toluè) que romandrien en l'habitatge 4-2ª propietat dels demandants i que derivarien de les emanacions del producte adhesiu emprat: "CONTACTE XXXX" de la casa "KA", tractant-se d'una cola de contacte que s'aplica en una membrana aïllant (soprema tecsound) que s'aposa a la paret de separació del pis veí (4-2) dels demandants. En aquest sentit, s'ha de considerar definitivament acreditat que fruit de l'encolat amb el producte indicat que es realitzà a finals de febrer del 2022 (sembla que el dia 25), la paret interior (tractant-se d'aquella on els treballs es van efectuar) quedà impermeabilitzada, i les olors i substàncies volàtils s'escapaven per capil·laritat o permeabilitat per la paret cap al pis dels Srs. Marti i Badía.

Ateses les molèsties sofertes, els demandants requeriren la intervenció del servei de bombers, quins el 27-2-2022, pogueren constatar la forta olor de cola al dormitori del pis dels actors, essent encara més intensa a alçada del lavabo, semblant que filtrava per parets i endolls, recomanant tant a l'empresa constructora com els avui demandants, realitzar una bona ventilació de les unitats immobiliàries respectives per a disminuir ràpidament l'olor.

L'endemà, 28-2-2022 els Srs. Marti i Badía es desplaçaven a urgències queixant-se de picor d'ulls, cefalees amb marejos i picor de coll, prescrivint-se analgèsics, broncodilatadors i unes gotes pels ulls, recomanant-los de no romandre en l'apartament i de ventilar l'estança per eliminar les partícules en suspensió.

Posteriorment, el 2-3-2022, un inspector de Govern efectua una inspecció del pis dels actors i manava l'aturada dels treballs de col·locació de l'element aïllant amb la cola utilitzada amb adopció de les mesures de ventilació necessàries i disposant el "no habitatge fins a la desaparició de l'aire contaminat en l'habitatge afectat". El 7-3-2022, s'efectuava una segona vista de quina acta s'aprecia que les olors continuaven sent fortes, desplaçant-se cap a la zona de menjador i passadís oposats al focus inicial, el que denotaria una disminució de la concentració, continuant no obstant en vigor la recomanació de ventilar les unitats immobiliàries concernides i "la no habitació fins a la desaparició dels vapors". El 18-3-2022, s'efectuava una tercera visita comprovant-se que l'olor al producte contaminant persistia, encara que de manera menys important, insistint en la necessitat de ventilació permanent de l'habitatge fins a la desaparició dels tòxics i allunyament dels afectats.

Respecte de la presència de volàtils en l'apartament dels demandants, els Srs. Marti i Badía incorporaven un informe elaborat per l'ORG_1 del qual en ressurt que, el 10-3-2022 existia una concentració important de toluè (46.638 µg/m3 i 38.379 µg/m3) que superaven en 16,1 i 13,2 cops els valors de referència admesos a Europa (EU-LCI) (2.900 µg/m3) i que resultaven fins a 155,5 cops superiors als valors de referència admesos a França o a Califòrnia, valors que en tot cas es trobaven en uns paràmetres de toxicitat (a partir de 25.000 µg/m3), descrivint els efectes adversos que el toluè podia tenir per a la salut de les persones.

En un altre ordre d'idees, els demandants justifiquen que el 28 de febrer del 2022, marxaven del seu domicili, anant a residir en un establiment hoteler.

En aquest context articulaven una demanda en tutela sumària sol·licitant amb caràcter urgent l'aturada de les obres que s'efectuaven i, tanmateix, que s'adoptés la retirada del producte tòxic origen de les emanacions.

En la sentència dictada es desestimen les pretensions dels Srs. Marti i Badía, considerant que si bé la forta olor que s'apreciava en el pis dels demandants era directament atribuïble a la cola emprada per a encolar la làmina d'aïllament acústic, les visites successives que s'havien pogut efectuar van permetre apreciar que l'olor havia disminuït de manera significativa i més endavant no es detectava. Referia que el Toluè era un compost de naturalesa volàtil que requeria per a eliminar-se d'una ventilació important, considerant que aquella que va ser realitzada pels actors era clarament deficient, circumstància aquesta que va perllongar l'olor de dissolvent o cola pròpia al producte emprat, producte que en tot cas considera idoni per a la realització dels treballs realitat. En base d'aquest raonament desestima la demanda articulada.

Segon.- Els Srs. Marti i Badía s'alcen contra aquesta decisió, denunciant, en primer lloc, vulneració de les normes i garanties processals amb afectació als eu dret al procés degut quan el Jutjador "a quo" feia referència a les dades publicades per l'agència europea de productes químics, sostenint que es tractava d'una informació que no obrava en els autes i que havia estat incorporada unilateralment pel Batlle de manera irregular, sense habilitar cap tràmit d'al·legacions. D'altra part, considera que la valoració que el Batlle havia efectuat d'aquesta informació era errònia considerant que la durada d'emissions de VOC's una vegada instal·lat el producte era de 365 dies que era allò que ja s'indicava en la seva fitxa que s'havia incorporat, afegint que, tanmateix, la durada d'exposició als habitants d'un habitatge era superior d'aquella dels treballadors que hi podien ser sotmesos durant l'horari laboral. Quant a les condicions de ventilació, sosté que les indicacions contingudes en la sentència no resultaven raonables atès que ningú podia viure en unes condicions com les que s'exigien als seus representats.

És cert que la Sentència que s'impugna conté una menció a determinada publicació que realitza l'Agència Europea de Productes Químics (ECHA) que precisaria l'escenari d'exposició ambiental esmentat en la fitxa del producte emprat en l'obra d'autes, sense que aquesta informació concreta es trobi en les actuacions no hagi estat proveïda per cap dels litigats. Ara bé, aquesta referència intervé per a contextualitzar les proves realitzades sobre productes tòxics pels seus fabricants, sense que s'apreciï, però que aquesta informació hagi participat de cap manera construcció lògica que el jutjador realitza que es sustenta exclusivament en la informació continguda en la fitxa de seguretat del producte XXXX de la casa K que la representació processal dels recurrents incorporava en les actuacions, precisant l'abast de la informació que s'hi conté respecte de la freqüència i duració de l'ús (365 dies) per a descartar que es tracti de la durada de les emissions de Toluè, sinó que es tracta de la durada de les proves a què s'ha sotmès la substància. En aquesta eventualitat, no es pot considerar que es tracti d'una prova articulada per a millor proveir com ho sostenen els recurrents, sense que per aquesta raó hagin pogut experimentar el menyscapte al dret al procés degut que refereixen.

Tercer.- En segon terme es sosté que la Sentència dictada era fruit d'un error en la valoració de la prova.

1.- En primer lloc, s'argumenta que s'havia confós l'olor de cola amb la del toluè, circumstància que invalidava la conclusió que s'assolia segons la qual l'absència d'olor suposava que no hi hagués toluè.

2.- S'argumenta que en les obres s'havia utilitzat el producte adhesiu de manera negligent, el que en definitiva havia impedit als seus representats poder viure en el seu pis durant més de 7 mesos, per protegir-se la salut derivada d'una exposició greu al toluè.

3.- Considera que s'ha confós una solució pal·liativa amb el què hauria de ser la solució definitiva, atribuint als seus representats la responsabilitat de ventilar permanentment el seu pis per a disminuir progressivament la presència de toluè quan la seva eliminació requeria retirar el producte instal·lat. En tot cas, considera que cap mena de responsabilitat requeia en els recurrents pels fets descrits, sense que la manca de ventilació fos la causa de la presència de volàtils sinó que aquest havia d'atribuir-se a les emanacions de la cola que eren encara persistents.

Quart.- Recurs de reposició

A l'inici de la vista oral celebrada el passat 13-9-2024, la representació processal de la part recurrent formulava recurs de reposició contra la decisió adoptada en l'aute dictat el dia anterior. Prèvia audiència de les restants parts litigants aquesta pretensió ja va ser rebutjada pels motius que en aquell acte es van indicar. Abundant en l'argumentació que ja vàrem poder exposar succintament en el decurs de la vista oral celebrada el passat 13-9-2024, la prova proposada per la part recurrent ho va ser de forma extemporània en reacció del resultat de la prova acordada per a millor proveir. En efecte, poc importa que els demandants haguessin pogut conèixer l'expert autor de l'informe que es pretenia incorporar a les actuacions de forma recent atès que la prova s'ha de regir sobre la base de criteris objectius i com ja destacàvem en el nostre aute, l'abast d'aquesta prova es recolza en elements que ja resultaven coneguts amb molta anterioritat, sense que per tant es puguin qualificar de fets nous o de nova notícia. D'altra banda tampoc podem obviar que l'eventual admissió de la prova indicada en el paràmetre en què es pretén que s'efectuï menystindria el dret a la defensa de les restants parts litigants, que es veurien impedides de poder contradir el seu resultat i el principi d'igualtat d'armes processals previst en l'art. 6 del CEDH.

Cinquè.- Respecte dels motius de fons en que es fonamenta el recurs articulat, i començant pel relatiu a l'errònia assimilació en què es considera que l'òrgan d'instància ha incorregut entre l'absència d'olor de cola i la inexistència de toluè, no podem compartir els greuges que s'efectuen. En efecte, del material probatori divers que ha estat acompanyat en les actuacions s'infereix que el toluè és una substància tòxica per definició volàtil que esdevé perceptible per l'olfacte a partir d'una concentració de 8.000 µg/m3 (vegeu informe de F), concentració per sota la qual continua sent rellevant (recordem que segons els estàndards europeus ho és a partir de 2.900 µg/m3) però és en general imperceptible pel nas humà i només es pot detectar recorren a instruments d'amidaments sofisticats. En cap cas, però el Batlle efectua l'assimilació descrita sinó que es limita a posar en relleu que almenys quan es realitzava la inspecció ocular de l'apartament ja no es sentia olor de cola, admetent, però que les proves empíriques que s'efectuaren durant el procediment continuaven oferint concentracions anormals de toluè en diferents estades de l'apartament dels recurrents, considerant que aquesta presència era atribuïble directament als demandants que no havien ventilat el pis i això malgrat les múltiples recomanacions que se'ls van fer per part de les diferents persones que intervingueren pels fets descrits (bombers, metges, inspector de govern ···).

Sisè.- Pel que es refereix a la negligència en l'ús del producte realitzat per l'operari de la societat constructora, no obra en autes cap mena de prova que permeti considerar que la cola no s'instal·lés en les condicions assenyalades pel fabricant. Tampoc es pot considerar que el producte instal·lat no fos l'adequat per a interiors. En efecte, el simple examen de la seva fitxa descriptiva permet observar que entre altres usos resulta idoni per a l'encolat de moqueta, que per naturalesa té vocació a ser instal·lada en interiors i no només per a exteriors com ho argumenten al llarg del litigi.

En realitat, una valoració global del conjunt de les proves practicades porta a considerar que les afectacions sofertes pels recurrents en la seva unitat immobiliària es produïren a través de la porositat (permeabilitat) del mur de separació entre els pisos, que associada amb la impermeabilització pel costat interior (pis on es realitzaven les obres) per efectes de l'assecat de la cola i del material aïllant instal·lat, comportaven que les partícules volàtils, evacuessin necessàriament a través de la paret cap a la untat immobiliària dels actors.

En aquesta situació, el nus gordià del recurs que es suscita rau en l'eventual persistència de la causa originadora de la contaminació per toluè que inicialment es va produir. Concretament, els recurrents sostenen que malgrat el temps transcorregut la cola instal·lada no era innòcua, i continuava desprenent partícules de toluè en el seu apartament, recolzant fonamentalment aquestes afirmacions en els resultats dels mesuraments practicats i en les indicacions contingudes en la fitxa descriptiva del producte emprat. Consideren que només la total eliminació de la cola instal·lada permetria erradicar definitivament el menyscapte que patien i que la ventilació només era una mesura pal·liativa que permetia incidir sobre el volum de toluè present en el pis però no sobre la seva causa.

A l'hora de resoldre aquest punt del recurs sembla necessari destacar que tots els intervinents en els autes, han adverat que amb l'assecament complet del producte adhesiu, les emissions de toluè disminuïen progressivament (en l'informe del mateix perit de la part demanant, Sr. PI, es precisa que per regla general, aquests adhesius s'assequen en unes 24 hores, a partir de les quals deixant de desprendre vapors tòxics), fins al punt d'esdevenir innocus, procediment aquest que es podia perllongar més o menys en el temps, en funció de les condicions amb què s'utilitzava i de la major o menor ventilació de l'indret afectat. Respecte d'aquesta darrera incidència resulta perfectament acreditat que l'activitat desenvolupada pels Srs. Marti i Badía a l'hora de ventilar el seu apartament va ser pràcticament nul·la, havent fins i tot reconegut a l'inspector de govern (vegeu per això la testifical del Sr. AA) que no airejaven l'apartament, per tal que els diferents intervinents en el present procediment, poguessin apreciar les olors que existien en el seu pis durant la substanciació del procediment judicial. En tot cas, els demandats han acreditat oportunament que les persianes de l'apartament es trobaven en tot moment tancades, el que impedia qualsevol circulació d'aire i en conseqüència dificultaven l'eliminació dels volàtils existents.

Des d'aquesta perspectiva resulten especialment il·lustratives, les proves que G efectuava el 16 de maig del 2022 (2 mesos i mig després de realitzar-se els treballs discutits). En efecte, aquests amidaments es realitzaren sobre la base de dos escenaris diferents: abans de ventilació i després de 15 minuts de ventilació. En el primer escenari, els resultats obtinguts continuaven sent superiors o molt propers als màxims contemplats pels estàndards europeus ja descrits (3600 µg/m3 i 2690 µg/m3), però al cap de quinze minuts de ventilació es reduïen dràsticament (210 µg/m3 i 70 µg/m3), assolint valors que es situen en el que cal definir com a rang de confort que es situa per sota del 200 µg/m3 (vegeu per això l'informe de F, dors del foli 101), afirmant el perit autor de l'informe en la seva testifical que l'eliminació completa del toluè en l'apartament dels demandants es podia obtenir en un termini de poc més de 5 dies, amb una ventilació adequada, havent tan sols de destacar-se que en l'apartament on s'executaren les obres (en l'informe emès s'assenyala la mostra com "pis focus") la presència de toluè era simbòlica (10 µg/m3). I aquestes conclusions han estat corroborades mitjançant la prova practicada per a millor proveir en aquesta alçada atès que si bé el mètode emprat resultava diferents (ppm) també evidència una presència de toluè inferior a 1ppm (el sistema de pipetes emprat no detecta presència de toluè inferior a 1ppm), que porta fins i tot el perit autor de l'informe a considerar que no existia presència d'aquest element contaminant en el pis.

En aquestes coordenades, res permet afirmar que el toluè que el mes d'octubre del 2022 (foli 87 de les actuacions practicades en aquesta alçada) encara es detectava en l'habitació i passadís, derivi d'un focus encara actiu o pel contrari sigui el romanent d'un focus anterior que s'ha anat acumulant amb el temps per una absència absoluta de ventilació, amb el benentès que el valors assolits en aquesta prova, ja s'encabeixen dins dels marges admissibles d'aquest volàtil segons normativa europea-, sense que per tant per aquesta raó se'n pugui considerar la seva toxicitat actual.

Setè.- En la Sentència de 29-6-2017 (rotlle TSJC-563/2016) recordàvem que "El procediment de protecció sumaria de la possessió és un procés especial sumari que té com a única finalitat la protecció de la possessió davant d'actes que la pertorbin o bé l'arravatin, i evitar d'aquesta manera actuacions "extra legem" o de fets consumats. Però ha de tractar-se d'actes de possessió que no té, per tant, cap finalitat de caràcter definitiu sobre el dret a posseir i per això resten salvaguardats els drets de tercers i de les parts perquè puguin interposar el corresponent procés declaratiu per argumentar els seus drets respecte a la propietat o a la possessió definitiva atès que la sentència en el procediment interdictal sobre la possessió (i d'altres casos) no té l'efecte de la cosa jutjada. En coherència amb tot això, els pressupostos sobre els que ha de reposar l'acció de protecció sumària de la possessió són: 1) la preexistència de l'estat possessori del demandant o bé que ho ha estat immediatament anterior (menys d'un any) a l'acte de despossessió que denuncia. No pot demanar la protecció quan es tracti d'actes possessoris merament tolerats, ni clandestins o sense coneixement del posseïdor ni que hagin estat violents; 2) que l'acte de despossessió ha de ser un acte il·lícit o que es fonamenti per actes extra legem, o fets consumats. És a dir, que qui ho hagi fet no vingui avalat per alguna raó legal o convencional; 3) que estigui plenament identificat allò que ha estat posseït i allò que ha estat pertorbat o arravatat i 4) que es presenti la demanda en el termini d'un any com a molt tard des de l'acte de despossessió".

Més endavant, en la Sentència de 4-3-2022, (rotlle TSJC-379-2021), afegíem que: "El procediment previst en els art. 268 i ss cpc, suposa un procediment sumari destinat a protegir la possessió com a fet, al marge del seu origen o naturalesa, contra les pertorbacions (o despossessió consumada) que cerca garantir la pau social i troba el seu fonament en la regla que tot posseïdor té dret a ser respectat en la seva possessió. En definitiva, aquesta figura pretén tutelar l'aparença jurídica que resulta del fet possessori concurrent, tot intentant restablir la situació primitiva emparant el posseïdor front l'actuació aliena d'aquell qui de manera arbitrària, modifica la situació concurrent per autoritat pròpia, sense per això recórrer als mecanismes contemplats pel vigent ordenament.

Atesa la finalitat tuïtiva de la possessió d'aquests procediments, la legitimació s'ha de reconèixer a qualsevol posseïdor de fet amb independència del dret que l'empari, i és que ser posseïdor, per si sol i al marge de qualsevol altre títol, investeix el subjecte d'una aparença que el legitima a continuar sent-ho, i a no ser privat de la situació fàctica de contacte amb la cosa, altrament que a través dels recursos jurídics oportuns".

En el present supòsit resulta inqüestionable que en ocasió dels treballs executats en el pis del Sr. Sarabia, els demandants van patir unes molèsties o pertorbacions significatives derivades de les olors a cola i presència de toluè en el seu pis. Es tracta, però d'una pertorbació de naturalesa indirecta que no obeeix a una actuació immediata per part dels empleats de l'empresa constructora en el domini dels Srs. Marti i Badía. Tanmateix, la pertorbació ha estat involuntària, i l'afectació produïda ha estat temporal, participant en la seva durada extensa la conducta dels mateixos demandants, que es negaren a ventilar, ometent les recomanacions se'ls hi efectuaven.

Aquesta darrera precisió resulta rellevant atès que l'interdicte s'ha previst com a mecanisme tuïtiu de la possessió enfront de pertorbacions amb determinada vocació a permanència, sense però que resulti adequat per a tutelar ingerències temporals que no afecten directament la cosa, no tenen vocació a permanència i que desapareixen per si sols pel transcurs del temps. En realitat ens trobem davant d'un supòsit d'immissió, que segons la doctrina més autoritzada a Andorra, constitueix: "aquella ingerència en la finca veïna apreciable i mesurable objectivament, que es propaga sense intervenció de la voluntat humana i com a conseqüència de l'actuació de principis físics; que té l'origen en l'activitat que porta a terme el propietari o el posseïdor d'un bé immoble com a conseqüència del gaudiment del seu dret, que interfereix en el gaudiment pacífic i útil del dret de propietat d'un immoble veí de l'anterior" (Fonaments de dret privat andorrà, volum IV, pàg. 212). Respecte dels seus requisits s'exigeix: 1) que les ingerències, amb independència de la seva naturalesa, sigui mesurable físicament el què exclou perjudicis morals o estètics que puguin realitzar-se en la finca veïna; 2) que provinguin d'una activitat humana del propietari o posseïdor de la finca veïna; 3) que la propagació ho sigui a conseqüència de principis físics, sense internació de la voluntat humana el què exclou les ingerències directes en el predi veí; 4) que la ingerència sigui greu excedint les molèsties que puguin encabir-se en el deure general de tolerància ("ius usus innocui"); 5) que existeixi una relació de causalitat entre la immissió i el dany produït; 6) que el propietari o posseïdor afectat no tingui obligació de tolerar-la (Llei, servitud ···); 7) que la immissió tingui certa permanència i no suposi un dany puntual i en darrer lloc 8), que la immissió es produeixi per raó del veïnatge entre les finques.

Des de la perspectiva del dret civil, la protecció d'aquestes immissions es pot obtenir a través d'una acció negatòria (Digest 8, 5, 2), trobant-se legitimat pel seu exercici tant el propietari com el titular d'un dret real sobre ella, i fins i tot el posseïdor, el tot sense perjudici de les accions que sobre la base de la responsabilitat extracontractual, disposin per a obtenir reparació integra dels perjudicis patits, sense però que es pugui tutelar mitjançant el mecanisme de tutela sumària emprat pels Srs. Marti i Badía.

En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs articulat tot confirmant la Sentència dictada.

Vuitè.- Costes

Atesos els dubtes de fets concurrents en el present supòsit que han requerit de practicar prova per millor proveir, no escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada, segons el criteri general que resulta de l'art. 350.2 del CPC.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Marti i Badía contra la Sentència dictada pel batlle el 6-10-2022 que confirmem íntegrament.

SEGON.- No efectuar pronunciament en costes de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.