Reclamació de quantitat (1000298/2018)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000235/2021 ORIGEN: 1000298/2018 - 00

NIG: 5300542120180001867

PARTS:

Apel·lant: Sra. Benitez

Representant: Sra. Palomo

Advocat: Sra. Araujo

Apel·lat: Sr. Sevillano

Representant: Sra. Puig

Advocat: Sra. Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Reclamació de quantitat

SENTÈNCIA 225-2021

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 26 de novembre de 2018, la representació processal del senyor Sevillano, propietari de l'establiment B, interposà demanda en reclamació de quantitat solidàriament contra la societat C, SL i contra la senyora Benitez, tot sol·licitant la seva condemna solidària a abonar-li la suma total de 26.335,50 EUR, més els interessos legals d'aquesta quantitat des de la data de la contesta a la demanda fins al pagament i les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 12 de desembre de 2018, la societat C, SL contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa, tot sol·licitant l'estimació de les excepcions peremptòries per ella oposades, així com la desestimació de les pretensions de l'agent, i la seva condemna a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, en el seu cas.

La senyora Benitez va ser declarada en situació de rebel·lia processal.

3.- En data 8 de febrer de 2019, l'agent va desistir parcialment de la seva demanda en el sentit de desistir de l'acció interposada contra la societat C, SL, que el va acceptar i interessant la seva continuació contra la senyora Benitez.

Així, el dia 19 de febrer de 2019 l'agent interposà demanda d'embargament preventiu i segrest sobre el vehicle marca D, model E, matrícula XXXX, quin preu de compra parcialment abonat va ser l'origen de la demanda interposada.

Per Aute de data 2 d'abril de 2019, es va donar lloc a l'embargament preventiu i segrest sol·licitats.

4.- El Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 13 de gener de 2021, en quina part dispositiva, entre altres, estableix:

"ACORDA:

Que donant lloc substancialment a la demanda interposada per Sevillano condemna a la senyora Benitez a pagar a l'agent la suma global de VINT-I-SIS MIL TRES-CENTS TRENTA-CINC EUROS AMB CINQUANTA EUROS (26.335,50 EUR),

quantitat que serà augmentada dels interessos legals a partir de la data prevista per la contesta a la demanda (26.11.2018) i fins al total pagament de l'import, amb imposició de les costes processals causades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador."

5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada de la senyora Benitez, tot sol·licitant la seva revocació, la desestimació íntegra de la demanda i la imposició de les costes processals de la instància a la part agent, sense efectuar cap pronunciament respecte de les generades en aquesta alçada. La seva argumentació consisteix, en síntesi, en considerar que la Sentència d'instància ha infringit la Llei i els principis que regeixen els contractes i l'autonomia de les parts, en haver considerat que l'agent tenia la facultat de resoldre la relació obligatòria o de reclamar el compliment forçós de la mateixa, en lloc d'aplicar les clàusules contractuals estipulades en cas de resolució contractual per incompliment de l'obligació de pagament.

6.- Per la seva banda, la representació processal del senyor Sevillano, en el seu escrit de contesta a les conclusions d'apel·lació, sol·licita la íntegra desestimació del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de la resolució d'instància. La seva argumentació, en síntesi, es fonamenta en què, d'una banda, les al·legacions relatives a què el contracte era de compravenda amb reserva de domini i que, per tant, l'agent només podia haver exercit una acció de tipus real adreçada a obtenir el retorn del vehicle, no poden ser ateses per haver estat introduïdes per primera vegada en aquesta alçada. I, d'altra banda, que les parts no van atorgar una compravenda amb reserva de domini, i que el contracte en cap cas diu el que afirma l'apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No és discutit per les parts litigants que la senyora Benitez durant l'any 2017 (no consta enlloc la data exacta) va subscriure el contracte número 126/17 de compravenda del vehicle marca D, model E, matrícula XXXX, per un import de 44.955 EUR. Ni tampoc que la senyora Benitez va abonar l'import de 16.500 EUR a compte del preu, havent-se compromès a pagar la part restant a través de 60 lletres de canvi mensuals, per un import de 487,67 EUR cadascuna, havent-ne abonat només 6, restant en conseqüència pendent de pagament la suma de 26.335,50 EUR.

De fet, la senyora Benitez reconeix adeutar aquesta quantitat.

El que, en canvi, discuteix la mateixa és que el senyor Sevillano com a conseqüència de l'incompliment de les obligacions de pagament de la mateixa senyora Benitez, hagi exercit l'acció personal d'exigir el pagament del preu, en lloc de l'acció real adreçada a obtenir el retorn del vehicle, i a la que la part recurrent afirma que és l'única a la que tindria dret, segons el contracte atorgat entre les parts.

Segon.- La Sentència d'instància considera al respecte que en tractar-se d'un contracte sinal·lagmàtic en què el venedor ha de lliurar la cosa i el comprador n'ha de pagar el preu, en cas d'incompliment rellevant -com en aquest supòsit-, pot operar tant la facultat de resoldre la relació obligatòria com la de reclamar el compliment forçós de l'obligació contreta. Considera igualment que en trobar-se la defenent i el vehicle no localitzats al moment d'interposar la demanda, l'agent difícilment podia optar per una opció diferent a la d'exigir-ne el compliment, condemnant en conseqüència a la defenent a satisfer-li l'import reclamat.

I és contra la mateixa que s'alça la part recurrent.

Tercer.- Malgrat s'ha acreditat en autes que la voluntat de les parts era la d'atorgar un contracte de compravenda amb reserva de domini a favor de l'empresa venedora del vehicle, en aquest cas, B, el cert és que finalment la compravenda s'efectuà sense l'esmentada reserva de domini. Així es deriva del contingut de la carta groga del vehicle (f. 134) i del canvi de nom del titular del mateix operat amb posterioritat (cfr. documents obrant als folis 137 i 140), així com, sobre tot, també es deriva d'una banda, del fet que la senyora Benitez pogués posar el mateix vehicle al seu nom i exportar-lo a Espanya i, d'altra banda, del fet de què per poder tenir alguna garantia de cobrament, la part agent i venedora del vehicle hagués hagut d'interposar una demanda d'embargament preventiu sobre el mateix. Noti's que d'haver existit la pretesa reserva de domini, aquesta mesura cautelar no tindria sentit d'existir.

Quart.- En haver-se doncs atorgat un contracte de compravenda sense reserva de domini, procedeix confirmar la Sentència recorreguda en el sentit d'admetre que la part venedora pot sol·licitar la seva resolució per incompliment o bé exigir l'íntegre pagament de la totalitat adeutada.

I amb major motiu en el supòsit que ens ocupa, en què la part compradora es va aprofitar de la manca de reserva de domini, havent arribat a canviar fins i tot la matriculació del mateix vehicle, matriculant-lo a Espanya després d'haver-lo exportat sense haver acabat d'abonar-ne el preu i sense haver complert tampoc amb els tràmits administratius escaients. Conducta de la part recurrent que mostra una evident mala fe, en el sentit de què en no haver assolit la seva finalitat d'impedir que la part agent i creditora pogués localitzar el vehicle -aprofitant-se com hem dit de la inexistència de reserva de domini- i, en el seu cas, poder tenir una garantia de cobrament, ara -en no haver pogut evitar la trava d'una mesura cautelar sobre el vehicle de constant referència-, pretén obligar a la part venedora a cobrar el seu crèdit amb el retorn del mateix.

Conducta que com bé ha establert la Sentència d'instància resulta inadmissible, bàsicament perquè davant l'incompliment del deutor és el creditor l'únic facultat per decidir si exerceix la resolució del contracte o el seu compliment, als efectes de restaurar el desequilibri econòmic provocat per l'incompliment de l'obligat, havent-se de desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra la mateixa.

En conseqüència, procedeix la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de la resolució recorreguda.

Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat comportarà la imposició del pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Benitez contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 13 de gener de 2021, que confirmem íntegrament.

Segon.- IMPOSAR les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.