CASS - SEGURETAT SOCIAL. Atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia del grup 2 i no del grup 1 (1000028/2016)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 1000028/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000046/2017

SENTÈNCIA 87-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Arcos

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Nogués

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Farré

Advocada: Sra. Vara

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, tretze d'octubre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000028/2016. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Arcos va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 22 de febrer de 2016, demanant que es declari el seu dret a una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 2 a comptar del 22 de desembre de 2015.

2.- En la sentència del 30 de març de 2017 el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Arcos.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 26 de maig de 2017, el Sr. Arcos estima en substància que ha acreditat que està incapacitat per a realitzar qualsevol tipus d'activitat laboral, ni tant sols sedentària ni a temps parcial.

L'interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 18 de juliol de 2017.

4.- En la seva contesta de data 19 de juny de 2017, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) estima en substància:

l'assegurat es troba en l'actualitat mèdicament capacitat per a realitzar alguna activitat laboral manual sedentària, de manera regular i no de forma excepcional;

en la sentència recorreguda, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha seguit el parer dels perits judicials.

La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 18 de juliol de 2017.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Arcos va iniciar una baixa medicolaboral el 24 de desembre de 2014.

Per resolució de data 16 de desembre de 2015, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va resoldre (foli 16):

atorgar l'alta mèdica; i

atorgar-li una pensió d'invalidesa derivada d'una malaltia comuna grup 1 a comptar del 22 de desembre de 2015.

El Consell d'administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), "en la reunió del 22 de febrer del 2016, ha resolt confirmar la decisió d'atorgar-vos una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1" (foli 46).

Tercer.- En aquest cas, es plantegen dos qüestions:

La determinació del grau d'invalidesa

Als termes de l'article 168 del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social:

"La invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament."

Resulta clarament d'aquest article que l'edat, les aptituds i la formació professional són elements de la determinació del grau d'invalidesa i no de la classificació en dos grups.

Per tant, els arguments del recurrent sobre la seva edat, la seva manca de preparació professional i acadèmica (pàgines 7 i 8 de l'escrit d'apel·lació) no poden prosperar.

Classificació en dos grups

Als termes de l'article 169 del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social:

"Categories de les persones beneficiàries

Les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dos grups:

Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant.

Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional."

Per tant, el criteri per la classificació és la capacitat de treballar o no.

En un informe de data 5 de gener de 2016, l'Institut Català de la Salut va escriure: "Paciente diagnosticado de enfermedad de Charcot Marie de tipo 1" (foli 37).

Aquest diagnòstic és confirmat per la Dra. Alfaro en el seu informe de data 21 de gener de 2016. Segons aquest informe, "A la vista de l'exploració, considero de manera molt clara que el Sr. Arcos no està en condicions de desenvolupar cap activitat laboral" (foli 42).

Però, en data 2 de febrer de 2016, la Dra. Badía va presentar un informe "a la demanda del Sr. Arcos" i en el qual va precisar: "La Dra. M.- Alfaro, no té cap vincle contractual amb la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), ni tampoc cap vincle d'amistat o familiar amb el Sr. Arcos." (foli 54).

La Dra. M.-Alfaro va concloure: "(...) d'altra part, el Sr. Arcos no presenta cap limitació funcional, ni cap engarrotament de les mans objectivable, per lo qual el pacient presenta la possibilitat d'efectuar una activitat professional manual sedentària (...) així doncs, actualment, el Sr. Arcos, al meu entendre seria tributari d'una pensió d'invalidesa del grup 1" (folis 59 i 60).

Els perits judicials escriuen en conclusió del informe d'octubre del 2016: "(...) això fa que el Sr. Arcos pugui tenir una activitat laboral manual sense limitacions" (foli 151).

Resulta de la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala que el fet de què els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com ho diu l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

En aquest cas, els perits independents estimen que el Sr. Arcos, a la data dels informes, pot tenir una activitat laboral manual sense limitacions.

En conseqüència, el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar.

Es pot afegir una observació: la malaltia diagnosticada és evolutiva.

La Dra. Alfaro va escriure en el seu informe citat més amunt, "(...) es preveu que la malaltia anirà a pitjor (...)"(foli 43).

La Dra. M.Alfaro va confirmar aquesta evolució de la malaltia (foli 60): "La malaltia neuro-degenerativa de CHACOT-MARIE, és una malaltia evolutiva, per lo qual a mig o llarg termini comportarà un empitjorament de la simptomatologia actual. (...) Caldria llavors efectuar una nova valoració que podria en un futur traduir-se per una pensió d'invalidesa del grup 2".

En seu escrit d'apel·lació la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va manifestar també (pàgina 7): "Això sense perjudici que davant el seu estat evolutiu, l'assegurat pugui demanar una revisió de la seva incapacitat d'acord amb l'article 171 del text consolidat de la LSS".

Als termes de l'article 171:

"Article 171. Revisió

1. Quan l'estat de la persona beneficiària d'una pensió d'invalidesa s'ha modificat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per iniciativa pròpia o a petició de la persona interessada, pot decidir que es faci un nou examen per establir-ne el grau d'invalidesa actual. Aquesta revisió és objecte d'una decisió amb les mateixes modalitats que les que cal seguir en condicions normals per establir el grau d'invalidesa (...)"

Si s'escau, l'assegurat podrà demanar una revisió, en aplicació d'aquest article.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Arcos.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 22 de febrer de 2016 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.