Contracte de dipòsit (0274/06)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-274/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 26 d'abril de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 23 de març del 2004 la representació processal de la Sra. Duque va formular demanda contra la societat mercantil andorrana ORG_1. en reclamació de la quantitat que resultés acreditada pel perjudici sofert per la seva mandant com a conseqüència de l'actuació de la demandada, més interessos i costes, argumentant que la citada societat havia transportat per encàrrec seu fins el Principat una remesa de llibres, pactant-se que aquests quedarien dipositats en els locals de la propietat de C. S.L., sense que li fossin retornats en el moment en què els va reclamar.

II.- La representació processal de la societat C. S.L. va contestar a la demanda al·legant, en substància, que la demandant li va encomanar el transport d'una mercaderia, que ella va portar a terme, però que mai es va contractar el dipòsit de la mateixa, que quan van voler lliurar-la al domicili de la demandant aquesta s'hi va oposar, que des d'aquell moment havien transcorregut quatre anys i onze mesos sense que la Sra. M. s'interessés per recuperar-la i que, en tot cas, no es tractava de llibres, sinó de opuscles impresos abans del 1981.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica reiterant els seus arguments.

IV.- La Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 24 d'octubre del 2006 va desestimar la demanda, considerant que no s'havia acreditat a les actuacions que els litigants haguessin pactat un contracte de dipòsit de les mercaderies propietat de la demandant.

V.- Contra l'esmentada Sentència formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Duque en data 16 de gener del 2007 i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana que es procedeixi a la pràctica de la prova que fou rebutjada en primera instància, consistent en citar a l'empresa "V. S.A." per tal que certifiqui el preu de venda al públic del llistat de llibres que es reclamen, revocant la Sentència d'instància i condemnant a la demandada al pagament de la quantitat que resulti de la pràctica de la dita prova, més interessos i costes. Subsidiàriament, sol·licita que es revoqui la Sentència d'instància i es condemni a l'adversa al pagament de la quantitat de 7.261.858 de les antigues pessetes, més interessos i costes.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions, i les parts no ho discuteixen, que el mes de gener del 1996 la societat "T.N.A. SA." va transportar uns articles de llibreria i impremta destinats a la societat "E.O.C." situada a l'avinguda Manzano de la Botella sense número de la localitat de Pal, La Massana del Principat d'Andorra (folis 22 i 23) i s'ha provat igualment la vinculació entre el transportista i C. S.L., ja que va ser aquesta darrera societat qui va cobrar el preu del transport (foli 24). A l'Aute dictat en data dinou de juny del 2003, com a conseqüència de la querella criminal interposada per la Sra. M. titular administrativa del negoci "E.O.C.", contra la societat "T.N.A. S.A.", que al seu torn és la representant legal de "C. S.L.", per un presumpte delicte d'apropiació indeguda, es recull que el Sr. Quesada director i representant legal de la societat "T.N.A.", va declarar que els seus empleats "procediren a efectuar l'encàrrec encomanat pel la Sra. M.V., anant a recollir una partida de llibres a la Seu d'Urgell, transportant-los fins a la Vila de Pal- La Massana al negoci anomenat "E.O.C.", adreça facilitada per la querellant. Que al moment d'efectuar el lliurament la querellant els demanà de guardar-li els llibres uns dies. Que la querellant no els va anar a recollir mai més i que, malgrat l'intent per part de N.A. de contactar-la, no ho aconseguiren. D'altra banda, i davant la impossibilitat de retornar la partida de llibres al seu expedidor per manca de documentació, que es trobava en mans de la querellant, dipositaren els llibres en un racó del magatzem i no fou fins 4 anys i 11 mesos més tard que la querellant es personà a recollir els llibres als locals de N.A./C. S.L.".

Atesa aquesta situació, la demandant entén que entre les parts es va pactar un contracte de dipòsit dels llibres, mentre que la demandada ho nega i la Sentència d'instància considera que l'existència d'aquest contracte no s'ha provat.

II.- Malgrat és cert que, com posa de relleu la Sentència recorreguda, existeixen proves documentals a les actuacions de que la societat demandada va portar a terme el transport de la mercaderia propietat de la part agent, però no de que es pactés el dipòsit de les mateixes als locals de "C.", cal posar de relleu que el contracte de dipòsit no requereix de cap forma concreta per la seva perfecció, ni que l'acord es plasmi en cap document, sinó que, tractant-se d'un contracte real, és perfecte des del moment que el dipositant lliura la cosa voluntàriament i el dipositari ho accepta amb la finalitat de custodiar-la durant un cert temps, passat el qual haurà de retornar-la a petició del primer (Digest 16,3,1pr dipositum est, quod custodiendum alicui datum est dictum ex eo, quod possitur), obligacions que constitueixen l'essència del contracte. Per aquesta raó, considerem que de les declaracions del representant legal de la societat demandada es dedueix clarament que aquesta va acceptar custodiar la mercaderia per un temps indefinit i, encara que és possible que la demandada no imaginés, o no se li digués, que es trigaria tant a reclamar-li, la seva obligació era retornar-la quan se li demanés o posar-se en contacte amb la dipositant per tal d'exigir la seva retirada o pactar un termini concret i custodiar-la entre tant amb la deguda diligència i no va fer cap de les dues coses.

III.- Pel que es dedueix del procediment, la demandada no va poder retornar la mercaderia quan se li va reclamar perquè ja no estava en el seu poder, sense que es manifesti, ni menys encara s'acrediti a on es troba actualment o quina va ser la causa de la seva desaparició, raó per la qual s'ha d'entendre que la dipositària va incomplir les dues obligacions essencials del contracte de dipòsit: custodiar la cosa i retornar-la quan se li reclamés. Per justificar aquest incompliment la demandada argumenta que va passar el temps, concretament 4 anys i 11 mesos, sense que la Sra. M. titular administrativa del negoci "E.O.C." reclamés la mercaderia i que va intentar posar-se en contacte amb la mateixa o retornar-la al seu destí sense èxit. No obstant, si bé podia no conèixer el domicili de la societat "E.O.C." no sembla versemblant que "C." no pogués localitzar a la Sra. M. per reclamar-li que recollís la mercaderia dipositada quan li constava quin era el seu domicili, ja que, segons les declaracions del seu representant legal, en ell va intentar lliurar-la quan la va transportar al Principat, ni tampoc la localitat de Pal és tant gran que no es pugui esbrinar la residència de la citada senyora, i, en tot cas, al Registre del Departament de Comerç consta quin era el domicili de la societat l'any 1996 (foli 84). Per aquesta raó, els intents en aquest sentit de la demandada no són creïbles i en tot cas no són suficients per justificar que es faci desaparèixer una mercaderia d'un valor considerable.

IV.- Atesa aquesta situació, el demandat al·lega que, en tot cas, ha adquirit la cosa per usucapió, però ni acredita que el temps que la va posseir li va permetre adquirir la seva propietat per aquest mitjà, ni en tot cas ha provat que hagués invertit el concepte possessori en el qual la va rebre i hagués començat a posseir-la com a propietari per tal de poder posteriorment usucapir-la en aquest concepte, ja que, a manca de prova en contrari, es presumeix que s'ha continuat posseint en el mateix concepte en el que es va rebre la possessió.

V.- Respecte a la responsabilitat del dipositari per pèrdua de la cosa dipositada, s'ha de destacar que el contracte de dipòsit es presumeix gratuït (Digest 16,3,6,5,2), no obstant pot pactar-se un preu que haurà de pagar el dipositant. En el cas present la recurrent afirma que es va pactar que el preu es pagaria en el moment de recollir la mercaderia, malgrat la demandada no ha reconvingut comprensiblement per reclamant-lo. En tot cas, si el contracte era gratuït la responsabilitat del dipositari només seria exigible si la pèrdua s'hagués produït per dol o culpa lata (Digest 44,7,1,5), mentre que si fos onerós hauria de respondre fins i tot per culpa levíssima (Decretals 3,16). De tota manera, l'existència de culpa s'ha de presumir si la cosa s'ha perdut mentre estava en mans del dipositari, d'acord amb el Codi 4,24,5 i com posa de relleu la STSJA de 22 de gener del 1998, i el fet que vuit palets de llibres hagin desaparegut sols pot ser degut a una culpa lata del que els havia de custodiar, per la qual cosa la demandada ha de respondre de la pèrdua, ja que no ha provat, ni tant sols al·legat, que aquesta hagués estat deguda a força major o a un cas fortuït, prova que l'exoneraria de responsabilitat, i sense que el fet de no haver pogut localitzar al propietari, que a més a més no hem entès creïble, pugui justificar que es faci desaparèixer una mercaderia d'un valor considerable.

VI.- Pel que fa al valor dels llibres i altres impresos pel qual la demandant té dret a ser compensada, la recurrent al·lega que aquest és l'import que consta al contracte de compravenda dels mateixos projectat pel que sembla entre la recurrent i la societat "M. S.A." (folis 26 i 27). Per tal d'acreditar-ho la recurrent va sol·licitar a la instància que es requerís, per mitjà de la corresponent comissió rogatòria, a la citada empresa amb domicili professional a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Avda. Fabregada 6, perquè certifiqués quin el preu de venda al públic els anys 1999 i 2000 dels llibres que apareixen a la factura aportada com document número 4 (foli 57). No obstant, al foli 62 consta un altre escrit en el què la recurrent manifesta que s'ha assabentat que la citada empresa no té en l'actualitat activitat, estant probablement donada de baixa, motiu pel qual demana que la prova sigui practicada amb idèntics termes per la societat "V. S.L.". Aquesta prova es va practicar dues vegades (folis 76 i 106) i en les dues el Sr. Manzano representant d'aquesta darrera societat, va respondre a la pregunta que se li va formular a instàncies de la recurrent que el preu de venda dels llibres als anys 1999 i 2000 era el que constava a la factura que se li mostrava, encara que aquesta era de data 22 de gener del 1996 i en la segona compareixença va tornar a repetir el mateix, aportant a més una llista de preus de productes d'alimentació i dietètica, que no tenen cap relació amb els llibres als que fa referència la factura.

Atesa aquesta situació la recurrent sol·licita que per proveir millor s'ordeni en aquesta instància que es torni a requerir a la citada societat per tal que aporti totes les dades que són necessàries per poder fixar el preu de la mercaderia. Aquesta petició no es pot atendre tenint en compte que per dues vegades s'ha accedit a la petició de la recurrent i s'ha portat a terme la prova d'acord amb el que ella havia sol·licitat i no sols no se li ha denegat mai aquesta prova, ja que el que denega l'Aute de onze de setembre del 2006 és la prova pericial sol·licitada per l'adversa i a la qual es va oposar la recurrent (foli 123), sinó que la mateixa recurrent en els seus escrits de dates 3 i 19 de juliol del 2006 (folis 115 i 120) demanava que no es portés a terme la prova pericial sol·licitada per l'adversa per tal de determinar el preu de venda al públic dels llibres objecte del procediment, i en el primer d'aquests manifestava que el jutjador ja disposava de tots els elements necessaris per tal d'establir el seu preu de venda "i encara més després que hagi estat practicada la prova III de les proposades per aquesta part en fase probatòria", raó per la qual no pot anar ara contra els seus propis actes.

Per aquesta raó, considerem innecessari tornar a practicar la prova requerida per les mateixes raons que defensa la recurrent en els citats escrits, o sol·licitar un peritatge sobre aquest punt que ella mateixa va rebutjar.

VII.- Desestimant-se la petició de la recurrent en el sentit que es tornés a acordar la prova que ja es va portar a terme en primera instància pels motius assenyalats als fonaments de dret precedents, correspon ara examinar la petició subsidiària que es fa en el recurs. Sol·licita subsidiàriament la recurrent que es condemni a la societat defenent al pagament de la suma de 7.261.858 de les antigues pessetes, preu pel qual tenia venuts els citats llibres a la societat "M.", més els interessos corresponents i aquesta pretensió tampoc es pot atendre, ja que no s'ha acreditat que la demandant tingués la possibilitat de vendre els llibres dipositats, perquè el contracte amb la societat M. que consta als folis 26 i 27 no està signat per aquesta darrera entitat, ni M. ha comparegut a les actuacions acceptant la seva existència, ni s'ha citat a declarar el Sr. Carranza, que consta com a representant seu, per tal que ho acredités i ni tant sols s'ha provat que la "remesa de llibres" a la què fa referència el citat contracte sigui la que tenia en dipòsit la demandada, ja que la recurrent afirma que l'empresa es dedicava precisament a la importació i exportació de llibres i, per tant, la factura es podia referir a qualsevol altre remesa. Tampoc s'ha provat que aquesta venda s'hagués pogut fer pel preu que es cita en el contracte per les mateixes raons.

Per aquesta raó, la indemnització a la que té dret la recurrent pel perjudici sofert sols pot ser el preu de la mercaderia que consta en la factura de 22 de gener del 1996, que és l'import que la recurrent va pagar per ella i que, a més a més, segons el representant de la societat "V. S.L.", es correspon també amb el seu valor els anys 1999 i 2000, és a dir 1.293.815 de les antigues pessetes, que avui equivalen a 7.775,98 euros.

VIII. La citada quantitat no pot meritar interessos des del dia 15 de febrer del 1996, ja que no s'ha acreditat que en aquesta data la part agent hagués pogut vendre els llibres en qüestió, raó per la qual no se la indemnitza per lucre cessant, sinó des del dia en el què es va requerir a la demandada per tal que retornés la mercaderia, és a dir el 4 de desembre del 2000 (foli 29).

IX.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes del mateix i tampoc es fa en relació a les costes de la instància. atès que l'estimació de la demanda ha estat parcial, d'acord amb el que disposa el capítol 10 de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Duque contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 24 d'octubre del 2006 que REVOQUEM íntegrament, condemnant a la societat C. S.L. al pagament de la suma de set mil set-cents setanta-cinc euros amb noranta-vuit cèntims (7.775,98 euros) més els interessos legals d'aquesta quantitat a partir del dia 4 de desembre del 2000, sense fer especial pronunciament sobre les costes de la instància, ni sobre les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.