Contracte laboral: efectes de la suspensió del contracte.- Acomiadament justificat: efectes.- Acomiadament il·legal (0137/03)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

-2136-

SENTÈNCIA de 8 de gener de 2004

Contracte laboral: efectes de la suspensió del contracte.

- Acomiadament justificat: efectes.- Acomiadament il·legal: prescripció de l'acció que se'n deriva

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Castrillo va començar a treballar pel compte de l'empresa Cepeda, el dia 5 de març de 1997, en qualitat de comercial, amb un salari que fou darrerament de 231.579 pta. al mes. El dia 4 de juliol del 2000, el Sr. Castrillo va patir un accident de treball pel qual fou donat de baixa. A finals de juliol del 2001, el mateix va rebre una carta d'acomiadament.

II.- El dia 15 de gener del 2002, el Sr. Castrillo va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra la societat Cepeda, en reclamació de la quantitat de 1.794.737 PTA, en concepte de preavis i d'indemnització per acomiadament improcedent; així com en declaració a la CASS de les quantitats escaients.

III.- La societat Cepeda va contestar que l'acció es troba llargament prescrita i subsidiàriament, sobre el fons es va oposar a la demanda de l'agent.

IV.- Per sentència de data 8 de juliol del 2003, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, va desestimar la demanda de la part agent, imposant-li les costes processals.

V.- Contra aquesta resolució, el Sr. Castrillo ha interposat recurs d'apel·lació.

VI.- La part que recorre manifesta: que tenia la raó pel que fa a una de les pretensions de la demanda, relativa a la regularització de les cotitzacions a la CASS, el que comportaria la imposició de les costes al demandat; que mentre un treballador està de baixa, el contracte de treball està en suspens; que el treballador estava de baixa a la CASS per accident de treball en el moment de rebre la carta d'acomiadament, situació de baixa en la que encara es trobava en el moment de presentar la demanda i en la que encara es troba actualment; que per tant, estant el contracte en suspens, no podia començar a córrer el termini de prescripció; que el fet que l'empresa enviés una carta, que no reuneix els requisits mínims d'una carta d'acomiadament, i que donés de baixa el treballador prop de la CASS, no comporta que el contracte estigués resolt.

FONAMENTS DE DRET

I.- A finals del mes de juliol del 2001, el Sr. Castrillo va rebre una carta certificada de data 20 de juliol, amb acusament de rebuda, segons la qual se li comunicava que era donat de baixa com assalariat d'ORG_0 a la CASS, amb la precisió que "la present notificació es realitza a tots efectes i per a que es pugui preveure un nou lloc de treball amb el temps suficient". Es tracta doncs d'una carta d'acomiadament que no compleix els requisits de l'article 8 del Decret sobre el contracte de treball de data 15 de gener de 1974, que enuncia: En els contractes per temps indefinit, l'empresari no pot acomiadar el treballador sense donar-li un preavis, que serà, com a mínim, de 15 dies, si porta menys d'un any al servei de l'empresa, d'un mes, si porta mes d'un any i menys de dos al servei de l'empresa, de tres mesos, si porta mes de dos i menys de 5, i de 6 mesos, si porta mes de 5 anys... La notificació a partir de la qual deuran computar-se els esmentats terminis es farà per escrit, mitjançant carta certificada amb acusament de rebuda, computant-se el termini a comptar de la data de recepció . En efecte en la carta d'acomiadament que fou enviada al Sr. Castrillo, no consta la durada del termini de preavis ni la notificació a partir de la qual deurà computar-se l'esmentat termini.

II.- Dit això, l'article 13 del Decret sobre el contracte de treball estipula que les accions per a l'exercici dels drets reconeguts en aquest Decret prescriuran als 3 anys. Excepcionalment, l'acció per acomiadament o desestiment unilateral injustificats o il·legals prescriurà als 30 dies de la notificació escrita. L'article 6 del mateix Decret relatiu a la suspensió de l'execució del contracte estipula igualment, que el treballador podrà faltar al treball per les causes i durant els terminis següents: en cas de malaltia o accident, durant el temps de curació, fins al màxim d'un any.

III.- La suspensió de l'article 6 del Decret, no posa fi a l'eficàcia del contracte de treball, sinó que només suspèn la seva execució, totalment o parcialment segons el cas, però el contracte roman vigent durant la suspensió, les parts queden sempre lligades convencionalment, i cada part pot resoldre aquesta relació laboral en qualsevol moment, sempre que sigui amb el respecte de les disposicions legals. A més a més, quan es tracta d'una malaltia o d'un accident, com és el cas en autes, la suspensió de l'execució del contracte de treball s'acaba a l'expiració d'un termini d'un any, encara que el temps de curació del treballador no sigui portat a terme, llevat si l'empresari accepta una prolongació de la suspensió. Per tant, com que el treballador fou donat de baixa el dia 4 de juliol del 2000 per accident del treball, i que la carta d'acomiadament fou enviada a finals del mes de juliol del 2001, és a dir expirat el termini legal de suspensió de l'execució del contracte, d'un any, l'acomiadament del Sr. Castrillo és jurídicament correcte en el fons, sinó en la forma. En conseqüència, la data de prescripció de l'acció per acomiadament il·legal s'estableix 30 dies a comptar de la notificació de la carta del dia 20 de juliol del 2001, el que fa que la present acció, presentada el 15 de gener del 2002 es troba prescrita.

IV.- Tenint en compte que encara que l'acció sigui prescrita, l'acomiadament fou fet de forma improcedent, és equitatiu de no fer especial condemna en costes d'ambdues instàncies.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs del Sr. ENTITY_4; reformar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 8 de juliol del 2003, en el sentit de no fer especial condemna en costes processals de primera instància; i confirmar-la per la resta; sense fer tampoc imposició de costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.