Reclamació de reemborsament de prestacions per accident de treball (0049/08)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0035-2/07 TSA: 10/08

S E N T È N C I A NÚM. 49-2008

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Marti

Advocat: Caro

Apel·lada: Nogués

Representant: Vives

Advocat : Téllez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de juliol de 2008

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0035-2/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Nogués va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 26 de juny del 2007, confirmant en alçada la decisió del 18 d'abril del 2007, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a rebre les prestacions d'atur de treball fins a l'alta mèdica.

2.- En la sentència del 18 de gener del 2008, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Nogués

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 11 de març del 2008, la CASS manifesta principalment que:

-cal concloure que l'activitat de signar contractes i altres baixes de la ENTITY_4...cal considerar-la com una activitat habitual professional i, per tant, infractora de l'article 11 del Reglament tècnic.

-resulta de l'examen de les circumstàncies de fet que el Sr. V. real i veritablement no es troba en la impossibilitat d'acomplir amb la seva activitat d'Administrador únic.

En el seu escrit de conclusions de data 30 d'abril de 2008, la CASS precisa: que el Sr. V. treballa i cotitza per dues empreses. Aquesta situació ens porta a haver de considerar l'activitat derivada d'Administrador Únic com habitual i natural del Sr. V. perquè, entre altres raons, aquella no exigeix la seva presencia física i continuada en les dues societats -i, per tant, en dos llocs de treball- com és l'activitat de xofer.

4.- En la seva contesta de data 31 de març del 2008, el Sr. Nogués manifesta principalment que:

-el Sr. V., abans de la baixa per accident, estava diàriament i constant present a les obres treballant com a xofer i dirigint els seus treballadors;

-el Sr. V. durant el període que va estar de baixa, en tant que Administrador únic de la societat T.PGPV SL, va signar durant tres dies.

El Sr. V. ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 28 d'abril del 2008.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Convé en primer lloc presentar un breu resum dels fets que han donat lloc al present litigi.

El Sr. Nogués treballa i cotitza per dues empreses: T.P.C. i T.P.G.V. El interessat té l'estatut d'assalariat en les dues empreses (veure foli 24 i següents l'extracte de punts de vellesa). El Sr. V. es soci majoritari i administrador únic de les societats (veure els folis 48 i següents).

Però, el Sr. V. efectuava tasques de xofer i ha precisat en la seva contesta al recurs d'apel·lació que l'activitat de xofer « habitualment la desenvolupava a l'empresa ».

El dia 2 de desembre del 2005, el S. V. va patir un accident de treball, dins el marc de la seva activitat de xofer, així com resulta de la relació de les circumstàncies de l'accident en la declaració d'accident de treball (veure foli 26). Ha sofert diverses ferides, principalment, una fractura de peroné i de la tíbia en la cama esquerra. Ha seguit diversos tractaments, en particular, intervencions quirúrgiques i una llarga reeducació (veure els folis 27 i següents i també el full d'ingrés i d'alta de l'hospital, foli 126).

La CASS va procedir a una inspecció en data 1 de març de 2007 i desprès d'aquesta inspecció, la CASS ha notificat al Sr. V., per carta de data 12 de març del 2007: « Vist que durant el període de l'atur, heu seguit ocupant-vos de les tasques d'administració del declarant, realitzant les activitats següents:

El compliment i signatura d'altes de treballadors de la vostra empresa, segons es desprèn dels documents adjunts......

En aquest mèrits, ens veiem en l'obligació d'incoar-vos un expedient administratiu a fi i efecte de deixar pendent cautelarment el pagament de l'atur i a reclamar-vos, - si s'escau i en funció de l'ampliació de la recerca de documents,- el pagament dels dies d'atur, que se us hagués abonat indegudament.... » (veure foli 39).

Per resolució de data 18 d'abril del 2007, la CASS ha suspès el pagament de l'atur i ha reclamat al Sr. V. la suma de 35 028,48 EUR , en concepte de prestacions de salari indegudament abonades (veure foli 16).

Aquesta resolució ha estat confirmada per la Comissió contenciosa de la CASS ( decisió del 26 de juny del 2007; veure foli 17).

Tercer.- La solució del present litigi es basa en aquest cas en l'aplicació de les disposicions de l'article 11 del Reglament tècnic: « Les prestacions de salari comporten el pagament als assegurats assalariats que es vegin obligats a cessar llur activitat per causa de malaltia... »

La CASS manifesta que l'interessat ha exercit una activitat durant el període d'atur, a saber:

« -signar documentació diversa: contractes, altes i baixes

-supervisio d'obres, on s'hi personava amb el seu vehicle

-anar a recollir material a proveïdors del sector de la construcció, conduint la camioneta o camió de l'empresa » (veure foli 15).

En resulta de l'examen de l'expedient que l'interessat certament exercia una activitat manual important en l'empresa, i, principalment, l'activitat de xofer. Com s'ha mencionat més amunt (veure punt segon) és en l'exercici d'aquesta activitat que va sofrir el seu accident de treball. D'altra banda, en tant que soci majoritari i administrador únic de les societats, el Sr. V. disposava del poder de signar els contractes en nom de la societat.

És evident que un accident de treball no es podia produir mes que dins el marc de la seva activitat manual, principalment aquella de xofer. Un accident de treball és difícilment concebible en el marc de la seva activitat d'administrador únic. Per tant, les disposicions de l'article 11, ja mencionat, s'han d'apreciar, en aquest cas, en vistes a aquesta activitat manual, que era susceptible de risc d'un accident de treball.

Ara bé, és cert que el Sr. V. estava en la impossibilitat física d'exercir una activitat manual en el domini de la construcció, activitat que constitueix l'objecte de les societats en discussió. Podem notar principalment que ha sofert varies intervencions quirúrgiques i que ha seguit una llarga reeducació des del dia 11 de gener del 2006 fins el dia 23 de març de 2007 (veure foli 35). El fet de signar alguns contractes - en qualitat de mandatari social- en dates poc nombroses (solament 4 dates menciona la CASS en la seva contesta a la demanda davant el Batlle : veure foli 74) no es pot considerar que constitueixi l'exercici d'una veritable activitat professional en el sentit de l'article 11 ja citat. D'altra banda, la CASS no aporta elements probatoris certificant que el Sr. V. ha participat en les activitats que les empreses exerceixen dins el domini de treballs públics. En particular, la inspecció de la CASS es recolza sobre els testimoniatges aportats per assalariats de l'empresa, incerts i que constitueixen afirmacions contradictoris (veure foli 102 i següents)

En aquestes condicions, cal concloure que el Sr. V. no ha infringit les disposicions de l'article 11 del Reglament tècnic i la sentència recorreguda s'ha de confirmar.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar no ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa la decisió de la CASS del 26 de juny del 2007, confirmant en alçada la decisió del 18 d'abril del 2007.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.