Responsabilitat civil-responsabilitat de les coses-lex aquilia-prova culpa (3100006/2012)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000204/2018 ORIGEN: 3100006/2012 - 00

NIG: 5300542120150003921

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'octubre del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En el marc dels autes 3100006/2012, per escrit del 28-07-2011, la representació processal del Sr. Calderón va formular demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari en contra de les societats següents

:

- Daza,

- Castrillo,

- Farré,

- Agullo,

- Viñas,

així com contra la companyia d'assegurances Miró en la seva qualitat d'asseguradora de la societat Viñas, per tal d'obtenir, en concepte d'indemnització dels perjudicis soferts arran d'un sinistre ocorregut el 10-08-2005, llur condemna solidària a satisfer-li l'import total de 46.475,27.-euros, més el perjudici sofert per la pèrdua de la motocicleta a concretar en mèrits de les proves a practicar, més els interessos legals corresponents, amb imposició a les defenents de la totalitat de les costes, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La societat Viñas i les representacions processals de les altres societats demandades es van oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes.

Les parts van replicar i duplicar.

III.- En el marc dels autes 04235/2011, per escrit del 07-10-2011, la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL va formular demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari en contra de les mateixes parts defenents demanant llur condemna solidària a satisfer-li l'import total de 42.306,17.-euros, en concepte de reemborsament de les prestacions pagades com a conseqüència de l'accident sofert el 10-08-2005 pel Sr. Calderón, més els interessos legals corresponents, i amb imposició de les costes judicials.

També va sol·licitar l'acumulació dels dos procediments.

IV.- La societat Viñas i les representacions processals de les altres societats es van oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes.

Les parts van replicar i duplicar.

V.- Per aute del 13-06-2012, es va acordar l'acumulació dels dos procediments i després de la pràctica de les proves, les parts van degudament presentar els seus escrits de conclusions el 08-11-2017.

VI.- Per Sentència del 25-04-2018, l'Hble. Tribunal de batlles, secció civil va decidir :

"que en els autes enregistrats amb el número seqüencial 3100006/2012 ha de prosperar parcialment la demanda principal, condemnant doncs a la mercantil "Daza" a pagar al Sr. Calderón la suma global de quaranta-set mil dos-cents setanta- cinc euros amb vint-i-set cèntims (47.275,27.- EUROS), havent de merèixer aquesta darrera interessos legals a comptar del 6 d'octubre de 2011 i fins que sigui íntegrament satisfeta; estimant-se també parcialment la pretensió exercitada en els autes 0423- 5/2011, i per això es condemna a la mercantil "Daza" a pagar a la "CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL" la suma global de quaranta-dos mil tres-cents sis euros amb disset cèntims (42.306,17.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el 28 d'octubre de 2011 i fins que sigui íntegrament satisfeta; i amb imposició de les costes d'aquesta instància segons s'ha raonat en el darrer Considerant.

Devent-se absoldre lliurement a les mercantils "Castrillo", "Farré", "Agullo", "Viñas" així com a "Miró" de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari. "

VII.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Daza, demanant la seva revocació íntegra, declarant que el sinistre fou provocat per l'actuació imprudent i/o negligent dels treballadors de la societat Viñas i, per conseqüent que correspon a aquesta societat i no a la seva poderdant fer front a la indemnització dels danys i perjudicis derivats de l'accident d'autes.

Subsidiàriament, en el cas que es consideri que la seva poderdant és la responsable de l'accident, demana que es declari també la responsabilitat solidària de Miró en tant que asseguradora de la responsabilitat civil de la seva mandant.

La representació processal del Sr. Calderón demana també la revocació de la sentència i, a títol principal la condemna de la societat Viñas solidàriament amb la companyia ORG_0, i subsidiàriament la condemna com a co-responsable de la societat Daza i de la companyia Pino, amb la imposició de les costes judicials.

Tant la representació processal de la companyia Miró, com les de les societats Agullo i Farré, i la representant de la societat Viñas, demanen la confirmació de la sentència, amb imposició de costes a la part apel·lant.

La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL demana la desestimació del recurs i la imposició de les costes a la part recurrent.

De manera subsidiària, la societat Viñas demana que en cas de ser declarada responsable, això hauria de ser conjuntament amb la societat Agullo pel fet de formar part de la mateixa UTE, i solidàriament amb la companyia Miró.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- El primer que cal constatar és que, si la representació processal del Sr. Calderón sol·licita la revocació de la sentència que diu que considera injusta, no ha formulat cap recurs d'apel·lació.

Per tant, és en base als greuges presentats per la part efectivament apel·lant que cal determinar si dita resolució s'ha de confirmar o revocar.

II.- El recurs de la societat Daza es fonamenta sobre la consideració general que el Tribunal ha fonamentat la seva decisió sobre una incorrecta apreciació dels fets i de les proves. Sosté essencialment que consten en autes elements probatoris suficients que acrediten que no correspon imputar a cap actuació imprudent o negligent a la societat Daza que hagi propiciat la producció del sinistre, atès que van ser els empleats de Viñas els que varen desplaçar i disposar, sense l'autorització de la seva principal, els separadors propietat d'aquesta. Argumenta que en resumit que :

1) ella, no discuteix la producció del sinistre, ni la seva dinàmica, ni el quantum de la indemnització o l'import reclamat per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, i no entén que la sentència d'instància li recrimini la seva passivitat en termes de defensa quan ella ha esmerçat tots els seus esforços per tal d'acreditar que, malgrat ésser la propietària de la balisa que va impactar contra la motocicleta del Sr. Calderón, no és la responsable de la producció del sinistre, sinó que els causants de l'accident van ser els empleats de Viñas que van agafar les balises de senyalització de la seva representada per a protegir la tanca metàl·lica que tancava la seva obra que havia caigut el dia abans de la producció del sinistre, elements que el Tribunal de Batlles no ha pres en consideració ; 2) no consta en autes cap prova que acrediti que els empleats de Daza marxessin de vacances deixant les balises de senyalització d'obres buides i al costat de la calçada ; 3) per contra, sí consten en autes l'atestat del Servei de Policia sobre la reconstrucció de l'accident i el segon informe del servei de policia del 25-09-2005, les declaracions del Sr. Gaya que invoca la part apel·lant permeten entendre que el Sr. Gaya va reconèixer la responsabilitat de Viñas i que en seu judicial hauria canviat de versió.

Però no fem la mateixa interpretació que la recurrent.

La primera declaració va tenir lloc el dia 20-09-2005 davant del servei de policia i va explicar que l'accident va tenir lloc al nivell del tram d'obres realitzat per Viñas (anterior al tram confiat a ENTITY_5) ; que les obres eren aturades per vacances des del 05-08-2005 ; que el dia anterior es va desplaçar a l'obra per reparar una tanca metàl·lica amb dos companys i que per accedir a la zona d'obres van moure uns separadors que s'hi trobaven i al marxar els van tornar a col·locar ; que desconeixia qui va col·locar els separadors en aquell indret i que es va comprometre a comunicar les dades de l'assegurança.

La segona declaració va tenir lloc davant del batlle instructor el 25-05- 2006 i va manifestar que ratificava íntegrament la declaració del 20-09-2005, precisant que els separadors no eren de la U.P.T. i que els havien endreçat.

En cap moment ha existit qualsevol reconeixement de responsabilitat per part del Sr. Gaya i el canvi de versió invocat no existeix. L'únic és que va precisar davant del Batlle que al trobar els separadors de plàstic disperses, els havien apilonat i endreçat al costat de la calçada, cosa que no s'havia dit als policies però que no és ni impossible ni incompatible amb el fet d'haver mogut uns separadors per penetrar a l'obra i haver-los endreçat posteriorment.

La versió del Sr. Gaya és confirmada per la del Sr. Andrade que "van trobar unes "new jerseys" que estaven pel mig del carrer, escampades per arreu de la carretera... les van desplaçar vers un costat", i la del Sr. Durán que "van arreplegar unes "new jerseys" que estaven mogudes i espargides per la carretera, manifestant que tot i que no eren de Viñas les van apartar... fora de la carretera.".

Per tant, aquestes manifestacions no permeten confirmar la versió de la societat Daza ja que no poden portar a considerar que qualsevol treballador de Viñas, hauria desplaçat, i encara menys buidat, els separadors del lloc on es trobaven per portar-los fins al lloc del tram de la seva responsabilitat per tal de delimitar- la o protegir-la.

Finalment, la versió de la recurrent que els treballadors de Viñas van buidar els separadors no es recolza sobre cap element de prova i resulta fins i tot inversemblant.

D'altra banda, malgrat l'afirmació de la part apel·lant al respecte, ressurt molt clarament que al moment de l'accident les obres estaven aturades, des del 05-08-2015 pel que sembla, i que els treballadors de totes les empreses es trobaven de vacances.

Fins i tot ho confirma el Sr. Mercader (foli 230 de les DP) quan afirma que en període de vacances no s'envia l'encarregat sinó un manobra o paleta a primera hora del mati o a darrera hora de la tarda per verificar que tot estigui correcte. Però la realitat d'aquesta verificació no queda provada i l'ocorregut ho desmenteix.

III.- Així les coses, apareix que el fet determinant que va causar l'accident no és la localització dels separadors sinó el fet que estaven buits i que el vent els va poder portar fins al lloc on circulava el Sr. Calderón.

Aquesta negligència i imprudència s'ha d'imputar a la societat Daza que és l'empresa que va portar el separadors implicats i de la seva propietat, instal·lar- los a l'obra sense respectar les seves condicions d'ús, que va marxar de vacances sense assegurar-se de manera eficaç que no podien ser desplaçats o moguts, i que és a l'origen de la situació que va permetre que el vent es pugui emportar uns separadors fins que un d'ells va topar amb la víctima.

En aquestes condicions, hem de confirmar la decisió de la instància de retenir només la responsabilitat de dita societat.

IV.- L'altra petició de la recurrent, formulada de manera subsidiària, és d'estimar parcialment el seu recurs en el sentit de declarar la responsabilitat solidària de Miró.

Però, malgrat l'afirmació de la part recurrent que les parts agents no van manifestar a la seva demanda que aquesta s'adreçaven a la companyia Miró únicament i exclusiva, en tant que asseguradora de Viñas, sinó també com asseguradora de Daza i de Castrillo (en mèrits de la pòlissa de R.C. Núm. 1228.32 que es troba en autes (foli 270 de les Diligencies Prèvies 914-2/05) apareix que, les parts agents, que són el Sr. Calderón i la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL, no van demanar la condemna de Pino altrament que com asseguradora de Viñas.

La representació processal del Sr. Calderón, certament, no va especificar en qualitat d'asseguradora de quina societat demanava a la companyia però l'única referència que fa el seu respecte en l'escrit de demanda és com asseguradora de Viñas.(foli 81).

De fet en el seu escrit de contesta, Miró es va presentar com a demandada solidària en tant que asseguradora de Viñas, sense mencionar Daza, i en l'escrit de rèplica l'agent va dir "Aquesta codemandada, com a responsable solidària, en tant que asseguradora de Viñas s'adhereix a l'escrit de dita empresa", sense dir res sobre el fet que l'hauria demanat també com a asseguradora de les altres societats.

Del seu costat, la societat Daza, no va procedir a cap crida en garantia ni formular cap petició subsidiària en el sentit de ser coberta per la companyia ni va demanar res en contra d'ella.

Igual passa amb la demanda de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIADuque

És així que es va travar la litis i les coses són molt clares.

Tal supòsit processal no permet donar lloc a la petició formulada ara per primera vegada en aquesta alçada en conclusió per la societat Daza de condemnar solidàriament a la companyia.

El fet que ressurti de les diligències prèvies que Miró era també la seva companyia asseguradora RC és insuficient per considerar a aquesta com a constituïda com a defenent en qualitat d'asseguradora de Daza en el present procediment.

Per tot l'exposat escau desestimar el recurs.

V.- La desestimació íntegra del recurs justifica mantenir la condemna en costes de primera instància de la societat defenent i la seva condemna a pagar les d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la societat Daza contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 25-04-2018 de la qual confirmem la part decisòria, imposant a dita societat les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.