CASS - SEGURETAT SOCIAL. Alta mèdica: malaltia consolidada. Invalidesa per malaltia. La decisió sobre l'alta mèdica requereix pronunciar-se sobre si hi ha dret a una pensió d'invalidesa. PROCÉS CONTENCIÓS. Congruència de la demanda amb el recurs administratiu previ (1000019/2015)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 1000019/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000138/2016

SENTÈNCIA 84-2017

PARTS:

Apel·lant: Sra. Duque

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Alvarado

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Vilar

Advocat: Sr. Hoyos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-vuit de setembre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000019/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Duque va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 9 de desembre de 2014 i 27 de gener de 2015, en virtut de les quals s'havia acordat l'alta mèdica de la interessada, i que se la reposés en la situació de baixa laboral. Amb caràcter subsidiari, va demanar el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A grup 3.

2.- La sentència de 9 de novembre de 2016 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda, en considerar que la patologia de l'agent es troba consolidada i, a més, ha rebutjat la pretensió relativa a la invalidesa per malaltia comuna, ja que no s'havia sol·licitat en el recurs administratiu previ.

3.- La Sra. Duque interposa recurs d'apel·lació contra la referida sentència, que es fonamenta en les següents al·legacions:

Procedeix mantenir la situació de baixa laboral, ja que el dictamen pericial exposa la possibilitat de diversos tractaments per millorar el seu estat de salut.

En altre cas, procediria reconèixer una pensió d'invalidesa, en base a les patologies que recull l'informe del perit, consistents en una fibromiàlgia i una síndrome de fatiga crònica, a més de patir sensibilitat química múltiple.

4.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La pretensió principal que formula la part apel·lant va encaminada al manteniment de la situació de baixa laboral, que va finir en virtut de les resolucions administratives impugnades.

Aquesta qüestió ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.

Como ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta normativa en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions de incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

En conseqüència, la dada fonamental a tenir en compte la constitueix el fet de què la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa.

Tercer.- En aquest supòsit, encara que el dictamen pericial practicat en les actuacions (folis 109 i següents) assenyala la possibilitat d'intentar alguns tractaments, com la teràpia psicològica, el mindfulness i la sofrologia, per tal d'alleujar els símptomes que pateix la interessada, no es preveu en realitat una milloria apreciable, atès el caràcter crònic i progressiu de la malaltia, el fet de que no té curació en l'actualitat "i altres factors com poden ser l'edat de la pacient o les patologies co-mòrbides que afegeix (distímia)".

En conseqüència, encara que el perit consideri adients certs tractaments pal·liatius, es tracta sens dubte d'una patologia consolidada, de manera que procedeix confirmar en aquest punt la sentència apel·lada.

Quart.- Pel que fa a la pretensió subsidiària, la primera qüestió que cal resoldre és la relativa a si la demanda incorre en incongruència, pel fet que el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia no va ser inclòs entre les peticions del recurs administratiu i només es va introduir en la demanda jurisdiccional de la part agent.

Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada la necessitat de que les peticions de la demanda han de ser congruents amb el recurs administratiu previ, com exigeix l'article 34 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. Tanmateix, és necessari realitzar algunes matisacions, derivades de la regulació de la Llei de la seguretat social sobre la durada de la situació de baixa mèdica i el reconeixement correlatiu d'una pensió d'invalidesa.

Encara que algunes sentències han fet una interpretació literal de l'esmentat article 34 de la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció, hi ha altres pronunciaments que tenen en compte les singularitats que presenta el procediment que segueix la CASS en aquesta matèria, i que arriben a conclusions més ajustades als principis tuïtius que la presideixen, que procedeix reproduir en aquest cas. Es poden citar en aquest sentit les sentències núm. 36-2010, de 17 de juny, i 82-2011, de 16 de desembre.

Cinquè.- Com afirma aquesta darrera sentència:

"Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte, en primer lloc, que la resolució inicialment impugnada de la C.A.S.S., de data 9 de febrer de 2010, no es pronunciava només sobre la suspensió de les prestacions de salari, sinó que també denegava l'atorgament d'una pensió d'invalidesa-malaltia, de manera que s'ha de considerar que aquesta darrera qüestió va ser igualment objecte del procediment administratiu i, en conseqüència, pot ser revisada posteriorment en via jurisdiccional.

En segon lloc, no es pot interpretar en sentit limitatiu el contingut d'un recurs administratiu que subscriu un ciutadà sense especials coneixements tècnics. En aquest cas, la interessada va demanar expressament que es reconsiderés l'alta mèdica, però, al mateix temps, va manifestar la impossibilitat de desenvolupar qualsevol activitat laboral, qüestió que remet ineludiblement a la procedència del reconeixement d'una pensió d'invalidesa.

En darrer terme, no es pot oblidar que la decisió de la C.A.S.S. sobre la suspensió de les prestacions de salari es troba necessàriament vinculada a la resolució sobre si procedeix o no atorgar ulteriorment una prestació d'invalidesa. L'article 24 in fine del Reglament Tècnic disposava que, a l'expiració del termini de tres anys, "la Caixa podrà estudiar la transferència de l'assegurat a l'assegurança invalidesa, o bé decidir la pròrroga durant un altre any de les prestacions de reembossament, si semblés que pot obtenir- se d'aquesta forma el guariment de l'interessat". D'aquesta manera, l'acabament del període de percepció de les prestacions de salari comporta que la C.A.S.S. adopti una decisió sobre l'atorgament d'una pensió d'invalidesa, cosa que resulta igualment predicable quan aquestes prestacions quedin suspeses abans d'exhaurir-se el període de tres anys. En el mateix sentit es pronuncia l'article 149.3 de la vigent Llei de la seguretat social, segons el qual "les pròrrogues (de les prestacions econòmiques d'incapacitat temporal) s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any (...) mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon". Del contingut d'aquests preceptes es desprèn que el reconeixement o no de la invalidesa és conseqüència necessària de la suspensió o acabament de la situació de baixa laboral, de manera que es tracta de dues qüestions íntimament vinculades, que s'han d'examinar de forma conjunta.

Com a conseqüència de tot això, s'ha de concloure que la petició que l'agent va formular en la demanda no resultava incongruent, per la qual cosa procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula aquesta part i, al mateix temps, abordar la qüestió de fons que reprodueix en aquesta instància.

Sisè.- En el cas que ara s'examina, concorren circumstàncies similars a les que va examinar la referida sentència 82-2011. En efecte:

La interessada va manifestar en el seu recurs administratiu que no podia desenvolupar la seva activitat laboral, per la seva patologia, i aquesta al·legació plantejava, al menys implícitament, la qüestió de si procedia o no una pensió d'invalidesa.

La decisió d'atorgar l'alta mèdica feia necessari examinar correlativament si havia lloc a una pensió d'invalidesa, segons l'article 149.3 de la Llei de la seguretat social i 6.2 del Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal.

En conseqüència, s'ha de concloure que la demanda no ha incurregut en incongruència, i que l'examen de si procedia una pensió d'invalidesa no ha suposat cap indefensió per a la CASS, ja que aquest punt es va plantejar en la demanda i ha estat objecte de la prova pericial, de manera que la demandada ha pogut articular tots els mitjans de defensa que ha considerat necessaris.

Setè.- Quant a la procedència de la pensió d'invalidesa, el dictamen pericial indica que l'agent pateix diverses patologies de consideració, com són una fibromiàlgia, una síndrome de fatiga crònica i sensibilitat química múltiple.

Tanmateix, l'informe no ha precisat la gravetat d'aquestes dolences, segons els criteris del barem a què es refereix la disposició transitòria 4ª del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social.

En conseqüència, amb estimació parcial del recurs d'apel·lació i de la demanda, procedeix retornar l'expedient a la Batllia, a fi de que resolgui si procedeix atorgar una pensió d'invalidesa per malaltia, recorrent si és necessària la pràctica d'un complement de la prova pericial.

Vuitè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui un especial pronunciament en matèria de costes.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Duque contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 9 de novembre de 2016, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Retornar les actuacions al Tribunal de procedència, a fi que determini si procedeix reconèixer a l'agent una pensió d'invalidesa per malaltia, en els termes que resulten del fonament 7è d'aquesta resolució.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.