CASS-Dret a percebre la pensió de viduïtat, aplicació de la Llei més favorable (TSJA-016/12)
- Resolució
- Sentència · 04/10/2012
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 337/2012
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2012:337
- Recurs
- 16/12
- Ponent
- Pere Pastor Vilanova
- Magistrats
- Pere Pastor Vilanova, Albert Andrés Pereira, Bernard Plagnet
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- LLEI SEGURETAT SOCIAL CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL PENSIÓ DE VIDUÏTAT PENSIÓ DE JUBILACIÓ TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Villalba contra la sentència que li negava el dret a percebre una pensió de viduïtat. La Sra. Villalba havia sol·licitat la pensió després de la mort del seu marit, però la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) havia denegat la petició argumentant que el difunt no havia cotitzat prou mensualitats en els últims 72 mesos abans de la seva mort. La sentència confirma que la CASS ha actuat correctament seguint la llei de la seguretat social, ja que el difunt havia rebut una pensió de jubilació a Espanya entre els 60 i els 65 anys, que no cotitzava. La sala també ha descartat l'aplicació de la llei de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social del 21 de juny de 2006, ja que havia estat derogada.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: SS-0096-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-016/12
S E N T È N C I A NÚM. 74-2012
PARTS:
Apel·lant: Villalba
Representant: Gutierrez
Advocat : Gálvez
Apel·lada: CASS
Representant: Anaya
Advocat: Caro
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : M.I. Sr. Bernard Plagnet
Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova
A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0096-1/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Sra. Villalba va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 2 d'agost de 2011, confirmant en alçada la decisió del 14 de juny de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió de viduïtat a comptar del 26 de maig de 2011.
2.- En la sentència del 6 de febrer de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Villalba.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 2 d'abril de 2012, la Sra. Villalba manifesta principalment que:
el seu difunt espòs va cotitzar 300 mensualitats des de l'any 1981 i fins el traspàs;
tenia dret a percebre la pensió de viduïtat segons la llei 9/2006 del 21 de juny;
no se la podia penalitzar per raó de la prejubilació del seu marit al mes de juny de 2003;
havia de ser d'aplicació la llei més favorable.
4.- En la seva contesta de data 25 d'abril de 2012, la CASS manifesta principalment que:
l'espòs de la recurrent va cotitzar només 36 mesos amb anterioritat a la seva mort;
la pensió de prejubilació, cobrada a partir de l'1 de juliol de 2003, no cotitzava;
el període de cotització es tenia que computar entre juliol de 1997 i juny de 2003, període en què no figurava cap cotització.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Sra. Villalba s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una aplicació incorrecta de la normativa sobre seguretat social, concretament en matèria de pensió de viduïtat.
L'espòs de la recurrent (Sr. ENTITY_10) va morir el dia 26 de maig de 2011, a l'edat de 67 anys (foli 81). La Sra. Villalba va formular sol·licitud de pensió de viduïtat el 7 de juny 2011 (foli 77).
La CASS va denegar la petició en base a l'article 180.1 de la llei de la seguretat social: "Perquè sigui efectiu el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral, ha d'haver cotitzat almenys ... seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció".
En efecte, la parapública considera -com la sentència de la instància- que el finat havia cotitzat només 36 mensualitats durant els 72 mesos anteriors al traspàs i, per tant, no havia assolit els 60 mesos que exigeix la llei.
Si es consulta l'extracte de punts de la CASS dels folis 32-34, especialment el període comprès entre juny de 2005 i maig de 2011, forçós és de concloure que només figuren les 36 mensualitats que esmenta la CASS. Si el Sr. Amorós no va cotitzar res entre maig de 2005 i maig de 2008, fou perquè es va pre-jubilar de la seva empresa al mes de juny de 2003 en assolir l'edat de 60 anys. El Sr. Amorós va beneficiar a partir d'aquell moment d'una pensió de jubilació a Espanya (satisfeta per l'"Instituto Nacional de Seguridad Social", foli 62) fins els 65 anys, data en què la CASS li confereix una pensió de vellesa (juny de 2008) i que es cotitza a la branca general. El problema es posa perquè entre els 60 i els 65 anys, la pensió de jubilació espanyola no cotitzava.
Per conseqüent, si el Sr. Amorós no va poder cotitzar el temps necessari per permetre la pensió que ara persegueix la seva vídua, és per motius aliens a la CASS, la qual ha procedit a donar estricte compliment als termes de la llei.
La recurrent al·lega que calia fer aplicació de la llei de mesures urgents i puntuals de reforma del sistema de seguretat social del 21 de juny de 2006. Això no obstant, aquesta norma va quedar expressament derogada per la llei de la seguretat social del 3 d'octubre de 2008, mitjançant l'apartat d) de la seva disposició derogatòria única. La pretensió de la recurrent tampoc troba cabuda dins cap de les cinc primeres disposicions transitòries de la llei esmentada puix interessen, respectivament, les prestacions periòdiques anteriors, les sol·licituds formulades anteriorment, els procediments judicials promoguts abans la seva entrada en vigor, l'afiliació de determinats col·lectius i els assegurats voluntaris. Per conseqüent, cap llei autoritza l'aplicació retroactiva que propugna avui la recurrent.
Per tot l'exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació.
Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Villalba contra la sentència 2012-012, de 6 de febrer de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.