Reconeixement de deute, impossibilitat de modificar els termes del debat en fase de dúplica (2000385/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira

TSJC.- 0000180/2021 ORIGEN: 2000385/2019 - 00

NIG: 5300542120190002389

PARTS:

Apel·lant: Sr. Seco

Representant: Sra. Bonet

Advocat: Sr. Calatayud

Apel·lat: Sr. Farré

Representant: Sra. Arnau

Advocat: Sr. Gaya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: reconeixement de deute, impossibilitat de modificar els termes del debat en fase de dúplica

SENTÈNCIA 228-2021

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 24-9-2019, la representació processal del Sr. Farré formulava demanda en reclamació de quantitat contra el Sr. Seco, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-se'l a satisfer la suma de 70.000.- EUR, més els interessos legals generats des de la data de contesta a la demanda i a satisfer les costes judicials ocasionades per la interposició de la demanda.

2.- El 22-10-2019, la representació processal del Sr. Farré contestava la demanda oposant-se a les pretensions de la part demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-la i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades.

3.- Els dies 12-11-2019 i 3-12-2019 les parts litigants presentaven sengles escrits de rèplica i de dúplica.

4.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, el Tribunal de Batlles dictava en data 29-3-2021 Sentència amb la següent part dispositiva:

"Que estimant la demanda formulada per la representació processal del Sr. Farré, he de condemnar i condemno al Sr. Seco a pagar a la part agent la quantitat de 70.000.- EUR, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, fent imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

5.- Contra aquesta Sentència, la representació processal del Sr. Seco ha formulat recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions presentat en data 12-7-2021 interessa la seva revocació amb desestimació de la demanda i imposició a la part demandant de les costes ocasionades.

6.- La representació processal del Sr. Farré s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació i confirmació integral de la Sentència dictada amb imposició al recurrent de les costes ocasionades.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La reclamació articulada pel Sr. Farré davalla de les previsions del conveni de reconeixement de deute atorgat amb el Sr. Seco en data 1- 3-2017.

El Sr. Seco s'oposava a la reclamació articulada. Amb aquesta finalitat en el seu escrit de contesta a la demanda argüia exclusivament que aquest conveni "adoleix de manca de consentiment, tal i com es demostrarà en el moment processal oportú". Posteriorment en seu de dúplica negava les diferents indicacions causals que la part demandant havia introduït en el seu escrit rector i que al seu criteri justificarien el conveni de reconeixement de deute que fonamentava la seva reclamació. Concretament, sostenia en primer terme, que no s'havia incorporat el contracte d'arrendament atorgat respecte al restaurant "R", negava, d'altra part, que la causa del contracte de préstec atorgat amb Ribes intervingués amb relació al contracte d'arrendament subscrit, referia tanmateix que el demandant no havia justificat haver pagat la suma que sostenia haver satisfet ni tampoc haver liquidat el préstec de constant referència.

En la Sentència dictada, el Tribunal de Batlles estima íntegrament la demanda articulada pel Sr. Farré. Per això destaca que la majoria de l'aparell argumental de la part demandada havia estat introduït de manera extemporània en seu de dúplica. Quan al concret crèdit reclamat, destaca que el mateix derivava d'un reconeixement de deute, sense que el Sr. Seco hagués acreditat els vicis del consentiment que en el seu escrit de contesta a la demanda referia.

I és contra aquesta decisió que la representació processal del Sr. Seco articula recurs d'apel·lació amb fonament als motius de recurs que seguidament s'expliciten.

Segon.- El primer motiu de greuge intervé respecte al rebuig dels arguments que van ser introduïts en seu de dúplica i per això defensa que la Sentència de 24-10-2017 d'aquesta Sala (TSJC-113/2017) en què es fonamentava, va constatar que no existia cap prova acreditativa de la manifestació de la demandada en període de dúplica i, per tant, que cap incidència havia tingut sobre la decisió. Referia que per a descartar les indicacions realitzades en fase de dúplica s'havia de constatar si aquest procedir havia tingut alguna incidència en el desenvolupament del judici o en la decisió. En tot cas destacava que l'oposició al pagament articulada en la contesta a la demanda es justificava en el vici del consentiment que concorria en considerar que el reconeixement de deute es trobava orfe de causa i que l'escrit de dúplica versava sobre aquestes mateixes qüestions.

El segon motiu del recurs es planteja amb relació a la valoració de la prova efectuada destacant que la Sentència no prenia en compte que el deute amb el banc no vencia fins al 20-1-2020 (3 anys després de la signatura del reconeixement de deute), sense que mai el banc hagués res reclamat al demandant, i obviava que el reconeixement de deute havia estat redactat per l'advocat del Sr. Farré. En tal context afirma ser obvi que el reconeixement de deute es va atorgar per amistat o confiança amb el reclamant.

El tercer motiu del recurs intervé sobre la inversió de la càrrega de la prova, per això sosté que la Sentència de 29-6-2012 (rotlle 347/2011) en què el Tribunal de Batlles justificava la seva decisió no resultava aplicable, atès que aquí no es donava cap situació d'impagament.

Un altre motiu del recurs intervé respecte de la causa en el reconeixement de deute atorgat i per això es sustenta que aquesta Sala ja havia pogut declarar que "la causa que pot impulsar un reconeixement de deute pot ésser pel compliment d'una prèvia obligació (solvendi causa), per a obtenir finançament (credendi causa) o com una atribució gratuïta (donandi causa)..." (Sentència de 19-7-2016, TSJC-164/2015), sense que en el present supòsit s'hagués provat l'existència de cap d'aquestes tres causes.

Finalment, discrepa també de la valoració de la prova realitzada sobre la confessió en judici de la part recurrent, insistint que el Sr. Seco sempre havia manifestat haver signat el reconeixement de deute per amistat amb el demandant i que aquest sempre li havia manifestat que només era per justificar-ho davant de tercers. D'altra part, destacava la facilitat que tenia el demandant de justificar el pagament efectuat prop del banc el que aquí no havia fet.

Tercer.- Naturalesa i abast de l'escrit de dúplica.

La fase d'al·legacions del procés ordinari tal com l'estructurava el Decret d'1-5-1922 preveia que després de la presentació de la demanda, els litigants podien contestar, replicar i duplicar en la forma acostumada. Amb relació als escrits de rèplica i dúplica però, hem pogut advertir de manera reiterada que no poden contenir noves al·legacions que no hagin estat introduïdes en els escrits rectors de demanda i contesta i s'han de limitar a l'aclariment d'aquells fets dubtosos i a precisar i fixar els fets objecte del debat (vegeu en aquest sentit entre altres en la Sentència de 24-10-2017, rotlle TSJC-113/2017 que en la Sentència recorreguda s'esmenta).

Malgrat aquesta doctrina, la part recurrent nega que en l'escrit de dúplica presentat hagués modificat l'objecte del procediment tal com en l'escrit de contesta havia delimitat. No podem compartir aquest raonament. En efecte, en el seu escrit rector inicial, la representació processal del Sr. Seco es cenyia a invocar la manca de consentiment en l'atorgament del conveni de reconeixement de deute, sense introduir cap argument que justifiqués aquesta afirmació. Posteriorment en seu de dúplica introduïa l'aparell argumental en què fonamentava la seva oposició, i si es valora amb deteniment les indicacions que realitza s'observa com en definitiva el que es qüestiona ja no és la voluntat o consentiment del deutor tal com referia en la seva contesta a la demanda, sinó que es nega l'existència de tot element causal en l'atorgament del reconeixement de deute.

No es tracta, per tant, d'un mer aclariment o precisió realitzada respecte de l'aparell obstatiu inicialment invocat, sinó que en realitat es modifica l'element nuclear al tomb del qual es basteix l'oposició a la demanda, el que en definitiva ha comportat en el supòsit en què ens situem una ampliació objectiva de la "causa petendi" del procediment en seu de dúplica que no podia ser efectuada.

En conseqüència el primer motiu del recurs es veurà abocat al fracàs.

Quart.- Els restants motius del recurs que s'articulen poden ser examinats conjuntament en intervenir sobre el reconeixement del deute atorgat, la seva causa i la valoració de la prova practicada al seu respecte.

El reconeixement de deute és aquell negoci jurídic en mèrits del qual el deutor admet l'existència d'un deute en benefici d'un creditor que ostentarà una acció per a fer-ne efectiu el seu cobrament. Es tracta en definitiva d'un acte unilateral realitzat voluntàriament pel deutor que no comportarà cap obligació pel creditor que conté la voluntat negocial de delimitar i assumir una relació obligatòria preexistent i que comporta l'efecte material característic d'obligar el deutor en els seus termes al que s'associa un efecte processal: la dispensa del creditor de justificar la relació jurídica obligacional preexistent atès que cal reconèixer al reconeixement de deute una presumpció "iuris tantum" d'existència de la seva causa.

En el supòsit en què ens situem, no tan sols la representació processal del Sr. Seco no ha justificat l'absència de causa en el reconeixement de deute que invoca, sinó que pel contrari aquesta es justifica mercès el mateix reconeixement de deute i amb la documentació que la part demandant incorporava en el seu escrit rector. En efecte, en el conveni de reconeixement de deute ja s'indica que l'assumpció de pagament assumida per l'avui recurrent davalla del contracte de préstec atorgat pels litigants el 24-1-2012 amb Ribes per import de 130.000.- EUR que es destinava al negoci "R" que explotaven amb altres persones. S'admetia seguidament respecte de les obligacions d'amortització resultant d'aquest, que el Sr. Farré les havia satisfet completament fins a la data (ascendien a 98.988,29.- EUR), obligant-se a continuar a pagar les quotes mensuals que es generessin fins a amortització íntegra del préstec realitzat (pacte primer). Es disposava, d'altra part , que el Sr. Seco pagaria al Sr. Farré un import total de 70.000.- EUR per motiu del préstec esmentat (pacte 2) i que aquest pagament intervindria "tan bon punt cobri un crèdit que té pendent per motiu de la venda d'un terreny situat a Espanya, i en qualsevol cas i com a molt tard per tot, el dia 31 de desembre del 2017" (pacte 3).

En aquestes coordenades, el reconeixement del deute atorgat obeeix a una clara causa: amb el seu atorgament s'individualitzen les obligacions respectives de les parts prestatàries derivades del contracte de préstec atorgat amb Ribes en el sentit que el Sr. Farré les assumeix i continuarà assumint en exclusiva i el Sr. Seco reconeix un dret de crèdit en favor del primer per l'import de 70.000.- EUR que havia de pagar com a més tard per tot el dia 31-12-2017. En aquesta situació poc importa que la data de la darrera amortització del contracte de préstec no hagués estat assolida o que no existeixi cap mena de reclamació del banc enfront del Sr. Farré (que sigui dit de passada i segons refereix en aquesta alçada ha acabat complint íntegrament), l'obligació de pagament lliurement concertada pel recurrent es fonamentava directament en les previsions contingudes en el conveni d'1-3-2017.

Pel que es refereix a l'argument que el reconeixement de deute hauria estat redactat per l'advocat del Sr. Farré, a manca de justificar-se per això d'un greuge específic en els drets del Sr. Seco per aquesta raó (que aquí no s'acredita) no el priva per si sol d'eficàcia ni justifica una qualsevol irregularitat en la voluntat expressada pel deutor en el mateix. Tampoc podrà prosperar la consideració segons la qual aquest reconeixement s'hauria realitzat per "amistat" per tal que el Sr. Farré pogués justificar enfront de tercers l'existència formal d'un dret de crèdit. La realitat del deute inicial amb Ribes per part d'ambdós litigants resulta inqüestionable de la mateixa manera que tampoc es pot discutir que ha estat exclusivament el Sr. Farré qui ha assumit el seu pagament íntegre. En aquesta situació les manifestacions que realitza no gaudeixen de cap mena de fonament que les avali.

En conseqüència també aquest motiu del recurs haurà de ser desestimat

Cinquè.- La desestimació del recurs articulat es traduirà en mèrits de la regla del venciment objectiu en què les costes ocasionades en aquesta alçada hagin de ser imposades a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Seco contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 29-3-2021 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada derivades del recurs articulat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.