Alta administrativa, decisió prematura (TSJA-013/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0049-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-013/12

S E N T È N C I A NÚM. 75-2012

PARTS:

Apel·lant: Suárez Representant: idem Advocat : Jover

Apel·lada: CASS Representant: Talavera Advocat: Querol

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0049-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Suárez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 17 de març del 2011, confirmant en alçada la decisió del 31 de gener de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada.

2.- En la sentència del 24 de gener de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Suárez.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 15 de març de 2012, el Sr. Suárez manifesta principalment que:

les lesions no estaven consolides ni quan la CASS va adoptar la seva decisió ni quan va ésser examinat pels forenses;

no estava en condicions de reprendre el treball en aquells moments;

des de l'alta administrativa, havia experimentat una evolució favorable;

la curació havia tingut lloc al mes de desembre de 2011.

4.- En la seva contesta de data 21 de març de 2012, la C.A.S.S. manifesta principalment que:

els forenses confirmaven la consolidació de les lesions patides a resultes de l'accident laboral produït el 27 de juny de 2008;

la baixa mèdica es mantenia fins l'estabilització de la patologia i amb independència del tractament a efectuar posteriorment.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Suárez s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una valoració errònia de les proves que obren en autes.

El litigi d'autes radica en fiscalitzar -indirectament- la legalitat de la decisió de la CASS -31 de gener de 2011- que va donar d'alta administrativa al Sr. Suárez. El recurrent ha reiterat que les seves lesions no estaven consolidades quan la parapública va adoptar la decisió litigiosa. La sentència de la instància ha desestimat la demanda, principalment en base al peritatge forense.

D'antuvi, aquesta Sala desestima la petició de realització d'una prova pericial per millor proveir, consistent en donar trasllat de diversos informes mèdics -posteriors a l'escrit de demanda- als metges forenses. En efecte, aquest tipus de prova només és atendible quan el Tribunal ho considera necessari per "resoldre amb millor coneixement de causa" (article 64.d de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal), cosa que no succeeix en el cas que ens ocupa, doncs el Tribunal estima que les actuacions contenen suficients proves per resoldre amb ple coneixement de causa.

Els informes evocats pel Sr. Suárez emanen dels seus metges tractants (folis 116-118, 143 i 145) i destaquen una millora recent de la mobilitat i potència muscular de l'espatlla lesionada a resultes de l'accident laboral sofert el dia 27 de juny de 2008. Segons els informes del fisioterapeuta Sr. Gaya dels folis 116 i 117, els quals han estat comunicats a la CASS, sense que la parapública hagi informat al respecte en el seu escrit de conclusions de primera instància, la flexió (anterior) de l'espatlla esquerra ha passat dels 165º als 180º entre els mesos de juliol i setembre de 2011 (folis 116-117). La flexió anterior o anteposició és normalment de 180º (pàgina 61 del "Guide" de ENTITY_8), de manera que es pot entendre que les seqüeles derivades de l'accident han desaparegut, almenys en part. L'Àrea de control sanitari de la CASS va explorar el Sr. Suárez el dia 3 de gener de 2011 i va mesurar la flexió en 120º (foli 94). L'informe de la Dra. Catalá del 13 d'abril de 2011 també referia la mateixa constatació (foli 8).

Això significa que entre la decisió de la CASS del 31 de gener de 2011, en què dóna d'alta a l'assegurat, i el mes de setembre de 2011, el Sr. Suárez ha experimentat una franca millora (+50%), probablement deguda a les sessions de rehabilitació funcional rebudes i a les tres infiltracions intraarticulars d'àcid hialuronic realitzades entre octubre de 2010 i febrer de 2011 (foli 126), de manera que el tractament seguit -desprès de la reposició en situació d'alta administrativa- ha estat necessari per aconseguir el guariment de l'assegurat.

En aquestes condicions, es conclou en una decisió administrativa prematura, tota vegada que les lesions no estaven encara estabilitzades.

Respecte de l'informe dels forenses, confeccionat l'11 d'agost de 2011, sobten les seves conclusions relatives a la consolidació de la lesió. En efecte, malgrat els metges de l'esmentat servei tenien a la seva disposició els informes mèdics que obren en autes, doncs així ho indica l'encàrrec de l'Hble. Batlle (foli 98), en particular els informes de l'Àrea de control sanitari de la CASS (3 de gener de 2011), de la Dra. Catalá (13 d'abril de 2011) i del fisioterapeuta Sr. Gaya (11 de juliol de 2011) , on s'exposa que la flexió és respectivament de 120º, 120º i de 165º, els experts judicials no manifesten res al respecte i ni tan sols contemplen l'esmentat paràmetre. Per conseqüent, el Tribunal considera que les seves conclusions no han integrat la totalitat de la problemàtica, no essent, de rebut, afirmar que: "Aquestes seqüeles pràcticament no han variat durant els darrers mesos" (foli 132).

Per tot l'exposat, procedeix estimar el recurs d'apel·lació i anul·lar l'acte litigiós, de conformitat amb la pretensió continguda en els escrits de recurs administratiu (foli 89) i de demanda (foli 3).

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Suárez contra la sentència 2012-005, de 24 de gener de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es revoca; i anul·lar la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 17 de març del 2011 per no ésser ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.