TRIBUTS. Intercanvi d'informació fiscal. Dret a la defensa mitjançant la consulta de l'expedient. Justificació de la sol·licitud. Certificació sobre l'esgotament de les vies internes per obtenir la informació (2000075/2017)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000075/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000077/2017

SENTÈNCIA 82-2017

PARTS:

Apel·lant: Sr. Suárez

Representant: Sra. Viñas

Advocat: Sr. Somoza

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Cañellas

Advocat: Sra. Cepeda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, dinou de setembre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000075/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Suárez va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 6 de juny de 2017, que havia desestimat el recurs d'oposició que va formular l'interessat, en relació amb la petició d'intercanvi d'informació fiscal procedent de les autoritats tributàries espanyoles.

2.- La sentència de 19 de juliol de 2017 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per l'agent i ha declarat que la resolució administrativa impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'ha vulnerat el seu dret a la defensa, atès que el GOVERN D'ANDORRA va negar a l'interessat obtenir la còpia de l'expedient administratiu.

La petició d'informació incompleix el requisit de l'article 4, apartat 1.f), de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia (en endavant, la Llei 3/2009), perquè l'Estat requeridor no ha aportat en la mateixa suficients elements que permetin creure que la informació sol·licitada està a l'abast de l'autoritat competent andorrana.

La petició tampoc compleix amb els requisits de l'article 4 apartat 1 i h) de la Llei 3/2009 ni els de l'article 4 apartat g) i h) del Reglament que desenvolupa aquesta llei.

4.- En la seva contesta de data 7 de setembre de 2017 el GOVERN D'ANDORRA s'oposa al recurs d'apel·lació i estima en substància:

No s'ha vist vulnerat el dret a la defensa dels interessats, per quant el dret a la informació en aquest procediment es concreta en la consulta de l'expedient administratiu, no en l'obtenció d'una còpia.

L'Administració tributària espanyola que demana la informació ha aportat des de l'inici una justificació raonable que permet entendre sense dificultat que l'autoritat requerida pot tenir al seu abast la informació sol·licitada.

La petició inclou tots els elements formals necessaris per a la seva validesa.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 8 de la Llei 10/2017, del 25 de maig, d'intercanvi d'informació mitjançant sol·licitud prèvia i d'intercanvi d'informació espontani en matèria fiscal (Disposició transitòria segona).

Segon.- El primer dels motius d'impugnació que articula el recurrent fa referència al fet de que no ha pogut obtenir còpia de l'expedient administratiu. Aquesta argumentació ja ha estat examinada en altres processos de la mateixa naturalesa que s'han seguit davant d'aquesta Sala, de manera que procedeix aplicar idèntics criteris que en casos anteriors, en virtut del principi d'unitat de doctrina.

En aquest sentit, com es va dir en la sentència 03-2017, de 31 de gener, entre d'altres:

"En tractar-se d'una qüestió que fa referència al procediment, resulten aplicables de forma prioritària les disposicions de la normativa sectorial, que en aquest cas conté la Llei 3/2009 i el seu Reglament de desenvolupament, de 12 de novembre de 2014. Doncs bé, l'article 6 del Reglament, a més de preveure la possibilitat de decretar el secret total o parcial, d'acord amb l'article 8 de la Llei, estableix de forma general que, un cop iniciat el procediment, "existeix la possibilitat de consultar l'expedient tramitat per l'Autoritat competent".

En aquest cas, la recurrent va tenir accés a l'expedient en la forma que preveu la referida disposició reglamentària, mitjançant consulta del mateix, i no consta que aquest fet li hagi causat cap tipus d'indefensió, ja que ha pogut exercir els medis de defensa que ha considerat oportuns, amb ple coneixement de causa, per la qual cosa s'ha de descartar que existeixi cap vici determinant de l'anul·labilitat de l'acte, segons l'article 49.1 del Codi de l'Administració".

El recurrent reprodueix substancialment en aquesta alçada els mateixos arguments que va formular en la primera instància, que no desvirtuen les raons en què es basa la sentència de la Batllia, que cita expressament les anteriors resolucions d'aquesta Sala sobre aquesta qüestió. En conseqüència, en haver pogut copsar perfectament l'interessat l'abast de la petició d'informació, en el moment de la consulta de l'expedient, que va tenir lloc l'1 de juny de 2017 a les oficines administratives, s'ha de descartar que concorri cap tipus d'indefensió que pugui determinar la invalidesa de l'acte impugnat per aquesta causa.

Tercer.- El recurrent afirma que la petició d'informació fiscal no compleix els requisits de l'article 4.1.f) de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, segons el qual aquella ha de contenir:

"f) Els motius i els elements que permeten pensar que la informació sol·licitada està a l'abast de l'autoritat competent o en la seva possessió o bé que pugui ser obtinguda per una persona que es trobi sota la seva jurisdicció".

L'examen de l'expedient administratiu permet apreciar que, en el marc d'una comprovació realitzada per part d'agents de l'Administració tributària espanyola a la frontera hispano-andorrana, es va detectar que el recurrent estava en possessió d'uns documents bancaris on es detallava el saldo d'un compte corrent i d'un altre compte de valors oberts a l'entitat XXX. Encara que aquests documents no indicaven el nom del titular dels comptes, el fet de que es trobessin en poder de l'interessat constitueix un indici suficient per fonamentar la sol·licitud d'informació, que no pot ser considerada en aquest cas com una "fishing expedition".

En conseqüència, es troba suficientment motivada la petició d'informació fiscal, ja que els documents intervinguts a l'interessat es refereixen a comptes oberts en una entitat bancària andorrana, de manera que no hi ha dubte que les dades sol·licitades estan a l'abast de les autoritats del Principat, a les quals es demana la informació corresponent. S'ha de concloure, doncs, que el requisit de l'article 4.1.f) de la Llei 3/2009 s'ha complert clarament en aquest cas.

A més, com resulta del paràgraf 77 dels comentaris a l'Acord sobre intercanvi d'informació en matèria tributària de l'OCDE, la part requerida no té l'obligació d'investigar ni de comprovar les declaracions presentades per la part requeridora, essent la responsabilitat respecte la veracitat de les dites declaracions de la part requeridora.

Quart.- En darrer terme, l'apel·lant sosté que tampoc s'han complert els requisits de l'article 4.1, apartats h) i i), de la Llei 3/2009, segons els quals l'autoritat requeridora ha de presentar:

"h) Una declaració que certifiqui que la petició és conforme a les disposicions legislatives i reglamentàries així com a les pràctiques administratives de l'Estat requeridor.

Una declaració que certifiqui que l'Estat requeridor ha utilitzat, per obtenir la informació sol·licitada, tots els mitjans disponibles en el seu propi territori, salvat aquells que li puguin comportar dificultats desproporcionades".

L'examen de l'expedient administratiu (foli 32 de les actuacions) permet constatar que la sol·licitud d'intercanvi d'informació fiscal emesa per les autoritats tributàries espanyoles manifesta expressament que:

"Le confirmo que :

(...)

b) esta solicitud de información se realiza de acuerdo a las leyes y prácticas administrativas vigentes en España.

(...)

España ha agotado todos los medios disponibles en su jurisdicción para obtener la información que se solicita".

En conseqüència, s'ha de concloure que s'han complert de forma suficient els requisits de l'article 4.1, apartats h) i i), de la Llei 3/2009, que desenvolupa l'article 4, apartats g), h) i i), del Reglament de 12 de novembre de 2014, ja que la declaració emesa per l'autoritat requeridora acredita totes les circumstàncies que preveuen els preceptes esmentats, que consisteixen essencialment en la legalitat de la petició des del punt de vista del dret espanyol, cosa que comporta la possibilitat d'obtenir les dades sol·licitades en aquell país, i l'esgotament de les vies internes per obtenir la informació.

No té cap sentit entendre que, quan la llei exigeix una "declaració que certifiqui" els extrems abans indicats, això suposi un requisit doble (la declaració i una certificació), ja que aquesta conclusió seria contrària al tenor literal del precepte, a la seva finalitat i a la seva utilitat. Allò que tant la Llei com el Protocol addicional al Conveni subscrit amb Espanya exigeixen és que l'Estat requeridor declari explícitament que la sol·licitud s'ajusta a la seva normativa interna i que ha esgotat els procediments que podia utilitzar en la seva jurisdicció, però no imposa un forma determinada en què aquesta manifestació s'hagi de produir.

Cal tenir en compte, a més, dos criteris suplementaris. D'una banda, que la certificació que considera exigible el recurrent no aportaria cap garantia addicional a l'interessat, ja que el contingut i els efectes de la declaració emesa per l'Estat requeridor serien plenament equiparables a la que s'ha produït en aquest cas. En segon lloc, que no correspon a les autoritats andorranes verificar l'exactitud de la declaració emesa per l'Estat requeridor.

Procedeix, per tot això, desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Suárez contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 19 de juliol de 2017, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.