Accident de circulació - Prova (TSJC 362/2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000362/2014 ORIGEN: 6000717/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 30-06-2011, la representació processal de la Sra. Sevillano va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra el Sr. Marti i la companyia Galan, SA, demanant que es condemnés als demandats, i de forma solidària, a abonar-li la quantitat de 2.101,31.-euros, en concepte d'indemnització com a conseqüència d'un accident de la circulació, amb els interessos legals des de la data de la factura o subsidiàriament des de la contesta a la demanda, més els interessos, despeses i comissions que derivin estrictament de la contractació del préstec sol·licitat per la reparació del vehicle, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- La representació processal dels demandats, va oposar-se a la demanda sol·licitant la seva desestimació íntegra, tot i articulant una demanda reconvencional per tal que es condemnés a la demandant a pagar-li la suma de 1.512, 22.-euros, juntament amb els interessos legals comptadors des de la data de la factura de reparació, i subsidiàriament de la contesta a la demanda, el tot amb imposició a la demandant de les costes judicials ocasionades, inclo-sos els honoraris d'advocada i de procurador, i de perit si esqueia. Subsidiàriament, va sol·licitar que cas que fossin estimades les pretensions de la deman-dant sense estimar la demanda reconvencional, que es donés lloc parcialment a aquestes, tan sols pel que fa al cost de reparació del turisme propietat de l'actora, oposant-se a la reclamació formulada en concepte d'interessos, despeses i comissions derivades del préstec, fent imposició a la demandant de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocada i de procurador.

La representació processal de la Sra. Sevillano va sol·licitar la deses-timació de la demanda reconvencional, amb imposició a l'adversa de les costes derivades de les dues accions.

III.- Per Sentència de data 18-09-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir "Que he d'estimar en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Sevillano contra el Sr. Marti i la companyia Galan, SA, havent de condemnar consegüentment i de forma solidària a aquests darrers, a pagar la quantitat de 2.101,31.-euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 6 d'octubre del 2011, ixi com a satisfer la suma que, en concepte d'interessos, despeses i comissions bancàries, hagi hagut d'abonar la demandant per raó del préstec bancari contractat el dia 20 de desembre del 2010, els quins hauran de ser calculats en base a un import de 2.101,31.-euros i a comptar del 20 de de-sem bre del 2010 i fins a la data prevista pera l'amortització del préstec, fent fi-nalment imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclo-sos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."

IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Marti i de la companyia Galan, SA, demanant la seva revocació integra i l'estimació de les seves pretensions inicials, així com la imposició als defenents de les costes judicials d'ambdues instàncies.

La representació processal dels demandats demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a l'adversa.

V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 30-04-2015, es va decidir no donar lloc a la pretensió probatòria adduïda per la representació processal del Sr. Marti i de la companyia Galan, SA, mitjançant l'escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació, consistent què es practiqui per a millor proveir una nova prova pericial.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que en data 10-10- 2010, vers les 04:40 hores, va tenir lloc un accident de la circulació al nivell de l'encreuament del Carrer Prat de la Creu amb el Carrer Bonaventura Armengol d'Andorra la Vella, entre, d'una part, el vehicle VOLKSWAGEN POLO, amb matricula andorrana *****, conduït pel Sr. Marti (permís de conduir lliurat el 03-09-2010), i d'altra part, el vehicle SEAT LEON amb matrícula espanyola XXXX, conduït per la Sra. Sevillano (permís de conduir lliurat el 29-04-2002), i a conseqüència del qual els dos vehicles van resultar danyats.

Com a conseqüència del succeït, els agents de policia es van desplaçar al lloc de l'accident, els conductors van ser sotmès a un prova d'alcoholimetria, i si la del Sr. Marti va ser negativa, la de la Sra. Sevillano va donar el resultat de 1,23 grams d'alcohol per litre de sang, fet que, un cop dut a terme el corresponent expedient penal d'ordenança penal (DM-405-2-2010), va portar el Battle penal a imposar-li una pena de 8 mesos de privació del permís de conduir i 1 mes d'arrest nocturn condicional.

En el marc del present plet, cada part ha atribuït la responsabilitat exclusiva de l'accident a l'altra, però el Tribunal ha considerat que l'únic responsable del sinistre era el Sr. Marti.

II.- El primer aspecte del recurs rau en la qüestió de la responsabilitat i, malgrat que en cap moment ho diu expressament la part apel·lant, sobre la valoració de la prova pel Tribunal Unipersonal. Argumenta en essència que:

1) la Sra. Sevillano ha mancat a la veritat afirmant que la part frontal del seu vehicle havia col·lidit amb la part davantera del cotxe del Sr. ENTITY_5; 2) no és possible que l'accident hagi tingut lloc a l'indret assenyalat pel pèrit; 3) el pèrit va donar per bona la versió de la Sra. Sevillano sense verificar; 4) el pèrit ha actuat de manera parcial i subjectiva; 5) l'informe policial conté greus errors i no pot servir de prova; 6) és impossible que els danys patits pel cotxe de la Sra. Sevillano hagin estat provocats per la col·lisió entre els dos cotxes i 7) no és cert que el vehicle del Sr. Marti ha tallat el pas a l'altre vehicle perquè ja estava aturat quan la Sra. Sevillano, que anava sota els efectes de l'alcohol, l'ha percudit.

Recordarem que l'acció en responsabilitat extracontractual exercitada per la part agent, i alhora per la part demandant reconvencional, suposa acreditar l'existència d'una culpa imputable al demandat i amb nexe de causalitat amb el sinistre.

Segons la part defenent, l'accident va ocórrer perquè el Sr. Marti, qui provenia de La Massana i efectuant la corba que hi ha arribat a La Poste d'Andorra la Vella, va patir un problema amb l'ABS del seu vehicle, el qual es va bloquejar, anant a topar contra la vorera que es troba davant de les oficines de La Poste, i com a conseqüència de dita topada contra la vorera, les rodes davanteres van resultar danyades així com les llantes. Afegeix que trobant-se aturat, i uns segons més tard, va arribar el vehicle conduït per la Sra. Sevillano qui va xocar amb la seva part frontal contra la part posterior dreta del vehicle del Sr. Marti.

La representació processal del Sr. Marti i de la companyia Galan, SA, ha volgut demostrar la seva versió a través de l'estudi dels danys causats als vehicles i punts de xoc, tot i rebutjant l'informe policial i l'informe pericial, però dita demostració no és convincent, per les raons següents.

És cert que el cotxe de la Sra. Sevillano no va xocar contra la part davantera dreta del cotxe del Sr. Marti (com això estava indicat p 2 de l'escrit de demanda), sinó més aviat contra la part darrera dreta, (i això ho ha reconegut la part agent en el seu escrit de contesta a la demanda reconvencional), tota vegada que apareix en autes que el punt d'impacte final es troba entre la part davantera frontal del SEAT de la Sra. Sevillano i la part posterior dreta del VW del Sr. Marti.

Però, aquest element no permet considerar que la Sra. Sevillano ha mancat "descaradament a la veritat", ni tampoc acreditar la versió de la representació processal dels defenents, la qual, al contrari, resulta contradita pels elements de prova obrant en autes.

En efecte, i en primer lloc, ressurt de l'informe dels agents de policia que es varen desplaçar de seguit al lloc de l'accident un element de gran rellevància, puix els mateixos indiquen:

"Segons ens informa el Sr. Marti, aquest circulava pel sentit únic del C. Prat de la Creu en direcció al C. Bonaventura Armengol, i que al arribar a l'encreuament per girar a l'esquerra ha perdut el control del vehicle, fet pel qual ha envaït el carril dret, col·lidint amb part davantera dreta amb el frontal del vehicle Seat, que circulava correctament pel carril de la dreta de l'encreuament esmentat.

Parlat amb la propietària del vehicle espanyol, ens confirma la versió esmentada.".

De fet, aquesta declaració és coherent amb les que la Sra. Sevillano va fer el mateix dia del 10-10-2010, unes hores després, davant dels policies, en el marc del procediment penal (foli 20 de l'expedient DM-405-2/10):"Quan estava arribant al pont que hi ha tot just passar l'empresa Moble la Fàbrica d'Andorra la Vella, de sobte he vist arribar un vehicle en sentit oposat que no ha traçat correctament la corba del pont i s'ha creuat en la meva trajectòria. El vehicle ha passat davant meu i ha xocat contra la vorera. AI creuar-se davant meu molt ràpid, no he pogut aturar el meu vehicle immediatament i s'ha produït una col·lisió entre la part davantera del meu vehicle i el lateral dret de l'altre vehicle.".

Les indicacions dels policies sobre llurs pròpies constatacions no són contradictòries, i no es pot dir que dit informe, si bé sembla ser a l'origen d'una confusió, contindria "greus errors", i aquest aspecte mereix unes precisions.

En efecte, de les constatacions dels mateixos policies no apareix res que deixi pensar a un xoc frontal o a un xoc amb la part davantera dreta del vehicle POLO, sinó que van indicar que havien constatat que el vehicle del Sr. Marti tenia les rodes davanteres a sobre la vorera i presentava danys a la part frontal i a ambdues rodes. Afegeixen que el vehicle de la Sra. Sevillano presenta danys a la part frontal. Res més.

Al nostre entendre, és en la transcripció de les manifestacions del Sr. Marti que fan aparèixer una confusió, perquè indiquen que aquest darrer els hi hauria dit que seria la part davantera dreta del seu cotxe que hauria col·lidit amb la part frontal de l'altre vehicle, quan de tota evidència es tracta de la part darrera dreta.

Nogensmenys, aquest error no pot treure tota força probatòria al dit informe i en res modifica les declaracions essencials del Sr. Marti als policies sobre la seva pèrdua de control, el conseqüent envaïment del carril de la Sra. Sevillano i el xoc amb la part frontal del cotxe de la mateixa.

Pel que fa a l'informe pericial judicial, el mateix va ser establert a petició de la part defenent i agent reconvencional, i cap element objectiu permet considerar que el pèrit hauria actuat amb subjectivitat i parcialitat. Al contrari apareix que ha elaborat les seves conclusions sobre constatacions objectives en relació als elements concrets existint en autes, sense donar més valor a una versió i ignorant l'altra. Així, el pèrit ha descartat la possibilitat d'un xoc frontal i ha conclòs que els danys al cotxe de la Sra. Sevillano eren compatibles amb un xoc amb la part posterior dreta del cotxe del Sr. Marti.

Si la part recurrent fa una sèrie de suposicions i teories al respecte força és de constatar però que no els acredita.

En particular, quant al lloc de l'accident descrit pel pèrit, aquell és totalment coherent amb les declaracions de les parts, les indicacions dels policies, i els danys patits pel cotxe. Fins i tot, difícilment pot la part apel·lant criticar aquest punt de l'informe quan el croquis del mateix correspon al dibuix fet pel propi Sr. Marti (o la seva mare) en la declaració d'accident a la seva companyia (foli 109).

Pel que fa a l'alçada de la vorera del lloc assenyalat pel pèrit, i que segons la part defenent seria incompatible amb els danys a les rodes, el pèrit confirma que aquesta alçada és del tot suficient per provocar dits danys i que de totes maneres la vorera situada al davant de LA POSTE té la mateixa alçada.

Quant a la forma dels danys a la part davantera del SEAT, aquestes són compatibles amb la topada contra la part darrera dreta del POLO.

A més, ens apareix del tot inversemblant pretendre que els danys patits pel vehicle SEAT en la seva part frontal no vindrien del xoc amb el vehicle VW, tot i reclamant de manera reconvencional la reparació de les conseqüències del xoc, però sense aportar cap element per establir com el SEAT hauria pogut xocar amb el VW altrament que amb la seva part frontal.

D'altra banda, cap prova existeix del suposat problema d'ABS que hauria bloquejat les rodes del vehicle POLO, quan era de fàcil aportació per exemple un certificat del mecànic que va intervenir per a la seva reparació, o fins i tot cridar a testimoni els altres ocupants del dit vehicle que, segons ha indicat la Sra. Sevillano van baixar del mateix just després de l'accident (foli 21 de l'expedient DM-405-2/10), i els quals haurien pogut confirmar o contradir si la raó veritable de la pèrdua de control va ser un problema tècnic, com ho pretén la part defenent, o l'excessiva velocitat, com ho deixa a entendre la Sra. Sevillano, i també el pèrit quan apunta que els danys al POLO són els fruits d'una topada violenta.

En aquestes condicions, el cert és que el Sr. Marti ha perdut el control del seu vehicle i ha envaït el carril de la Sra. Sevillano. Els elements aportats per la seva representació processal no desvirtuen els altres elements establint que la causa única i eficient de l'accident és la seva pèrdua de control del seu vehicle, que el va portar a tallar la trajectòria de l'altre vehicle de forma sobtada, provocant així la col·lisió entre els dos cotxes, sense que l'estat alcohòlic de la Sra. Sevillano constitueix una causa de l'accident.

Per tant, al no ser acreditades les critiques fetes al pèrit i disposant la Sala de suficients elements per resoldre el litigi, era del tot inútil i injustificat ordenar una nova pericial.

Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs.

III.- El segon aspecte del recurs és relatiu a la indemnització del perjudici de la Sra. Sevillano, ja que sosté que no és cert que la certificació de ORG_0 corrobora el perjudici en concepte de préstec, interessos i comissions, i que res acredita que el préstec va ser destinat a pagar la factura de reparació d'autes.

Però, aquest motiu de recurs tampoc es pot estimar:

En efecte, en primer lloc, s'ha de dir que la part defenent, va començar per afirmar que la referida pretensió s'havia de desestimar perquè el préstec del qual es demanava el reembossament era anterior a l'accident, quan en realitat es tractava justament del préstec que la Sra. Sevillano havia cancel·lat per poder subscriure un altre, aquest darrer per tal de fer front a la liquidació de l'antic (895,23-euros) i a la factura de reparació (2101,31.- euros), sia un total de 2996.54.-euros.

Així, el banc ha pogut certificar la cancel·lació del préstec anterior i la subscripció en data 20-12-2010, del nou préstec per 3150.-euros, amb la precisió que el tipus d'interès és variable i que s'han cobrat 30.-euros de comissió d'estudi (foli 148).

D'altra banda, si és evident que el banc no pot certificar la destinació que la Sra. Sevillano va donar a l'import resultant de la diferència entre l'import total atorgat i l'import de 895,23-euros (el qual el banc acredita que va servir a cancel·lar el préstec anterior), doncs no és dit banc qui paga directament la factura, nogensmenys, apareix que la factura de reparació dels danys provocat per l'accident de número 948 i de data 21/12/2010 per import de 2.101,31.-euros va ser pagada el mateix dia (folis 69 i 146).

En base a aquests elements concordants queda plenament acreditat que el préstec va ser destinat a sufragar la factura de reparació, i és amb raó que el tribunal ha considerat que les despeses derivades de la contractació de dit préstec, a saber els interessos, despeses i comissions que en deriven, formaven part del perjudici de la Sra. Sevillano.

IV.- La desestimació íntegra del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la representació processal del Sr. Marti i de la companyia Galan, SA, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 18-09-2014, que confirmem íntegrament;

IMPOSAR al Sr. Marti i a la companyia Galan, SA, les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.