Divisió de la comunitat indivisa i liquidació del règim econòmic matrimonial (2000168/2018)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000155/2020 ORIGEN: 2000168/2018 - 00

NIG: 5300542120180001101

PARTS:

Apel·lant: Sr. Alfaro

Representant: Sra. Gibert

Advocat: Sra. Rius

Apel·lant: Sra. Elías Representant: Sra. Álvarez Advocat: Sr. Barberá

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Recio Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Divisió de la comunitat indivisa i liquidació del regim econòmic matrimonial.

SENTÈNCIA 220-2021

Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 27.5.20 el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió :

"Primer.- Estimar parcialment les demandes interposades, respectivament pel Sr. Alfaro contra la Sra. Elías i a la inversa i:

Declarar l'extinció de la comunitat existent entre les parts litigants en relació al pis situat a l'Av. Fiter i Rossell, 00, Edifici E, Esc 0, 0 0, així com la plaça d'aparcament núm. 00.

Adjudicar-li a la Sra. Elías l'immoble esmentat, previ pagament per part d'aquesta de l'import de 71.684,82.- euros al Sr. Alfaro, havent de pagar per meitats el valor de la pericial judicial efectuada.

De la suma de 71.684,82.- euros s'hauran de descomptar les següents sumes:

10.183,25.- euros corresponents a la meitat de la diferència entre aportacions al comte comú efectuades entre el gener del 2013 i octubre del 2018,

12,98.- euros corresponent a la meitat de l'impost de propietat del 2013.

57,50.- euros corresponent a la meitat de les despeses generades per descoberts en compte comú

5.905,02.- euros corresponents a la meitat de les despeses de comunitat

500.- euros corresponents a la meitat del vehicle que sol·licita sigui adjudicat al Sr. Alfaro

Altra suma, a acreditar en execució de sentència, resultant de la deducció a l'import de 11.342,50.- euros (corresponents a la meitat del valor del compte comú al mes d'octubre del 2006), de la meitat dels diners que la Sra. Elías disposà en concepte del pla de futur de data 2 de setembre del 2002. En quant als interessos legals, en cas que resti una suma en favor de la Sra. Elías, els interessos meritaran a comptar de la contesta a la demanda.

16.000.- euros corresponents a la meitat del cost de les obres de reforma a la casa de Portugal.

Segon.- no escau efectuar especial imposició de costes judicials."

Segon.- Contra l'esmentada resolució el Sr. Alfaro i la Sra. Elías van interposar recurs d'apel·lació .

El 2.10.20, la representació processal del Sr. Alfaro va presentar el seu escrit de conclusions, i segons el que s'hi exposa demanda que es revoqui la sentència de primera instància i es desestimi la demanda de la part contrària i s'imposi la condemna a la part adversa de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat de primera i segona instància a acreditar en període d'execució de sentència, i es decideixi que:

S'adjudiqui al Sr. Alfaro el bé immoble per la meitat de l'import de taxació amb la deducció de la compensació pels lloguers patits d'un mínim de 50.211,68 euros

o Subsidiàriament s'adjudiqui a la Sra. Elías però sumant la meitat de l'import de la taxació la compensació pels lloguers patits d'un mínim de 50.211,68 euros i es determini en quant temps ha de procedir a pagar aquest import, i en cas contrari es procedeixi a la venda en subhasta pública, deduint-se les despeses pel peritatge i per l'adjudicació bancària, i/o notarials i no es compensin amb les deduccions sol·licitades per la Sra. Elías.

Es condemni a la Sra. Elías al pagament de les costes judicials sofertes, inclosos els honoraris d'advocat, tant de primera com de segona instància a acreditar en període d'execució de sentència.

Es procedeixi a la venda en subhasta pública, deduint-se les despeses pel peritatge i per l'adjudicació bancària i/o notarials, i no es compensin amb les deduccions sol·licitades per la Sra. Elías però sí la compensació dels lloguers patits d'un mínim de 50.211,68 euros del Sr. Alfaro.

Per escrit de data 2.10.20, la representació processal de la Sra. Elías va aportar les seves conclusions, i en virtut del que hi argumenta sol·licita que es modifiqui la Sentència dictada pel Tribunal a quo en el sentit que:

Es declari l'extinció de la comunitat existent entre les parts litigants en relació al patrimoni comú, compost pels actius i passius.

S'adjudiqui a les parts la meitat del patrimoni comú, actius i passius, amb expressa adjudicació a la Sr. Elías de la totalitat del pis i la plaça d'aparcament, amb el pagament per part d'aquesta al Sr. Alfaro de l'import de 71.684,82 euros, i de la totalitat del vehicle, amb el pagament per part d'aquest a la Sra. Elías de l'import de 500 euros, i de les obres i mobiliari de la casa de Portugal, amb el pagament per part del Sr. Alfaro a la Sra. Elías de l'import de 75.000 euros.

S'efectuïn les compensacions escaients en atenció als actius i passius a repartir, als pagaments en excés efectuats per la Sra. Elías (10.183,25 euros + 12,98 euros + 57,50 euros + 5.905,02 euros ja acreditats ) i l'apropiació del Sr. Alfaro (11.342,50 EUROS), essent el deute actual del Sr. Alfaro front la Sra. Elías d'un import mínim de 31.316,43 euros (75.000 + 500 - 71.684,82) + (10.183,25

+ 12.98 + 57.50 + 5.905,02 + 11.342,50)

S'estableixi que ambdues parts s'han de fer càrrec, a parts iguals, de les despeses d'assegurances, impost de la propietat, bancàries i/o notarials per liquidació del préstec hipotecari, notarials per l'adjudicació, i qualsevol altra despesa o càrrega generada pel pis i per l'aparcament fins a l'adjudicació d'aquest a la Sra. Elías, excepte les despeses generades pels consums dels subministres de gasoil (calefacció i aigua calenta) i aigua potable, a càrrec de la Sra. Elías, i les despeses que ja han estat tingudes en compte a l'hora de determinar l'import de 31.316,43 euros, essent les despeses de comunitat a tenir en compte a comptar de l'any 2018.

Es condemni al Sr. Alfaro al pagament de les costes judicials i processals suportades per la Sra. Elías, en primera i segona instància.

Tercer.- El 30.10.20, la representació processal del Sr. Alfaro procedeix a contestar les conclusions formulades per l'adversa, reiterant-se en les seves pretensions efectuades en l'escrit de conclusions de data 2.10.20.

I, el 3.11.20, la representació processal de la Sra. Elías va formular l'escrit de contesta a les conclusions formulades per l'adversa, sol·licitant es dicti Sentència desestimant el recurs d'apel·lació del Sr. Alfaro i se'l condemni a pagar les costes processals d'aquesta part.

Quart.- En data 21.7.21 aquest Tribunal va dictar aute amb la següent decisió:;

"Primer.- Donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Alfaro en aquesta alçada.

Segon.- Una volta obtinguda la informació sol·licitada, concedir a les parts un termini de cinc dies a fi que puguin efectuar les al·legacions que considerin pertinents."

Per escrits de data 13.10.21 i 15.10.21 les parts van presentar les seves manifestacions.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Sr. Alfaro reclama front la part defenent Sra. Elías en demanda en la que sosté una petició de divisió de l'habitatge que tenen en copropietat i la seva venda i posterior repartiment del preu per meitats. Per la seva banda la defenent formula reconvenció i demana la dissolució del règim econòmic matrimonial (societat de guanys), dins el qual hi ha l'habitatge que fou conjugal el qual demana que li sigui atribuït pagant la meitat del seu valor i descomptant altres càrregues familiars que ha de suportar també la part agent.

En la contesta a la demanda reconvencional la part agent manifesta que està d'acord en que li sigui atribuït a la defenent l'habitatge en comú fins la separació així com també amb la liquidació del règim econòmic, sense perjudici de discrepar d'altres conceptes que li atribueix la defenent. Finalment en tràmit de conclusions, les dues parts accepten que el valor de l'habitatge és el de 143.369,45EUR.

És a dir, que cada part exercita una acció diferent (divisió de la cosa comuna l'agent) i liquidació del règim econòmic matrimonial (la defenent) que d'alguna participen una de l'altra.

La sentència d'instància estima parcialment les dues demandes i no fa imposició de les costes.

Contra tal decisió s'alcen les dues parts.

SEGON.- Abans d'entrar en el recursos respectius, hem de dir que el matrimoni va tenir lloc a Portugal en el dia 30.7.84 sota el règim de societat de guanys i que varen tenir dos fills, el petit Bernat, nascut en el dia 21.9.94. Varen adquirir el domicili situat a l'Avinguda Fiter i Rossell 00, Edifici E, escala 0, 0 0, així com la plaça d'aparcament núm. 00 d'Escaldes-Engordany. En l'any 2006 es varen separar de fet i el Sr. Alfaro va deixar el domicili i finalment per sentència de 2.7.10 es va decretar la separació del matrimoni i es va dissoldre el règim econòmic matrimonial. A la mare i al fill menor (ENTITY_10) se'ls va atribuir el domicili conjugal, en el qual a partir de la majoria d'edat (21.9.12) en Bernat va començar a treballar i a tenir independència econòmica i es va quedar a viure sol en el dit domicili. Per acabar, en data 25.2.15 es va dictar sentència de divorci, sense mesures afegides.

TERCER.- RECURS DEL SR. Alfaro

El recurrent discrepa en determinats punts de la decisió judicial que anirem analitzant. En primer lloc, discrepa del moment de la valoració dels béns (en concret es centra en el vehicle Mercedes que ell es va adjudicar quan la separació) si ha de ser en el moment del divorci o en el moment de la liquidació dels béns comuns. Després analitzarem el cas del vehicle, però hem de recordar que la dissolució del règim econòmic es produeix ope legis en el moment de la separació (art. 55 de la LQM] i no en el del divorci ni posteriorment.

En segon lloc, estima que no s'ha tingut en compte que ell ha viscut des de la separació en diferents domicilis de lloguer i que cal descomptar aquella despesa al seu favor. Però cal dir que si bé ho planteja com un element compensador de les sumes en favor de cadascú, hem de dir que si en el moment de la separació li va ser atribuït a la mare i al seu fill comú (menor d'edat, aleshores) va ser en compliment dels seus deures paternals i que ja havia de ser ponderat en el seu moment quan es va fixar una pensió d'aliments. Per tant, en res afecta a la liquidació actual del règim econòmic. Pel que fa a la petició de tenir en compte els lloguers pagats pel Sr. Alfaro del període posterior a la majoria d'edat d'en Bernat (octubre 12 a desembre 18) hem de dir que aquesta partida ja no s'integra en el patrimoni comú constant matrimoni, sinó que es posterior i, per això, no pot tenir cabuda en aquest procediment de liquidació del règim econòmic matrimonial.

En tercer lloc, pel que fa a l'oposició a l'atribució de l'habitatge esmentat a la Sra. Elías cal dir que en la seva contesta a la demanda reconvencional, el mateix recurrent ja va manifestar que estava d'acord amb aquella atribució, sense perjudici de que de la meitat del valor calgués afegir altres partides al seu favor. Per tant, la sentència ha resolt conforme la pretensió comuna de les dues parts.

En quart lloc, respecte a la meitat de les despeses de comunitat (5.905,02EUR) hem de dir que ja reconeix que l'import no el va discutir en la instància i a més ja recull la sentència que s'han descomptat les relatives a subministraments diversos que la Sra. Elías ja no reclama perquè en viure en el domicili ja li corresponia pagar-les de manera íntegra.

En cinquè lloc, pel que fa a la recuperació de la meitat de les despeses destinades pel matrimoni abans de la separació (juliol 2010) ja es va seguir un procediment anterior 3001136/2013 en el qual el Sr. Alfaro ja reconeixia que la Sra. Elías tenia dret a la meitat de la despesa pagada en la reforma de la casa de Portugal propietat de la mare del Sr. Alfaro, doncs els fons per fer-hi front eren de la comunitat matrimonial. Del que discrepaven -i discrepen com veurem en el recurs de la defenent- era de l'import. Finalment, en aquell procediment el Sr. Alfaro va reconèixer que la suma gastada pel matrimoni en la finca de la mare d'ell va ser de 32.000EUR i d'aquí que la sentència amb bon criteri fixi la meitat d'aquesta quantitat en l'actiu de la Sra. Elías.

En sisè lloc, pel que fa a la partida de 10.183,25EUR per la meitat de les aportacions fetes al compte on es pagava la hipoteca del pis fins al 2018 hem de dir que compartim la decisió de la instància quan de les aportacions fetes per la Sra. Elías són molt superiors a les poques que hi va fer el Sr. Alfaro i en ser cotitulars del condomini devien d'haver estat per parts iguals. D'aquí que ara en el passiu del Sr. Alfaro hagi de computar-se aquelles despeses hipotecàries que la Sra. Elías va haver de fer per seguir al corrent de pagament de la càrrega hipotecària.

En setè lloc, pel que fa la reclamació de 12,98EUR corresponent a la meitat de l'impost de propietat que havia de pagar el Sr. Alfaro, cal dir que no està prescrita perquè es tracta d'un deute entre particulars i no una reclamació administrativa de l'esmentat impost.

En vuitè lloc, respecte la valoració de 500EUR per l'atribució en el moment de la separació del vehicle Mercedes en favor del Sr. Alfaro, cal dir que no es tracta d'un valor actual del vehicle, sinó que va ser fruit del pacte al que varen arribar les dues parts en el procediment esmentat de 2013 i que ara el dit litigant no vol honrar. Per tant, el Sr. Alfaro va gaudir del vehicle durant anys i si ara ja no té valor el vehicle resulta indiferent, doncs es tracta d'un deute dinerari i no d'un deute de valor.

En darrer lloc, impugna la partida de la deducció de 11.342,50EUR que és la meitat del valor del compte comú en el mes d'octubre de 2006, quantitat que fou retirada pel recurrent. Doncs bé, la sentència considera que la dita suma ha de ser rebaixada en la meitat del Pla de Futur que tenia en exclusiva la Sra. Elías i que es determinarà en execució de sentència. Ho compartim i hem de fer dues precisions. La primera que el Sr. Alfaro ja argumentà des de la contestació a la demanda que caldria compensar aquesta retirada de fons que va realitzar amb el Pla de futur que tenia la seva exesposa (es desconeixen els detalls del dit Pla), sense fer més precisions. Efectivament, si els dos treballaven i tenien un règim matrimonial de societat de guanys, cal estipular que la meitat d'aquella despesa en el Pla d'estalvi futur sortia del patrimoni comú i per aquesta raó ha de ser repartida, tal i com ha resolt la sentència impugnada. La segona precisió és la que gràcies a la prova practicada en segona instància, hem pogut saber (folis 248 a 254 del rotlle) que el dit Pla va acumular des del 14.9.02 fins al 30.9.06 un total de 4.970,94EUR que va retirar la Sra. Elías. D'aquí que ara ja es pugui fer la liquidació d'aquesta partida i descomptar de la suma de 11.342,50EUR la de 2.485,47EUR (4.970,94EUR :2). En conseqüència, aquesta partida haurà de quedar en 8.857,03EUR, més els interessos legals des de la contesta a la demanda.

En conclusió, el recurs del Sr. Alfaro ha de ser parcialment estimat.

QUART.- RECURS DE LA SRA. Elías

En primer lloc impugna la recurrent la decisió del descompte del Pla d'estalvi futur que acabem d'analitzar. Com ja hem dit les aportacions es varen realitzar constant matrimoni i per tant cal imputar-les a ingressos comuns, derivats dels treballs de cada cònjuge. Si la Sra. Elías es va apropiar del total de l'estalvi comú ha de retornar-ne la meitat.

En segon lloc, impugna que els interessos de la partida esmentada es meritin des del 24.9.13 quan en el procediment d'aquell any 2013 ja esmenat a dalt, ella ja havia esmentat en la contesta i que la part contrària ja havia entrat en mora. No compartim aquest criteri doncs no es tractava d'una reclamació formal que fos estudiada en aquell procediment, sinó que la liquidació del règim econòmic va ser rebutjada pel jutjador. Per tant, no va impugnar en alçada aquella disposició de la instància ni va presentar cap altre procediment de liquidació de la societat conjugal fins que no ha rebut la pretensió de la seva exparella a l'any 2018, és perquè no ha considerat que estigués en mora la part contrària. Així doncs, compartim que la sentència d'instància fixi el moment de l'inici dels interessos en la contesta a la demanda d'aquest procediment (4.12.18) en mèrits de la regla "lite contestata usurae currunt".

En tercer lloc, pel que fa a la reforma de la casa de Portugal de la mare del Sr. Alfaro insisteix en que cal tenir per acreditat que va costar 150.000EUR i que li corresponen la meitat i no els 16.000EUR que li atorga la sentència. Però de la prova practicada -en especial documental- no es pot tenir per acreditada aquella pretensió perquè, ni acudint a la proximitat de les fonts de prova, es pot deduir raonablement que una obra realitzada entre 1997 i com a molt tard el 2001, es pugui disposar de la documentació en poder de la mare del Sr. Alfaro, ni es pot descartar que els pagaments fossin no documentats en aquella època. Per tant, no es pot fer un sil·logisme deductiu simple sinó que l'única prova que disposem amb certesa és que el Sr. Alfaro ja va reconèixer judicialment que ells havien aportat a les obres 32.000EUR i per això la meitat li era imputable a la Sra. Elías. També hem de descartar, per la raó ja indicada que si bé la dita suma (16.000EUR) ha de meritar interessos, aquests han de ser des de la contesta a la demanada (4.12.18).

En quart lloc, reclama que les sumes reconegudes de 10.183,25EUR; 12,98EUR; 57,50EUR; i 5.905,20EUR han de meritar interessos des del 4.12.18 i aquesta pretensió ha de prosperar.

En cinquè lloc, reclamava també la defenent en la seva demanda reconvencional que es computessin a càrrec del Sr. Alfaro la meitat de les despeses de la Comunitat, assegurances, impost de la propietat, bancàries o notarials per liquidació del préstec hipotecari, notarials per a l'adjudicació, i qualsevol altra despesa o càrrega generada pels béns fins a l'adjudicació d'aquests a la Sra. Elías (foli 62). Doncs bé, la sentència omet qualsevol referència a aquesta partida que ha de ser estimada des de l'exercici de 2018 fins l'adjudicació de l'habitatge, doncs són despeses pròpies de la divisió de cosa comuna i que, en cas de copropietat per meitats, han de ser suportades en la mateixa proporció. Les dues parts estaven conformes en posar fi a aquesta indivisió i per això han de suportar per igual les despeses deduïbles del preu o valor que li han donat de mutu acord.

En sisè lloc, la Sra. Elías demana una rectificació de la part dispositiva de la sentència per quant no acorda la liquidació del règim econòmic matrimonial i es limita a l'extinció de la comunitat existent entre les parts sobre l'habitatge en comú. Efectivament, aquest extrem també ha de prosperar perquè a més de l'extinció del condomini, és resolt sobre la liquidació del règim econòmic matrimonial.

En setè lloc i per últim, reclama la imposició de les costes de la instància derivades de la demanda del Sr. Alfaro a ella mateix per la seva temeritat i mala fe. Aquest motiu no pot prosperar perquè el Sr. Alfaro demanava la fi del condomini sobre l'habitatge comú i la Sra. Elías hi va estar d'acord, tot i afegint-hi la liquidació del règim econòmic.

CINQUÈ.- Pel que fa a les costes dels recursos de la Sra. Elías i del Sr. Alfaro no cal imposar-les a cap de les parts perquè han estat estimats parcialment. Igualment al recurs del Sr. Alfaro que també ha estat estimat parcialment.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals del Sr. Alfaro i de la Sra. Elías contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 27 de maig de 2020, que revoquem només parcialment i queda en la seva part dispositiva en els següents termes:

Declarar la liquidació del regim econòmic matrimonial entre el Sr. Alfaro i la Sra. ENTITY_7;

Declarar l'extinció de la comunitat existent entre les parts litigants en relació al pis situat a l'Av. Fiter i Rossell, 00, Edifici E, Esc 0, 0 0, així com la plaça d'aparcament núm. 00;

Adjudicar-li a la Sra. Elías l'immoble esmentat, previ pagament per part d'aquesta de l'import de 71.684,82.- euros al Sr. Alfaro, havent de pagar per meitats el valor de la pericial judicial efectuada;

De la suma de 71.684,82.- euros s'hauran de descomptar les següents sumes:

10.183,25.- euros corresponents a la meitat de la diferència entre aportacions al comte comú efectuades entre el gener del 2013 i octubre del 2018 més els interessos legals des del 4.12.18;

12,98.- euros corresponent a la meitat de l'impost de propietat del 2013, més els interessos legals des del 4.12.18;

57,50.- euros corresponent a la meitat de les despeses generades per descoberts en compte comú, més els interessos legals des del 4.12.18;

5.905,02.- euros corresponents a la meitat de les despeses de comunitat, més els interessos legals des del 4.12.18;

500.- euros corresponents a la meitat del vehicle que sol·licita sigui adjudicat al Sr. Alfaro

8.857,03EUR, resultant de la deducció a l'import de 11.342,50.- euros (corresponents a la meitat del valor del comte comú al mes d'octubre del 2006), de la meitat dels diners que la Sra. Elías disposà en concepte del pla de futur de data 2 de setembre del 2002 en la quantia de 2.485,47EUR més els interessos legals des del 4.12.18.

16.000.- euros corresponents a la meitat del cost de les obres de reforma a la casa de Portugal, més els interessos legals des del 4.12.18.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquests recursos.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.