CASS-Pensió d'invalidesa A3 (TSJA-039/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0091-2/2011 Núm. de Rotlle TSJA-039/12

S E N T È N C I A NÚM. 78-2012

PARTS:

Apel·lant: Nuñez

Representant: ídem

Advocat : Galván

Apel·lant: CASS

Representant: Cano

Advocat: Seco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0091-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Nuñez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 27 de juliol de 2011, confirmant en alçada la decisió del 6 de maig de 2010, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa de la categoria A3.

2.- En la sentència del 15 de març de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Nuñez.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 30 d'abril de 2012, la Sra. Nuñez manifesta principalment que:

els forenses no havien calculat correctament la IPP que corresponia a la lumbàlgia, doncs procedien 40 punts; ni prenien en compte la intolerància gàstrica patida per l'assegurada (10 punts), ni la nombrosa plurisimptomatologia;

la inclusió de les esmentades seqüeles portava a una IPP del 85%;

la sentència recorreguda obviava els seus factors personals (estat general, edat: 60 anys, facultats físiques i mentals, manca de formació acadèmica-professional);

no podia exercir cap tipus d'activitat que requerís esforços mínims;

perseguia l'obtenció d'una pensió d'invalidesa per accident laboral i, subsidiàriament, per malaltia;

no estava assegurada a la CASS quan va sofrir l'accident laboral l'any 1992, de manera que tampoc servia de res efectuar una declaració d'accident;

la pluri-patologia actual davallava de l'accident de treball esmentat;

es vulnerava l'article 10 de la Constitució, tota vegada que la instància no contradeia els seus arguments, ni responia a la seva petició de pràctica de proves;

procedia la condemna en costes de la CASS perquè els seus metges havien minorat l'abast de les seqüeles i es trencava el principi d'igualtat;

reiterava la necessitat de practicar les proves refusada pel Tribunal a quo.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com és de veure en els antecedents, l'Hble. Batlle ha desestimat la demanda presentada per la Sra. Nuñez. Més concretament, el Tribunal a quo considera que el recurs administratiu i la demanda persegueixen la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 3, a la qual no té dret la recurrent perquè les seves patologies li permeten exercir una activitat sedentària, limitada, això sí, a esforços mínims.

Un aspecte que cal examinar d'ofici, interessa la pretensió que exerceix la Sra. Nuñez (article 34 de la llei de la jurisdicció administrativa). Per una banda, el recurs administratiu contempla el "Sol·licito" següent: "que se m'atorgui una pensió de la categoria A i del grup 3 (articles 169 i 170 llei 17/2008 del 3 d'octubre, de la seguretat social ..." (foli 14). Per altra banda, l'escrit de demanda refereix: "Es reconegui a la senyora Nuñez el dret a gaudir d'una pensió d'invalidesa de la categoria A i del grup 3 d'acord amb els articles 169 i 170 de la llei 17/2008 del 3 d'octubre de la seguretat social amb una pensió mensual establerta conformement a l'article 165.5 de la llei 17/2008 del 3 d'octubre aplicant a la base de càlcul actualitzada, d'acord amb l'article 121 del mateix text legal, el 100% del percentatge d'invalidesa o en el seu defecte una pensió d'invalidesa per malaltia comuna de la categoria A i del grup 3" (foli 7).

Si es confronten ambdós pediments, en ressurt que són solament congruents respecte de l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna, car la classificació A3 és pròpia i exclusiva de l'esmentada prestació.

A més, el recurs administratiu adreçat a la CASS, enlloc esmenta que les seqüeles que presenta l'assegurada siguin conseqüència de l'accident laboral produït l'octubre de l'any 1992, quan, segons la pròpia demandant, es va lesionar la columna lumbar en caure en el seu lloc de treball (veure també l'informe pericial -de part- del Dr. Marcos, foli 26). De fet, ni tan sols el Dr. Marcos -a l'ensems que els forenses- relaciona les malalties actuals amb l'accident del 1992.

La recurrent invoca, fins i tot, els articles 169 i 170, els quals queden englobats dins la secció dedicada a la "Invalidesa derivada d'accident no laboral o malalta comuna".

Per acabar aquest apartat preliminar, la Sra. Nuñez és tributària d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup I per resolució del 17 d'agost de 2009 (foli 38). La pensió es va concedir -foli 78- perquè l'assegurada patia limitacions a nivell del raquis dorso-lumbar (25%), del raquis cervical (30%) i del sistema nerviós perifèric (10%). Segons l'informe del Dr. Marcos (foli 30), la Sra. Nuñez pateix actualment les seqüeles funcionals que segueixen: lumbàlgia (40%), cervicàlgia (15%), braquiàlgia (10%) i problemes intestinals lleugers (10%). Com és d'observar, les tres primeres limitacions van ser indemnitzades en la branca malaltia mitjançant un acte administratiu consentit i ferm. En conseqüència, la Sra. Nuñez no pot anar ara contra els seus actes anteriors i, menys encara, ser rescabalada dues vegades per les mateixes malalties.

Tot plegat condueix a denegar la pràctica de les proves refusades en la instància (foli 129), doncs concerneixen l'acreditació de l'accident laboral produït el 1992.

A tall de conclusió, aquesta Sala analitzarà la demanda de la Sra. Nuñez com una revisió de la pensió d'invalidesa per malaltia acordada anteriorment (grup I), ja que la Sra. Nuñez no va sol·licitar, en el termini que marca la llei de la seguretat social (1 any), l'aplicació de la seva disposició transitòria primera: "Les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei i que tinguin una continuïtat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, sempre que aquesta Llei no sigui més favorable i prèvia petició de l'assegurat en un termini no superior a un any".

Quant al fons de l'assumpte, la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II (equivalent actualment a una pensió A, grup 3) requereix: 1) una reducció mínima de la capacitat de treball del 66% i 2) ésser incapacitat per a qualsevol activitat.

El debat actual entorn a la valoració de la IPP i dels elements subjectius esdevé estèril, ja que el dret a percebre una pensió d'invalidesa no es discuteix. I bona prova és que la Sra. Nuñez ja és beneficiària d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup I. A títol només subsidiari, sols als efectes de donar la màxima resposta a les al·legacions de la recurrent, només direm que l'assegurada no podria obtenir la puntuació màxima que ofereix el barem de Padovani (pàgina 145) o de la UNCSS (paràgraf 3.2) a la lumbàlgia (40 punts, el segon, en cas de seqüeles funcionals molt greus), perquè el seu índex de Schöber és de 10cm-13cm (foli 143) i, per tant, conserva el 60% de la mobilitat del raquis lumbar. Respecte de les demés patologies de la interessada (HTA, dislipèmia, nòdul tiroïdal, acúfens, gastritis, hèrnia diatal, diverticulosi de colon i glicèmia), els forenses afirmen que estan controlades i doncs, no donen lloc a IPP. Aquest Tribunal dóna així més credibilitat als experts judicials degut a la seva expertesa imparcial. Endemés, els forenses Drs. Valverde i Quesada detenen un màster en valoració del dany corporal (foli 139), especialització que no ostenta el Dr. Marcos (foli 15). Quant a la intolerància als medicaments, és veritat que els forenses no la valoren, això no obstant, ja hem indicat més amunt que el muntant definitiu de la IPP no constitueix un factor determinant a l'hora de determinar si procedeix un canvi de grup.

En relació amb l'abast funcional de les seqüeles que presenta la Sra. Nuñez, els pèrits judicials conclouen que "no pot tenir cap activitat professional que requereixi esforços mitjanament importants, càrregues pesades, llargs períodes de bipedestació, deambulació i postures mantingudes ... li és impossible ... tenir una activitat professional com és la seva de dependenta de botiga" (foli 144). Aquesta afirmació no és compatible amb una pensió del grup II o A3 que exigeix estar incapacitat per exercir qualsevol activitat laboral.

Per acabar, la recurrent s'alça contra l'examen judicial de la seva demanda en primera instància, tot invocant vulneració de l'article 10 de la Constitució. Aquesta Sala estima que la sentència recorreguda ha examinat els factors essencials que conformen l'escrit de demanda de la Sra. Nuñez, de manera que aquest greuge s'ha de descartar. Si bé determinats extrems podien ser, eventualment, una mica més desenvolupats (refús de la prova testifical, valoració de la lumbàlgia, dels problemes intestinals i dels factors subjectius), no obsta que la sentència s'ha circumscrit a estudiar la demanda sota la perspectiva de la malaltia (fent innecessari la pràctica de les proves tendent a provar un accident laboral anterior) i sense qüestionar el dret a la pensió, cosa que feia innecessari una puntuació exacta de la IPP.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals de primera i segona instància per raó de manca de temeritat de cap part processal.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Nuñez contra la sentència 2012-037, de 15 de març de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.