Alta administrativa, Sanció per falta greu (TSJA-033/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0123-2/2011 Núm. de Rotlle TSJA-033/12

S E N T È N C I A NÚM. 79-2012

PARTS:

Apel·lant: Cano Representant: idem Advocat : Recio

Apel·lada: CASS Representant: Narváez Advocat: Querol

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0123-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Cano va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 7 de novembre del 2011,

confirmant en alçada la decisió del 12 de setembre de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada.

2.- En la sentència del 9 de març de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Cano.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 26 d'abril de 2012, la Sra. Cano manifesta principalment que:

els actes administratius impugnats no eren motivats;

la prova documental proposada acreditava que no havia realitzat cap activitat laboral durant la seva baixa mèdica;

el Tribunal a quo feia una interpretació extensiva de la infracció.

4.- En la seva contesta de data 18 de juny de 2012, la C.A.S.S. manifesta principalment que:

les proves de la recurrent no eren objectives;

ajudar a un familiar constituïa una activitat professional.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Cano s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat, en particular, una valoració errònia de les proves que obren en autes.

El litigi d'autes radica en controlar la legalitat de la decisió de la CASS que va donar d'alta administrativa a la Sra. Cano, com també va imposar-li una sanció de 208,27 EUR. La decisió de la parapública ve donada perquè un inspector de la CASS -a resultes d'una denúncia anònima- va constatar que la recurrent treballava en el bar "TS", malgrat trobar-se en situació d'incapacitat temporal. En efecte, l'inspector va constatar, a les 13h30 del 17 d'agost de 2011, com la Sra. Cano "es trobava darrera la barra de l'establiment utilitzant la màquina de tallar l'embotit" (foli 57).

Quant a la valoració de la prova produïda per la demandant, aquesta consisteix en els documents que obren als folis 90-95, on sis persones, clientes habituals del bar "TS", declaren no haver mai vist treballar a la Sra. Cano en l'esmentat local. Aquests testimonis no contradiuen les constatacions fefaents de l'inspector de la CASS i que constitueixen una prova indiciària molt rellevant, doncs cap d'ells afirma que l'assegurada no treballava en el bar el dia 17 d'agost de 2011.

Respecte de la motivació dels actes administratius impugnats (folis 7, 8 i 38), aquests estan degudament motivats fàcticament ("la CASS considera que estava realitzant una activitat laboral per fet d'estar darrera la barra d'un establiment, una zona destinada al treball manipulant la maquina de tallar l'embotit, una eina destinada al treball") i en dret (articles 143, 146, 235, 245, 246, 251 i 252 de la llei de la seguretat social; i article 13 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social).

Quant al fons, la Sra. Cano manté que el negoci "TS" és propietat del seu espòs i que dinaven junts per comoditat d'ambdós. La recurrent prossegueix exposant que va anar darrera el mostrador del bar per preparar-se un entrepà, doncs el seu marit estava molt ocupat (foli 10). Cal recordar que la recurrent estava de baixa mèdica, des del 20 de maig de 2011, per raó d'una lumbàlgia d'esforç derivada d'accident de treball (foli 14).

Segons la nostra sentència 63-2006 del 25 d'octubre de 2006, quan "... ens troben en el cas de la "prova objectiva" ... el jutge ha d'examinar els elements aportats per cadascuna de les dues parts i ha d'apreciar les versemblances, el que li permet d'establir la realitat de la situació".

Aplicant aquests paràmetres, la versió de la demandant no apareix versemblant, no quedant desvirtuada la presumpció de veracitat de les constatacions de l'inspector. En efecte, per començar, sobta molt que el marit de la Sra. Cano no hagi estat cridat a testificar i així corroborar i explicar què va succeir exactament el 17 d'agost de 2011. A més, si resulta que la Sra. Cano era de baixa per motiu de lumbàlgia, patologia dolorosa i que limita molt la mobilitat, no s'entén perquè no podia esperar que el seu cònjuge li dugués el necessari per dinar, llevat que el seu estat li permetés col·laborar en el treball d'aquell, com es dedueix de les observacions de l'inspector. Per acabar, el procés de curació d'una patologia passa, per regla general, pel repòs que procura l'estada del malalt en el seu domicili. És per aquesta raó que el Reglament regulador de les prestacions d'incapacitat temporal imposa al malalt de "Romandre en el seu domicili les hores que no estigui autoritzat a absentar- se'n, segons el que consti en el certificat mèdic inicial i les pròrrogues" (article 9.1.c). Per conseqüent, la sortida del domicili ha de respondre a necessitats imperioses o terapèutiques. En el cas de la Sra. Cano, res justifica la seva absència, sinó que aquesta constitueix un nou indici de la seva predisposició a reprendre el treball. La falta greu de l'article 239.3.c de la llei de la seguretat social ("Realitzar activitats professionals durant el període d'incapacitat temporal o maternitat") està, per tant, degudament constituïda.

Per tot l'exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Cano contra la sentència 2012-032, de 9 de març de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.