CASS-Pensió d'invalidesa per malaltia comuna A3 (TSJA-026/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0079-2/2011 Núm. de Rotlle TSJA-026/12

S E N T È N C I A NÚM. 80-2012

PARTS:

Apel·lant: Rius

Representant: Amorós

Advocat : Álvarez

Apel·lada: CASS

Representant: Barba

Advocat: Gomila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0079-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Rius va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 20 de juny del 2011, confirmant en alçada la decisió del 19 d'abril de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna A3.

2.- En la sentència del 23 de febrer de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Rius.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 17 d'abril de 2012, el Sr. Rius manifesta principalment que:

el Tribunal a quo no havia realitzat una correcta apreciació de la prova, en particular de l'informe forense;

el recurrent no podia romandre assegut, ni dempeus i només podia caminar lentament una hora;

les conclusions dels forenses no eren fonamentades ni indicaven en quines condicions es podia realitzar la hipotètica activitat.

4.- En la seva contesta de data 11 de maig de 2012, la CASS manifesta principalment que:

la patologia dorso-lumbar del recurrent li permetia realitzar alguna activitat laboral sedentària que li permetés alternar la posició asseguda amb la dempeus.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Rius s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una valoració errònia de les proves que obren en autes.

El litigi versa únicament en determinar en quin grup d'invalidesa s'ha de classificar el recurrent. En efecte, la CASS li reconeix un grup 2, mentre que el Sr. Rius considera que li pertoca un grup 3, tota vegada que es troba incapacitat, segons el seu parer, per exercir qualsevol activitat professional.

És veritat que la classificació dins el grup 3 exigeix trobar-se dins la impossibilitat de realitzar una activitat professional de forma regular. Això no obstant, aquest no és el cas de l'apel·lant.

L'Hble. Batlle es basa en l'informe dels forenses, els quals conclouen que malgrat el Sr. Rius no pot exercir la seva professió habitual en el ram de la construcció: "sí ... pot efectuar una activitat laboral d'intensitat mínima, de tipus sedentària com pot ser la de vigilant en un pàrquing, o activitats similars" (foli 122). Els experts judicials destaquen que el Sr. Rius -de 53 anys d'edat- presenta un moderat sobrepès i una lumbociatàlgia crònica bilateral. La IPP es quantifica en 70 punts, 40 per la rigidesa dorsolumbar molt important i 30 suplementaris per la ciàtica bilateral.

Respecte dels informes de part, els quals no gaudeixen de la imparcialitat del Servei de Medicina Forense, direm que aquell de la Dra. Criado només refereix les explicacions del seu pacient relatives a la limitació de la seva activitat laboral (foli 12). Respecte dels reports del neurocirurgià Dr. Mena, no s'entén gaire com pot, a la mateixa data (1 de març de 2011), afirmar a la CASS que el seu pacient és incapaç per realitzar qualsevol activitat laboral (foli 75) i alhora emetre un "informe de asistencia", a l'atenció del malalt, posant de relleu que "se encuentra con menos molestias ... debe continuar de baja laboral, evitar esfuerzos físicos y posturas forzadas durante tiempo prolongado" (folis 73-74). En efecte, ambdues recomanacions són incompatibles, doncs si el Sr. Rius ha de romandre de baixa, no pot sol·licitar una pensió al mateix temps. Quant a la Dra. Carnero, justifica la concessió del grup 3, perquè el Sr. Rius "No pot fer esforç, no pot estar de peu ni assegut de manera perllongada, té dificultats per moure's i no té estudis superiors" (foli 16). Això no obstant, el propi assegurat afirma que camina dues hores per dia (foli 121), sense bastó ni crossa segons els forenses (foli 120). El recurrent tampoc porta cap faixa dorso-lumbar (foli 120 novament). Aquestes circumstàncies disminueixen les conclusions de la Dra. Carnero relatives a la mobilitat molt reduïda del Sr. Rius. Per contra, com bé posen de relleu els pèrits judicials, el recurrent pot trobar una feina d'intensitat moderada, compatible amb un esforç equivalent a dues hores de deambulació per dia. La CASS, amb bon criteri, manifesta que existeixen feines on es poden alternar les posicions assegudes i dempeus, com ara la de vigilant en un pàrquing com suggereixen els forenses. Per tant, cap informe mèdic avala objectivament que el Sr. Rius no pot treballar, fins i tot a temps parcial, en cap mena de professió.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals de cap instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Rius contra la sentència 2012-026, de 23 de febrer de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses de primera i segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.