CASS-Pensió d'invalidesa per malatia comuna A3 (TSJA-029/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0034-2/2011 Núm. de Rotlle TSJA-029/12

S E N T È N C I A NÚM. 81-2012

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Castilla

Advocat : Ruiz

Apel·lada: Palmer

Representant: Manzanares

Advocat: Manzanares

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0034-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Palmer va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 14 de febrer del 2011, confirmant en alçada la decisió del 19 de gener de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna A3 des del 19 de gener de 2011.

2.- En la sentència del 10 de febrer de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda per la Sra. Palmer, en el sentit que ha reconegut el seu dret a la percepció d'una pensió d'invalidesa per accident no laboral A2.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 12 d'abril de 2012, la CASS manifesta principalment que:

la data d'inici de la malaltia que havia esdevingut invalidant corresponia al 3 de novembre de 2008 i no a l'1 de desembre de 2010, com ho entenia la sentència apel·lada;

la darrera baixa mèdica no equivalia a la darrera baixa que esdevenia invalidant;

l'estat de salut de l'assegurada no havia experimentat cap canvi des del mes de maig de 2010.

4.- En la seva contesta de data 17 de maig de 2012, la Sra. Palmer manifesta principalment que:

la parapública introduïa una argumentació que no havia estat examinada en la instància i per tant no es podia admetre per evitar qualsevol indefensió;

calia imposar les costes judicials de segona instància a la CASS.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La CASS s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que l'estat de salut de la Sra. Palmer no s'ha empitjorat i que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de l'article 167.2 de la llei de la seguretat social.

Abans d'entrar en matèria, cal recordar els fets majors que envolten aquest litigi:

3 de novembre de 2008: la Sra. Palmer pateix una caiguda, lesionant-se el canell dret,

11 de maig de 2010: la CASS reconeix a la Sra. Palmer una reducció de la seva capacitat de treball d'almenys 60%, però denega la concessió d'una pensió d'invalidesa per accident no laboral perquè l'assegurada no justifica els mesos de cotització previstos legalment (foli 8). La Sra. Palmer no interposa cap recurs,

1 de desembre de 2010: la Sra. Palmer torna a caure de baixa,

19 de gener de 2011: la CASS atorga l'alta mèdica doncs estima que l'assegurada està en condicions de tornar a treballar (foli 9),

24 de gener de 2011: la Sra. Palmer presenta recurs administratiu contra l'esmentada decisió, sol·licitant la concessió d'una pensió per invalidesa per malaltia comuna A3, subsidiàriament A2 i més subsidiàriament A1 (foli 7),

14 de febrer del 2011: la CASS refusa el recurs per raó de la fermesa de la decisió de l'11 de maig de 2010 (foli 6),

10 de febrer de 2012: el Tribunal Unipersonal del Batlle reconeix a la Sra. Palmer una pensió d'invalidesa per accident no laboral A2 a comptar del 19 de gener de 2011.

La sentència apel·lada entén que la darrera petició d'obtenció de la pensió és admissible en produir-se un fet nou, constituït per la recidiva de les seqüeles derivades de la caiguda del 2008.

La CASS s'alça contra aquest pronunciament, doncs insisteix en el caràcter ferm de la decisió de l'11 de maig de 2010. La pretensió de l'assegurada no constitueix cap mena de revisió d'un acte consentit anteriorment, en el sentit de l'article 20 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, perquè la incapacitat mèdica de la Sra. Palmer no es discuteix ni la CASS ha procedit a classificar la invalidesa en cap categoria i grup. Per contra, el recurs del 24 de gener de 2011 havia de ser examinat per la parapública, car es formula en un context que s'ha modificat. En efecte, la situació de la Sra. Palmer ha canviat per raó del nou episodi de baixa mèdica i que ningú discuteix.

Una volta descartat aquest obstacle, l'Hble. Batlle dóna lloc a la demanda puix estima -de conformitat amb el plantejament de la demanda- que en iniciar- se la segona baixa (1 de desembre de 2010), la Sra. Palmer satisfeia la condició del nombre mínim de mesos cotitzats. Aquesta segona part del litigi interessa, per tant, una qüestió eminentment jurídica i que consisteix en determinar a quin certificat es refereix l'article 167.2 de la llei de la seguretat social: "Quan la situació que produeix el dret a sol·licitar la pensió d'invalidesa derivi d'un accident no laboral o d'una malaltia comuna, la persona assegurada ha d'haver cotitzat a la branca general abans de la data de l'últim certificat per incapacitat temporal que ha esdevingut invalidant esmentat a l'article 144 ...". En efecte, la Sra. Palmer es refereix al darrer certificat de baixa mèdica (1 de desembre de 2010), mentre que la CASS es focalitza -en el seu escrit de conclusions de primera instància i ara en aquesta alçada- en aquell que acredita l'aparició del fet causant (3 de novembre de 2008).

La Sra. Palmer s'oposa a aquest aspecte del recurs d'apel·lació puix, al seu entendre, la CASS altera els motius de resistència en fase d'apel·lació. És cert que en l'escrit de contesta, la CASS avançava només dos arguments: la fermesa de l'acte administratiu de l'11 de maig de 2010 i el fet que la revisió demanada no es sustentava en cap alteració de l'estat de salut de l'avui apel·lada. Això no obstant, aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió de declarar el següent: "l'article 34 de la Llei jurisdiccional impedeix que en la demanda es formulin noves pretensions que no van ser objecte de la via administrativa prèvia, però no és obstacle a què, en defensa d'unes mateixes pretensions, s'introdueixin al·legacions que no van ser utilitzades amb anterioritat" (sentència 50-2011 del 15 de setembre de 2011). Aquesta doctrina és d'igual aplicació a la part demandada, en qualsevol instància, sempre i quan les noves al·legacions puguin ser objecte de contradicció, als efectes d'evitar que l'altre litigant sigui situat en estat d'indefensió. Ara bé, la Sra. Palmer no es troba en l'esmentada situació, tota vegada que ha tingut l'oportunitat de defensar-se.

De totes maneres, la sentència efectua una lectura correcta de l'article 167.2. En efecte, l'articulat situa el moment de l'acreditació de la cotització mínima a la "data de l'últim certificat per incapacitat laboral" i no a la producció del fet causant (3 de novembre de 2008) com ho interpreta la CASS. Efectivament, no és el certificat "que ha esdevingut invalidant", sinó l'accident no laboral o la malaltia comuna. En efecte, a comptar de la producció de la contingència protegida, s'acostumen a emetre nombrosos certificats per incapacitat temporal, el darrer dels quals constitueix la finalització del còmput de mesos cotitzats, ja que aquell precedeix -si els requisits legals es compleixen- la concessió de la pensió d'invalidesa corresponent. Per conseqüent, la data a prendre en consideració és l'1 de desembre de 2010,

moment on l'assegurada presentava una disminució de la capacitat de treball superior al 60% i satisfeia els demés requisits legals per tenir dret a la pensió A2.

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals de cap instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 012-018, de 10 de febrer de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses de primera i segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.